Una mala notícia per començar l’any: la Llibreria d’art Martínez Pérez del carrer de València 246 tancarà els properes dies

Comprar a Amazon

Ens trobem a la Barcelona de la baix Edat Mitjana, a finals del segle XV quan la ciutat de Barcelona ha emprès la tasca de construir el primer port de la ciutat. Per a aquesta tasca la ciutat ha contractat a un enginyer italià, Stassi d’Alexandria, i a un vell cartògraf barceloní que ha viatjat per mig món, Lluís Esquiva.

A les obres de Barcelona es contracta com a capatàs a l’Andreu Roqueta. Això facilitarà el trasllat de tota la seva família a una casa pròpia. Un dels membres de la família és el Marcel, un noi que físicament no passa desapercebut per la seva grandària, però que de sempre ha estat marcat pels problemes de cord que no li permeten realitzar cap tasca que requereixi d’esforç físic. Per accident també hi arribarà la Teresa, una pagesa de Sant Cugat que havia anat a Barcelona per vendre al mercat i que després d’un incident amb els consellers de la ciutat, ha d’amagar-se de les autoritats.

El Marcel no trigarà en interessar-se per l’avenç de les obres i les nombroses dificultats que es troben pel litoral sorrenc que hi havia a Barcelona. Especialment, el Marcel cada vegada s’interessa més pel paper del cartògraf. Poc a poc els dos van fent amistat. Per això, davant d’una aturada de les obres, el Lluís Esquiva proposarà al Marcel que l’acompanyi a fer realitat un dels somnis de la  seva vida: trobar uns mapes i una esfera de plata que el cartògraf àrab Al Idrissi va vendre a un llibreter abans de fugir de Siurana en l’època en que la població estava a punt de ser conquerida per les tropes de Ramon Berenguer IV.

Per al Marcel, apuntar-se al viatge és un oportunitat de sortir de les muralles de Barcelona. Però també suposa allunyar-se de la Teresa. Les possibilitats d’aventures guanyaran als sentiments d’amor i Marcel sortirà de Barcelona en un viatge que d’entrada havia de ser d’uns pocs dies. Però en arribar a les portes de Montblanc són assaltats i el Lluís demana al Marcel que continuï amb la cerca dels mapes i l’esfera.

A Montblanc, el Marcel coneixerà una noia, l’Arsenda. Això farà que primer visqui un temps de tranquil·litat a la ciutat, col·laborant amb el negoci familiar i gràcies a l’amistat amb un noble local que era conegut del seu mestre cartògraf. Però passats dos anys sent la necessitat d’anar a Siurana i trobar els mapes de que tant li havia parlat el Lluís.

L’arribada a Siurana serà molt accidentada. De fet, està a punt de perdre la vida si no hagués estat per la intervenció d’en Josep Cots, un antic militar que ara viu retirat vivint del que arreplega. El Josep tindrà al Marcel a casa seva mentre es recupera i, posteriorment, l’ajudarà en la cerca dels tresors.

Ara bé el moment de tornar a Montblanc o Barcelona. El Marcel es troba amb la disjuntiva de decidir quin dels dos amors és més important. No li costa molt decidir-se per la Teresa i per això tornarà a Barcelona. Però en arribar a la ciutat decideix que és millor no fer notar la seva presència. Així no ho diu a la seva família ni tampoc a la Teresa. El que farà és instal·lar-se a l’interior de l’antic estudi del Lluís Esquiva  tot estudiant els diversos llibres i mapes que tenia per tal de convertir-se ell en un cartògraf.

Naturalment la seva presència a Barcelona no podrà passar desapercebuda.

«El port del nou món» és una excel·lent novel·la històrica on la construcció del port serveix de marc per a una història on l’esperit de superació personal del Marcel li permet afrontar tots els entrebancs que se li presenten, alhora que el marcarà profundament en totes les decisions que ha de prendre.

