Comprar el llibre

L’any Rodoreda, que commemora simultàniament el centenari del seu naixement i el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, m’ha servit personalment per descobrir una vida i una obra literària que constantment em sorprèn.

Fins ara la meva relació amb l’obra de la Mercè Rodoreda era molt superficial: havia llegit fa temps “La plaça del Diamant”, que no em va provocar ni fred ni calor. També havia vist per televisió la sèrie basada en la pel·lícula de Francesc Betriu. Finalment, ara fa uns quatre anys vaig veure al Teatre Borràs l’adaptació teatral protagonitzada per Mercè Pons, Montserrat Carulla i Rosa Renom.

Però no ha estat fins a la relectura recent de “La plaça del Diamant”, la setmana santa passada, que ho ha canviat tot. Per començar, m’ha creat l’interès en conèixer la vida de la seva autora; de l’altra, en la necessitat d’apropar-me sossegadament a la resta de la seva producció. 

“Rodoreda. Exili i desig” és una biografia acompanyada d’una antologia de textos, formada per una selecció de contes curts i cartes enviades durant les diverses etapes de la seva vida. És per tant una bona forma d’apropar-se a conèixer tant la vida com la producció literària de la Mercè Rodoreda.

Personalment l’aproximació a la seva vida m’ha fet admirar dues característiques ben marcades. La primera és el seu optimisme innat. No es pot dir que tingués una vida fàcil ni que les coses li sortissin bé. Tampoc va tenir sort, ja que sovint en haver de prendre una decisió sempre escull l’opció més difícil. Les seves relacions, familiars i amoroses, també van ser del més complicades amb un marit que era l’oncle en un matrimoni de conveniència –per a la família, no pas per a ella– quan tot just tenia setze anys. O fins i tot pitjor: als setze anys la prometen i li fan passar un martiri de quatre anys fins la consumació del matrimoni.

L’altre aspecte que m’ha impressionat és la seva estimació per a la llengua catalana. El no tenir una formació reglada pràcticament inexistent, no va ser cap mena de problema per assolir una capacitat de frescor en allò que escrivia que només pot explicar-se per un amor sense límit per a la llengua. Llegir els textos de l’antologia i no emocionar-se és pràcticament impossible.

Què ens trobem a “Rodoreda. Exili i desig”? En conjunt és una aproximació a l’autora, considerant la persona i la icona com un tot, realitzada amb exquisidesa i admiració, alhora que amb sinceritat i rigor. Com he indicat anteriorment, la vida de la Mercè Rodoreda va ser qualsevol cosa menys fàcil, i per tant tampoc no és fàcil apropar-s’hi.

Entre els textos de l’antologia recomano la lectura de les cartes a l’Anna Murià i a l’Armand Obiols. Són d’allò més colpidors per la vida que hi ha entre línies… com quan després d’explicar les angúnies i les dificultats del dia a dia de l’exili, acaba una carta tot dient “T’envio una mica de fred. Estem a zero”.

La vida de Mercè Rodoreda (1908−1983) recorre la història del segle XX. Fins a la desfeta del 1939 i durant la transició en els anys setanta, s’emmarca en el context immediat de Catalunya; però durant més de tres dècades d’exili, cabdals en la maduresa personal i en la plenitud creativa de l’autora, s’insereix en el context més ampli de l’Europa de la segona guerra mundial i de la llarga postguerra.

L’obra de la gran escriptora que Catalunya ha donat a la literatura universal no es pot entendre de debò sense tenir present aquest fet. És el fil conductor de Rodoreda: Exili i desig. Mercè Ibarz ens hi ofereix un retrat precís de la complexa figura de l’autora i, alhora, una invitació a llegir-ne l’obre a fons. Una novel·la-assaig que es tanca amb una breu antologia de cartes i contes de Mercè Rodoreda, un mapa de com el desig d’escriure va guiar i conformar la seva vida.

Títol: “Rodoreda. Exili i desig” (“Mercè Rodoreda. Exilio y deseo”)
Autora: Mercè Ibarz
Traducció: Tina Vallès
258 pàgines (185 de la biografia, 65 de l’antologia de textos)
1a edició en català, març del 2008
Empúries. Biblioteca Universal Empúries, 220
ISBN 978−84−9787−292−8