“La semana trágica”, de Joan Connelly Ullman

L’editorial Ediciones B ha reeditat el llibre “La semana trágica”, de la historiadora nord-americana Joan Connelly Ullman.

Inicialment publicat el 1968 per Harvard University Press (“The Tragic Week: A Study of Anticlericalism in Spain, 1875–1912″) i en traducció castellana l’any 1972 per l’editorial Ariel (“La semana trágica. Estudio sobre las causas socioeconómicas del anticlericalismo en España (1898–1912)”), es considerat el treball de referència per a l’anàlisi dels esdeveniments de la Setmana Tràgica.

És un llibre gruixut, de gairebé mil pàgines, dividit en cinc grans apartats: l’anticlericalisme a l’estat espanyol, especialment d’ençà la pèrdua de les darreres colonies a Amèrica i el Pacífic; el problema català en l’estructura de la política nacional; el preludi de la Setmana Tràgica, del maig al juliol del 1909; el desenvolupament de la Setmana Tràgica, del 26 de juliol a l’1 d’agost i les principals represàlies i, finalment, a mode de conclusions l’anàlisi de les conseqüències durant els anys 1909 a 1912 dins de la política espanyola.

En els apèndiex hi trobem una relació dels edificis religiosos cremats a Barcelona, amb la seva ubicació al mapa i una cronologia d’esdeveniments entre 1875 i 1913.

A la contraportada

El 26 de julio de 1909 se inició en Barcelona y otras ciudades industriales de Cataluña una huelga general, organizada como protesta por el envío de obreros reservistas a Marruecos para combatir en una impopular guerra colonial. Dicha huelga desembocó en una semana de revuelta armada y quema de conventos que la historia conoce con el nombre de Semana Trágica. Este libro ofrece un inventario de las causas que condujeron a la guerra de Marruecos, un seguimiento de los preparativos de la huelga general y una descripción pormenorizada de los sucesos día a día: el asalto a los tranvías, la construcción de barricadas, la quema de conventos, la represión gubernamental y el proceso y ejecución de Francisco Ferrer Guardia, a quien el tribunal acusó de ser el “autor y jefe de la rebelión”.