A la contracoberta

Barcelona 1477. Davant les dificultats dels vaixells per fondejar a la platja, les autoritats de la ciutat han decidit emprendre definitivament les obres per construir un port segur que garanteixi el futur comercial dels catalans: el port de la Santa Creu.

Però no serà una gesta fàcil. Tot i l’experiència del reconegut enginyer italià Stassi d’Alexandria, el constant moviment de l’arena i les marees porta més maldecaps dels previstos. Aviat la construcció del port es converteix en una empresa titànica, gairebé impossible, que alterarà la vida dels ciutadans.

Entre ells, la del jove Marcel Roqueta, fill del capatàs de les obres. La seva salut delicada li impedeix treballar, però ningú com ell coneix el dia a dia que batega als carrers de Barcelona. O la de l’expert cartògraf Lluís Esquiva, que amb la recerca d’una antiga joia perduda, conduirà els protagonistes cap a un món inesperat.

Amb l’esplendor de la Barcelona Gòtica com a fons, i a través d’escenaris com Montblanc o Empúries, a El port del nou món història i aventures es donen la mà.

http://portdelnoumon.wordpress.com/

Títol: «El port del nou món»
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Edicions 62
Primera edició, octubre del 2011
374 pàgines
ISBN 978−84−297−6854−1
Preu: 21,50 €

Comprar a Amazon

A Catalunya ens han agradat de sempre els dracs… La primera impressió segurament serà associar-lo a la iconografia hagiogràfica associada a Sant Jordi i Sant Miquel. A continuació segurament pensarem en els dracs que habitualment trobem en els correfocs i cercaviles. Fins i tot algú recordarà com és representat a l’escut reial de la Corona d’Aragó.

El que pocs podríem arribar a imaginar és la profusió de dracs arreu de Barcelona. En podem trobar representats a les façanes d’edificis, com a picaporta, servint de base per a un fanal. També hi ha varietat en els seus atributs: en trobem amb o sense ales, amb cos de serp, sargantana o d’ésser fantàstic. Naturalment la diversitat també en els materials: pedra, fusta, mosaic, vidre, metall… Fins i tot de procedència geogràfica: xinesos, marins, prehistòrics, europeus o de muntanya.

En total aquest llibre recull prop de mig miler de dracs presents a la ciutat de Barcelona, agrupats en dotze rutes (més tres d’especials) on cada parada ens permetrà, aixecant la mirada i mirant al nostre voltant, descobrir la presència d’un drac. Alguns són ben evidents (per exemple, el Drac que hi ha al Parc de l’Espanya Industrial). La majoria passen més desapercebuts amagats dins els ornaments de balcons o portes.

Cada ruta es presenta amb una breu descripció d’una pàgina, amb una evocació fantàstica sobre la fauna que hi trobarem. A continuació seguim les diverses parades, amb un recull fotogràfic d’extraordinària qualitat. D’alguns se’ns indiquen les dades: data de construcció, arquitecte de l’edifici, autors dels elements escultòrics. Quan l’edifici s’ho val també hi ha una breu explicació. En molts, però, l’autoria del drac resta en l’anonimat i només coneixerem la ubicació i admirarem la fotografia.

Les rutes es situen per tota la ciutat. Segurament els més coneguts són els que es situen per l’Eixample, on el modernisme va omplir els edificis amb una gran quantitat de dracs,  així com Ciutat Vella… però pràcticament arreu de la ciutat hi ha un drac amagat. Per cert, m’ha sorprès que quan arribem al Palau de la Generalitat es mostrin alguns dels dracs existents a les nombroses representacions de Sant Jordi (fins i tot el de la façana principal a la Plaça de Sant Jaume), però en canvi no hi és el de la façana gòtica del carrer del bisbe.

En resum: un llibre molt curiós… però d’una notable bellesa per l’excepcional qualitat de les fotografies.

