Ermita de Santa Agnès, a Sant Llorenç del Munt. Estat actual

El dia dos de desembre de l’any 1637, se signaren els pactes sobre la servitud de les esglésies de Sant Llorenç i Santa Agnès del Munt, entre fra Frances Monfar, monjo i paborde del Penedès de Sant Cugat, com a procurador de fra Josep Molera, prior del Col·legi de Sant Benet de la ciutat de Lleida, i el Rvnd. Francesc Datzira, prevere del bisbat de Vic.

El Rvnd. Datzira s’obliga a fer contínua residència a la casa o monestir de Sant Llorenç del Munt i capella de Santa Agnès, i fer les servituds tocant al dit monestir conforme han acostumat els avantpassats; per la qual servitud i per tenir la casa en bon estat a prt les obres que s’hauran de fer per a la conservació de dita casa o monestir, que les farà fer en nom del dit Col·legi, fra Molera, en nom del Col·legi, convé i en bona fe promet donar i pagar a Francesc Datzira, cinquanta lliures barceloneses, pagadores per terços, la qual comença el dia present i acabarà amb el beneplàcit de les dues parts.

Amb la facultat i potestat de servir el dit monestir li dóna els emprius de la Mola, de llenyar al bosc de Santa Agnès i altres qualsevols terres i boscos pertanyents a les susedites cases.

Es dóna, també, a l’esmentat Datzira, tots els delmes i primícies que la dita casa rep sobre les cases i propietats d’En Pobla i tots els fruits i emoluments que produeixi la Mola de Sant Llorenç i tot l’empiu de llenyar al bosc de Sant Llorenç pel propi ús, i així com tots els glevatges i pastures referents a la dita casa de Sant Llorenç del Munt.

I per adjutori de les despeses que ocasiona la festivitat de Sant Llorenç, per donar menjar als sacerdots que en semblant festivitat pujaran a la dita casa, se li assignen nou lliures i deu sous, pagadores el dia de Sant Jaume.

Per tal que cremi contínuament la llàntia i per fer lluminària de l’església , li assenyalen cinc lliures, i la facultat que pugui cobrar els censos de l’oli que fa la casa d’En Sales, de la parròquia de Sant Julià d’Altura.

En Datzira promet que, quan marxi, donarà compte i raó de l’inventari dels objectes que se li encomanen, pertanyents al Monestir de Sant Llorenç i a la capella de Santa Agnès. Entre ells anotem:
Un retaule de Sant Llorenç, de tela.
Una imatge de Sant Llorenç, de bulto.
Un davant d’altar amb les armes de Sant Llorenç.
Una casulla de domàs vermell i altra casulla d’estoniana blanca.
Una casulla de domàs vermell amb les armes de Granollers.
Un davant d’altar amb les armes de Granollers.
Una capsula de xamellot groc i verd.
Cinc caps de plata i dues presentalles i una coroneta de plata.

Els objectes inventariats són pocs i d’escassa valor. Amb tot, són suficients per cridar-nos l’atenció el fet de veure certs objectes, pertanyents amb tota certesa a la solitària ermita de Santa Agnès, ostentant les armes de Granollers; ço que demostra la gran devoció que tingueren els granollerins a la Santa Agnès venerada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, tot i trobar-se’n tan allunyats territorialment.

La devoció de Granollers a Sant Llorenç perdurà molts anys. Malgrat anar minvant l’antiga esplendor de l’ermita, encara l’any 1722, “fou posat un retaule nou a Santa Agnès, el qual el feren obrar els devots de Granollers i el retaule que ja hi havia el posaren prop del portal de la Sagristia”.

Butlletí del “Club Pirinenc de Terrassa“
Any VII, 1929, número 33