Ressenya: «Introducció a les quatre grans cròniques»
No es pot negar que els últims anys demostren l’existència d’un interès en tot allò relacionat amb la història medieval catalana. Una bona mostra són els diversos llibres sobre el període que s’estan publicant, que inclou les biografies d’alguns dels monarques (Jaume I amb quatre biografies: 1, 2, 3 i 4; Pere el Gran, Martí I l’Humà, Ferran I), de personatges destacats (Roger de Llúria), episodis concrets (els almogàvers a Orient) o la reedició que està realitzant l’Institut d’Estudis Catalans de les Quatre Cròniques publicades a començaments dels anys setanta per Ferran Soldevila.
Aquest llibre és un interessant aportació en oferir una introducció general a les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV: el Llibre dels Fets de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós; en paraules d’Àngel Guimerà, els «quatre evangelis de la Nació Catalana». L’autor ens presenta un resum del contingut de cadascuna de les cròniques, de forma que el lector pugui tenir una visió de conjunt dels quatre llibres, alhora que s’aprofundeix en determinats aspectes literaris.
Cronològicament s’inicia amb el Llibre dels Fets de Jaume I, començant per exposar les diverses opinions existents sobre l’autoria del text per, a continuació, exposar els diversos grans blocs de narració que ofereix. A continuació, es passa a analitzar el contingut de les cròniques de Desclot i Muntaner.
El quart capítol inclou una anàlisi dels fórmules i recursos estilístics utilitzats per Desclot i Muntaner a les seves cròniques, tot cercant paral·lelismes en textos d’autors clàssics –el que ens pot donar una idea de quines van ser les lectures dels cronistes, especialment en el cas de Muntaner– així com del tractament donat a determinats episodis: la representació de la monarquia, les batalles i els exèrcits, la narració dels fets, etc.
Finalment, el cinquè capítol passa a analitzar la crònica de Pere el Cerimoniós, encara que d’una forma notablement més concisa que les altres tres cròniques: mentre a la crònica de Pere el Cerimoniós dedica hi dedica vint-i-quatre pàgines, en dedica cinquanta-tres a la de Jaume I, vint a la de Bernat Desclot i cinquanta-quatre a la de Muntaner (cal afegir, en aquestes dues darreres les seixanta pàgines d’anàlisi estilístic).
Ens trobem amb un llibre que vol omplir un buit existent, però que presenta diversos problemes. A banda del tractament desigual de les cròniques, en alguns moments no saps ben bé de quina crònica en concret t’està parlant (no pas per la manca de referències, sinó més aviat per l’excés en les mateixes… quan parla de Desclot no és moment de referenciar a Muntaner). Un altre aspecte que resta possibilitats al llibre és l’ús del català medieval per a les citacions. En la meva opinió, tractant-se d’un llibre d’introducció, segurament hauria estat molt més assenyat incloure les citacions en un català més modern per facilitar la lectura. El mateix es pot dir de les nombroses citacions a textos en occità o francès, que es presenten únicament en la llengua original, mentre que les referències a textos grecs es fa en castellà.
Tot això em fa dir que ens trobem amb una excel·lent idea de llibre però portada a terme d’una forma no del tot reeixida. N’esperava més.
A la contracoberta
Aproximació de conjunt als llibres de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, «les quatre perles de la literatura catalana medieval» en expressió de l’erudit francès Alfred Morel-Fatio. Es tracta de referències inexcusables per a aprofundir el coneixement de la història de la Corona d’Aragó durant l’etapa d’esplendor medieval. Josep Anton Aguilar Àvila situa les cròniques dins el seu context històric i cultural, i n’analitza l’estructura, el contingut, l’estil i les fonts o els models literaris detectables.
El llibre ressalta les claus de lectura d’alguns passatges més representatius de la literatura historiogràfica catalana i els relaciona amb tractats bèl·lics, regiments de prínceps medievals, fórmules procedents de les chansons de geste, dels romans en prosa o vers… Per aquesta raó sovint acudeix a la tradició historiogràfica europea –cròniques franceses, italianes i castellanes, sobretot–, recurs especialment profitós quan cal contrastar las (sic) informacions subministrades pels autors catalans i estudiar la presentació, la distorsió o la dissimulació propagandística de determinats episodis.
