De l’article que ahir li va dedicar l’Avui: Avui fa cent anys (PDF)

Les seves novel·les són profundament amorals. Mai no va voler imposar cap judici moral als lectors. No hi ha veritat absoluta de la vida ni dels éssers. Tenia una mentalitat postmoderna. En una època en què tant el catolicisme com les ideologies, fossin de l’índole que fossin, imposaven el seu sentit preestablert de la vida, Rodoreda mai no es va plantejar iniciar cap corrent de pensament amb els seus escrits. Que consti que en dir amoral, no vull dir que sigui immoral. Però mai no suggereix què està bé o què està malament. I, sincerament, ja portem uns quants anys en què no podem estar segurs de res.

Denise Boyer
Universitat de la Sorbona

És una escriptora fantàstica. De fet, als EUA en els darrers anys estan apareixent tant noves edicions crítiques de la seva obra com reedicions de les novel·les més importants. La seva visió de la societat és molt actual, amb la radiografia de les diferents jerarquies socials i els diversos gèneres de classe; fins i tot amb els seus comentaris sobre els regionalismes i el catalanisme sempre dins d’un marc universalista. Així mateix, va ser capaç de traslladar el llenguatge de la filosofia a l’escriptura. A més, després de la seva lectura es desprèn el gran coneixement que tenia d’altres cultures: Shakespeare, Mansfield, T.S. Eliot, Paul Klee…

Kathleen McNerney i Kathryn Everly
Universitat de Virgínia i de Siracusa