He trobat aquest petit manual sobre nomenclatura habitualment utilitzada en el món de la bibliofília. Tot i ser en francès, crec que també pot ser d’interès pels catalans. Al cap i a la fi, com sempre ens explicava el professor de francès a l’EGB, el francès és una mena de català mal escrit 

Explica els noms de les parts del llibre, els principals tipus d’enquadernació, els formats, el paper, les abreviatures habitualment utilitzades… i les principals malalties que pateix un llibre antic.

Està disponible de forma gratuïta en format PDF:

Un bloc a seguir: «Histoire de la Bibliophilie».

Intervenció dins el programa «Els matins» de TV3 de l’autor, Jordi Estruga i de l’historiador, Jaume Sobrequés:

http://media.caballe.cat/2012/09/TresorCartograficCatalunyaTV3.flv

Un preciós vídeo que ens ensenya tot el procés d’enquadernació d’un llibre de bibliòfil, el número 1 de la seva sèrie.

http://media.caballe.cat/2012/07/NumberOne.mp4

«Hibris» és una revista bimensual en castellà especialitzada en bibliofília, publicada des de l’any 2001. Cada número ofereix una cinquantena llarga de pàgines on hi podem trobar articles sobre bibliofília, novetats de llibreries antiquàries o ressenyes de nous llibres.

El número 67/68, que correspon als mesos de gener a abril del 2012, inclou els següents continguts:

• Gollerías para bibliófilos, 11: Los pliegos sueltos de cautivos. Dins de la literatura de canya i cordill, publicada entre els segles XVI i XIX, hi una subgènere amb personalitat pròpia: els escrits que tracten sobre les penes i glòries d’aquells que es troben a la presó. Són uns impresos força rars, sovint amb històries novel·lesques força complexes i amb alguns autors, com Luis de Góngora o Cervantes, ben coneguts.
• Un viaje a Portugal con libros de andar y ver. Portugal disposa d’una llarga tradició en la publicació de llibres de viatges, molts dels quals els trobem en aquest article que ens proposa una visita al país atlàntic amb guies i llibres que ja tenen més de cinquanta anys.
• Las ruinas de Palmira en la traducción del abate Marchena. Entre finals del segle XVIII i el primer quart del XIX, Volney (Constantin François Chasseboeuf) va ser un dels pioners europeus en viatjar a l’Egipte i Síria, publicant els seus viatges en un llibre ja clàssic. L’anomenat abate Marchena, José Marchena Ruiz de Cueto, va traduir aquests llibres de viatges al castellà.
• Coleccionar encuadernaciones. Una branca de la bibliofília especialment complexa, per la manca de referències, són les enquadernacions.
• Nuevas de poesía áurea. Cuarenta y dos pliegos poéticos desconocidos del siglo XVI, más dos en prosa. Es dóna a conèixer la troballa, a la Biblioteca Comunale de Perugia, d’uns plecs del segle XVI amb poesia en castellà fins ara desconeguts.
• Recull dels últims catàlegs publicats per llibreries especialitzades en llibre vell i bibliofília, així com catàlegs de subhastes.
• Publicaciones recomendadas inclou la ressenya de tres llibres: «El libro y la imprenta con máximas, aforismos, noticias y disertaciones de diversos autores antiguos y modernos y 143 viñetas al servicio de los libros» (originalment publicat l’any 1931 i reeditat l’any 2012); «El libro antiguo. Materia bibliográfica y objeto de deseo» (tercera edició del llibre de José Luis Checa Cremades sobre el món del llibre vell); «Los libros impresos antiguos» (publicació del 2004 de la Universidad de Valladolid sobre els incunables i els post-incunables).
• La peninsula de los libros inclou una ressenya de la bibliografia sobre publicacions eròtiques clandestines entre el 1812–1939 publicat en ocasió de la darrera Fira del llibre antic i d’ocasió de Madrid («Un infierno español. Un ensayo de bibliografía de publicaciones eróticas españolas clandestinas (1812−1939)».

La subscripció anual a «Hibris» és de 30 €, mentre que la col·lecció completa de tots els números publicats es pot adquirir per 500 €.

Tal dia com avui, però de fa dos-cents anys, es realitzava una subhasta dels llibres del duc de Roxburghe. Un dia abans, el 16 de juny del 1812, es fundava The Roxburghe Club amb la intenció d’unir forces en la compra dels llibres més destacats de la col·lecció. Aquest club, amb el temps, ha esdevingut la societat bibliòfila més antiga del món (i també una de les més selectives, atès el numerus clausus fixat en 40 membres).

La creació d’aquesta entitat es considera com el moment fundacional de la bibliofília i el col·leccionisme de llibres en general.

M’assabento per Unos tipos duros («OBITUARIO Miquel Plana, tipógrafo y arquitecto del libro») i ho confirmo amb un diversos articles publicats a El Punt/Avui («Mor Miquel Plana», «Elogi de Miquel Plana» i «A Miquel Plana, amic i artista»), així com a Olot TV, del traspàs dilluns passat del gravador, pintor, dibuixant i editor d’Olot Miquel Plana i Corcó, especialitzat en la producció de llibres d’artista i bibliofília.

Actualització: També és interessant l’entrada que escriu la Vinyet Panyella: «Miquel Plana, home de llibres».