Títol: «Introducció a les quatre grans cròniques»
Autor: Josep Antoni Aguilar Àvila
Rafael Dalmau Editor, col·lecció «Bofarull», 16
Primera edició, novembre del 2011
254 pàgines
ISBN 978−84−232−0762−6
Preu: 18,00 €
Presentació del «Llibre dels feits del rei en Jaume», edició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Aquest dijous, 15 de setembre, a les 19.30 hores es presenta l’edició facsímil del manuscrit del «Llibre dels feits del rei en Jaume» editada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A la Biblioteca de Catalunya.
«Llibre dels feits del rei en Jaume», edició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Aquesta nova edició del «Llibre dels feits del rei en Jaume» es basa per primera vegada en el manuscrit que el rei Pere el Cerimoniós va encarregar de transcriure el 1380. L’edició inclou dos toms. El primer és una transcripció facsímil del manuscrit i l’altre una transcripció filològica del text acompanyada de 800 notes informatives que inclou a més dos estudis elaborats per Antoni Ferrando i Vicent J. Escartí, professors de la Universitat de València (UV).
Amb els seus estudis, els professors de la UV asseguren que el manuscrit de 1380 és una còpia «manada i revisada» pel mateix rei Pere el Cerimoniós, besnét de Jaume I, i per tant és l’«oficial».
El rei Pere el Cerimoniós va manar copiar el Llibre dels feits tres vegades, una per a València, una altra per a Barcelona i una altra per a Mallorca. D’aquests tres manuscrits, l’únic que es conserva és el de Mallorca, és a dir, el que data de 1380 i que s’ha utilitzat per a aquesta edició. Fins ara es considerava que el manuscrit més fidedigne era el del Monestir de Poblet, que en l’actualitat es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Ferrando i Escartí apunten que el manuscrit de Poblet és una còpia que es va elaborar en el mateix monestir per la lectura dels monjos i que, en el procés de còpia, es van produir molts canvis en el vocabulari per adaptar-lo al llenguatge dels lectors. Per aquest motiu consideren que la còpia de Mallorca és més fidel al text original.
El manuscrit sobre el que es basa aquest facsímil es conservava a València fins que els jurats el varen regalar a Felip II. Posteriorment va arribar a les mans d’un canonge, Guillem Terrassa, qui el va regalar el 1778 als comtes d’Aiamans, que el van conservar fins que l’últim, Marià Gual (1862−1933), malgastador compulsiu, va haver de vendre tots els seus béns de Mallorca. La majoria els va comprar el banquer Juan March, però la còpia del Llibre dels feits la va adquirir el bibliòfil català Isidre Bonsoms, la vídua del qual va donar aquest document el 1948 a la Biblioteca de Catalunya.
Presentació del llibre «El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura»
El proper dimarts 22 de març, a les 20 h., tindrà lloc la presentació del llibre «El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura» a la Llibreria de la Rambla de Tarragona (Rambla Nova 99). L’acte comptarà amb la participació de Jordi Ginebra, director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, de Maria Bargalló, vicerectora d’Estudiants i de Comunitat Universitària de la URV, i de Carme Oriol, professora del Departament de Filologia Catalana de la URV i una de les curadores del llibre, que ha estat publicat per Publicacions URV i Edicions UIB.
Presentació del llibre «El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura»
Ressenya: “Llegendes de la muntanya de Montserrat”
 |
|---|
| Comprar a Amazon |
Tot i que el millor regal de Reis ja me’l van fer fa tot just un mes, aquest llibre ben bé es podria qualificar també com a regal de Reis… Es tracta d’un llibre publicat ara fa un any, però que m’havia passat per alt fins que ahir pel matí, en què passejant per una llibreria el vaig veure. Aquesta mateixa nit l’he llegit.
