| Índex | * | Arxiu | * | Ressenyes | * | Bibliofília / | Biblioteques / | Enquadernació / | Història del llibre | * | Poblet / | Montserrat / | Terrassa | * | Subhastes/fires | * | Gats | * | Versió antiga |
|---|
No vaig poder visitar l’exposició que es va fer unes setmanes a la Biblioteca de Catalunya… així que m’ha fet gràcia trobar els vídeos amb una visita guiada amb el seu comissari, Francesc Fontbona:
Fins el 7 de setembre es pot visitar a la Fundació Suñol de Barcelona (Passeig de Gràcia 98 1a planta) l’exposició dels gravats que va fer Pablo Picasso per al llibre de bibliòfil «La tauromaquia», publicat el 1959 per Gustau Gili amb textos del torero Pepe Illo.
En cadascuna de les aiguatintes que van marcant la successió de descripcions del fet de la tauromàquia, des de la imatge en què els toros jeuen al prat fins a la cogida del torero a la plaça de braus, l’artista treu tensió a l’espectacle mitjançant l’estilització de les figures de toros, picadors i toreros, amb un moviment dinàmic d’extrema subtilesa, i la seva mà ràpida i nerviosa dóna testimoni de l’acció a la plaça.
El projecte d’edició de La Tauromàquia es va iniciar el 1926, quan Gustau Gili i Roig es va posar en contacte amb Pablo Picasso per a oferir-li la possibilitat de realitzar les il·lustracions per a un dels seus nous llibres de la col·lecció d’Ediciones de la Cometa. L’artista malagueny va accedir a il·lustrar el llibre sobre la tauromàquia escrit segles abans per José Delgado, inspirant-se molt probablement en els gravats sobre el toreig realitzats per Goya, per qui Picasso sentia una veritable admiració.
Aquest procés editorial es veuria aturat sense un motiu aparent el 1930, i no seria fins gairebé trenta anys més tard, el 1956, quan Gustau Gili i Esteve reprendria les converses amb Picasso per tal de finalitzar el projecte iniciat pel seu pare.
D’aquesta edició bibliòfila es van imprimir 263 exemplars, amb les 26 corresponents aiguatintes al sucre, al taller Lacourière-Frélaut de París, en presència de Picasso, Jacqueline i Jaume Sabartés.
El paper utilitzat per a l’ocasió va ser especialment preparat per la casa Guarro i portat a París des de Barcelona i incloïa una filigrana de cap de toro creada per l’artista. A tall de portada, Picasso va realitzar una punta seca, impresa al taller de Jaume Pla a Barcelona, on apareix l’estel, que és el símbol d’Ediciones de la Cometa de Gili. Els textos van ser impresos a la Sociedad Alianza de Artes Gráficas (SADAG) de Barcelona el 25 d’octubre de 1959.
L’exposició es pot visitar de dilluns a divendres de 09.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 hores i els dissabtes de 16.00 a 20.00 hores (diumenges i festius, tancat). L’entrada és de 6 € i els dijous a les 17.00 i a les 18.30, així com els dissabtes a les 18.00 hores hi ha una visita comentada.
Fins el 30 de juny, a la Pinacoteca Ambrosiana de Milà (Palazzo Isimbardi) es pot visitar l’exposició «La Bíblia: l’alfabet de la humanitat». L’exposició està dedicada a la Bíblia, el llibre que és la base de la religió jueva i el cristianisme, i la font de tota la tradició judeocristiana. Sense la Bíblia, Occident no tindria la història, cultura i art tal i com el coneixem. La manca de coneixement de la Bíblia prevé no només per entendre la poesia, la literatura i totes les expressions artístiques del passat, on el text sagrat és la clau per a la interpretació de l’home i de la història.
