Per una piulada de @libroantiguo, un article de l’edició espanyola de National Geographic («“El sutra del diamante”, el libro impreso más antiguo») sobre una efemèride que posa els pèls de punta: dissabte passat, 11 de maig, va fer mil cent quaranta-cinc de la impressió del llibre imprès més antic que es conserva sencer, el «Diamond Sutra»:

«Diamond Sutra»
Ocult durant segles en una cova segellada al nord-oest de la Xina, aquesta còpia del “Sutra del Diamant” és l’exemplar primerenc supervivent més complet d’un llibre imprès datat: va ser fet l’any 868. Són set tires de paper groc amb taques, imprès a partir de blocs de fusta tallats i enganxades entre si per formar un rotllo de més de 5 metres de llargària. Malgrat estar escrit en xinès, el text és una de les obres sacres més importants de la fe budista, que va ser fundada a l’Índia.
 Pàgina del «Diamond Sutra» |
 Detall del «Diamond Sutra» |
Vídeo, en anglès, del Getty Museum, que explica el llarg i laboriós procés de producció d’un manuscrit il·luminat, des de la preparació del pergamí fins a l’enquadernació del llibre:
http://media.caballe.cat/2013/03/manuscrit.flv
El nostre bon amic Puigmalet ha passat uns dies a la ciutat francesa Lió. A banda del desengany en no trobar lioneses a les pastisseries locals, ha aprofitat l’estada per visitar el Museu de la impremta, realitzant un reportatge fotogràfic de la col·lecció exposada. Com és una persona generosa, ens ha fet cessió de les fotografies realitzades.
Gairebé tothom estaria d’acord en considerar a Johannes Gutenberg com l’inventor de la impremta de tipus mòbil i la Bíblia de 42 línies de 1452–1455 com el primer llibre imprès, si bé pels voltants de l’any 1450, Gutenberg ja havia imprès un llibre escolar (Ars Minor o Ars Grammatica). En qualsevol cas, aquests treballs previs es poden considerar perfectament com les primeres proves de la tecnologia que estava inventant i cal esperar a la Bíblia per a poder parlar pròpiament d’un llibre imprès.
Ara bé, l’any 1377 (setanta-vuit anys abans de la Bíblia de Gutenberg) al temple Heungdeok de l’actual Cheongju, a Corea del Sud, s’imprimia el llibre 백운화상초록불조직지심체요절 que, abreviadament, es coneix com a Jikji i podríem traduir més o menys com «Antologia realitzada pel monjo Baegun dels ensenyaments dels sumes sacerdots sobre la identificació de l’esperit de Buda mitjançant la pràctica de Seon». És tracta d’un llibre en dos volums, del qual es conserven molt poques còpies. N’hi ha una, només del primer volum, a la Biblioteca Nacional de França amb la particularitat que va ser imprès amb tipus mòbils metàl·lics; a Corea es conserven alguns exemplars dels dos volums, però tots ells impresos amb tipus de fusta.
El fet que l’exemplar de París hagi estat realitzat amb tipus mòbil metàl·lics el converteix en el llibre imprès més antic conegut; està digitalitzat, però les imatges disponibles són de baixa resolució.

Pàgina del Jikji, el llibre imprès més antic conegut