“Els llibres de Luca” — Mikkel Birkegaard

Durant molt de temps, Jon havia tingut la idea que un penjat era únicament una persona que passava totes les hores del món enganxat a l’ordinador i, a més, que no es rentava, s’alimenta de pizzes i cola i tenia problemes amb el sexe contrari. Vist així, no ho considerava un model de qualitat e vida, tret que un penjat sabia fer alguna cosa més que obrir un programa de tractament de textos. No va ser fins anys més tard que la paraula penjat, de mica en mica, va anar substituïnt (sic) definicions com excèntric o fanàtic per passar a expressar la fascinació i la dèria que també patia, per exemple, un col·leccionista de segells. Luca i els clients que entraven a Libri di Luca es podien definir, doncs, com a penjats pels llibres, malgrat que ells sens dubte preferien dir-se bibliòfils.

“Els llibres de Luca“
Mikkel Birkegaard
(traducció Carolina Moreno)
pàgina 172