A la contracoberta del llibre:

Drakcelona. Ciutat de dracs és la culminació d’un projecte fotogràfic iniciat l’any 2007 a Barcelona.

La idea de cercar i establir un referent estètic i visual de la ciutat va portar Josep Martínez a una recerca i captura, per tota la ciutat, de l’animal mitològic per excel·lència: el drac.

Així, l’autor ha anat capturant, durant més de quatre anys, tots els dracs de la ciutat de Barcelona que se li han creuat pel davant de la seva càmera. Avui són gairebé mig miler. Tots diferents, tots barcelonins. En cap lloc del món el drac es troba en aquesta profusa varietat. El resultat és un treball de doble vessant: l’artístic i el documental.

La força i la qualitat estètica innata d’aquest animal llegendari ofereix a l’autor la possibilitat de recrear-se en el tractament de la llum i l’ombra, en les textures i reflexos o en els materials utilitzats. La catalogació patrimonial esdevé una eina molt útil, tant documental com per gaudir de les rutes que la disposició dels dracs ofereixen als admiradors i curiosos sobre el teixit de la ciutat, el seu territori adoptat.

Títol: «Drakcelona.  Barcelona ciutat de dracs»
Autor: Josep Martínez
Arola Editors
Primera edició, abril del 2011
206 pàgines
ISBN 978−84−15248−20−0
Preu: 20,00 €

«Barcelona 1700»

La història de la Barcelona de finals del segle XVII i començament del XVIII està totalment eclipsada per tot allò que va succeir tant durant la Guerra de Successió, el 11 de setembre de 1714 i les conseqüències directes de la desfeta militar. La importància d’aquests esdeveniments ha fet que, tradicionalment, els lectors de llibres d’història no ens haguem preocupat massa de saber com era la societat catalana contemporània.

Tot això ha provocat que tinguem una visió totalment basada en tòpics. Algú en el seu moment va dibuixar una societat catalana en total decadència i una ciutat barcelonina gairebé desfeta. Recordo les explicacions d’una ciutat trista habitada per unes persones que vivien gairebé com en l’època més fosca de l’Edat Mitjana, en contraposició als països veïns on la societat havia evolucionat i es vivia una època de prosperitat generalitzada.

El llibre «Barcelona 1700» desmunta totalment aquesta imatge i construeix una visió radicalment diferent. A partir del buidat de les actes notarials i utilitzant tot allò que recullen, es reconstrueix la vida social, religiosa i cultural dels habitants de la capital catalana que visqueren ara fa uns tres-cents anys.

L’autor fa una notable feina de dibuixar com era la ciutat, des dels ambients més humils fins a les classes més benestants… però amb un especial interès en allò que podríem qualificar avui com a classe mitjana. Hi ha moltes històries sobre botiguers, però també de persones que amb prou feines sobrevivien a diari amb l’esforç del seu treball.

Moltes d’aquestes històries són construïdes a partir dels inventaris realitzats després de la mort d’una persona. En aquell moment totes les seves pertinences es posaven a la venda per tal de fer front als deutes, a l’hipoteca pel domicili, al tutor que s’havia de fer càrrec dels fills… Com aquests inventaris són molt detallats permeten fer-se una idea del tipus d’habitatge i les pertinences en poder de cada família, ajudant-nos a imaginar com era la seva vida quotidiana.

El resultat és el retrat d’una societat certament diferent del que havíem escoltat. Així la societat, malgrat la duresa de la vida i les dificultats polítiques de l’època –amb constants guerres i una ciutat sovint sota el setge d’un exèrcit enemic que no dubtava a bombardejar l’interior de les muralles– dedicava molt de temps a les festes (pràcticament un de cada dos dies), als jocs, al ball, a menjar xocolata (un plaer a l’abast de la gran majoria), a tenir cura dels edificis… o passejar vora el port per mirar el paisatge.

