Després d’una espera de gairebé dos mesos, ahir vaig trobar-me en una llibreria el llibre que serveix de complement a l’exposició «Cu-Cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902−1912)» –oberta fins a l’octubre a la Casa de l’Ardiaca i per a la qual també hi ha disponible una versió online.

Comprar a Amazon

Notablement il·lustrat a tot color i amb 134 pàgines ocupades pels articles (més la reproducció facsímil de diversos números de la revista: el número 1–gener 1902–, el número 100 –novembre 1903–, el número 257 –abril 1907, amb la portada reproduïda a la sobrecoberta del llibre–, el número 258 –abril 1907– i el número 518 –abril 1912),  el llibre ha estat coordinat per en Jaume Capdevila (Kap). Hi podem trobar les següents aportacions:

• «Cu-Cut!» Una revista per recordar, per Xavier Tarraubella i Mirabet, com a pròleg del llibre.
• La revista que va marcar època, per Jaume Capdevila, és la història de la revista complementada amb tres reculls: els ninotaires del «Cu-Cut!», els homes del «Cu-Cut!» i les signatures del «Cu-Cut!» on es fa un inventari de totes les persones que van col·laborar en la revista.
• La lliga dels ninots extraordinaris, per Sebastià Roig, que analitza la combinació de dibuixos i comentaris satírics publicats a «Cu-Cut!».
• «Cu-Cut!», tribuna periodística suspesa pels seus editors, per Josep Maria Figueres, sobre les raons del tancament de la publicació.
• La historieta a principis del segle XX, per Antoni Gurial, sobre les altres publicacions satíriques publicades immediatament abans i després del «Cu-Cut!».
• Iconografia del catalanisme insolent, per Josep Pinyol Vidal, on es fa una anàlisi iconogràfica de l’estil «Cu-Cut!».
• El «Cu-Cut!» i la censura, per Lluís Solà i Dachs, sobre les sempre complexes relacions amb la censura de l’època i com la pròpia revista en feia conya.
• L’ona expansiva dels fets del «Cu-Cut!», per Jaume Capdevila, analitza l’atac que va partir la redacció i la impremta del «Cu-Cut!» i «La Veu de Catalunya» per una colla d’oficials militars l’any 1905 i la repercussió que va tenir a Catalunya i a l’estranger.
• «Cu-Cut!» i els precedents catalans del «merchandising», per Josep M. Cadena, sobre l’ús que va fer la revista de la imatge del ninot amb el nas vermell.
• Els calendaris del «Cu-Cut!» (1903−1912), per Jordi Artigas, sobre els calendaris anuals publicats per la revista.
• Qui va ser Manuel Folch i Torres?, per Ramon Folch i Camarasa, ens parla de qui va ser director de la revista.
• Josep Baguñà, l’editor del «Cu-Cut!», per Cecília Vidal Maynou, amb la biografia de l’editor de la revista.
• Viatge apassionant al fons d’un tinter: la formació d’un estil, per Jaume Capdevila.

A la contracoberta

Cent anys després de la suspensió de la revista «Cu-Cut!», reivindiquem aquella popular publicació satírica que va mirar el món amb mordacitat durant la primera dècada del segle XX i va marcar el desenvolupament de la premsa satírica catalana posterior. «Cu-Cut!» fou la primera revista d’humor obertament catalanista. Afí a la Lliga Regionalista, defensà els interessos catalans davant el centralisme madrileny i el caciquisme de la Restauració, i va deixar el seu testimoni desvergonyit dels principals fets succeïts entre 1902 i 1912 mitjançant els punyents dibuixos d’un grup d’artistes excepcionals com Cornet, Llaverias, Junceda, Opisso i Apa.

Títol: «Cu-Cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902−1912)»
Coordinador: Jaume Capdevila
Primera edició, juny del 2012
Editorial Efadós
ISBN 978−84−15232−19−3
Preu: 32 €