… representat al Die pluemen der tugent (Viena, 1450):

Imatge del manuscrit «Die pluemen der tugent»

Un article, «Detecting gestures in medieval images» que proposa una plantilla per a la correcta interpretació de la gesticulació que es poden veure en els personatges dels manuscrits medievals il·luminats

Quatre gesticulacions amb la seva interpretació: assenyalar, fer un jurament i dues variants de parlar

Vídeo, en anglès, del Getty Museum, que explica el llarg i laboriós procés de producció d’un manuscrit il·luminat, des de la preparació del pergamí fins a l’enquadernació del llibre:
http://media.caballe.cat/2013/03/manuscrit.flv

Sempre que veig un manuscrit com aquests, recordo l’entrevista que li va fer el Josep Maria Espinàs al Joan Coromines (la podeu veure aquí mateix). Cap al final de la conversa, al minut 39 i abans de passar a tastar la sopa, el Coromines treu l’original mecanografiat del volum corresponent a la lletra «T» del seu «Onomasticon Cataloniae» a un sorprès Espinàs que, repetidament, demana de poder donar-hi un cop d’ull.

Quan finalment podem veure un full ens trobem amb un text farcit de revisions i anotacions manuscrites que el propi Coromines defineix com confús. I aleshores fan referència al linotipista, que haurà de saber interpretar el full per tal de poder arribar a imprimir un llibre que pugui ser llegit pel comú dels mortals (caldrà, però, que sigui un bon professional, per descomptat).

Bé, imagineu-vos la feina que va tenir el linotipista encarregat de fer la primera edició dels germans Karamàzov, de Dostoievski: aquest garbuix és el manuscrit corresponent al cinquè capítol:

Manuscrit del capítol 5 de « Els germans Karamàzov», de Dostoievski

Per descomptat no tots els autors són iguals. Per exemple, aquest és un fragment del manuscrit de «1984» de George Orwell:

Els eslògans del partit, al manuscrit de «1984» de George Orwell

Avui ja ho tenen més fàcil, amb els manuscrits lliurats de forma digital (sense oblidar que ja no queden linotipistes, és clar).

El British Museum conserva l’anomenada «Golden Haggadah», un manuscrit jueu l’origen del qual s’ha situat pels voltants de Barcelona l’any 1320. La Haggadah és un text que explica l’èxode del poble d’Israel, des de la crida d’Abraham i fins creuar el mar Roig. Aquest llibre estava pensat per a ser utilitzat durant la celebració de la pasqua jueva pels habitants dels calls jueus de les ciutats catalanes, especialment els nens.

Els primers dos-cents cinquanta-sis manuscrits digitalitzats dels fons de la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Hi la previsió de digitalitzar fins a vuitanta mil! De moment, la interfície de la pàgina web no ajuda massa a descobrir la temàtica dels diversos manuscrits, però de moment ja hi he trobat aquest Decameró il·lustrat:

Pàgina il·luminada del Decameró de la Biblioteca Apostòlica Vaticana

Als marges d’un manuscrit medieval de les col·leccions de la British Library: el conill es converteix en caçador i el gos en presa:

El conill caça el gos	Preparant la presa pel seu càstic
El judici	Camí del patíbul
I el gos, penjat