Els primers anys de la vida de Jaume I, tal i com el propi monarca recull al seu «Llibre dels fets», segurament són recordats per dos episodis que han generat un bon grapat d’històries i llegendes: la forma en que els seus pares, el rei Pere el Catòlic i la reina Maria de Montpeller, el varen engendrar i com es va escollir el seu nom, després de fer cremar espelmes amb els noms dels dotze apòstols, sent la dedicada a Sant Jaume l’última en apagar-se.

Comprar a Amazon

Aquest llibre, en canvi, s’inicia a partir d’un comentari dictat per Jaume I i que també podem trobar mentre explica els seus orígens:

Capítol 1 — Un naixement excepcional (1208)

Es cosa certa i veritable que el nostre avi, el rei don Alfons féu tractes matrimonials amb l’emperador de Constantinoble perquè li donés per muller la seva filla,¹ i tancats els tractes (que havien estat emparaulats i acordats per totes dues parts, és a dir: pel nostre avi i l’Emperador), el nostre avi féu matrimoni amb la reina dona Sanxa,² que fou filla de l’emperador³ de Castella.

L’emperador de Constantinoble, que ignorava el matrimoni que s’havia fet, envià la seva filla al rei don Alfons d’Aragó, que era comte de Barcelona i marquès de Provença.

I un bisbe i dos rics homes que l’acompanyaven, en arribar a Montpeller s’assabentaren que el rei don Alfons, el nostre avi, havia pres per muller la reina dona Sanxa, filla de l’emperador de Castella, i restaren molt contrariats i molt preocupats sobre què havien de fer, per tal com havia pres per muller una altra dona. (El senyor de Montpeller i de la senyoria que pertany a Montpeller era En Guillem de Montpeller).

I aquells nobles que havien acompanyat la filla de l’Emperador demanaren què havien de fer al respecte a l’engany i el mancament que els havien fet (que ells havien acompanyat la filla de l’emperador Manuel a la cort del rei don Alfons perquè la prengués per muller i el rei n’havia pres una altra) i que els aconsellés sobre el determini que havien de prendre. I ell els respongué que convocaria el seu consell.

I, havent reunit En Guillem de Montpeller el seu consell en ple, els rics homes, els cavallers i els notables de Montpeller li recomanaren que la retingués per muller, i, ja que Déu havia fet la mercè que la filla de l’emperador Manuel (que en aquell temps era el personatge més important de la cristiandat) havia vingut a la vila de què era senyor, al lloc mateix on ell es trobava, i era deserta de marit, havent-ne hagut de tenir, que la prengués per muller i no la deixés tornar-se’n per res del món; i en acabar donà resposta al bisbe i als nobles que havien vingut amb ella. i la resposta que envià a través dels seus missatgers fou aquesta: que ja que Déu li havia fet tanta mercè i ja que ella no tenia el marit que havia de tenir, que ell la volia per muller.

¹ En realitat, el rei En Jaume ens està explicant un bell conte, ja que Eudòxia s’hauria hagut de casar no pas amb el rei Alfons, sinó amb el seu germà Ramon Berenguer IV, comte de Provença. Però aquest no gosà comprometre’s per por d’incórrer en la ira del seu senyor, l’emperador germànic Frederic Barba-roja, que en aquell moment era enemic de l’emperador de Constantinoble; per això es va optar per la solució d’urgència, és a dir, Guillem VII de Montpeller.
² A Saragossa, l’11 de gener de 1174.
³ És el títol que va voler portar el rei Alfons VII (regnar: 1126–1157).

«El Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor»
Versió en català modern de Josep Maria Pujol
Editorial Moll, octubre 2008

L’episodi que explica Jaume I continua amb el matrimoni entre la princesa de Bizanci i el senyor de Montpeller del que naixerà Maria, la que en un futur serà mare de Jaume I. En el relat del monarca es fa servir aquesta història per exalçar la seva figura, tant pel fet de reunir la sang de les nissagues d’Aragó (l’avi Alfons), de Castella (l’àvia Sanxa), de Montpeller (l’avi Guillem) i de Constantinoble (l’àvia procedent de Bizanci, filla de l’emperador Manuel) així com per la restitució de l’honor perdut per l’incompliment de la promesa de matrimoni del seu avi. Al cap i a la fi, per les seves venes hi circulava la sang d’aquell que no va complir la promesa, l’avi Alfons, i de l’avia rebutjada. Tal i com ja apuntava el Josep Maria Pujol en la nota a peu de pàgina de la seva edició del Llibre dels fets, l’any 1968 un medievalista alemany va fer notar la dama procedent de Bizanci no anava destinada a casar-se amb el rei Alfons sinó amb un dels seus germans, el comte Ramon Berenguer IV de Provença.

