eldiario.es ens proposa cinc llibreries de Barcelona amb una personalitat ben pròpia: «Los libreros mantienen la palabra»: Negra y Criminal (novel·la negra), Llibreria Millà (teatre), Le nuvole (llibre italià), L’aeroteca (tot el relacionat amb avions) i Al·lots, El petit príncep (infantil i juvenil)

L’interior de la Llibreria Millà, una de les cinc protagonistes del reportatge

No hi ha cap mena de dubte que la guia publicada l’any 1972 per Alexandre Cirici i Pellicer és la millor guia turística sobre Barcelona que tenim els catalans. A partir d’una vintena d’itineraris, l’autor ens presenta els elements més destacats del paisatge urbà de Barcelona (així com de Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Sitges i Montserrat).

Comprar a Amazon

A diferència d’una guia turística tradicional, aquí no hi trobarem ni els horaris d’obertura dels museus o informació sobre els transports públics. Per contra, la lectura de la guia ens permetrà conèixer els aspectes més rellevants de la història de Barcelona a partir dels edificis i els carrers de la ciutat.

La guia s’estructurà a partir de vint-i-quatre itineraris dins la ciutat de Barcelona, la gran majoria dins de l’àmbit de Ciutat Vella. Cada itinerari es presenta amb un mapa i acostumen a tenir una previsió de temps que es situa pels voltants de les dues hores (n’hi ha de més curts, de només trenta minuts i d’altres que demanen unes cinc hores). A continuació es fa una petita introducció sobre la història general de la zona i, tot seguit, s’inicia el recorregut amb una detallada descripció de cada element que hi podem trobar.

Aquesta descripció no es limita a una simple referència, sinó que és una detallada descripció sobre la història particular o les característiques de l’element en qüestió, tot redactat amb un llenguatge planer i molt entenedor. Tot això converteix el llibre en una autèntica font de coneixement per a qualsevol que tingui interès en conèixer la història de Barcelona o, més simplement, en poder saber alguna cosa sobre tot allò que es veu pel carrer.

Un element molt característic d’aquesta guia són les representacions en perspectiva dels edificis, que a banda d’oferir-nos l’aspecte interior també ens deixen veure les cambres més destacades del seu interior i, en molts casos, poder veure com les diverses èpoques han anat deixant el seu rastre en cada lloc concret.

La guia també inclou cinquanta-una fotografies en blanc i negre, realitzades pel fotògraf Oriol Maspons i reproduïdes amb una excel·lent qualitat (segons s’indica a la introducció, gràcies a una tasca de cercar els negatius dins del seu amplíssim arxiu, aconseguint-ne la localització de tres quartes parts).

Els itineraris que podem trobar són: la ciutat romana i gòtica; barri de Santa Maria del Mar; la Rambla; la Dreta de l’Eixample (Sagrada Família); Montjuïc i els seus museus; de la Diagonal al Tibidabo; barri de l’Hospital; barri del Pi; façana marítima; Sarrià i Pedralbes; el Parc de la Ciutadella; el centre de la ciutat moderna; el Call; barri de Sant Just; barri del Palau; barri de Sant Pere; barri de Tallers; barri de Sant Pau; el districte V i el Paral·lel; la Barcelona; l’Esquerra de l’Eixample; el Park Güell i Vallcarca; Horta; pobles agregats i barris perifèrics; Sant Cugat i Terrassa; Montserrat i Sitges.

El text inclòs en aquesta guia és el que va escriure Alexandre Cirici i Pellicer per a la primera edició de «Barcelona pam a pam», amb les correccions i afegits de les nou edicions posteriors que es varen publicar fins l’any 1992. Evidentment, el pas dels anys ha fet que algunes informacions siguin obsoletes (per exemple, pel canvi de nomenclatura dels carrers) i per l’evolució de la ciutat. Aquestes situacions d’obsolescència queden reflectides dins el text pel color, ja que han passat a estar impreses en color gris.

És interessant veure com aquestes informacions obsoletes, marcades en gris, es centren en la informació sobre els comerços singulars que hi havia a Barcelona (la gran majoria han tancat els darrers anys davant el frenesí especulativa). També la informació sobre les col·leccions dels museus ha patit una significativa evolució i  diversos dels museus existents aleshores avui han sofert un canvi radical: molts ja no existeixen, han canviat d’ubicació o de discurs museístic.

