Una fotografia històrica: La Setmana Tràgica de 1909

El proper divendres, 27 de novembre a les 19.30 hores, conferència “Les conseqüències de la Setmana Tràgica”, a càrrec de Teresa Abelló, historiadora i professora de la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona. Al Centre Cívic Pati Llimona (carrer del Regomir 3, Barcelona).

L’acte servirà com a presentació de l’entitat “Tot Història Associació Cultural”.

“La Setmana Tràgica al Poble Sec de Barcelona”

Els dies 26 i 27 d’octubre, hi haurà dues conferències sobre la Setmana Tràgica a la Biblioteca Francesc Boix (carrer de Blai 34, Barcelona).

El dia 26 “Ferrer i Guàrdia, de l’escola racionalista a la Setmana Tràgica”, a càrrec d’Emili Cortavitarte, historiador i el dia 27, “La Setmana Tragica al Poble-sec”, a càrrec de Júlia Costa.

Exposició sobre la Setmana Tràgica a la Biblioteca de Catalunya

Des de dimarts i durant els mesos de setembre i octubre, exposició a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya sobre la Setmana Tràgica: “La Setmana Tràgica en la memòria”.

Tríptic de l’exposició.

“De Humanidad y polilla. Todas las caras de Ferrer Guardia”

Enguany, el proper 13 d’octubre, farà exactament un segle de l’afusellament a Montjuïc de Francesc Ferrer i Guàrdia, un complex personatge de la societat catalana de principis de segle. Oficialment va ser condemnat a mort per ser un dels promotors de la revolta popular del juliol del 1909 a Catalunya (la Setmana Tràgica).

La biografia oficial de Ferrer i Guàrdia en destaca la seva vessant de pedagog, com a fundador de la Escuela Moderna, una institució d’ensenyament laica. També es destaca el seu posicionament anarquista, especialment arran de l’atemptat contra el monarca espanyol del 1906, quan el sabadellenc Mateu Morral va llençar una bomba al pas del carruatge on els monarques desfilaven després del seu casament. Morral era el bibliotecari de la institució acadèmica fundada i dirigida per Ferrer i Guàrdia.

A “De humanidad y polilla. Todas las caras de Ferrer Guardia” ens trobem amb una reconstrucció novel·lada, a partir de la visió que té una de les seves filles, Sol Ferrer. La relació entre pare i filla no és fàcil, per la separació física entre ells i la manca d’una relació directa. Tot sovint, Sol haurà de construir-se la imatge del pare a partir d’allò que pot llegir entre línies a la correspondència amb tercers, o de referències que li donen els altres familiars.

Així trobem els diversos episodis de la vida de Ferrer i Guàrdia: quan era un revisor dels trens que anaven a França, els anys a França on compagina la feina en un restaurant durant el dia mentre per la tarda va a la biblioteca per llegir; la seva relació amb Morral i l’atemptat contra el rei, la Setmana Tràgica i la no participació en la revolta; el judici sumaríssim a través de l’advocat defensor. I després de la mort, la filla comença la tasca de reconstruir la biografia del personatge i el descobriment per part de la filla.

La lectura d’aquesta novel·la no és fàcil. Hi ha un gran quantitat de personatges que intervenen, amb una continua mobilitat de les identitats i ubicacions. El lector haurà de fer un esforç per seguir el fil i no perdre’s. Però paga la pena fer-ho, per tal d’entendre una mica el personatge i la vida política catalana dels últims anys del segle XIX i primers del XX.

De la contraportada:

Carmen de Moering, la niña que vivió en París entre el fin de un siglo y el comienzo de otro, y que a los nueve años escapó de un internado en una peripecia que no sabría luego si era sueño, locura o verdad, lo podría haber formulado de otro modo: “Dios te libre de tener padres interesantes”. Porque ella no era Carmen, como la conocían en el colegio, sino Sol. Su apellido era Ferrer, como su padre, y no De Moering, como el segundo marido de su madre. Y, para su fortuna e infortunio, le habían tocado los tiempos interesantes, y también el padre.

Sol era hija de Francisco Ferrer Guardia, ideólogo autodidacta y hombre de acción, republicano que se deslizaría hacia el anarquismo, masón y librepensador, fundador de la Escuela Moderna, para educar en el ser el laicismo, el racionalismo y el antiautoritarismo. Pero también sospechoso de ser el inspirador en la sombra del atentado de Mateo Morral contra los reyes, en 1906. Absuelto por falta de pruebas, quedaría ya marcado, a los ojos de los sectores más conservadores, como un culpable que se había librado de condena. Tres años después, acusado de ser uno de los instigadores de la Semana Trágica, la justicia militar tomaría las riendas del caso y, tras una grotesca pantomima de juicio, fue fusilado el 13 de octubre en Montjuïc.

Cuarenta años más tarde, Sol Ferrer, la niña que había escapado del internado para buscar al padre que la había abandonado, publica una biografía de él, opaca como la vida de un santo. La hija de Ferrer Guardia asistirá a la revolución rusa, a la efervescencia libertaria de los cenáculos parisinos y a los años del pistolerismo en Barcelona. Vivirá la guerra civil y el desarraigo de los sin patria. Pero Sol se deslizará por la vida como en sueños, una sombra que persigue a otra sombra. Y más que la novela de uno de los personajes “malditos” de la historia de nuestro país, “De Humanidad y polilla” lo es de aquella extraña, forzada biografía filial y de su autora. De lo que Sol descubrió y de lo que calló sobre el huidizo fantasma de su padre, y quizá también de lo que no quiso ver ni decir sobre si misma.

