Un fenomen molt interessant a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX és l’aparició d’un seguit d’iniciatives, totes elles a partir d’iniciatives privades i amb una cara vocació de servei públic –segurament motivades per la manca d’iniciatives públiques–, que tenen com a objectiu de convertir a cultura en quelcom a l’abast de la població en general.
«Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània»
Alguns dels fruits d’aquest període són algunes de les principals biblioteques públiques existents a Catalunya: la del Centre de Lectura de Reus, de l’Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya, del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, l’Arús de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya (més en el seu paper de biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans i no pas com a biblioteca nacional).
En aquest llibre, publicat en ocasió de l’exposició commemorativa «Joan Oliva i Milà: erudit i fidel bibliotecari (1858−1911)», a Vilanova i la Geltrú, trobarem sengles articles sobre les motivacions que van portar a la seva fundació, així com les vicissituds viscudes durant els primers anys –i també durant els segons, tercers i quarts, fins arribar al primer quart del segle XX.
Per començar, hi trobem una ressenya biogràfica de Joan Oliva i Milà, el primer bibliotecari que va tenir la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i de qui l’any passat es va commemorar el primer centenari del seu traspàs.. A continuació, i per ordre cronològic de fundació, trobem articles sobre els orígens de cada una de les institucions, les diverses etapes viscudes, els criteris i prioritats per a la dotació de continguts, l’estructura i organització interior, els intents i tasques per a la catalogació dels fons bibliogràfics, les influències que exerceix la biblioteca en la institució on es troben, el context social i polític:
- Biblioteca del Centre de Lectura de Reus (1859−1918). «Un referent d’instrucció de la classe obrera».
- Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès: «La biblioteca d’aquesta institució es converteix amb rapidesa en la més al dia, cosmopolita i seriosa de la ciutat, constituint-se en el complement obligat d’uns estudis universitaris que no travessen pel seu millor moment, deslligats quasi per complet de la realitat que els envolta».
- Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya: «La formació d’una petita biblioteca excursionista a l’entorn d’unes columnes romanes».
- Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Surge et ambula. «Lluny de la generositat clàssica del filantrop, constitueix la realització física del llarg projecte vital de Balaguer per a la construcció política, social i cultural de Catalunya».
- Alma Libertas. Aproximació històrica a la Biblioteca Arús a través dels seus aspectes més rellevants (1895–1922). «Instruïu-vos i sigueu lliures, uniu-vos i sigueu forts, estimeu-vos i sigueu feliços».
- Biblioteca de Catalunya. «Tots els records del passat i totes les modernes meravelles de l’activitat contemporània».
Cal indicar, a banda, la cuidada presentació del llibre, elegantment presentat i amb un notable complement gràfic que il·lustren els elements històrics de les diverses biblioteques: les primeres instal·lacions, els llibres de registre, els estatuts amb esmenes manuscrites, els fons més destacats, les persones que hi van treballar…
Avui es presenta aquest llibre, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Ateneu Barcelonès.
Títol: «Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània»
Coordinadors: Montserrat Comas i Güell i Víctor Oliva Pascuet
Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer
Primera edició, octubre del 2011
179 pàgines
ISBN 978−84−936539−5−8
Preu: 28,00 €
