Fins el 15 de juliol es pot visitar al MNAC l’exposició «Catalunya 1400. El gòtic internacional» on, entre d’altres obres, destaquen tant per la quantitat com per la qualitat, un bon nombre de llibres manuscrits il·luminats. Molts d’ells es troben reunits a l’àmbit «Rafael Destorrents i la renovació de la miniatura», presentat amb aquest text:

La miniatura catalana, que ja havia viscut un moment intens en el període de l’italianisme (a partir dels anys 1330), tornà a florir, amb tanta o més força, al voltant del 1400, coincidint amb l’assimilació dels models procedents del nord. Gairebé mai no hem pogut documentar la identitat dels miniaturistes -–o «il·luminadors» com es deia aleshores-– que intervingueren en els manuscrits catalans d’aquest període, amb l’excepció notabilíssima de Rafael Destorrents, també anomenat Rafael Gregori, que va il·lustrar el cèlebre Missal de santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, una de les obres mestres de la miniatura europea del «Gòtic Internacional».

La producció de Rafael Destorrents, com la d’altres mestres catalans i valencians del moment, mostra l’assimilació creativa dels nous models figuratius francoflamencs, mentre que en la composició de les orles es combinava la innovació amb la tradició local de signe italianista.

Les obres exposades són:

1. Oficis de devoció privada (entre 1390–1400). Atribuïts a Rafael Destorrents i altres mestres anònims i actualment conservat a la Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial.  A l’exposició es pot veure l’escena de la circumcisió de Jesús –segons el catàleg, atribuïble sense cap mena de dubte a la mà de Destorrents.
2. Santa màrtir i Sant Jordi, dues miniatures desmembrades i actualment conservades a la Fundación Lazaro Galdiano de Madrid. Són també atribuïts a Rafael Destorrents i datats de l’any 1407.
3. Missal de Santa Eulàlia, procedent de l’arxiu capitular de la Catedral de Barcelona i datat documentalment el 1403 i obra de Rafael Destorrents. L’obra està acompanyada d’un vídeo on es poden veure, augmentades, les diverses escenes del judici final (la pàgina per on està obert el llibre).
   

   Missal de Santa Eulàlia, de Rafael Destorrents

4. Llibre dels capbreus i prestacions d’aniversaris, atribuït a Rafael Destorrents i datat del 1415–1420, procedent de l’arxiu capitular de la Catedral de Barcelona, amb una miniatura de Santa Eulàlia.
5. «Dels dits i fets memorables», datat al 1408 i d’autor anònim amb un caplletra amb la figura d’un emperador. Al catàleg s’associa aquesta obra amb el breviari de Martí l’Humà de Poblet. Es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).
6. «Guillaume de Miers, Calendarium sive commemorationes sanctorum monachorum. Missa et officium sanctarum reliquiarum», el missal per a l’ofici de les Santes Relíquies encarregat pel rei Martí l’Humà per a la capella reial i atribuït a l’anomenat Mestre d’Estocolm (pel llibre d’hores que es conserva al Nationalmuseum de la capital sueca). Es propietat de la Bibliothèque nationale de França. A l’exposició es pot veure un caplletra amb la figura de Sant Jordi.

No són els únics manuscrits il·luminats que es poden veure a l’exposició. També hi ha un missal de finals del s. XIV de Jean de Toulouse, unes Oeuvres complètes de Guillaume de Machaut (un manuscrit que va ser sol·licitat en préstec per la reina Violant de Bar i que, aparentment, no va tornar al seu propietari) i, finalment, un saltiri i llibre d’hores que està atribuït a Bernat Martorell.

Una excel·lent oportunitat de veure directament alguns dels llibres il·luminats, dins d’una excel·lent exposició.

Aquest llibre, que sembla enquadernat no fa massa temps i que no sigui res d’especial, és en realitat el llibre sencer més antic que es conserva. La British Library l’acaba d’adquirir per deu milions d’euros (catorze milions de dòlars).

