Fotografia d’Evgeny Govorov:

Una agenda vella… Fotografia d’Evgeny Govorov

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú ha publicat un total de cent cinquanta-sis fotografies que va fer l’Eduard Toda a Egipte entre 1884 i 1886, durant la seva estada com a diplomàtic espanyol. Hi ha des de fotografies de les peces arqueològiques que adquiria, els viatges que feia pel país… fins a d’altres més informals, com aquesta en que l’Eduard Toda es disfressa de mòmia al Museu de Bulaq (El Caire):

Eduard Toda disfressat de mòmia

L’original de la fotografia és a l’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. No té data, però podria ser ben bé pels voltants de l’any 1909.

Interior de la Biblioteca de Poblet (1909?)

Més fotografies (1879, 1879, 1890, 1909, 1909, 1909?, 1912–1914, 1916, 1917, 1936, 1946?, 1946?, 1957, 1960, 1968, 2008, 2008, 2009, 2010 i 2011 i de data indeterminada, 1 i 2) i gravats (1806, 1925, 1935 i 1948).

Biblioteca ideal de Jean-François Rauzier

Jean-François Rauzier és un artista francès que genera unes fotografies digitals impossibles, on cal anar fer zoom per descobrir els detalls amagats… per exemple, a la fotografia que encapçala aquesta imatge hi ha un Macaco amagat

A la pàgina web hi trobem una col·lecció de fotografies de biblioteques ideals (i impossibles).

Vista de Sant Llorenç del Munt (1926)

Vista de Sant Llorenç del Munt. Fotografia realitzada per Manuel Genovart i Boixet l’any 1926. És una placa de vidre estereoscòpica (6×13 cm) i forma part del Fons Salvany (SaP_892_09b) de la Biblioteca de Catalunya.

Vista general de Sant Llorenç del Munt (1926)

Vista general de Sant Llorenç del Munt. Fotografia realitzada per Josep Salvany i Blanch l’any 1926. És una placa de vidre estereoscòpica (6×13 cm) i forma part del Fons Salvany (SaP_893_02) de la Biblioteca de Catalunya.

Església de Sant Llorenç del Munt (1926)

L’Església de Sant Llorenç del Munt. Fotografia realitzada per Josep Salvany i Blanch l’any 1926. És una placa de vidre estereoscòpica (6×13 cm) i forma part del Fons Salvany (SaP_892_10) de la Biblioteca de Catalunya.

Interior de Sant Llorenç del Munt (1926)

Interior de l’Església de Sant Llorenç del Munt. Fotografia realitzada per Josep Salvany i Blanch l’any 1926. És una placa de vidre estereoscòpica (6×13 cm) i forma part del Fons Salvany (SaP_892_12) de la Biblioteca de Catalunya.

Vista interior de l’Església de Sant Llorenç del Munt (1926)

Vista interior de l’Església de Sant Llorenç del Munt. Fotografia realitzada per Josep Salvany i Blanch l’any 1926. És una placa de vidre estereoscòpica (6×13 cm) i forma part del Fons Salvany (SaP_892_11) de la Biblioteca de Catalunya.

Un bloc especialitzat en recollir fotografies de biblioteques: Beautiful-Libraries.com. Es troben recollides en diverses categories: biblioteques personals (modestes, importants i de campionat), cases nobiliàries angleses, biblioteques de famosos, biblioteques personals peculiars, biblioteques personals obertes al públic, biblioteques d’empreses; hotels, vaixells i restaurants; institucions acadèmiques, biblioteques d’investigació, biblioteques reials, biblioteques nacionals… i un llarg etcètera.

També hi ha un interessant apartat sobre com es veuen les biblioteques al cinema o a l’art.

Per a passar una molt bona estona!

«El preu de la memòria»

Ara fa un any i mig molts mitjans de comunicació generalistes van tractar abastament un tema que habitualment, amb sort, no passa de ser una simple anotació marginal a les pàgines de cultura: una col·lecció de fotografies d’Agustí Centelles havia estat adquirida pel Ministerio de Cultura a esquenes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que també hi havia mostrat el seu interès.

Als dies següents, molts opinadors professionals (els totòlegs, aquells que saben de tot, com els anomenava Quim Monzó ja fa anys) van tractar el tema. Els venedors, fills i hereus de l’Agustí Centelles, també es defensaven dient que se sentien maltractats i ignorats per les institucions catalanes. Recordo, per exemple, una entrevista (al diari espanyolista «El Mundo») on explicaven de forma patètica que havien sentit la necessitat d’amagar les fotografies per evitar l’espoli per part de la Generalitat.

En aquest llibret, una de les persones que va viure tot el procés com a alt càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat, ens presenta el seu punt de vista de tot el procés, explicant les actuacions que va realitzar el govern de Catalunya i analitzant les intencions que forma d’actuar d’uns i altres.

El procés és d’allò més enrevessat. Per exemple, després dels primeres contactes entre la Generalitat i els hereus de l’Agustí Centelles, el Departament de Cultura els hi ofereix quatre possibles sortides que van des del préstec (amb o sense cessió dels drets d’autor ), el dipòsit o la donació. Els primers contactes apuntaven a l’opció del préstec sense cessió dels drets d’autor, malgrat que al poc temps els hereus del Centelles diuen que volen fer una venda per un import de 720.000 € («quantitat resultant de multiplicar per sis l’import que havien rebut en els darrers anys per l’explotació pública de l’obra del seu pare»).