El propòsit de llibre que ha escrit Ernest Marcos es el d’explicar, en la mesura que ho permeten els documents, la vida de la jove princesa grega que abandona el palau de Constantinoble per regnar en la cort trobadoresca de Provença i acaba convertida en l’esposa d’un baró occità de segona filera. Per a fer-ho primer cal conèixer com funcionava la cort bizantina, un model certament diferent del que coneixem dels mandataris de l’Europa occidental. Després cal també fer una repassada a com era el comtat de Provença quan estava sota el control del comte de Barcelona i la seva família, així com els senyors de Montpeller. Finalment, cal inscriure l’episodi concret dins de les tenses relacions entre els dos emperadors més poderosos de l’època: Frederic Barba-roja i Manuel Comnè.

Ernest Marcos identifica a la jove procedent de Bizanci no com a filla de l’emperador, sinó com a una neboda seva, Eudòcia Comnena. Gràcies a la recerca documental es pot fer una descripció força completa de la seva vida, la presència de la qual certament destacava donada la seva alta nissaga i la gran influència política que tenia Montpeller. Una prova d’això són les tres (o potser, quatre) referències que es poden trobar a les cançons dels trobadors. La seva vida, però, va ser ben diferent d’allò pel que havia estat educada a Bizanci, especialment quan va ser repudiada pel seu marit després d’infantar a la que seria la seva única filla, Maria pels volts de l’any 1181. Des d’aquest moment i fins el 1187, Eudòcia i Maria seran apartades i veuran com el seu lloc és ocupat per una amistançada de Guillem.

Els intents del senyor de Montpeller, però, no varen aconseguir legitimar la seva nova descendència. A la seva mort, i després d’un conflicte successori que durà uns anys, la senyoria passarà a Maria ja promesa amb el rei Pere… amb uns presagis certament foscos sobre les intencions que podia tenir el seu marit. El llibre finalitza amb una explicació dels anys de vida de Maria com a reina d’Aragó i senyora de Montpeller.

Així doncs, la història conjunta de la princesa Eudòcia i la seva filla Maria es converteixen en un testimoni eloqüent de la condició desgraciada de les dones del seu temps, fins i tot les de més alta estirp.

A la contracoberta

En els primers capítols del Llibre dels fets, Jaume I explica, amb entusiasme i una certa dosi de manipulació, la història de la seva àvia, Eudòcia Comnena, una princesa bizantina amb un destí infortunat. Nascuda a Constantinoble en la cort més opulenta de l’edat mitjana, a Eudòcia la van comprometre amb un príncep català, Ramon Berenguer IV de Provença, però a la fi es va casar amb un home de rang inferior, Guillem VIII de Montpeller. Repudiada posteriorment pel seu espòs, l’«emperadriu», com l’anomenaven els trobadors devots, acabà els seus dies en el recer d’una abadia.

Va ser, a primera vista, un humil peó en el vast i complex tauler diplomàtic en què els principals actors polítics de l’època lluitaven aferrissadament per l’hegemonia a Occitània i l’imperi universal. Però, a desgrat de la seva feblesa i del seu aïllament, la bizantina va perseverar en la defensa dels drets que tenia com a cònjuge i senyora. La seva mig oblidada desventura ens obre els ulls a un món que, com el nostre, estava regit per una xarxa intricada d’interessos contraposats i poblat per figures tràgiques, una mica grotesques, i alhora commovedores.

Títol: «La dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I»
Autor: Ernest Marcos Hierro
Publicacions de la Universitat de Barcelona
Primera edició, 2013
267 pàgines
ISBN 978−84−475−3642−9
Comprar a Amazon

Ambientada en el segle XIII, ens explica la història de Marc Roses, un cuiner que treballa en un hostal del carrer Ample, a partir d’unes memòries escrites molts anys després pel seu fill.

