Signatura de Miquel Martí i Pol al monument del llibre de Barcelona

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules:
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres els pobladors d’aquest bosc.

I més d’un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca;
com la reproducció estrafeta
d’una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

«Nosaltres, ben mirat»
Miquel Martí i Pol
«Paraules al vent» (1954)

Aquest vídeo reflecteix un viatge a través de somnis, malsons i moments apassionats que són el reflex d’un dia normal en el passat més enllà d’espectacle, on res és real, i l’extraordinari és comú. Transporta l’espectador a un lloc imaginari on les històries i la imaginació es combinen. Les històries cobren vida a mesura que es transmet de persona a persona i de generació en generació.

La nova ubicació del Mercat de Sant Antoni

Al mercat de Sant Antoni,
els diumenges pel matí
hi ha un llibreter que m’estima
i que mai m’ho ha volgut dir.
Amb els llibres fa una pila
com un castell medieval
i quan passo m’hi col·loca
el millor de tots a dalt.
Jo me’l miro i me’l remiro,
ell me’n cobra un preu barat
i me n’ofereix un altre
que té al taulell, amagat.

Al mercat de Sant Antoni
hi venen una cançó,
un collaret de turqueses
i mil jocs d’ordinador.
Revistes amb noies nues
segells, postals i retrats,
un polsim de vida eterna
i la carta d’un soldat.
Els diaris antics s’ofeguen
entre els cromos dels infants,
i els discos d’antigues festes
s’empolsinen, esperant.

Al mercat de Sant Antoni
hi ha molts llibres dedicats,
per amants i per parentes,
per amics i amistançats.
A cada fulla una història,
a cada història un record,
d’alguna casa que es buida,
d’algú que fa temps que és mort.
El llibreter que m’estima
envelleix rere el taulell.
En un llibre m’emmirallo
i veig que he envellit com ell.

Al mercat de Sant Antoni
els diumenges pel matí
m’hi he comprat una rondalla
amb les tapes de setí.
Una pel·lícula antiga,
patufets enquadernats,
la mirada d’una noia,
i uns amors desesperats.
Una almosta de migranya,
una novel·la de por
i fulles seques, de rosa,
i un vaixell sense patró.

I també la meva vida
enquadernada amb cartró.

Júlia Costa, La pols dels carrers, Barcelona, Meteora, 2006.

«Poemes per a una Verge»

Avui, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, és un bon dia per a fer la recensió d’una petita joia que em vaig comprar dissabte passat, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya.

A la contracoberta podem trobar aquesta descripció:

L’any 1957, per celebrar el 75è aniversari de la coronació de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, es va publicar un llibre de proses i poemes dedicat a la Verge.

En aquest volum us hem seleccionat poemes d’alguns dels poetes que van participar en aquell llibre: Clementina Arderiu, Josep Carner, Salvador Espriu, J. V. Foix, Marià Manent, Carles Riba… Vint-i-vuit poemes que hem volgut acompanyar d’una tria de gravats del fons de la Biblioteca del Monestir de Montserrat.

Hi trobareu també un CD amb tots els poemes recitats per l’actriu Gemma Reguant.

«Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat»

Els poemes s’agrupen en diversos apartats, en funció de la temàtica que els inspira: Maria, mare de Déu (Rosa Leveroni, Joan Perucho, Bartomeu Forteza, Josep Carner, Carles Riba, Joan Fuster, Joana Raspall de Cauhé, Josep M. Junyent, Pilar Tous de Cirera i Manuel de Pedrolo), la pregària (Maria Antònia Salvà, Maria Aurelia Capmany, Josep M. Espinàs i Ramon Folch i Camarasa), la muntanya (Clementina Arderiu, Marià Manent, Josep M. López-Picó, Víctor Català, Agustí Bartra, Tomàs Garcés, Joan Antonio i Guàrdias, J. V. Foix, Joan Triadú i Marià Villangómez) i els pelegrins (Ferran Soldevila, Blai Bonet, Jordi Sarsanedas i Salvador Espriu).

Com podeu comprovar per la llista de noms, hi trobem representats alguns els principals noms de la poesia catalana del segle XX, amb estils i tractaments ben diferenciats.

