Comprar el llibre

Aquest llibre, malgrat publicar-se l’any 1987 es va començar a escriure l’any 1910. Per tant ha hagut d’esperar prop d’una setantena d’anys. I és interessant que, finalment, s’hagi publicat ja que és un dels més importants treballs que des d’un punt de vista folklorista s’ha fet del fenomen de la bruixeria a Catalunya.

Cels Gomis va néixer a Reus el 1841 i va ser un dels primers estudiosos de la rica tradició del país. I un dels aspectes pels quals va mostrar interès és tot el relacionat amb la bruixeria i similars. Ho va fer des d’un punt de vista antropològic, és a dir estudiant com aquests rituals es trobaven integrats dins de l’imaginari col·lectiu

Catalunya, a l’igual que la resta del món occidental, ha viscut en els darrers anys un fort procés d’homogeneïtzació cultural. No dic pas que sigui tot dolent, ja que té força aspectes molt positius (per exemple, la democratització en l’accés al coneixement cultural… no fa massa anys que aquest accés quedava restringit a les classes més benestants).

Però l’homogeneïtzació també ha portat aspectes negatius. I sempre ho comparo amb el món de la cuina. Hem passat d’una cuina molt lligada al territori, feta amb pocs productes de temporada i amb un gust molt marcat a una altra cuina que cerca un gust universal, on un plat preparat a Barcelona ha de tenir el mateix sabor, ingredients i forma de preparació que un altre fet a l’altra punta del món. Avui en dia tenim tots els productes durant tot l’any, però sovint ens queixem que no tenen gust.

Amb la cultura popular ha passat el mateix: abans cada país tenia les seves pròpies tradicions, sovint fruit de moltes generacions que s’havien anat adaptant. Ara, cada vegada més, tendim a una cultura única, on tothom celebra les mateixes coses de la mateixa forma, perdent la identitat pròpia de cada comunitat.

Per això aquest llibre és interessant. Ens presenta com els catalans hem vist les bruixes fins a començaments del segle passat, abans de rebre de forma massiva aquesta uniformitat cultural.

D’aquesta forma es recullen les tradicions sobre les transformacions de bruixes i bruixots en animals i les reunions de bruixes (els nostres sàbats o els akelarres pels bascos), les malediccions, el mal donat i tot el relacionat amb el Diable. També tenim referències a altres elements associats al món de la bruixeria: els curanderos, desencordadors (els que solucionen els problemes d’impotència), els tiradors de sort i les endevinaires.

Hi ha dos capítols especialment interessants: un sobre els ponts i les pedres del Diable i un altre monogràfic sobre tot el relacionat amb la nit més bruixa de totes les nits: la nit de Sant Joan.

Evidentment no podia faltar una referència a la tasca més habitual de totes les qualificades com bruixes: els remeis populars per a virtualment qualsevol situació, des de la cura d’una simple febrada fins als problemes més profunds com els problemes psicològics. N’hi ha de força divertits, com aquest remei per evitar l’aparició de pèl a la cara de les dones:

Excrements de gat negre deixatats amb aigua blanca i vinagre del més fort i bullits durant tres hores, fins que agafin la consistència del sabó, són un gran remei perquè no surti pèl a la cara de les dones.

Títol: “La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915″
Autor: Cels Gomis i Mestre
3a edició — setembre de 1996
Editorial Alta Fulla — Col·lecció “Arxius del folklore català”, 1
ISBN 84–86556-27–9
216 pàgines