“Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat”

Josep Benet va dedicar la major part dels seus esforços com a historiador en documentar la persecució patida per Catalunya durant el franquisme. Fruit d’això tenim el voluminós informe “L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya” i les biografies de diverses personalitats catalanes que van patir directament la persecució i assassinat.

D’aquestes biografies, tres van ser publicades en vida de Josep Benet: les dedicades a Carles Rahola, Lluís Companys, Domènec Latorre.

Hi havia dues biografies addicionals que no les va poder completar i va deixar sense la versió definitiva: la de Joan Peiró i aquesta dedicada a Manuel Carrasco i Formiguera.

Hi ha diverses raons que expliquen les raons per les quals aquest treball no va poder ser finalitzat. Per un costat, Josep Benet va ser un historiador que aplicava l’excel·lència com un aspecte clau en seu mètode de treball. Això feia que el procés de confecció dels seus llibres fos lent, atès l’interès en documentar i verificar totes les informacions i dades utilitzades i publicades. En el cas concret d’aquesta biografia Carrasco i Formiguera, com indicava el propi Benet a les seves memòries, va deixar de considerar-la un treball prioritari després que Hilari Raguer publiqués el llibre “Divendres de Passió” dedicat a la vida i mort del líder democratacristià. Per això, va dedicar el seu temps a completar els altres treballs. A les mateixes memòries, però, es marcava l’objectiu de publicar el seu treball sobre Carrasco i Formiguera, tasca que li produïa una especial il·lusió i de la que ens indicava “tres quartes parts són ja enllestides”. La mort sobtada no li va permetre poder completar la tasca.

Si en el cas de Joan Peiró, el text que va deixar Benet era gairebé definitiu i només hi mancava la darrera revisió, en el cas d’aquest llibre, la tasca d’edició ha hagut de ser una mica més exhaustiva. Josep Poca, que n’ha estat el responsable, així ens ho indica a l’apartat de justificació: “Com Benet deia molt bé, el text era incomplet i desitjava ampliar-ho, sobretot en els capítols finals”. La bona notícia és que “eren tantes les notes i indicacions fetes al marge de les pàgines mecanografiades […] que donaven pistes suficients per completar-los i arrodonir-los”.

El resultat és una biografia amb la marca inequívoca de Josep Benet: una reconstrucció, detallada i precisa, de tot allò que va passar en la vida de Manuel Carrasco i Formiguera des de l’esclat de la Guerra Civil i fins a l’afusellament, l’abril de 1938. Addicionalment, Benet també es va ressò de les reaccions de la seva condemna de mort i de l’afusellament, a la Catalunya republicana i a l’estranger.

Benet ens demostra com Carrasco i Formiguera va ser un polític de primer ordre, que va posar sempre l’interès nacional per damunt dels posicionaments personals. Ens explica com, fugint de la persecució de que era objecte a Catalunya per les seves conviccions religioses i per la seva militància a un partit “de dretes”, no va escollir la possibilitat d’un exili relativament tranquil a França i va preferir anar al País Basc.

Igualment Carrasco demostra la seva gran talla política quan, trobant-se a Euskadi i rebent el tracte de representant de la Generalitat, se sent incòmode ja que aquest és un càrrec que no li ha estat donat. Per això, torna a Catalunya on comprova que, malgrat el temps passat, encara es considerat com un enemic pels anarquistes.

La tornada a Euskadi no es fàcil. Tot el contrari; les tropes franquistes han portat el front al nord i lluiten per conquerir el País Basc. És durant aquest segon intent d’arribar a Bilbao a bord d’un vaixell, es troba al bell mig d’una batalla naval –“un dels combats navals més importants d’aquella Guerra: el del cap de Matxitxaco”.

Carrasco i Formiguera es fet presoner, amb tota la seva família, i sotmès a un consell de guerra, sense cap mena de garantia de defensa. Benet –advocat de professió– detalla totes les irregularitats del procés i l’absoluta manca de proves i justificacions per a la condemna.

Malgrat que la sentència ja era coneguda abans de començar, Carrasco i Formiguera no rebrà la confirmació de la pena capital fins a poques hores abans de la seva aplicació –tot i que ell ja la sospitava pel silenci.

Josep Benet ens explica els diversos gestions realitzades per alliberar la seva dona i fills (en un intercanvi amb la família del general que aprovaria la sentència a mort de Carrasco i Formiguera) i, un cop aconseguit això, les diverses possibilitats per tal que realitzar un segon intercanvi entre el polític català i presos franquistes en poder dels republicans.

Tot aquest procés va durar un any i mig. En aquest temps, Carrasco mantingué correspondència amb la seva dona, una part de la qual es publicada en aquest llibre –el gruix de la correspondència va ser publicada per Hilari Raguer.

Finalment, a l’abril de 1938, arriba “el enterado” de Franco. Tot i les gestions d’última hora, i les protestes internacionals, finalment el 9 d’abril de matinada serà afusellat. Benet ens demostra, un cop més, com els motius explicats en el seu moment no s’aguanten per enlloc i com l’autèntica motivació en l’execució de la pena de mort és l’odi contra Catalunya i tot allò que era català. És, en definitiva, un nou bon exemple de com Josep Benet analitza i documenta la persecució contra els catalanistes per part del bàndol franquista.

De la contraportada

Josep Benet no va dubtar mai a qualificar Franco com «un criminal de guerra». Per confirmar-ho, va iniciar ben aviat la seva denúncia dels crims del franquisme i va dedicar part dels seus esforços investigadors a escriure una sèrie de biografies sobre certs personatges que van ser injustament afusellats pel dictador: Lluís Companys, Domènec Latorre, Carles Rahola i Joan Peiró. La filla de Carrasco i Formiguera recorda en un emotiu epíleg que ja el 1944, Josep Benet li va prometre fer un llibre sobre el seu pare. I des de llavors començà a recollir material per dur-lo a terme.

Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat –ordenat i revisat per Josep Poca– és la darrera aportació de l’historiador Josep Benet a la reivindicació d’uns homes memorables, defensors de les llibertats. El dia 9 d’abril de 1938, quan feia gairebé dos anys que durava la guerra d’Espanya, Manuel Carrasco i Formiguera, el dirigent més popular del partit català d’inspiració democratacristiana Unió Democràtica de Catalunya, fundat a finals de l’any 1931, era afusellat a la ciutat de Burgos. El seu afusellament, ordenat pel mateix general Franco, és un dels fets més crus i alhora reveladors, ja que ha contribuït a bastament a explicar què va significar el franquisme. Llegint aquesta biografia entendrem en tota la seva profunditat un dels aspectes fonamentals de la guerra d’Espanya i del règim franquista: l’odi contra Catalunya i contra tota expressió de catalanitat de tots aquells que només desitjaven destruir la identitat del poble català.

Títol: “Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat“
Autor: Josep Benet
Edició a cura de Josep Poca Gaya
Edicions 62, col·lecció “Biografies i memòries”, 66
Primera edició, octubre del 2009
197 pàgines
ISBN 978–84-297‑6344-7
Preu: 22,90 €