El llibre forma part d’una col·lecció, “Contes i llegendes”, que fins ara ha publicat també reculls de la ciutat de València, de Barcelona, del Montseny, de Mallorca, del Penedès i les Vall del Garraf i, recentment, d’Andorra.
El format és ben simple: una petita introducció a la llegenda, amb el context històric o les dades que es coneixen, seguida de la transcripció de la mateixa. El fet que les llegendes s’hagin transmès durant molt de temps de forma oral fa que de cada història es coneguin moltes versions i adaptacions. En aquest llibre només es presenta una d’aquestes adaptacions i sempre amb una extensió de dues/tres pàgines.
Naturalment, la primera de totes les llegendes és la que fa referència a la troballa de la Mare de Déu de Montserrat i la impossibilitat de traslladar-la lluny de la muntanya. D’altres llegendes fan referència a algunes de les formacions de la muntanya que tenen nom propi: el Cap de Mort, els Frares Encantats, el Pla dels Escurçons, les encantades; els elements naturals de Montserrat, com l’ús que feien del boix els que lluitaven contra els Borbons durant la Guerra de Successió… o d’altres productes que estan en vies de convertir-se en llegenda (les coques i el mató que podem comprar al costat del Monestir).
Un altre grup són els personatges que han donat lloc a llegendes, com el Fra Garí que després de matar la filla del Comte de Barcelona es va convertir en una bèstia, la visita que va fer Jaume I a Sant Jeroni des d’on va veure l’illa de Mallorca i va decidir emprendre la seva conquesta… o la recent visita, l’any 1940, d’oficials nazis encapçalats per Himmler convençuts que en Sant Graal estava amagat a Montserrat.
Dels voltants de Montserrat trobem la llegenda del timbaler del Bruc (que ara ha estat portada al cinema), l’origen del nom de Collbató o com la gent d’aquesta població es va amagar dins de la cova de Salnitre per amagar-se dels invasors francesos.
Totes aquestes llegendes estan explicades en forma de conte d’una breu extensió… tot el llibre es pot llegir en ben poca estona, ja que no arriba al centenar de pàgines. Per cert, el llibre està imprès en un paper de qualitat i pulcrament enquadernat, amb una presentació senzilla però elegant.
Estaria bé que un proper volum d’aquesta col·lecció recollís les llegendes de Sant Llorenç del Munt 
Títol: “Llegendes de la muntanya de Montserrat“
Autor: Oriol Vergés
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col·lecció “contes i llegendes”, 7
Primera edició, desembre del 2009
84 pàgines
ISBN 978−84−9844−212−9
Preu: 19,00 €
El manuscrit de Poblet del Llibre dels fets
Fragment del documental “Jaume I, anatomia d’un rei”, emès el passat 11 de setembre per TV3. Pasqual Maragall i Stefano Maria Cingolani ens mostren el manuscrit de Poblet amb la còpia més antiga del Llibre dels fets de Jaume I.
D’aquest manuscrit hi ha una bella edició facsímil, publicada l’any 1971 per la Universitat de Barcelona.
- Especials
L’home dibuixat- - Com dormen els animals
- - Les trenta millors novetats del Windows 8
- - La cerca de la llum
- - WiFI Pineapple Mark IV, un dispositiu per a realitzar atacs en xarxes WiFi
- - Abat Marcet
- - Masia Freixa
- - No actualitzeu l'ordinador mentre estigueu amb una WiFi no coneguda
- - Exploit-exercises
- - Neteja de baixos
- - Exposició "Cu-Cut" a la Casa de l'Ardiaca
exposicio Història del llibre Barcelona jaume i manuscrit segle XIV Montserrat merce rodoreda passeig de gracia biblioteca Biblioteca de Catalunya segle XVIII novel.la historica Terrassa segle XIII Història Poblet setmana tragica fira del llibre de barcelona Sant Llorenç del Munt segle XIX segle XV Bibliofília poesia segle XX personatges famosos Ex-libris Enquadernació fotografia conferencia
© Copyright 1996-2012 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
Estadístiques
