Fins el 5 d’agost, al CaixaFòrum de Girona (situat a la Fontana d’Or, carrer dels Ciutadans 19) interessant exposició sobre la història del gravat, des del segle XVI i fins a l’actualitat, amb obres procedents de la Fundació William Cuendet & Atelier de Saint-Prex de la Suïssa francòfona. Hi trobem representats Rembrandt, Canaletto, Goya i Degas, entre d’altres.

La història del gravat a través de grans noms de l’art europeu dels darrers quatre segles. L’exposició De Dürer a Morandi. Gravats de la Fundació William Cuendet & Atelier de Saint-Prex, organitzada per l’Obra Social ”la Caixa” és una exquisida selecció de més de 130 obres procedents d’aquesta col·lecció suïssa, que permetran al visitant descobrir l’evolució del gravat des dels seus inicis a les edicions de la Bíblia al segle XVI. La mostra inclou peces d’alguns dels artistes més importants en el camp de les tècniques del gravat, com ara Dürer, Rembrandt, Canaletto, Piranesi, Lorrain, Goya, Degas o Morandi, i arriba fins als artistes contemporanis que continuen treballant des de l’Atelier de Saint-Prex. És, doncs, una oportunitat única per endinsar-se en el món del gravat, i també per aprofundir en les tècniques que han anat apareixent al llarg dels segles, com ara l’aiguafort, la litografia o el cliché-verre, gràcies a la voluntat didàctica de la mostra comissariada per Florian Rodari i Catherine McCready.

[…]

La Fundació William Cuendet & Atelier de Saint-Prex, d’on procedeixen les peces, es va crear a Lausana el 1977 amb l’objectiu de reunir les forces vives del gravat i oferir als artistes contemporanis l’oportunitat de dialogar amb la tradició. Actualment la col·lecció està dipositada al Departament Cantonal de Gravats del Museu Jenisch de Vevey (Suïssa), que s’enorgulleix de disposar de més de vuit mil peces.

Així doncs, té un actiu molt important: el llegat del pastor William Cuendet, que a principis del segle XX va reunir una prodigiosa col·lecció de gravats. L’interès inicial de Cuendet era religiós. Apassionat de Dürer i de Rembrandt, l’interessava sobretot la lectura que aquests dos artistes feien de la Sagrada Escriptura. Però Cuendet era també un gran coneixedor dels procediments del gravat. I aquesta barreja d’espiritualitat, sensualitat i coneixements tècnics constitueix un dels aspectes més emblemàtics de la tasca que va dur a terme com a col·leccionista.

La història del gravat està íntimament vinculada a la del llibre i la impressió. Va néixer per il·lustrar almanacs i calendaris, textos religiosos, atles científics o geogràfics i, més endavant, novel·les històriques o cortesanes, i es va anar adaptant progressivament a les novetats tècniques. Així, es passa de les vinyetes encara molt rudimentàries dels incunables alemanys del segle XV, tallades en fusta, a les il·lustracions més refinades dels gravadors a l’aiguafort dels segles XVII i XVIII i als dibuixos litografiats que apareixen des de mitjan segle XIX.

[…]

L’art del gravat és un art extremament divers i complex. L’artista grava els seus temes del revés i els recupera del dret sobre el paper. L’elaboració d’un motlle inicial obliga a anticipar el resultat i a reflexionar sobre l’obra. A més, el gravador té el privilegi de poder contemplar com progressa el seu treball, i en aquest sentit, està constantment lligat a l’especulació. Per això, un dels temes favorits dels gravadors és el memento mori, la meditació sobre el pas del temps o de la llum, i les seves composicions evoquen sovint la fragilitat de les coses.

[…]

L’exposició s’estructura en set nuclis temàtics amb finalitat didàctica: els inicis del gravat en les edicions de la Bíblia, el seu paper en la transmissió de coneixements científics i geogràfics, i la progressiva conquesta de la subjectivitat, que du els artistes a estudiar els efectes de la llum sobre el paisatge o explorar la psicologia dels personatges que retraten.

L’accés a l’exposició és lliure i l’horari és de dilluns a divendres de 10 a 20 hores i diumenges de 11 a 14 hores.

Des d’avui i fins el 31 d’octubre, a l’Arxiu Històric de la Ciutat (la Casa de l’Ardiaca, al carrer de Santa Llúcia de Barcelona) exposició sobre la revista satírica Cu-Cut!

