Ara fa gairebé dos anys, el 25 d’abril del 2010 es celebrava el concert inaugural del nou orgue de Montserrat (que, un mes abans havia estat beneït). És, segurament, una de les obres més importants realitzades els últims anys a la basílica de Santa Maria de Montserrat.

Comprar a Amazon

En aquest llibre, de gran format (33 centímetres), hi trobem en primer lloc una breu presentació del que ha estat el projecte i les principals decisions sobre el mateix, des de quina havia de ser la ubicació a la forma de finançament i l’inici de la construcció l’any 2007. El segon article ens ofereix una contextualització històrica de la tradició d’orgues a Montserrat, des dels primers a començaments del segle XVI i fins als últims orgues construïts durant la segona meitat del segle XX. Sorprèn, certament, la llarga tradició i l’elevat nombre d’orgues que hi ha documentats durant aquest període de temps (si no m’he descomptat dinou, comptat l’inaugurat l’any 2010).

La segona part, la més extensa, és un àlbum de fotografies que ens presenta tot el procés de construcció de l’orgue als tallers de Blancafort, a Collbató, la seva instal·lació a l’interior de la basílica, la benedicció i el primer concert, tot seguint una presentació cronològica. Així, a la primera fotografia només veiem el plànol i Montserrat des de la finestra, mentre que la segona és la matèria primera, la fusta. Seguim el procés observant, com si es tractés d’un documental, com s’inicien els treballs de les primeres parts i com, poc a poc, comença a adquirir forma alguns dels elements més identificadors: el teclat i la cadireta on s’ubica l’intèrpret. També veiem algunes de les visites que varen realitzar els monjos al taller mentre es realitzava la construcció.

Un cop completada la construcció, s’entra en la segona fase: la instal·lació dins de la basílica. Pel que s’entreveu a les fotografies, aquesta part va ser una petita aventura pels condicionants de la ubicació i el manteniment de l’activitat habitual de l’església.

Les fotografies, totes elles realitzades pel fotògraf Oleguer Serra, ens permeten acostar-nos a tota mena de detalls de l’interior de l’orgue: des de la caixa de transmissions a la instal·lació dels tubs de la batalla, l’afinament dels tubs, la presència de l’escut de Montserrat, les diverses inscripcions existents o el dia que es van penjar els tubs majors.

El darrer article és de caire més tècnic. Escrit per l’orguener ens explica quin ha estat el disseny de l’instrument i les diferents propostes que es varen realitzar tant pel que fa a la disposició o el color de la fusta. Ens revela, per exemple, que els volums del moble de l’orgue reprodueixen la figura de la Mare de Déu abraçant l’infant Jesús o bé la superposició de tres vegades el símbol de l’avemaria. Finalment tenim els plànols en secció i alçat així com de la consola i la «cadireta» on es troba.

El llibre s’acompanya d’un DVD amb l’enregistrament que fa realitzar TV3 del concert inaugural del 25 d’abril del 2010.

Resumint: una excel·lent oportunitat per apropar-nos a les interioritats de l’orgue en un llibre que destaca, per damunt de tot, per la qualitat de la fotografia.

Títol: «La llum del so. El nou orgue de Montserrat»
Edició a cura del p. Jordi-Agustí Piqué i Collado
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Primera edició, octubre del 2011
173 pàgines
ISBN 978−84−9883−454−3

Edició 2011 en castellà de la «Història de Montserrat»

Publicada una nova edició en castellà de la «Història de Montserrat» d’Anselm M. Albareda i Josep Massot i Muntaner. Es tracta d’una nova traducció al castellà, realitzada pel monjo de Montserrat Emilio Solano a partir del text de la vuitena edició en català, publicada l’estiu de l’any passat.

Títol: «Historia de Montserrat»
Autors: Anselm M. Albareda i Josep Massot i Muntaner
Traducció: Emilio Solano Sancho
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Quarta edició (en castellà), novembre del 2011
458 pàgines
ISBN 978−84−9883−392−8
Preu: 29,00 €

M’havia passat per alt l’efemèride, però acabo de veure l’article que va publicar «La Vanguardia» dimarts passat («Xavier Altés: “La Moreneta se salvó porque estaba desnuda”») sobre la destrucció del Monestir de Montserrat per les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. Acompanya l’entrevista el vídeo on el monjo Xavier Altés mostra alguns dels llibres procedents de l’antiga Biblioteca de Montserrat.

A la darrera edició de la «Història de Montserrat» aquest episodi es descriu amb aquestes paraules:

Montserrat caigué en poder de l’enemic a les onze del matí de l’esmentat 25 de juliol. Suchet no havia conquerit un santuari, sinó una fortalesa; s’hi captingué com a vencedor. Abans, però, extremà les precaucions, innecessàries, per tal d’evitar les desagradables sorpreses d’un contraatac. El Dr. Gibert diu textualment: «Des de la Casa Maçana a Santa Cecília, en totes les serres i collets que donaven carretera avall, posaren tendes, feren vàries barraques en les que estaven los piquets de ses tropes. En les quintanes de Santa Cecília, frente la Casa , feren un campament d’unes xeixanta tendes, que jo les comptí, i de Santa Cecília a Montserrat ne posaren algunes a certa distància. I en la bateria de sobre lo camí de Manresa n’hi havia algunes, i així mateix en l’altra bateria de Sant Iscle. En la part de Sant Miquel n’hi havia algunes, i mirant a Collbató feren altre campament a on també posaren moltes tendes». Estaven ben segurs. Refiadament podien lliurar-se a destruir.

