“Roger de Flor” (Kostas Kyriazís)

De novel·les sobre l’expedició de la Companyia Catalana d’Orient a començaments del segle XIV a terres gregues n’hi ha força, tant d’autors catalans com d’espanyols. Durant els segles XIX i XX han estat diversos els autors que, amb major o menor fortuna, han utilitzat els almogàvers en alguna de les seves produccions literàries. El lector interessat en conèixer-les pot consultar el treball “Els Almogàvers: les cares d’un mite” recentment publicat per l’Anton M. Espadaler al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

Moltes d’aquestes produccions literàries són d’una qualitat bastant discutible. N’hi ha que són senzillament infumables (puc posar com a exemple el llibre “Yo, Berenguer de Rocafort caudillo almogávar” que sovint he referenciat com la pitjor lectura de la meva vida).

Per això quan et trobes amb una novel·la excel·lent, tens moltes ganes de dir-ho. Ens trobem amb una novel·la escrita per un autor grec que, segons s’explica a la sobrecoberta, “va ser l’autor grec més important del segle passat en el camp de la novel·la històrica”. Originalment va ser publicada l’any 1986 i aquesta és la seva primera novel·la que es tradueix el castellà.

L’argument del a novel·la és la vida de Roger de Flor, des de la seva infantesa al sud d’Itàlia, a la ciutat de Bríndisi (anomenada Brindis a la traducció). És un nen que viu pendent sempre del port i s’emociona cada vegada que veu arribar un vaixell. Quan té vuit anys es troba amb la nau Aquila, un vaixell de guerra capitanejat per fra Vassal. És un vaixell que pertany a l’orde dels cavallers Templers.

Pel gran interès que desperta en tot allò relacionat amb el vaixell, finalment aconsegueix ser admès a bord i passa a formar part de la tripulació. Viurà uns anys de formació i passarà a convertir-se en un cavaller Templer i el nou capità d’una nova nau, la més gran de totes les que disposa l’orde: la Falcone.

Amb ella es dirigirà a Terra Santa, a participar en la defensa de Sant Joan d’Acre, la darrera fortalesa croada a Palestina. És l’any 1291 i la ciutat cau.

Fra Roger rep l’ordre d’evacuar dones i nens, així com una part del tresor. Com el vot de castedat i pobresa mai han estat en l’ideari de Roger de Flor, aprofita l’ocasió per abandonar l’orde i convertir-se en un corsari, primer, i en un soldat mercenari més tard.

Amb diversos companys que també han abandonat l’orde i d’altres soldats que ha anat reclutant, s posa a l’ordre del Rei Frederic de Sicília, en la seva guerra contra el rei de Nàpols (i també, en determinats moments, contra el rei d’Aragó).

Després de signar la pau, Roger de Flor cerca un nou conflicte en el que poder servir i, de pas, fer-se ric. Coneix que el rei de Constastinoble té greus problemes per fer front a la invasió dels turcs.

Roger demana a canvi dels seus serveis rebre un important sou en or, el títol de Gran Duc i casar-se amb la neboda de l’emperador.

Aquí comença la presència dels almogàvers a l’Orient. Ràpidament entraran en conflicte, primer amb els genovesos i després amb els propis grec  que en teoria venen a alliberar. En diverses vegades, els grec arriben a considerar que els almogàvers són pitjors que no pas els turcs. Això originarà un greu conflicte entre l’emperador grec i el seu fill, contrari des d’un bon començament a la presència de Roger de Flor i la seva tropa.

La novel·la ens retrata en tot moment cada un dels passatges de la vida de Roger de Flor: la il·lusió d’un nen emocionat de veure com arriba un vaixell de guerra; la formació dins de la tripulació del vaixell navegant per la Mediterrània a la cerca de naus d’infidels; la defensa com a cavaller del Temple en una batalla on no hi ha esperança de victòria; l’agressivitat del corsari i del capità més temut de tot el mar; els dubtes d’una persona que mai no ha tingut la vocació religiosa; la duresa i el terror que provocaven els almogàvers als seus adversaris.

També, quan ja es el cap suprem dels almogàvers, el seu fort caràcter que li permet controlar en tot moment la seva tropa. Però també com queda d’encisat i el gran amor que sent per la seva dona Maria, la seva millor aillada dins la cort grega.

Malgrat ser una novel·la escrita per un autor grec, on el nom d’almogàvers es sempre associat a la brutalitat d’un exèrcit sense cap mena de control, Roger de Flor es presentat com un personatge que valora la valentia i l’honor per damunt la resta de qualitats. Des del seu propi punt de visat, ell actua de forma correcta, ja que només mata a aquells que li planten cara al camp de batalla i roba per a cobrar pels seus serveis.

La novel·la està redactada de forma magistral. En tot moment la vida de Roger de Flor manté el ritme propi d’un dels grans homes del seu temps, amo de la Mediterrània i lluitador sense rival. És una d’aquelles novel·les que no podem deixar un cop començada.

De la contraportada:

A principios del siglo XIV, un Imperio Bizantino en plena decadencia era incapaz de detener el avance de las huestes otomanas, que ya campaban a sus anchas por el territorio asiático de la actual Turquía, al este de Constantinopla. Conscientes de que la derrota total se acercaba, los dos emperadores griegos, Andrónico II y su hijo y corregente Miguel IX, de la dinastía de los Paleólogos, contrataron lo servicios de los mejores soldados de la época: los mercenarios almogávares de Roger de Flor.

Pero dichos soldados eran imposibles de contener. Después de las derrotas sangrientas que inflingían a los otomanos, se dedicaban al pillaje contra la población griega local. Entonces los bizantinos decidieron vengarse a traición.

Con la novela Roger de Flor, Konstantinos Kyriazís abrió su ciclo personal dedicado a los mercenarios almogávares que lucharon a favor y en contra del Imperio Bizantino. Esta aventura, sepultada bajo el peso inmenso de la historia general de la Edad Media griega, necesitaba la voz de un autor de primera fila como Kyriazasís, capaz de ilustrarnos con una novela literalmente equilibrada y fiel a los hechos. Un relato apasionante, ahora desde el punto de vista griego.

Títol: “Roger de Flor” (“POZE NTE ΦΛOP”)
Autor: Kostas Kyriazís (KYPIAZHΣ KΩΣTAΣ)
Traducció: Rafael Herrera Montero
Plataforma Editorial, col·lecció Histórica
Primera edició, octubre del 2009
391 pàgines
ISBN 978–84-96981–45-4
Preu: 19,95 €