Ekaterina Romanovna Dashkova

Aquesta contundent sentència, trobada al llibre «Viatgeres i escriptores» de Pilar Godayol (Eumo, 2011), tot i que sembli impossible, no l’ha realitzada el senyor Gazophylacium, sinó que la va escriure Ekaterina Romanovna Dashkova quan recordava l’any en que es va casar.

Més endavant, la seva amiga la tsarina Caterina la Gran la va nomenar primera presidenta de l’Acadèmia Russa de la Llengua. A les seves memòries, la pròpia Ekaterina recordava la gestació del projecte:

Un dia, mentre caminava amb la tsarina pel jardí de Tsàrskoie Seló, vam parlar de la riquesa i la bellesa de la llengua russa. I vaig expressar  la meva sorpresa a Sa Majestat perquè, essent ella una escriptora i amant de la llengua, no hagués establert encara una Acadèmia Russa. Necessitem, vaig suggerir, regles de gramàtica i un bon diccionari per combatre l’absurditat d’emprar paraules forasteres mentre tenim les nostres pròpies, que són més vives.

Pilar Godayol continua explicant la gènesi de l’Acadèmia:

Caterina la Gran li encarregà un esbós del seu model d’acadèmia. Pocs dies després Dashkova l’hi presentà. La sorpresa fou que, gairebé de seguida, li fou retornat i signat per la tsarina, acompanyat d’un document públic pel qual era nomenada presidenta de la nova acadèmia. La decisió estava presa i la princesa no pogué resistir a entomar-ne la direcció. En tres anys l’equip de redactors de l’Acadèmia Russa enllestiren, amb Dashkova al capdavant, el diccionari de la llengua russa […] «Em vaig responsabilitzar de tres lletres de l’alfabet i havia de recollir totes les paraules que hi començaven. Cada dissabte ens reuníem amb els acadèmics i buscàvem les arrels de les paraules aplegades».

Avui és l’aniversari del Joan Puig Malet