Fins el 15 de març a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Catalunya, exposició «La il·lustració gràfica a llibres i revistes»
En aquesta exposició es presenta una tria de materials, conservats a la Biblioteca, que mostren les passes de l’evolució de la il·lustració en el llibre, en les publicacions periòdiques o en fulls solts. S’han encarat els productes impresos amb els materials que havien servit per obtenir-los. Així es poden veure matrius de fusta i de metall que estampades il·lustraven impresos, algun exemple de pedra litogràfica i la seva estampació, així com dibuixos i originals manuscrits que serviren per a fer-ne gravats o més tard fotogravats.
Aquesta selecció serveix per a exemplificar en pocs metres la història de la il·lustració, i alhora per a fer adonar al visitant de la riquesa d’aquesta Biblioteca que conté el principal fons bibliogràfic de la nació catalana.
L’exposició s’articula en sis àmbits:
- Els orígens: les primeres imatges impreses, utilitzant la tècnica de la xilografia
- Segles XVIII-XIX: introducció d’una nova tècnica, el calcat calcogràfic, que permet una major precisió en les imatges i utilitzat fonamentalment en obres de luxe.
- El gravat romàntic
- De la fusta de testa al fotogravat
- La il·lustració en el llibre infantil
- Les tècniques nobles sobreviuen com a art
L’exposició es pot visitar de dimarts a dissabte en horari de 11.00 a 15.00 i de 17.00 a 20.00 hores; els diumenges, de 10.00 a 14.00 hores.
Fins el 8 de gener, exposició «El Nadal de Miquel Plana» a l’espai Zero de la Biblioteca de Catalunya (tríptic)
Les nadales són un grup variat, en va fer per encàrrec i també les pròpies que van formar una sèrie de 25 iniciada el 1985. Aquesta darrera col·lecció ha aplegat l’obra dels millors poetes que ha tingut i té el nostre país i ha estat una demostració anual d’agraïment personal de l’artista olotí. Després va iniciar una nova etapa on la nadala i segons les seves paraules “serà de textos que us proporcionin una reflexió de cara al futur”.
La setmana vinent hi ha un parell d’esdeveniments de rellevància relacionats amb el Dr. Joaquim Molas i Batllori, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1998:
L’acte de dijous formalitza la important donació que ha realitzat Joaquim Molas de la seva biblioteca personal a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, formada per vint-i-dos mil volums, així com una important col·lecció de manuscrits d’autors com Salvador Espriu, Llorenç Villalonga, Baltasar Porcel, Mercè Rodoreda, Joaquim Ruyra, Guillem Viladot… A banda d’això, l’arxiu inclou una nodrida correspondència amb les principals figures de les lletres catalanes del segle XX, textos de conferències i estudis, etc.
Sobre la biblioteca personal del Dr. Joaquim Molas, així com les seves visites al Mercat de Sant Antoni, podeu veure aquest vídeo de Memoro:
http://media.caballe.cat/2012/10/JoaquimMolas.flv
Actualització: Article al diari «Ara»: «El llegat de Molas se’n va a Vilanova»

Joaquim Molas amb la seva biblioteca. Fotografia de Francesc Melcion per a l’«Ara»
A través d’una entrada al bloc de la Biblioteca de Catalunya («Les dones medievals de Terrassa»), he conegut la publicació de la digitalització de diversos pergamins medievals relacionats amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, provinents de l’adquisició realitzada per Joaquim Miret i Sans. Són documents relatius a vendes, donacions, testaments, establiments, empenyoraments, permutes o salconduits que ens donen una idea de l’activitat que s’hi desenvolupava. Cronològicament es situen entre els anys 881 i 1345.
Avui, a la Biblioteca de Catalunya

Presentació a Barcelona del «Llibre de la Pesta»
Aquest dimecres, 28 de març a les 19.00 hores, presentació del documental «Llibres a l’infern»:
El 26 de gener de 1939 entren a Barcelona les tropes franquistes i declaren l’estat d’ocupació militar. La repressió trasbalsa tots els àmbits de la vida. Una de les principals preocupacions del nou govem és treure de la circulació qualsevol llibre que pugui ser considerat contrari a les idees del règim.
Sota les ordres del general Álvarez Arenas, cap dels Serveis d’Ocupació, una multitud d’organismes despleguen una frenètica activitat per localitzar i depurar els fons de llibres de totes les llibreries, editorials, impremtes i biblioteques.
Aquest documental d’investigació se centra en la depuració de les Biblioteques Populars de la Província de Barcelona. Qui i com la va organitzar? On van anar a parar els llibres? Què va representar aquesta depuració? I, finalment, es qüestiona si els organismes que s’hi van veure involucrats han fet, en democràcia, la seva tasca de restitució de documents.
Benvinguda i salutació de l’acte a càrrec de Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya.
Intervencions de: Marià Hispano, coordinador del projecte; Marga Losantos, responsable de Referència i Comunicació de la Biblioteca de Catalunya; Pep Cruanyes i Dídac Micaló, assessor i director del documental respectivament.
A la Biblioteca de Catalunya. Entrada lliure.