Aquest migdia he visitat l’exposició visualkultur.cat a la Sala d’Exposicions del Foment de les Arts i el Disseny (a la Plaça dels Àngels, tot just davant del MACBA). L’exposició restarà oberta fins el proper 14 de setembre. L’horari de visita és de dilluns a divendres de 11.00 a 20.00 hores i diumenges de 11.00 a 15.00 hores.

L’exposició mostra com el llibre, a més de la seva funció de difusió del coneixement, també pot ser una forma d’art visual. Neix com un encàrrec de l’Institut Ramon Llull per a formar part de la Fira del Llibre 2007 de Frankfurt, on la cultura catalana n’era la convidada.

Hi podem trobar un centenar d’obres, realitzades per artistes ben reconeguts (Miró, Dalí, Tàpies, Joan Brossa…), dissenyadors gràfics (Prat, Gifreu, Torrent…), poetes (Pazos, Amat, Perejaume, Plensa…), publicitat i llenguatge de Marca (Mariscal, America, Serrahima…), músics i artistes (Pau Riba, Carles Santos, els Comediants).

També trobem mostres de la producció cultural catalana durant el període de la dictadura –on, com explicava Josep Maria Ainaud de Lasarte, moltes de les edicions en català eren peces de bibliofília a la força–.

Es troba dividida en set apartats:

“Memòria i avantguarda”, on trobem entre altres el llibre “Llull — Tàpies”, amb aiguaforts d’Antoni Tàpies, textos de Pere Gimferrer i epíleg de Miquel Batllori, editat l’any 1985 per Daniel Lelong i Carles Taché a Barcelona amb una tirada de 165 exemplars. D’altres llibres destacats d’aquest apartat són “Quatre colors aparien el món” (1975), de Joan Miró i J.V. Foix, “Dix recettes d’immortalité” (1973) de Salvador Dalí i “Homenatge a Joan Prats (1975) de Miró, Chillida, Tàpies, Brossa, Català-Roca, Ràfols-Casamada…
“Cop de poma” és el segon apartat. Trobem una nova producció d’Antoni Tàpies, ara en col·laboració amb Joan Brossa, Josep Maria Mestres Quadreny i Moisès Villèlia, que significa el “cop de puny de l’avantguarda esportiva, el cop de falç de l’avantguarda política i el cop de po(e)ma de l’avantguarda poètica”, ja que enceta una escletxa estètica i ètica en el gris panorama de la dictadura. D’aquest llibre se’n van fer 30 exemplars l’any 1963.D’altres llibres destacats en aquest apartat són “Frègoli” (1969) de d’Antoni Tàpies i Joan Brossa, l’”Oda a Joan Miró” (1973), el “Carrer de Wagner” (1965) d’Antoni Tàpies i Joan Brossa, etc…
El tercer i quart apartat són “En col·laboració I” i “En col·laboració II”, on diversos artistes de i escriptors col·laboren en la producció de llibres. El primer apartat va des de la dècada dels 60 i fins al 1975, mentre que el segon apartat inclou des del 1976 i fins a l’actualitat.Hi trobem treballs de Modest Cuixart i Joan Brossa (1963); “Tao-Te-King” (1963), d’Albert Ràfols Casamada i Lao-Tze, amb tria i versió realitzada per Josep Palau i Fabre; “Amb música de Bach” (1996) Joan Hernández Pijuan i Miquel Martí i Pol, entre molts altres.
El cinquè apartat, “Submergits” està dedicat a les publicacions periòdiques amb data de caducitat: “Cave canvis”, “Dau al set”, etc…
“Òperes”, el sisè apartat, inclou llibres que estan entre la indústria i l’artesania, l’art i el disseny. Hi destaca amb llum pròpia el “Sol, solet” (1983) dels Comediants i altres exemples com el “Transnarcís” (1986) de Pau Riba o “La porca i vibràtica teclúria” (1994) de Carles Santos.
L’últim apartat, “Gràfiques”, tracta sobre l’ús del disseny en les produccions actuals. Recull des de productors d’iconografia que acabarà esdevenint institucional, com Javier Mariscal amb el seu “El llibre de Codi” (1992).