L’art dels monestirs del Císter, vist superficialment pot semblar excessivament senzill i auster. Com gairebé tot a la vida, només cal “gratar” una mica per tal d’adonar-se la complexitat que amaga a dins.

No vull dir que el gòtic del Císter sigui recarregat. Tot el contrari. Però dins de la seva sobrietat, hi ha un autèntic món de simbolisme, el significat del qual tot sovint s’ha perdut o és de difícil interpretació.

Visitar el Monestir de Santes Creus és una experiència que paga la pena. Però si no saps el que s’ha de mirar, perds molts dels detalls que cal conèixer. Jo només l’he visitat una vegada i ja fa uns anys –era l’època de l’Institut–. L’únic record que em queda és la tomba de Pere el Gran, feta amb una “banyera”

Aquest llibre ens redescobreix un element del patrimoni de Santes Creus que segurament queda una mica en segon terme. Dins del claustre, construït al segle XIV en època de Jaume II, trobem un total de setanta-nou columnes amb capitells que sorprenen per la seva temàtica.

D’un banda, hi ha una varietat de temes prou significativa. D’altra, ens trobem amb el “trencament” d’un dels principis de l’art cistercenc. És ben diferent de la resta de claustres que trobem als altres monestirs de l’orde com són Poblet i Vallbona de les Monges.

Aquest llibre fa un estudi d’aquests capitells. D’una banda ens proposa un itinerari per a la visita i permetre conèixer els elements esculpits. Per això divideix el claustre en quatre àrees (nord, sud, est i oest) i explica cada un dels capitells: descripció i característiques de les representacions que hi ha.

Una segona classificació és per àrees temàtiques: temes bíblics, animals (mamífers, aurs, rèptils, mitològics, monstres), humans, vegetals i heràldica. Finalment ens trobem una aproximació d’interpretació simbòlica dels elements més significatius.

Finalment, cal destacar la bellesa de les fotografies. La impressió i edició del llibre es molt acurada, detall que s’agraeix, així com el format apaïsat.

De la contraportada:

«Però, què signifiquen també en els vostres claustres, on els monjos fan les seves lectures, aquests monstres ridículs…? Quina utilitat tenen aquests simis immunds, aquests lleons ferotges, aquests centaures quimèrics, aquests monstres semihumans…?»

Així pensava i manifestava Bernat de Claravall la seva opinió d’algunes decoracions del claustre. Fins i tot ens parla de la prohibició absoluta de tenir escultures.

Què va passar a Santes Creus? Al seu claustre hi ha simis, hi ha monstres, hi ha aus, sirenes, guerrers, músics, elefants, grius…

El claustre de Santes Creus és un univers escultòric molt original que és difícil de trobar en qualsevol dels programes escultòrics d’altres monestirs cistercencs. Segons en quin aspecte ens fixem, podríem afirmar que el de Santes Creus és un programa iconogràfic únic en tota Europa per la qualitat i per la diversitat de les seves escultures.

El nostre propòsit a l’hora d’elaborar aquest llibre és conduir l’espectador per aquest silenci del claustre gaudint al mateix temps d’alguna de les moltes lectures que són susceptibles de fer en aquest espai claustral. Cada element esculpit pot suggerir una paraula, un frase, una història. “Si veure imatges equival a llegir”, diu Alberto Manguel, llavors a Santes Creus es pot trobar una lectura enormement creativa. No hi ha cap secret, es tracta de passejar, gaudir i “llegir”, pausadament, un, dos, tres o tots els capitells. Aquesta és la invitació, aquest és l’objectiu.

Títol: “Els capitells del claustre de Santes Creus“
Autors: Josep Baluja i Jesús M. Oliver
116 pàgines
1a edició, febrer 2008
Cossetània
ISBN 978−84−9791−338−6

Entrades aleatòries