Exposició «Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats, 1902−1912»

Fins el 15 de juliol es pot visitar al MNAC l’exposició «Catalunya 1400. El gòtic internacional» on, entre d’altres obres, destaquen tant per la quantitat com per la qualitat, un bon nombre de llibres manuscrits il·luminats. Molts d’ells es troben reunits a l’àmbit «Rafael Destorrents i la renovació de la miniatura», presentat amb aquest text:

La miniatura catalana, que ja havia viscut un moment intens en el període de l’italianisme (a partir dels anys 1330), tornà a florir, amb tanta o més força, al voltant del 1400, coincidint amb l’assimilació dels models procedents del nord. Gairebé mai no hem pogut documentar la identitat dels miniaturistes -–o «il·luminadors» com es deia aleshores-– que intervingueren en els manuscrits catalans d’aquest període, amb l’excepció notabilíssima de Rafael Destorrents, també anomenat Rafael Gregori, que va il·lustrar el cèlebre Missal de santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, una de les obres mestres de la miniatura europea del «Gòtic Internacional».

La producció de Rafael Destorrents, com la d’altres mestres catalans i valencians del moment, mostra l’assimilació creativa dels nous models figuratius francoflamencs, mentre que en la composició de les orles es combinava la innovació amb la tradició local de signe italianista.

Les obres exposades són:

1. Oficis de devoció privada (entre 1390–1400). Atribuïts a Rafael Destorrents i altres mestres anònims i actualment conservat a la Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial.  A l’exposició es pot veure l’escena de la circumcisió de Jesús –segons el catàleg, atribuïble sense cap mena de dubte a la mà de Destorrents.
2. Santa màrtir i Sant Jordi, dues miniatures desmembrades i actualment conservades a la Fundación Lazaro Galdiano de Madrid. Són també atribuïts a Rafael Destorrents i datats de l’any 1407.
3. Missal de Santa Eulàlia, procedent de l’arxiu capitular de la Catedral de Barcelona i datat documentalment el 1403 i obra de Rafael Destorrents. L’obra està acompanyada d’un vídeo on es poden veure, augmentades, les diverses escenes del judici final (la pàgina per on està obert el llibre).
   

   Missal de Santa Eulàlia, de Rafael Destorrents

4. Llibre dels capbreus i prestacions d’aniversaris, atribuït a Rafael Destorrents i datat del 1415–1420, procedent de l’arxiu capitular de la Catedral de Barcelona, amb una miniatura de Santa Eulàlia.
5. «Dels dits i fets memorables», datat al 1408 i d’autor anònim amb un caplletra amb la figura d’un emperador. Al catàleg s’associa aquesta obra amb el breviari de Martí l’Humà de Poblet. Es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).
6. «Guillaume de Miers, Calendarium sive commemorationes sanctorum monachorum. Missa et officium sanctarum reliquiarum», el missal per a l’ofici de les Santes Relíquies encarregat pel rei Martí l’Humà per a la capella reial i atribuït a l’anomenat Mestre d’Estocolm (pel llibre d’hores que es conserva al Nationalmuseum de la capital sueca). Es propietat de la Bibliothèque nationale de França. A l’exposició es pot veure un caplletra amb la figura de Sant Jordi.

No són els únics manuscrits il·luminats que es poden veure a l’exposició. També hi ha un missal de finals del s. XIV de Jean de Toulouse, unes Oeuvres complètes de Guillaume de Machaut (un manuscrit que va ser sol·licitat en préstec per la reina Violant de Bar i que, aparentment, no va tornar al seu propietari) i, finalment, un saltiri i llibre d’hores que està atribuït a Bernat Martorell.

Una excel·lent oportunitat de veure directament alguns dels llibres il·luminats, dins d’una excel·lent exposició.

Fins el 2 de setembre, exposició «Grandes encuadernaciones en las bibliotecas reales (s. XV-XXI)» al Palacio Real de Madrid.

Exposició: «Grandes encuadernaciones en las bibliotecas reales (s. XV-XXI)»

Cuatro años ha costado poner en marcha en el Palacio Real de Madrid la muestra “Grandes Encuadernaciones en las Bibliotecas Reales”, en la que, con un espectacular montaje artístico, se logra identificar el arte de la encuadernación con la corte a la que iba destinado.

La muestra incluye 457 piezas procedentes de los fondos de la Real Biblioteca, el Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, el Real Sitio de Aranjuez o los Monasterios de Las Huelgas en Burgos, las Descalzas o La Encarnación de Madrid, y muestra cómo los reyes españoles han sido importantes coleccionistas de libros y mecenas de las Letras.

Esta es la primera vez, según la comisaria de la muestra y directora de la Real Biblioteca, María Luisa López, en la que el arte de la encuadernación se contextualiza con su época, mediante el “diálogo” entre los diferentes estilos de encuadernación con tapices, cuadros, muebles o relojes de entonces.