A l’exposició, que té importants préstecs de la Biblioteca Apostòlica Vaticana i la Biblioteca Trivulziana, es poden apreciar els codis originals dels antics textos bíblics, amb exemplars originals i facsímils. Un viatge per l’Antic Testament, els Evangelis, les cartes de Pau, les Bíblies hebrees, saltiris i la Bíblia de Malerbi, una de les primeres traduccions a l’italià vulgar (1471). A banda dels textos sagrats també es poden veure algunes de les obres de Marc Chagall, el pintor rus d’origen jueu que ha il·lustrat molts esdeveniments bíblics. Finalment hi ha una reproducció a mida real Porta de paradís que Lorenzo Ghiberti va fer pel Baptisteri de Florència dentre els anys 1425 i 1452, que recentment ha estat restaurada (en un procés que ha durat vint-i-set anys).
A l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre), exposició commemorativa del centenari de la revista de divulgació científica «Ibérica».
Exposició del centenari de la revista «Ibérica»
Fins el 21 de juny, a Palau Antiguitats (carrer de Gràcia 1, Barcelona), exposició «Obres mestres del gravat italià. De Raimondi a Piranesi». Entre d’altres hi podem veure una sèrie completa de les presons de Piranesi o la sèrie completa dels Capricci de Tiepolo.
«Obres mestres del gravat italià. De Raimondi a Piranesi»
Publicat el catàleg de l’exposició «Piel sobre tabla. Encuadernaciones mudéjares en la BNE» que es pot visitar, fins el 19 de maig, a la Biblioteca Nacional d’Espanya, a Madrid (Espanya). Està disponible de forma gratuïta (en format PDF, 200 MB) o bé en paper (40 €).
«Piel sobre tabla. Encuadernaciones mudéjares en la BNE»
El contingut del catàleg és:
El catàleg inclou alguns vídeos incrustats sobre les tècniques d’enquadernació així com alguns dels llibres mostrats a l’exposició.
Fins el 19 de maig es pot visitar a la Biblioteca Nacional de Madrid, a Espanya, l’exposició «Piel sobre tabla. Encuadernaciones mudéjares en la BNE»
«Piel sobre tabla. Encuadernaciones mudéjares en la BNE»
Es tracta d’una mostra de cinquanta-dos exemplars de diversa procedència (Catedral de Toledo, convent de San Vicente de Plasència, Reial monestir de Santa Maria de Poblet, catedral d’Àvila o el monestir de Sant Llorenç d’El Escorial) que formen part del fons de la Biblioteca Nacional espanyola. Addicionalment també es mostren algunes fotografies del segle XIX signades per Laurent amb vistes de l’arquitectura mudèjar, així com dos dibuixos de Marià Fortuny i un aiguafort de Rembrandt que representa una sinagoga.
La Biblioteca cuenta con un fondo excepcional de encuadernaciones mudéjares, no solamente por su cantidad y calidad, sino también por la diversidad de sus procedencias y temática. La encuadernación española es conocida principalmente por el florecimiento del mudéjar entre los siglos XII al XVI, destacando los trabajos efectuados en ciudades como Toledo, Plasencia, Barcelona, Segovia o Zaragoza. El estilo mudéjar es consecuencia de la coexistencia de artesanos musulmanes, cristianos y judíos y de la asimilación de las tradiciones decorativas andalusíes en los reinos cristianos. Sus rasgos más significativos son el empleo de elementos con forma de cuerda, las estructuras de lacerías y la estampación en seco, gofrada o cincelada. A partir del siglo XV se incorpora una nueva técnica de decoración: el dorado.
Los artesanos mudéjares encontraron en las cubiertas de los libros un soporte ideal para desplegar todo su repertorio de geometrías, complejas lacerías y claroscuros, y supieron adaptarse a las nuevas exigencias del libro impreso, sustituyendo materiales y mejorando las técnicas, facilitando así la transición al arte moderno de la encuadernación.
El catàleg de la mostra estarà disponible en format PDF a partir del 4 d’abril. Aquest mateix dia se celebrarà a Madrid la jornada «Los laberintos del mudéjar. El libro entre los siglos XIV y XVII».
L’home dibuixat © Copyright 1996-2013 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
Estadístiques