Comprar a Amazon

En Marc porta una vida senzilla, però un esdeveniment marca la seva vida: s’enamora bojament de l’Ada i veu com ella li correspon… per davant del Dalmau de Riera i del Tesor, d’una família noble. Però la felicitat es veurà estroncada ben aviat, quan de matí es descobert el cos sense vida de la Blanca, una noia jove i de salut delicada coneguda de tothom. La troben morta, a la platja, despullada i senyals d’haver estat violada, amb una creu marcada al front i els ulls buidats. El Dalmau de Riera i del Tesor, fill del baró de Riera, l’assenyala com a culpable: declara que els ha vist tots dos junts passejant per la platja. Amb aquesta acusació, l’agutzil se l’emporta cap a la presó on s’estarà tancat uns quants dies sota una condicions molt dures, fins que el seu pare no pagarà per la seva llibertat.

Després de recuperar la llibertat i uns quants dies de repòs per refer-se dels dies a la presó, en Marc torna a fer vida normal treballant a l’hostal. No trigarà molts dies en tornar a rebre la visita de l’agutzil: ha aparegut un nou cadàver amb els mateixos senyals que tenia el cos de la Blanca. Així que novament el porten a la presó, en unes condicions encara més dures.

Ens trobem en els primers anys del regnat de Jaume I, quan organitza la primera expedició militar amb la finalitat de conquerir l’illa de Mallorca. El Marc s’enrola dins de l’embarcació d’un noble conegut de la família, on treballarà com a cuiner, preparant uns suculents plats amb els pocs ingredients de que disposa.  Quan el rei s’assabenta de la presència d’un cuiner el reclama pel seu vaixell, la qual cosa hauria de servir al Marc com a protecció: el Dalmau Riera i mossèn Servats, un clergue que sempre va de bracet amb el fill del baró, li han dit clarament que no tornarà viu a Barcelona.

L’estada al vaixell del rei, però, guarda una sorpresa per al Marc… així que acaba fugint i integrant-se al gruix de l’exèrcit, lluitant el primera fila, amb coratge i valor en tot moment. En diverses ocasions està prop de la mort, però en tot moment se’n surt, demostrant també un gran respecte per l’enemic: de nit i d’amagat, enterra els cossos dels musulmans morts durant el dia.

La guerra, però, li deixarà una marca de per vida: quan ja ha acabat la conquesta de Palma, Marc entra en una mena de follia que li fa pensar que el combat continua, imaginant la presència d’enemics per tot arreu. Això farà d’una banda que hagi de ser tancat i, de l’altra, l’aparta de qualsevol recompensa per haver lluitat en la conquesta de l’illa. Acabarà tornant-se a Barcelona sense re.

De tornada a Barcelona, torna a la seva vida… però cada any, per la primavera i la tardor la seva follia torna i comença a lluitar contra els seus enemics imaginaris. També es repeteixen els assassinats de noies, que són trobades despullades, amb una creu al front i sense els ulls. Cada vegada que hi ha un d’aquests assassinats, el Marc acaba a la presó.

Durant un dels episodis de malaltia, porten a Marc Roses fora de Barcelona, sota la cura d’un matrimoni de càtars. Aquesta relació també marcarà la seva vida, ja que uns anys després de tornada  Barcelona serà acusat d’amagar i donar suport als heretges. Tornarà a estar a la presó, en unes condicions encara molt pitjors i rebent tortura per tal que confesses els seus pecats; si no ho fa, el seu cos serà esquarterat i cremat.

A «El mal de la guerra» hi trobem, a banda de la descripció de totes les peripècies de la vida del Marc Roses, un retrat de la forma de vida medieval. Coneixerem els plats que cuina a l’hostal o bé mentre és als vaixells durant la campanya de Mallorca. Són uns plats sofisticats i força elaborats, amb els ingredients disponibles a l’època. També ens presenta els detalls més habituals de la vida quotidiana dels ciutadans de Barcelona i les enormes dificultats que tenien per tirar endavant. Igualment ens hi trobarem a fetilleres que practiquen la bruixeria amb èxit, per tal de controlar la voluntat dels homes tot fent ús de pocions, beuratges i els seus encants naturals.

D’altra banda, tenim una descripció dels mals que provoca la guerra i les seves seqüeles, que marquen la vida d’aquells que hi han participat d’una molt marcada. La injustícia també queda retratada, amb el tracte denigrant que rep el Marc quan es empresonat o els abusos que pateix per part dels nobles i els seus enemics.

