El fragment que he triat del “Llibre dels fets” és aquest, on explica els seus sentiments en albirar la senyera onejant a Balansiya, el nom àrab del que avui és València.
“
I l’altre dia, a l’hora de vespres, enviàrem a dir al rei i a rais Abufamalet, per tal que els cristians sabessin que València era nostra, i no els fessin cap mal, que poséssim la nostra senyera a la torre que ara és del Temple. I ells digueren que els plaïa. I nós fórem entre la rambla i el real i la torre. I, quan veiérem la nostra senyera dalt la torre, descavalcàrem del cavall i ens adreçàrem vers orient i ploràrem dels nostres ulls i besàrem la terra per la gran mercè que Déu ens havia fet.”
Fragment del “Llibre dels fets” (paràgraf 282).
A “L’home dibuixat” hi ha un altre fragment.
Entrades aleatòries
[…] “Diari d’un llibre vell”, amb l’emoció de veure València […]
Retroping per Un fragment del "Llibre dels fets" * L’home dibuixat — 6 desembre 2008 @ 19:18