La muestra, que inaugurará la reina el próximo martes y se prolongará hasta septiembre, incluye piezas del arte libatorio y su entorno desde el siglo XV hasta el XXI, y se inicia con un audiovisual que sumerge al visitante en la Real Biblioteca y su entorno y le da una visión de 360 grados de los libros expuestos.

Con un original montaje expositivo, ideado por el arquitecto Manuel Blanco, la primera sala trata del origen de la Real Biblioteca y la procedencia de sus fondos.

En la misma se pueden ver no solo excepcionales obras de la Familia Real o de las prestigiosas bibliotecas de eruditos como Hurtado de Mendoza, sino también maravillosos libros infantiles pertenecientes a los hijos de la Reina Victoria Eugenia y Alfonso XIII, como una edición de Peter Pan de 1921 o una serie de libros en miniatura de la mítica colección “Calleja” en pequeñas latas.

En el apartado de la muestra dedicado al uso del lenguaje decorativo como hilo conductor y su coincidencia con todo tipo de objetos presentes en la vida de la corte, como sillas, ex libris, relojes o atriles, destacan una mesa de malaquita verde, regalo a Isabel II, enfrentada a un gran álbum fotográfico de uniformes rusos encuadernado con el mismo material.

La sala dedicada a los “Retiros espirituales” recoge fondos procedentes de los Monasterios de la fundación real, con libros que pertenecieron a la princesa Juana de Castilla, y las reinas Margarita de Austria o Leonor, esposa de Alfonso VIII, aunque el objeto que más destaca en este espacio es el tintero de Santa Teresa, del siglo XVI, conservado en el Monasterio de El Escorial.

Un estuche de plata con el “Álbum de firmas” que los alcaldes presidentes de España dedican a los reyes Alfonso XIII y Victoria Eugenia, con motivo de su enlace matrimonial, brilla con luz propia en la sala dedicada a demostrar la función que los libros desempeñaban en el protocolo real de cada corte.

De igual forma, la contraposición entre un tapiz de la “Coronación de la Virgen” y la excepcional cubierta del Misal de Isabel la Católica, del siglo XV, son el mejor ejemplo que arroja la sala destinada al “Lujo”, en la que se muestran las encuadernaciones realizadas en prestigiosos talleres reales.

Aunque en las colecciones reales no abunda el pergamino, el espacio denominado “Candor” rinde homenaje a la sencillez de su encuadernación, mientras que los hierros decorativos trasladan al visitante al ambiente palaciego, con un cuarto empapelado a imagen y semejanza de los hierros utilizados para encuadernaciones en la época de Alfonso XIII.

La excepcional presentación artística incluye originales audiovisuales de planos cenitales que ayudan a apreciar los cortes dorados, labrados o miniados de los libros, utilizados tanto para enriquecerlos como para preservarlos, en una exposición que concluye con la muestra de los fondos clasificados por reinados, desde Isabel la Católica hasta el Rey Juan Carlos I.

Del buen hacer de la encuadernación artística actual dan fe la colección completa –20 tomos– de los Premios Reina Sofía de Poesía Iberoamericana, cuya encuadernación se encarga a los más prestigiosos talleres españoles.

Una exposición en la que, según su comisaria, se puede apreciar que cada encuadernador fue “un vanguardista” de su época”.

Aquesta tarda s’inaugura l’exposició «Pilarín. 50 anys dibuixant per a tots» al Palau Robert de Barcelona, que es podrà visitar fins l’11 de setembre.

Inauguració de l’exposició «Pilarín. 50 anys dibuixant per a tots»

Aprofito per ensenyar-vos «el meu» Pilarín.

El passat gener, amb un grup de bons amics (Víctor, Joan i Galderich) vam fer una escapada d’un dia a Tona i Vic per visitar llibreries de vell. A Vic, abans de dinar, ens vàrem atansar al Museu de la Pell per tal de visitar l’exposició dels dibuixos de la Pilarín Bayés. La sorpresa fou que ella hi era ensenyant l’exposició a un grup de coneguts seus. Vet aquí que, tot d’una, en trobar-se el Galderich i la Pilarín cara a cara es varen recordar d’una exposició d’ara fa uns anys on ja havien coincidit i de la que ambdós guardaven molt bon record. A banda d’afegir-nos al grup i seguir les explicacions sobre els diversos quadres, la Pilarín ens va obsequiar amb una dedicatòria personalitzada del catàleg de l’exposició per a cadascú de nosaltres.

La meva és aquesta:

Dedicatòria de la Pilarín Bayés