Aquesta edició 2012 es presenta dins d’una capsa de cartó que inclou dos volums. El primer és la guia pròpiament dita, amb quatre-centes quaranta-sis pàgines. El segon volum, «Per no perdre peu», de cent disset pàgines, és una mena de posada al dia a càrrec de l’arquitecta Itziar González. Té com a finalitat actualitzar alguns dels itineraris per tal de recollir els canvis haguts a la ciutat.

Així tornarem a trobar els vint-i-quatre itineraris amb informació actualitzada. A diferència de la guia de Cirici i Pellicer, on bàsicament hi trobem informació històrica, en aquest suplement Itziar González es centra especialment en la informació arquitectònica i urbanística. De fet, des del meu punt de vista personal, més que centrar-se hauria de dir allò que fa l’autora és abusar amb una informació d’un interès més aviat discutible; per exemple, en parlar del MNAC dedica vuit línies a detallar els arquitectes i interioristes i només una referència de passada a la col·lecció, per indicar que la ceràmica ja no hi és.

El conjunt és una molt interessant actualització de la que, com indicava anteriorment, és la millor guia existent sobre Barcelona i adreçada a la gent del país. Per poc que us interessi la ciutat de Barcelona, aquest llibre no pot faltar a la vostra biblioteca.

Títol: «Barcelona pam a pam» i «Per no perdre peu»
Autors: Alexandre Cirici i Pellicer i Itziar González Virós
Editorial comanegra
Primera edició, setembre del 2012
ISBN  978–84-1509–747-1
Comprar a Amazon

Hi havia un temps en que l’arribada diària del carter era un dels moments més esperats del dia, tant que fins i tot va arribar a convertir-se en una de les icones de la novel·la negra («The Postman Always Rings Twice»). El temps ha evolucionat i avui el carter només ens portar factures, multes i, de tant en tant, alguna revista a la que encara estem subscrits. Però de correspondència com la d’abans, amb una carta escrita per una persona per tal de ser llegida per una altra, ja no en circula. El correu electrònic i els telèfons mòbils han matat totalment la comunicació epistolar.

Comprar a Amazon

Això ha tingut els seus efectes a la literatura. La publicació de les cartes escrites entre dues persones sovint ha estat una de les millors formes de conèixer com era en realitat el personatge, a partir d’uns escrits que inicialment no estaven pensats per a ser llegits per ningú més que el seu destinatari i, com a molt, un cercle molt restringit. Gràcies a aquesta intimitat intrínseca de la correspondència, molts autors es podien desfer temporalment del personatge públic per mostrar-se tal com era en realitat.

Tot això s’ha acabat. Ni el correu electrònic, on la immediatesa en la recepció i resposta ha matat el contingut, ni els missatges de text, són equiparables al correu postal. Molts ja no conservem tots els missatges que hem escrit i rebut a la nostra vida, ja que els diversos canvis tecnològics no faciliten conservar-los… i els pocs que han tingut la cura de conservar-los només poden trobar la utilitat de saber quins dies i a quines hores treballaven. Una situació encara pitjor és la missatgeria que rebem al telèfon mòbil, que sovint queda totalment associada als servidors d’una aplicació i no és gens fàcil poder conservar-la.

Ara bé, el fet que nosaltres ja no produïm cap tipus de correspondència epistolar no és cap obstacle per a poder gaudir d’aquells que en el seu dia si varen escriure cartes. Un bon exemple és aquest llibre «Cartes des de Barcelona», on es troben recollides vuitanta-una cartes que tenen en comú el fet d’haver estat escrites a la ciutat de Barcelona, tant per persones que hi vivien habitualment com per a personatges d’arreu del món que hi eren de pas.

Cronològicament es situen des de l’edat mitjana (amb tres cartes escrites per Pere el Gran, el seu fill Joan o els reis Catòlics) fins arribar a pràcticament la nostra època, amb una carta escrita l’any 2010 per l’escriptora uruguaiana Cristina Peri Rossi a la seva traductora a l’anglès Diana P. Decker. Entre mig hi trobem mostres dels convulsos anys del segles XVII i XVIII (una carta de Pau Claris i cinc cartes escrites durant els anys de la Guerra de Successió), tretze cartes del segle XIX i un bon gruix de cartes escrites durant el segle XX: disset durant el primer quart, vint durant el segon, deu del tercer i set del quart. Finalment, dues cartes corresponen al segle XXI.