La Generalitat, davant d’aquest canvi, comença per fer un informe tècnic de la col·lecció i estudiar la possibilitat de l’adquisició. Fins i tot s’arriba a un principi d’acord en una reunió, de forma que la Generalitat pagava 500.000 € per la col·lecció de fotografies, amb el compromís de fer una exposició amb un «catàleg de prestigi», crear un premi de fotoperiodisme amb el nom d’Agustí Centelles. Simultàniament, i de forma paral·lela, comença els tràmits per incloure la col·lecció dins del  Patrimoni Cultural Català. A l’import de la compra caldria afegir-hi els drets d’explotació, que continuarien sent per als hereus.

Ara bé, d’esquenes a les negociacions amb la Generalitat, els hereus d’Agustí Centelles també havien contactat amb l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca (ara anomenat Centro Documental de la Memoria Historica) oferint-los la col·lecció. Si l’administració central sempre és lenta, en aquesta ocasió va actuar ben ràpidament: la directora del Centro visita Barcelona el maig del 2009 i fa l’informe i valoració de la col·lecció, tot i no ser-ne una especialista i el 30 d’octubre el Ministerio de Cultura n’acorda l’adquisició per 700.000 €).

Tot això acaba quan el 29 de novembre del 2009 s’anuncia oficialment l’adquisició de la col·lecció de l’Arxiu Centelles pel Ministerio i el lliurament realitzat a Salamanca el 28 de desembre.

El llibre que escriu Ramon Alberch comença explicant qui era l’Agustí Centelles i com va arribar a formar la col·lecció de fotografies que acabarien formant la seva col·lecció. A continuació explica detalladament el procés de negociació entre la Generalitat i els hereus de l’Agustí Centelles, on aquests últims «jugaven a dues bandes».  Un cop formalitzada la venda, i amb tot el ressò mediàtic, acusa als hereus de Centelles de voler reescriure la història i amagar la seva principal intenció: lluny de voler reivindicar la memòria del pare, l’objectiu és treure’n el màxim profit econòmic.

En tot moment es mostra totalment crític amb l’actitud dels fills de l’Agustí Centelles i el seu representant, que aprofitant-se de la revalorització de les fotografies del seu pare –en gran part, gràcies a les nombroses exposicions que s’han fet els darrers anys– han fet que acabi fora de Catalunya, expressant per escrit la condició que ha de formar part de les col·leccions de Salamanca i que no podrà ser cedida a cap institució catalana.

La venda al Ministerio no és la única que fan els hereus de Centelles; a Salamanca només venen els negatius, però ells es queden les còpies en paper que poc a poc van venent. Primer, per a fer un tast del mercat, en una subhasta «benèfica»; posteriorment una subhasta monogràfica i, per acabar, la venda a l’Ajuntament de Barcelona de cent quaranta-cinc còpies cedides en règim de préstec indefinit per un import que no es fa públic, però que l’autor estima en 450.000 €.

I, encara, els hereus de Centelles ofereixen al govern espanyol, mil dos-cents negatius addicionals per a fer front a l’impost de la renda de l’any 2009… Poca broma, amb totes les vendes i subhastes, l’arxiu Centelles ha generat uns ingressos entre el milió i mig i els dos milions d’euros per als seus hereus.

Justament aquestes xifres són molt criticades per l’autor del llibre. Considera que no només són excessives, sinó que condicionen les possibilitats de les institucions de poder gestionar correctament les col·leccions i patrimoni fotogràfic que tenen les diverses institucions.

Tot això fa que el llibre ens presenti una visió molt negativa de l’actuació dels hereus de l’Agustí Centelles, els quals menystenint les idees i sentiments del seu pare, han fet un ús exclusivament mercantilista de la col·lecció de fotografies. Un exemple d’això és que, malgrat que entre les condicions de venda de la col·lecció al Ministerio hi havia l’obligació de fer una gran exposició i un catàleg, encara avui no s’ha fet res. De fet, dins de l’Archivo de la Guerra Civil la col·lecció de Centelles no deixa de ser una més d’entre totes les que s’hi conserven.

A la contracoberta

En els darrers temps, el conegut com a cas Centelles, ha tingut un ressò extraordinari als mitjans de comunicació. La història d’un arxiu amb imatges excepcionals de la Segona República i la guerra civil de 1936–1939 preservat per Agustí Centelles que finalment ha anat a raure a la ciutat de Salamanca per decisió dels fills, ha generat l’interès de molts ciutadans. En aquest llibre, Ramon Alberch, bon coneixedor del tema, ens apropa a les claus del debat i ens desvetlla algunes de les incògnites d’aquest controvertit afer.

Títol: «El preu de la memòria. El cas de l’Arxiu Centelles»
Autor: Ramon Alberch
Pagès Editors, col·lecció «Guimet», 142
Primera edició, març del 2011
108 pàgines
ISBN 978−84−9975−092−7
Preu: 14,00 €