L’evangeli de Sant Cuthbert de Lindisfarne, el llibre sencer més antic que es conserva

L’evangeli de Sant Cuhbert és un llibre de butxaca, escrit en llatí, amb una còpia de l’evangeli segons Sant Joan. El llibre pren el seu nom de Sant Cuthbert de Lindisfarne (nord-est d’Anglaterra), ja que va ser col·locat dins de la seva tomba alguns anys després de la seva mort l’any 687. Probablement va ser un regal de l’abadia Monkwearmouth-Jarrow en el moment en que les restes del sant van ser traslladades a l’altar de Lindisfarne, l’any 698. És de suposar que el llibre va romandre dins el taüt  quan l’any 875 va ser traslladada a la catedral de Durham, fugint de les invasions vikingues. L’any 1104 es va redescobrir el llibre, arran d’un nou trasllat de la tomba dins la mateixa catedral. Va passar a ser considerat com una relíquia del sant i existia la tradició de ser penjat a coll, dins d’una bossa de cuir.

Després de la  dissolució dels monestirs a Anglaterra per ordre d’Enric VIII entre els anys 1536 i 1541 es perd la pista del llibre, fins arribar al col·legi dels jesuïtes de Lancashire, Stonyhurst College, però cedit en dipòsit a la British Library. Des de l’estiu del 2011, aquesta darrera institució ha estat recaptant fons per a poder adquirir l’obra, anunciant tot just la setmana passada la seva adquisició.

Hi ha disponible una digitalització completa de tot el contingut del llibre i fins el 17 de juny es pot veure exposat a la Galeria de Tresors Sir John Ritblat de St. Pancras, a Londres.

Al número corresponent a la primavera del 2012 del «Lapham’s Quarterly» es publiquen una sèrie d’anotacions trobades als marges manuscrits medievals, presumiblement escrites pels mateixos monjos que es dedicaven a la seva còpia.

Notes al marge en manuscrits medievals

A partir del comentari ampliat m’he trobat amb un bloc on, entre altres temes, es recullen aquesta mena d’anotacions («Needs More Naked (Mmm… Marginalia #103)», «Medieval Doodles: A Quick Primer (Mmm… Marginalia #106)»: Got Medieval. També un llibre sobre aquesta temàtica publicat ara fa uns anys i que sembla prou interessant: «Image on the Edge: The Margins of Medieval Art».

Curiosament, poca estona després de trobar-me amb aquest article m’ha arribat l’enllaç a unes altres notes al marge, les que va deixar l’aleshores President dels Estats Units Ronald Reagan en un paper mentre estava al costat de Margaret Tatcher durant una reunió del G7 a Ottawa:

Gargots dibuixats pel president Reagan a la trobada de líders mundials del G7 a Ottawa (1981)

Exposició «Biblias de Sefarad: las vidas cruzadas del texto y sus lectores» a Madrid

Fins el 13 de maig a la Biblioteca nacional de Madrid, exposició «Biblias de Sefarad: las vidas cruzadas del texto y sus lectores», sobre les Bíblies manuscrites hebrees escrites a Sefarad, la Península Ibèrica, durant l’edat mitjana.

La muestra está organizada en 8 secciones: La Biblia: que goza de un lugar central en la cultura sefardí. Aprendizaje: la lengua de la Biblia, el hebreo, pasa a ser objeto de estudio para emprender la tarea de su traducción. Liturgia: el texto sagrado es la base de la liturgia tanto pública como privada. Exégesis bíblica: sobre las interpretaciones del texto sagrado. Polémica: por las distintas interpretaciones. Razón y revelación: enfrentamiento entre ciencia y fe. Espacios de lectura y tipos de lectores: los distintos usos del texto bíblico y su influencia en la arquitectura, poesía, ornamentación… Coleccionismo en España: los manuscritos elegidos pretenden ser testimonio, en algunos casos, de permanencia, y en otros, de un viaje de ida y vuelta que refleja las propias vidas de sus lectores y poseedores.

Un veí de Nou Barris dedica dos anys a escriure la segona part del Quixot en un rotlle de dos-cents cinquanta-dos metres de llarg!