El resultat és una excel·lent novel·la, que manté en tot moment un gran ritme i amb sortides que sorprenen contínuament al lector.

A la contracoberta:

Marc Roses, hostaler a la Barcelona del segle XIII, està profundament enamorat d’Ada,  que té un altre pretendent de família noble anomenat Mau de Riera. Per desfer-se del seu rival, Mau acusa d’un crim sexual Marc Rosés, que és capturat i empresonat a Girona. Mau, per recuperar la llibertat, decideix enrolar-se amb les tropes de Jaume I que surten a la conquesta de Mallorca. L’experiència de la guerra contra els musulmans de l’illa el trasbalsa i l’impacta de manera decisiva. Quan torna a Barcelona, decideix travessar els Pirineus. Allà, al Llenguadoc simpatitza amb els heretges càtars, víctimes de la croada religiosa al setge de Montsegur. La ferida oberta per la injustícia i la guerra l’acompanyarà sempre més.

El mal de la guerra és una història d’amor i de mort, amb el rerefons de la Mallorca musulmana, la Provença dels càtars i, sobretot, una Barcelona de debò, rica en costums i personatges populars, amb elements de la màgia i la bruixeria de l’època.

Títol: «El mal de la guerra»
Autor: Pau Faner
Proa edicions, col·lecció «A tot vent», 587
Primera edició, febrer del 2013
567 pàgines
ISBN 978–847588.358−8
Comprar a Amazon

Segurament és un tòpic dir que l’autèntica història no la fan els grans personatges que sovint són els protagonistes de les biografies que podem trobar en llibres i enciclopèdies, sinó que hauria de ser allò que fan, dia a dia, els milions de persones,  homes i dones, que amb el seu treball diari han estat els autèntics artífexs de tots els esdeveniments històrics. Tan tòpic és dir això com no fer-ne massa cas i preocupar-nos només dels grans noms de monarques, polítics, militars… i oblidar-nos dels altres.

Comprar a Amazon

A «Catalanes medievals» trobem la biografia de vint-i-quatre dones medievals catalanes, de pràcticament tots els estrats socials. Hi trobem des de la més alta noblesa, representada per Emma de Barcelona (filla del comte de Barcelona Guifré I el Pilós i primera abadessa de Sant Joan de les Abadesses) fins a les classes més humils de la societat, com podria ser Valentina Guarner que, el 1485 va ser condemnada per bruixeria i homicidi amb la pena de ser submergida a l’aigua, penjada i cremada. Totes elles són un bon exemple de dones que sovint no trobem als altres llibres d’història, amb unes històries excepcionals però que, a la vegada, podem associar amb qualsevol altra persona que visqués a la seva època.

El llibre ens ofereix unes biografies breus, d’unes poques pàgines, i totalment independents l’una de l’altra. Això ens permet fer la lectura al nostre ritme i, si cal, de forma paral·lela a la lectura d’altres llibres. També ens podem fer l’ordre de lectura al nostre gust.

Algunes de les biografiades només són conegudes per algun esdeveniment anecdòtic, com l’aparició del seu nom en algun document que ens permet intuir el paper que varen tenir en la repoblació dels territoris fronterers entre els dominis comtals i aquelles terres sota control sarraí. D’altres són propietàries d’explotacions agrícoles que reclamen la possessió de la terra després de treballar-la.

També n’hi ha que reben acusacions, com de pertànyer la ja citada Valentina Guarner anteriorment de bruixeria i homicidi, o bé els cassos de l’Ermessenda de Castellbò, filla de vescomte de Castellbò i que va ser acusada de formar part dels càtars (i sotmesa a judici quan ja feia anys que havia mort); la Sança de Camins, una llevadora acusada de practicar rituals màgics durant els parts o la Blanquina March Almenara que al 1491 era jutjada com a jueva que, tot i haver-se convertit al cristianisme, d’amagat continuava amb els ritus propis de la religió jueva.

Entre les classes altes hi trobem la història d’Emma de Barcelona, la primera abadessa de Sant Joan de les Abadesses, qualificada com una emprenedora de la seva època; Llúcia de la Marca, la comtessa del Pallars que encara avui ens saluda majestuosament quan visitem la secció de romànic del MNAC o Agalbursa de Bas, casada amb un príncep de Sardenya i que portà els primers catalans al poder de l’illa mediterrània uns segles abans que aquesta illa passés a dependre de la Corona d’Aragó.