El mariscal Suchet partí cap a Cervera l’endemà mateix; a Montserrat romangué una bona guarnició, primer comandada pel general Abbé i poc després pel general Palombini. S’atorgà el saqueig del monestir. Les tropes s’hi rabejaren. Dos mesos i mig durà la tasca anorreadora. Església, monestir, escolania, hostatgeria, oficines, obra nova, obra vella, les capelles, les ermites, tot fou furgat i escorcollat. Ni els sepulcres no perdonaren; arrabassaren les lloses, profanaren els ossos i furtaren les joies dels cadàvers. Els ornaments preadíssims, per dissort retornats al monestir per manament de la Junta Superior, i els altres objectes de valor fàcilment traslladables s’acumularen al bast dels animals; la resta –altars, retaules, estàtues, pintures, mobiliari de cor amb el superb faristol i els monumentals llibres de pergamí…– fou bàrbarament mutilada, trossejada, esmicolada. Però l’obra que la devoció dels fidels i l’activitat dels monjos havia realitzat a Montserrat durant segles era formidable. Dos mesos i mig no eren suficients per a enrunar-la. L’invasor n’hagué esment i, amb temps, amuntegà masses enormes de combustible en tots els edificis del santuari, especialment a l’església; la nit del 10 a l’11 d’octubre, al moment de partir, hi calà foc. L’estrall ingent ocasionat per les flames és indescriptible.

Edició facsímil del llibre «El Sinaí»

L’any 1913 es va publicar la primera edició del llibre «El Sinaí. Viatge per l’Arabia Petrea, cercant les petjades d’Israel». Escrit pel monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, explicava el viatge realitzat l’any 1910 a la Península del Sinaí per tal de conèixer els escenaris de la Bíblia. Uns quants anys més tard, el 1955, publicava una segona edició notablement ampliada amb la descripció de dos viatges posteriors a la mateixa zona els anys 1928 i 1932, així com amb moltes fotografies realitzades pel mateix autor del llibre.

El llibre ha esdevingut un autèntic clàssic de la literatura de viatges en català. Recordem, per exemple, que l’any 1935 el Centre Excursionista de Catalunya atorgava la seva medalla d’or a Bonaventura Ubach. Els anys que han passat des de la data de la darrera publicació ha fet que no sigui tan fàcil de trobar com seria de desitjar.

La bona notícia es que acaba de publicar-se una edició facsímil, que reprodueix fidelment l’edició de 1955. Això permet que qualsevol persona interessada pugui accedir fàcilment a la narració en primera persona que fa Bonaventura Ubach dels seus viatges per la Península del Sinaí.

A la contraportada

El pare Bonaventura Ubach (1879−1960), monjo de Montserrat dedicat en cos i ànima a l’estudi de la Bíblia, ha esdevingut famós aquest darrer temps per la publicació d’un viatge a l’Iraq –inèdit fins ara–, per una exposició commemorativa a Barcelona i sobretot per l’aparició d’una novel·la titulada L’arqueòleg, que  ha tingut un èxit de venda insospitat. Ara ens plau de posar a l’abast el seu llibre més important, l’àmplia descripció d’un viatge per l’Aràbia pètria fins al Sinaí, cercant les petjades d’Israel, aparegut en una primera edició el 1913 i en una segona edició, revisada i ampliada el 1955. Aquesta obra, acompanyada d’un gran nombre de fotografies, es llegeix amb gust i és un dels millors llibres de viatges que posseïm en català.

Títol: «El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel»
Autor: Bonaventura Ubach
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Tercera edició, setembre del 2011 («Edició facsímil de la segona, revisada i ampliada, de 1955»)
412 pàgines
ISBN 978−84−9883−407−9
Preu: 20,00 €

Actualització: Vídeo sobre la publicació del llibre:

Incendi d’agost de 1986

De tornada, de nit, vam veure Montserrat cremant per molts punts. L’espectacle des d’aquí era altre cop dantesc i depriment. L’endemà es va calar foc a la Serra Llarga de l’Obac, i a un tros del parc natural de Sant Llorenç i del terme de Vacarisses.

[…]

Hem passejat per les hectàrees calcinades de la Serra Llarga. Dies enrere hi havíem anat d’excursió. Ara fa la impressió de submergir-te en un paisatge lunar, de sòl de fina i fosca arena cendrosa, amb un gran silenci que plana arreu.

«El trac d’un any»
Eudald Puig