“Onze minuts. El món gira entorn d’una cosa que només dura onze minuts”.

Aquest és el segon llibre que llegeixo de Paulo Coelho. El primer va ser “L’alquimista”, tot just fa unes setmanes. Si a l’anterior llibre es feia una exploració dels somnis i el món interior de les persones, aquí ens trobem amb un llibre molt difícil d’explicar.

Complex d’explicar ja que el llibre tracta, amb una elegància que impressiona, un món que sempre ha estat molt difícil: la prostitució. Ho fa a través de les impressionants vivència d’una dona brasilera que, enganyada, es troba a Suïssa i ha de triar que vol (i que pot fer) per sobreviure… però a la seva manera, com una triomfadora (malgrat els seus dubtes constants).

La història de la Maria, la protagonista, m’ha impressionat molt en primer lloc per la cruesa amb que s’explica i la profunditat d’allò que va escrivint al seu diari personal i com tot allò que aprèn i viu va marcant poc a poc la seva vida quotidiana, transformant-la com a persona.

Però alhora és una història molt trista, on es mostra una vida que no és de pel·lícula; mentre llegeixes els seus problemes no esperes trobar a la pàgina següent una solució meravellosa que ho arregla tot. No, en aquest sentit és una mostra de com funciona realment la vida.

Ha estat una lectura molt ràpida (tres dies… tres dies laborables, on el temps que puc dedicar a la lectura no és massa; a més de les estones diàries al tren, en la lectura d’aquest llibre hi ha unes quantes hores que normalment hauria dedicat a dormir). I és un llibre que, de tant en tant, l’obriré per tal de rellegir algun capítol.

Títol: “Onze minuts” (‘Onze minutos’)
Autor: Paulo Coelho
Traducció: M. Dolors Ventós
Editorial Proa
228 pàgines
Edició setembre 2003
ISBN 84−8437−571−4