Algunes altres de les biografies ens presenten a la possible mare del descobridor d’Amèrica, Caterina Bertran; la dissortada vida d’una dona que esdevé comtessa, Marquesa de Cabrera; Caterina Llull, filla d’una rica família barcelonina que se’n va a viure a Sicília després que el seu marit fos nomenat alt funcionari de la cort de Joan II per tal de controlar l’exportació de blat cap a Catalunya; l’Esteveta Manlleu, una mestressa de casa de Barcelona pels voltants del segle XV o Aldonça de Bellera que, al tombant del segle XIV i XV tenia al seu càrrec un castell i diverses baronies que havia rebut com a regal de noces; l’Aldonça administrava les terres amb justícia i hagué de defensar-se davant d’un ambiciós i bel·ligerant comte de Pallars.

En definitiva, un llibre que ens ofereix una visió diferent de la història a partir de breus biografies de vint-i-quatre dones que visqueren a Catalunya durant l’edat mitjana i que serveix com a recordatori que a banda dels monarques també altres persones tingueren les seves pròpies vivències.

A la contracoberta

L’edat mitjana fou una època de confrontació i d’obscuritat, de guerres i misèries, però també de lenta recuperació social i econòmica. Dons d’aquest context advers, fou cabdal l’energia, la decisió i el sacrifici de moltes dones, que amb les seves accions, sovint modestes, van esdevenir excepcionals.

Aquest llibre és un recull d’històries d’algunes dones catalanes, de naixement o d’adopció, que van viure en aquesta etapa i van tenir una participació activa en els àmbits cultural, polític, científic o comercial, tot i que la societat els reservava un paper irrellevant. Pageses, abadesses, colonitzadores, propietàries, heretges, heroïnes, bruixes, sàvies, mercaderes, escriptores, aristòcrates felices o dissortades…

De pàgina en pàgina, veurem les seves circumstàncies i limitacions, el seu caràcter i la seva determinació, els seus èxits i fracassos. Assistirem als esforços que van fer per mantenir la llar, participar en els negocis, conservar les propietats o reivindicar els seus drets. També les veurem  fundar hospitals, monestirs i escoles, impulsar la construcció de castells, ponts i camins, acompanyar els seus esposos a la guerra, signar tractats de pau o enfrontar-se a judicis severíssims.

Títol: «Catalanes medievals. Vint-i-quatre històries femenines de l’edat mitjana»
Autora: Elisenda Albertí
Albertí Editors, col·lecció «Orígens»
Primera edició, octubre del 2012
189 pàgines
ISBN 978−84−7246−095−9
Comprar a Amazon

Des del seu retir al Monestir de Poblet, Guillem de Cervera redacta allò que avui anomenen unes memòries i que aleshores es presentava com una crònica.

Comprar a Amazon

Guillem de Cervera era un conseller de la cort de la Corona d’Aragó més proper als dos reis del període, Pere el Catòlic i Jaume el Conqueridor. A banda de la casa reial, també està força relacionat amb el Comte d’Urgell, Ermengol VIII, i la seva filla Aurembiaix. Durant el període comprès dins d’aquestes memòries novel·lades, els anys 1207 al 1234, Guillem explica com va viure els esdeveniments històrics més rellevants, sempre prop dels dos monarques.

El primer episodi ens situa a Montpeller, el dia en que enganyat el rei Pere es portat fins al llit on l’espera una dona, sense saber que es tracta de la seva esposa Maria de Montpeller. Fruit d’aquesta única trobada naixeria uns mesos l’únic fill mascle del matrimoni, el futur rei Jaume. Quan encara era un nadó, Jaume va patir un parell de vegades intents d’assassinat, que seran investigats per Guillem.

El protagonista de les memòries és senyor de Juneda i, davant els problemes de salut del Comte d’Urgell, Ermengol VIII, es nomenat tutor de la filla d’aquest, Aurembiaix. Com el Comte d’Urgell no té cap fill mascle, té previst deixar el comtat a la seva filla. Aquesta és una situació que ja s’imaginen no serà ben rebuda pels altres nobles del comtat, alguns dels quals volen fer-se amb el control del comtat. Per tal de reforçar la posició de la seva filla, el Comte d’Urgell negocia amb el rei Pere per tal de prometre els seus respectius fills. D’aquesta forma, la posició d’Aurembiaix es veurà reforçada pel suport del Rei i, a la vegada, el monarca aconsegueix incorporar el comtat als seus territoris.