Les temàtiques de les cartes són d’allò més variada. Hi ha per exemple, una carta que el President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol envia a l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall sobre els diners invertits pel govern espanyol en les infraestructures olímpiques en comparació amb l’exposició universal de Sevilla. Una altra carta curiosa és quan Esteve Terradas, l’any 1921 escriu a Einstein per convidar-lo a visitar el país per a dictar conferències a Barcelona –visita que finalment es va fer l’any 1923.També hi ha moltes cartes escrites per viatgers que passen uns dies a Barcelona i, que tot sovint, mostren la seva sorpresa al descobrir la ciutat i el país.

Altres cartes són correspondència que mantenen entre ells artistes o mestres i deixebles, en les que detallen els avenços en la realització d’obres, l’acollida que han rebut actuacions musicals, les estrenes d’òpera o els llibres amb els que treballen  (Albéniz, Schönberg, Gerhard, Larrocha, Sacharoff, Pedrolo, Dalí, Bolaño…). Una carta important també reproduïda és la escrita per Pijoan a Joan Maragall per explicar els esdeveniments de la Setmana Tràgica.

Dins de l’apartat polític, segurament la més destacable és la carta que Andreu Nin va escriure el 10 d’abril de 1931 a Trotski explicant els malentesos que hi ha amb Madrid i on es tem que pot acabar aïllat. Especialment colpidora és la carta escrita per Salvador Puig Antich el dia abans de ser executat al garrot.

Finalment, i enllaçant amb el comentari inicial, no puc deixar de reproduir un fragment de la carta que el 12 d’octubre de 1934 va escriure el compositor vallenc Robert Gerhard al seu amic Ricard Agustí i Monsech:

Estimat amic!
T’envio les fotos que m’has demanat. De bona gana aprofitaria aquesta ocasió per a fer-te 4 ratlles, cosa que fa temps que no he fet i comprenc que una conversa telefònica i una carta no són pas la mateixa cosa. Seria una llàstima si una futura evolució de la tècnica arribés a fer les comunicacions a distància tan simples –i sobretot, tant econòmiques– que la gent perdés el costum d’escriure’s cartes.

És innegable que Gerhard era tot un profeta i va saber entreveure com la tecnologia mataria la carta. Així que ara, quan ja no rebem cartes –ni postals! amb contingut digne de ser llegit, aprofitem per recuperar el goig de seure a llegir el contingut d’una carta rebuda gràcies a aquest llibre, que en el seu conjunt ens regala un retrat de Barcelona certament original: la Barcelona epistolar.

A la contracoberta

Un passeig per la ciutat a través dels segles, gràcies a un recull de cartes escrites per personalitats locals i estrangeres que han passat per Barcelona: els Reis Catòlics, Ignasi de Loiola, el rei Carles III, Henry Swinburne, lord Nelson, George Sand, Washington Irving, Richard Strauss, Federico García Lorca, D. H. Lawrence, Arnold Schönberg, Joan Miró, Josep Lluís Sert, George Orwell, Antonio Machado, Jaime Gil de Biedma, Jordi Pujol o Pasqual Maragall.

Testimonis escrits des d’una mateixa ciutat que ens ofereixen una sèrie d’instantànies diverses i canviants, segons les èpoques i els corresponsals, que ens permeten imaginar com era la Barcelona de cada moment i que ens transporten a les dates més importants de la seva història.

Una ciutat amb un passat intens que ha sabut mantenir al llarg del temps un enorme poder d’atracció per als seus visitants.

Títol: «Cartes des de Barcelona»
Autors diversos
Edicions 62
Primera edició, juliol del 2012
207 pàgines
ISBN 978−84−297−6972−2
Comprar a Amazon

Avui a les 20.00 hores, presentació d’una versió actualitzada de la que, segurament, és la millor guia turística mai realitzada sobre Barcelona: «Barcelona pam a pam. Edició 2012», d’Alexandre Cirici i Pellicer:

Invitació de «Barcelona pam a pam. Edició 2012»

L’amic Puigmalet m’avisa d’un article del número d’aquesta setmana de la revista «Time Out» amb una ruta per sis llibreries de vell de Barcelona, una al Raval i les altre cinc al Barri Gòtic:

A la recerca del paper perdut, guia de llibreries de vell a Barcelona

L’article té com a complement aquest mapa de Google amb les sis llibreries.

Postal de Lucien Roisin, sense data

Biblioteca del Palau reial de Barcelona

Una mala notícia per començar l’any: la Llibreria d’art Martínez Pérez del carrer de València 246 tancarà els properes dies