Barcelona era una ciutat amb una notable presència de ciutadans estrangers, molt d’ells plenament integrats. Descobrim, per exemple, com molts oficis estaven a càrrec de persones procedents de França, Itàlia, Anglaterra, Holanda… però que han catalanitzat els seus cognoms. També és una ciutat on hi ha una gran rotació de persones que lloguen les cases i on no hi ha una diferència marcada de barris de rics i de pobres. Cert que les persones amb menor nivell econòmic sovint estan en uns determinats barris, però als mateixos llocs també hi viuen altres amb és recursos.

Trobem una descripció dels diversos tipus de domicili i la distribució de l’espai dins dels edificis. Uns edificis que han sovint modifiquen el seu interior per adaptar-los a funcionalitats canviants i on els palaus (o, millor dit, les cases grans) es formen a partir de la unió de diversos edificis adjacents.

Barcelona és també una ciutat amb força espai lliure dins de la muralla, que són destinats a horts així com a altres funcions més lúdiques, com la celebració de jocs semblants al tennis o el billar. Uns jocs que aixequen passions entre les habitants, que no dubten a fer apostes.

D’altres aspectes de la vida quotidiana que podem conèixer són des de la mena de roba que podia tenir un ciutadà (sorprèn el gran nombre de camises que arriben a tenir alguns comerciants), l’aixovar, les joies, les eines per als oficis, allò que es ven a les tendes… o els instruments musicals que són d’ús habitual per a les nombroses festes i celebracions. Sabrem també dels costums socials existents i de l’educació dels fills o les feines que es fan per ajudar a l’economia familiar.

En arribar a les botigues, ens sorprendrà la gran quantitat d’elements que es podia trobar en alguna de les moltes existents. Un cas paradigmàtic són les adrogueries, autèntics supermercats de l’època on no es fa estrany trobar una gran varietat de tota mena de productes procedents d’arreu del món.

Tot això ens ajuda a construir la imatge d’una societat dinàmica, que ha passat a dedicar-se principalment al comerç i amb un ambient cosmopolita on persones d’arreu d’Europa s’integren totalment, fins al punt d’ajudar en la defensa davant els atacs externs.

Text de la contracoberta

Barcelona 1700 ens presenta una societat urbana, la de la capital catalana de finals del segle XVII i inicis del XVIII, diversa, molt dinàmica econòmicament, connectada amb mig món gràcies a una forta activitat comercial. Era una societat plena d’estrangers, de catalans de fora de Barcelona i de passavolants, força ben alimentada i apassionada pels dolços, marcada fortament per la religiositat però abocada a la festa, la dansa, la música, el teatre i el joc, i amb pinzellades d’una sofisticació visible, per exemple, en uns vestits en què triomfaven els colors i els ornaments, o en uns jardins que lluïen una gran diversitat de flors.

Aquesta Barcelona, pròspera sense cap mena de dubte, va haver de patir directament, entre 1691 i 1714, l’horror de la guerra. Si va tenir forces per resistir un setge llarg i terrible i capacitat per refer-se prou de pressa després de l’episodi bèl·lic, va ser gràcies als fonaments, ben sòlids, posats des de finals del segle XVI. Per descomptat que, per continuar avançant, aquella societat no necessitava que una suposada racionalització exterior vingués a obrir-li els ulls i a marcar-li, per la força, la direcció d’un futur millor.

Títol: «Barcelona 1700»
Autor: Albert Garcia Espuche
Editorial Empúries
Primera edició, octubre del 2010
367 pàgines
ISBN 978−84−9787−672−8
Preu: 19,50 €

Pequod Llibres

A partir de dilluns de la setmana vinent, 2 de maig, Barcelona tindrà una nova llibreria especialitzada en novel·la i amb un fons de llibres de segona mà: Pequod Llibres. Dissabte, 30 d’abril, de 18 a 21 hores, es farà la festa d’inauguració.

La llibreria es troba al carrer de Milà i Fontanals 59, al barri de Gràcia.