Aquest llibre m’ha deixat ben despistat. Després de llegir-lo he arribat no se pas si estic llegint un suposat relat històric (així és com s’anuncia a la contraportada tot dient “precisa recreación histórica”) o bé una novel·la històrica fruit de la invenció de l’autor. El text, escrit en primera persona com a memòria o testament del protagonista, Berenguer de Rocafort, explica quina ha estat la seva vida. 

Si es tracta d’una novel·la històrica, aleshores ens trobem amb una mena de Mary Poppins al segle XIII on un personatge, Berenguer de Rocafort, és el més llest, el més guapo, el més intel·ligent, el més fort, el més assassí, el més… Com a novel·la, dolenta, repetitiva, sense cap mena d’argument.

Si és un relat històric, aleshores és una mena de pamflet que no documenta cap dels arguments utilitzats, presenta una visió totalment esbiaixada de les fonts i és totalment partidària.

En qualsevol dels dos casos, es tracta d’un dolent intent d’un suposat descendent del protagonista, que tracta de presentar a la resta de fonts històriques sobre l’expedició de la Gran Companyia a l’Imperi Bizantí com a simples manipulacions dels fets per deixar bé als seus autors i on Berenguer de Rocafort és un cap de turc.

En qualsevol dels dos casos, un llibre totalment ignorable.

Títol: “Yo, Berenguer de Rocafort caudillo almogávar“
Autor: Guillermo Rocafort
190 pàgines
1a edició, febrer 2006
Aurea Editores, Novela histórica
ISBN 978–84-9346–631-2