Un llibre curiós.

O més aviat, indefinible. Pot semblar en determinades parts com una carta d’amor, però no és una carta d’amor. També recorda als dietaris, però no és un dietari.

«Qui vam ser» és una mensa de retrat dels sentiments, angoixes i sensacions d’una persona que, de cop, sent la necessitat de tornar a parlar amb una persona amb qui va mantenir una intensa i marcada relació.

Escrit en primera persona i d’una forma que sembla ben bé un abocament de tot alò que li passa pel cap. Però aquesta aparent simplificació és només superficial.

Es pot estimar a una persona que la sents propera i ella et sent propera i, a la vegada, és diferent i es sap que és diferent? Com et sents quan la persona que més estimes ni tan sols vol saber res de tu? I tu tens necessitat de sentir-te proper a ella.

«Qui vam ser» és una mena de confessió… o potser caldria dir més aviat que la narradora s’obre de bat a bat i explica tot allò que passa pel seu cap.

És una narració curta, gairebé un conte, però intens i que no et deixa indiferent.

De la contraportada:

Arran de dues converses, allunyades l’una de l’altra, una veu rememora en primera persona una història que va marcar la seva vida ara fa uns anys. Amb gran sensibilitat, la protagonista es confessa davant del lector i repassa les diferents etapes d’una relació intensa que va començar en una pensió de mala mort i que, a cavall entre dues ciutats sense nom, s’ha anat desintegrant lentament fins que només en queden els objectes amb què la pot recordar: un àlbum de fotos, un dinosaure diminut, algunes cartes, una caixa de metall taronja i unes postals.

Escrita amb maduresa i gran destresa narrativa, Qui vam ser és una novel·la personalíssima i molt contemporània, i una lúcida exploració del buit existencial, i confirma Lolita Bosch com una de les veus narratives més originals i innovadores de la nostra literatura actual.

Títol:«Qui vam ser»
Autora: Lolita Bosch
1a edició, setembre 2006
94 pàgines
Empúries (Narrativa 281)
ISBN: 84–9787-203–7