Mentre tot això passa a l’Urgell, el rei Pere dedica els seus principals esforços al control de les terres del país on diuen «oc» per dir sí. La situació no és gaire galdosa per als interessos de la Corona d’Aragó, per culpa de la croada albigesa contra els càtars: les tropes de Simó de Montfort ataquen territoris del comte de Tolosa, que demana l’ajuda al seu senyor (el rei Pere). Després d’algunes desfetes militars, Pere vol fer la pau i decideix prometre al seu fill Jaume amb la filla de Simó de Montfort, tot i el compromís previ existent amb Aurembiaix. Guillem de Cervera no veu gens clar el que planteja el monarca, però tot i la seva oposició sempre en destacarà la voluntat de voler aconseguir la pau, especialment quan Pere ofereix a Simó que tingui al nen Jaume al seu propi castell, com a penyora dels acords. Quan la situació amb Simó de Montfort es complica i el rei se n’adona de l’error i decideix que cal rescatar a Jaume. Guillem de Cervera, amb altres cavallers, seran els que intentaran aquesta arriscada operació, sense èxit. Uns mesos després arriba el desastre de Muret, amb la mort del rei.

En aquests moments, els esforços de Guillem es centraran en alliberar a Jaume del seu captiveri, amb gestions davant el Papa. Finalment Jaume serà retornat i posat sota la protecció de l’orde del Temple al castell de Montsó. Guillem de Cervera esdevindrà el conseller primer del monarca i estarà en tot moment a l’aguait davant els diversos intents de la noblesa per fer-se amb el control del regne. Durant aquesta estada a Montsó, hi tornarà ha haver un altre atemptat contra el rei.

Mentre tot això passa, hi ha el problema del Comtat d’Urgell. Mort Ermengol, Aurembiaix esdevé comtessa, però la prudència la fa marxar cap a Castella a casa d’uns familiars. El seu oncle, Guerau de Cabrera, ha conquerit els diversos castells i actua com si fos el nou comte. Aurembiaix manté correspondència amb el seu tutor, Guillem, i recupera l’antic prometatge que tenia amb Jaume, fins i tot després del matrimoni d’aquest amb Elionor de Castella, en el que podria ser perfectament un exemple de realpolitik. Aurembiaix aconseguirà signar un acord amb el rei per tal que aquest aconsegueixi el control del comtat, però amb la indicació que no s’havia de destruir els castells… aquests havien de ser recuperats amb la mínima força possible. Jaume demostrarà una notable capacitat per aconseguir els seus objectius sense pràcticament haver de lluitar en cap ocasió.

L’últim episodi en que Guillem participa, encara que ja d’una forma menys intensa, és la conquesta de l’illa de Mallorca de l’any 1229. Durant aquesta campanya, Guillem va prometre que si tornava sa i estalvi de l’expedició, ingressaria a l’orde del Císter per passar els darrers dies de la seva vida a Poblet, on redactarà les seves memòries.

Aquesta novel·la de l’Assumpció Cantalozella es pot considerar com una continuació de la publicada ara fa un parell d’anys, «L’amor secret del rei En Jaume». Si aleshores ens trobàvem amb l’amor platònic entre Aurembiaix i Jaume vist des de la perspectiva de la primera. En aquesta novel·la recuperem aquest mateix episodi, però vist des de la perspectiva d’un tercer personatge que manté una relació directa i intensa amb Aurembiaix i Jaume. També tindrem una reconstrucció novel·lada de com es podrien haver viscut els principals esdeveniments de l’època des de la perspectiva d’algú que els viu de primera persona i amb una notable admiració per la grandesa dels seus monarques, tot i no compartir sempre les seves decisions.