Addicionalment, el llibre porta un CD on l’actriu Gemma Reguant recita tots els poemes inclosos al llibre. És una recitació d’allò més simple: la veu despullada de qualsevol acompanyament recita cadascun dels poemes; només en acabar cada poema un simple toc de campaneta serveix per anunciar el començament del següent.

Títol: «Poemes per a una Verge»
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Primera edició, març del 2011
99 pàgines
ISBN 978−84−9883−373−7
Preu: 18 €

Actualització: Publicada una edició de luxe d’aquest llibre.

«Poema de Sant Llorenç del Munt»

Iu Pons (1902−1959) és presentat com el millor poeta terrassenc de la seva època. Malgrat això, el seu reconeixement més enllà de Terrassa és pràcticament nul: el seu nom no es troba ni a l’Enciclopèdia Catalana ni la Wikipèdia.

Es tracta d’un autor barceloní de naixement i terrassenc d’adopció, que va destacar especialment a començaments dels anys 30 del segle XX. Fundador d’una de les entitats cultural més important de Terrassa, els Amics de les Arts, va publicar diversos reculls de poemes i obres de teatre abans de la Guerra Civil. Ja a la postguerra, va publicar dos reculls de poemes i un drama, estrenat l’any 1950. Entre la seva obra inèdita hi ha aquest «Poema de Sant Llorenç del Munt», escrit el 1954 i no publicat fins ara.

Justament el fet que aquesta obra no hagi estat publicada fins més de cinquanta després de la seva mort és una de  les característiques més destacables de l’edició. En paraules de l’editor, Llorenç Vergès,

No és dóna gaire sovint el fet que l’obra inèdita d’un autor arribi a fer ombra o fins i tot a eclipsar l’obra que va poder veure publicada, i encara menys si es té en compte que aquesta tenia força qualitat i que, en el seu moment, va gaudir d’un ressò prou destacable. Segurament això només té sentit entre escriptors que, no sent primeres figures, han quedat circumscrits amb el temps a un àmbit estrictament local, més donat a valorar aquelles facetes de l’autor que li són més properes. Cal dir, en tot cas, que fora de Terrassa el nom d’Iu és avui pràcticament desconegut.

El «Poema de Sant Llorenç del Munt» és un poema narratiu que, en la versió publicada, té 4.405 versos distribuïts en cinc cants, al que es poden afegir 578 versos addicionals d’una primera redacció del cant tercer que va desaparèixer als manuscrits més recents que es conserven.

El poema canta la muntanya de Sant Llorenç del Munt amb aquest argument:

D’hora al matí, les figures en esperit de sant Llorenç i santa Agnès, deixen els seus estatges de la muntanya per baixar a la ciutat a treballar; ell de teixidor, ella a les selfàctines. La davallada dels sants serveix de pretext per fer una descripció mitificadora de les perfeccions d’una muntanya cada racó de la qual «és un full de poesia» i al mateix temps passar revista a les èpoques glorioses del monestir, ara tristament oblidades,  que es concreten en els fruits magnífics de l’hort dels Monjos i en l’acolliment que es donava als que, fugint del traüt del món, s’enfilaven a la Mola per trobar-hi repòs.

Un dia, el sant, sol dins l’abandó del monestir, veu arribar «un lladre sec de carn i sec d’entranya». En veure-li l’aspecte, el sant se’n compadeix i inicien un diàleg. El bandoler li explica la vida de malfactor i assassí i el sant, que veu en el seu cor una guspira de claror, li recomana la vida d’eremita, en soledat. El lladre marxa, però de sobte sent com una veu que el crida, el burxa per dins la pau del cim, es perd i, sense voler, es torna a trobar dalt de la Mola, on cau de genolls.

Títol: «Poema de Sant Llorenç del Munt»
Autor: Iu Pons i Serdanyés
Edició a cura de Llorenç Vergés i Mill
Fundació Torre del Palau, col·lecció «L’àmfora», 9
Primera edició, abril del 2011
215 pàgines
ISBN 978−84936830−8−5