Y en cualquier caso, sea cual sea su objetivo argumental, ésta resulta ser una lectura apasionante, pespunteada por la eterna búsqueda de la verdad y los grandes ideales, que como ninguna otra consagró la novela decimonónica.

Títol: “De Humanidad y polilla. Todas las caras de Ferrer Guardia“
Autor: Julián Granado
Editorial Anagrama, col·lecció “Narrativas hispánicas”, 455
1a edició, juny 2009
453 pàgines
ISBN 978−84−339−7194−4
Preu: 21,00 €

El meu agraïment a l’editorial per fer-me arribar un exemplar del llibre.

“La Setmana Tràgica. Tres articles” — Joan Maragall

El centenari de la Setmana Tràgica ha servit per recuperar –o, com en el meu cas particular, descobrir– tres articles escrits per Joan Maragall durant els últims mesos de l’any 1909.

Els articles en qüestió són  “Ah! Barcelona…”, “La ciutat del perdó” i “La iglésia cremada”, tots tres enviats al diari “La Veu de Catalunya”. El primer article és publicats el primer d’octubre. El segon article, enviat a començaments d’octubre, no arribarà a publicar-se per decisió directa del aleshores director Enric Prat de la Riba. El tercer article, després d’un llarg i feixug procés, serà publicat a mitjans de desembre.

Aquesta recuperació de la que parlava ha arribat, d’una banda, amb la reedició del clàssic assaig de Josep Benet “Maragall i la Setmana Tràgica”. Aquests últims dies han portat dos llibres amb el text dels tres articles en qüestió: aquest que comento avui i l’edició a càrrec de l’Hilari Raguer, de la que ja en vaig parlar fa uns dies.

Era necessari que tres llibres separats recuperin de forma gairebé simultània aquests articles escrits ara fa un segle? La resposta en aquests casos sempre és difícil de donar, però afortunadament ens trobem amb unes edicions complementàries entre elles. El llibre de Benet ens explica el procés que porta a la redacció dels articles, les vicissituds en la seva redacció i publicació i les reaccions davant la seva difusió dels articles. Raguer dedica una major atenció a analitzar la component espiritual dels tres articles i el valors humans que transmeten.

L’edició realitzada per l’Editorial Fragmenta inclou un petit estudi introductori a càrrec d’Ignasi Moreta on ens situa un Joan Maragall en la seva condició d’articulista i periodista que escriu allò que pensa. És aquesta qualitat la que permet definir-lo com un autèntic intel·lectual, ja que no escriu per explicar sobre els fets puntuals sinó que ens parla sobre quina és la seva visió de la societat que li ha tocat viure. Un intel·lectual que, malgrat el seu prestigi, patirà tota mena de dificultats per a poder escriure, fins al punt que un dels articles serà censurat pel diari i el segon tant retocat que el propi Maragall el qualifica com “bon xic deformat” en una anotació al seu dietari.

A continuació trobem la transcripció dels tres articles, amb el text que l’editor considera com a definitiu. En el cas dels dos primers articles s’utilitza, respectivament, el text publicat al diari i el manuscrit. En el cas del tercer, l’editor ha preferit utilitzar una combinació del text publicat al diari bo i afegint-hi les esmenes que l’autor ha realitzat després de la seva publicació.

El llibre ens reserva un autèntic tresor a les últimes pàgines, en forma d’apèndix gràfic. Hi trobem la reproducció del manuscrit original de “La ciutat del perdó”, l’article censurat i no publicat a “La Veu de Catalunya”. Pel que fa a “La iglésia cremada”, hi trobem una reproducció del manuscrit de l’article, de les galerades amb la primera versió retocada pel diari, amb les anotacions que va fer Maragall. Finalment també hi ha la versió final publicada a “La Veu de Catalunya”, amb les correccions i esmenes fetes per Joan Maragall, sobre el que s’ha realitzat la transcripció inclosa al llibre.

De la contraportada:

Els fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van motivar la redacció de tres dels articles més rellevants de tota la literatura periodística catalana del segle XX. «¡Ah!, Barcelona…» constitueix una lúcida anàlisi de les causes dels esdeveniments. «La ciutat del perdó», censurat per Prat de la Riba, és un al·legat —duríssim i altament emotiu— contra la pena de mort. «La iglésia cremada» contraposa la fe viva dels incendiaris a la fe morta de la burgesia, i aposta per una Església dels pobres sense la tutela de l’Estat. Joan Maragall va exercir, en aquella avinentesa, el paper incòmode de l’intel·lectual independent que s’enfronta a la duresa repressiva reclamada per la burgesia i denuncia la superficialitat de les pràctiques religioses coetànies.

L’edició dels articles és plenament fidel a l’última versió que Maragall va deixar de cada text, i inclou un apèndix gràfic amb els manuscrits originals conservats.

Títol: “La Setmana Tràgica. Tres articles“
Autor: Joan Maragall
Edició a cura d’Ignasi Moreta
Fragmenta Editorial, col·lecció “Assaig”, 13
1a edició, juliol del 2009
102 pàgines
ISBN 978−84−92416−16−5
Preu: 11,00 €

El meu agraïment a l’editorial per fer-me arribar un exemplar del llibre.