A la contracoberta

Tots els fets històrics han tingut testimonis des de l’ombra. Durant els regnats de Pere I i del seu fill Jaume el Conqueridor, el conseller més pròxim va ser Guillem de Cervera, un personatge fascinant que en aquesta novel·la fa la pròpia crònica de les tres dècades més apassionants de la història de Catalunya. La corona catalana va viure, a principis del segle XIII, vicissituds de tota mena: l’engendrament del rei Jaume, la mort del seu pare a la batalla de Muret, les conspiracions de palau, la persecució dels càtars, les disputes amb el Vaticà, la conquesta de Mallorca… El conseller reial recrea aquests episodis amb la vivesa del testimoni i del confident. Aventures i emocions, història i llegenda de quan Catalunya ha d’abandonar el nord i girar els ulls cap al sud.

Títol: «El confident dels reis»
Autora: Assumpció Cantalozella
Edicions Proa, col·lecció «A tot vent» 576
Primera edició, setembre del 2012
260 pàgines
ISBN 978−84−7588−325−0
Comprar a Amazon

Ens trobem davant d’un llibre petit però, alhora, molt important. Nogensmenys es tracta, segons s’indica a la nota sobre la traducció, de la «primera traducció del Tractatus de amore heroico» en qualsevol llengua i també la primera versió catalana moderna d’una obra mèdica d’Arnau de Vilanova.

Comprar a Amazon

Arnau de Vilanova (c. 1240–1311) fou un reputat metge que tractà reis i papes així com un professor a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller. Es considera que és l’autor de diverses obres, tant de temàtica mèdica com espiritual. Aquest tractat sobre l’amor heroic es creu que podria ser una de les seves primeres obres, datada pels voltants de la dècada dels 70 del segle XIII. És una obra destacada pel fet de tractar-se d’una de les primeres monografies dedicada a un únic problema de la teoria mèdica, aproximació única tant en el seu temps com en els anys posteriors.

La monografia com a tal és força curta (en aquesta edició més de la meitat de l’espai està ocupada per l’estudi introductori) sobre l’anomenat «amor heroic», que és la mena d’amor produït per un «pensament vehement i obsessiu sobre l’objecte desitjat amb la confiança d’obtenir-ne el plaer que se n’ha aprehès» i que no pot considerar-se una malaltia –«una disposició no natural que es produeix contra la natura d’un membre»–, ja que cal tractar-lo com un símptoma –«una acció nociva o insana de la facultat que actua en l’òrgan».

A continuació, Arnau comença a tractar sobre les causes que provoquen l’amor heroic, consistent en la calor excessiva sobre determinats esperits del cos i l’efecte que tenen sobre determinades parts del cervell, assecant la part imaginativa del cervell, raó per la qual l’objecte desitjat roman constantment a la memòria. Conegudes les causes, n’analitza els símptomes: l’assecament continu del cos, que desgasta els membres, provoca els ulls enfonsats i la cara fatigada; el pols salta cada vegada que es veu l’objecte estimat. Finalment, el pacient es torna de color grogós i sospira profundament, encara que no pot amagar la seva alegria quan li sembla que està a punt d’assolir el seu objectiu.

Finalment, el quart capítol del tractat versa sobre el tractament que es pot realitzar. Arnau insisteix que la resposta ha de ser ràpida, per evitar que aquells que pateixen d’amor heroic puguin ser víctimes de la melancolia i mania, que pot arribar a originar la mort. Per tractar els símptomes de la malaltia, cal distreure’l fent que els seus pensaments vagin en altres direccions: emfasitzant la lletjor de l’objecte desitjat o proporcionar al pacient altres plaers (banys, conversa, vistes agradables, coit amb dones diferents, flors, música, viatjar, dormir…

L’estudi introductori serveix per situar Arnau de Vilanova en el context dels ensenyaments de medicina de finals del segle XIII. A partir de l’anàlisi dels llibres i fonts de coneixement utilitzades a l’època per a l’ensenyament de la medicina a la Universitat de Montpeller, s’analitzen com aquestes obres varen influir en el pensament d’Arnau per a construir el discurs utilitzant en el seu tractat.

El text del tractat s’ofereix en versió bilingüe, llatí i català.

Títol: «Tractat de l’amor heroic»
Autor: Arnau de Vilanova
Edició a cura de Michael McVaugh i Sebastià Giralt
Editorial Barcino, col·lecció «Biblioteca Barcino», 7
Primera edició, novembre del 2011
79 pàgines
ISBN 978−84−7226−772−5

Animals en un manuscrit il·luminat anglès del segon o tercer quart del segle XIII (aprox. 1236), que inclou entre d’altres textos la «Summa de vitiis» de Peraldus.