header510
Ressenyes *BibliofíliaBibliotequesEnquadernacióHistòria del llibre *PobletMontserratTerrassa *Subhastes/firesFotografies *Gats

Llibre: “El joc de l’àngel”

  — Classificat com a: Ficció, Ressenyes de les meves lecturesComentaris (5) — Lectures: 18
30 maig 2008
El joc de l'àngel
Comprar el llibre

Ahir 29 es va posar a la venda l’edició en català de l’últim llibre de Carlos Ruiz Zafon, “El joc de l’àngel”: jo l’he llegit aquests últims dies en l’edició en castellà.

De Carlos Ruiz Zafón he llegit pràcticament tota la seva producció editorial: “El palau de mitjanit”, “El príncep de la boira”, “Marina” i “L’ombra del vent”. Les dues últimes que cito em van agradar molt, especialment la novel·la que li ha donat més fama.

“El joc de l’àngel” recupera, sis anys després, l’estil i els escenaris de “L’ombra del vent”. Són en gran mesura dues novel·les força semblants, on es combina una història de misteri i assassinats amb la presència de misteriosos éssers, amb la relació que s’estableix entre els dos personatges.

Si “L’ombra del vent” s’ambientava a la Barcelona de la immediata postguerra, aquest “Joc de l’àngel” és d’un anys anteriors, a la dècada dels anys 20. Els personatges de les dues novel·les estan relacionats, amb alguns de comuns (els llibreters Sempere i Barceló) i d’altres amb llaços familiars (al final del llibre sabem del naixement de Daniel Sempere, que és el protagonista de “L’ombra del vent”).

Aquests últims dies he anat trobat diverses ressenyes d’aquesta novel·la, totes elles negatives. Hi ha qui li retreu tractar-se d’una novel·la purament comercial (per exemple, aquest comentari que fa l’Arcadi Espasa on es nota l’enveja que té davant un altre escriptor que sí sap connectar amb els lectors). Un altre el troba fluix i lent.

En aquest últim aspecte potser si que li dono la raó. La novel·la té gairebé 700 pàgines i curiosament va sortir publicada uns dies abans del darrer Sant Jordi. Llegint el llibre m’ha donat la sensació més d’una vegada que hi havia força contingut innecessari i que mancava una esporgada final. Em penso que la història no patiria massa si s’eliminen unes 150 pàgines.

Digueu-me malpensat, però em temo que el Ruiz Zafón tenia una data límit per lliurar la novel·la per tal d’arribar a temps de les vendes de Sant Jordi. I que va haver de córrer i lliurar un llibre que encara no estava del tot acabat, que encara necessitava alguns retocs finals. Un dels apartats que trobo poc reeixits és tot el relacionat amb la novel·la que el protagonista està escrivint per encàrrec del patró.

Però malgrat això, haig de dir que a mi m’ha agradat i que m’ha enganxat. He passat moltes nits allargant l’hora d’apagar el llum de l’habitació per tal de seguir avançant amb la història. Els personatges els trobo creïbles, els escenaris ben propers (hi ha una major descripció dels nombrosos escenaris barcelonins… i ja tinc ganes de passar-me a veure quin aspecte té la casa de David Martin, on actualment hi ha un restaurant vegetarià) i la història captivadora des d’un principi.

En acabar la lectura d’aquesta novel·la, el cos em demana tornar a llegir “L’ombra del vent”, per enllaçar les dues històries… Ja fa força anys de la meva lectura anterior i, malgrat que conservo un bon record i que va ser la novel·la que em va enganxar en el món dels llibres, certament no recordo els detalls.

A la turbulenta Barcelona dels anys 20, un jove escriptor obsessionat amb un amor impossible rep l’oferta d’un misteriós editor per escriure un llibre com cap altre que hagi existit mai, a canvi d’una fortuna i, potser, de molt més.

Amb un estil fascinant i una impecable precisió narrativa, l’autor de L’Ombra del Vent ens transporta de nou a la Barcelona del Cementiri dels Llibres Oblidats per oferir-nos una gran aventura d’intriga, amor i tragèdia, a través d’un laberint de secrets on l’encís dels llibres, la passió i l’amistat es confabulen en un relat magistral.

Segons he llegit a un altre bloc, l’edició en català s’ha publicat un mes i mig després de la versió castellana per tal de poder disposar d’una traducció en qualitat i, a més, adaptada. Així el protagonista es converteix en un escriptor en català i que té com a referent Narcís Oller enlloc de Pérez Galdós.

Títol: “El joc de l’àngel” (“El juego del ángel”)
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Traducció: Josep Pelfort Gregori
672 pàgines
1a edició, maig 2008
Planeta
ISBN 978–84-9708–187-0

Publicitat

5 comentaris »

  1. […] Zafón per imaginar-se el Cementiri dels Llibres Oblidats, un dels indrets protagonistes de “L’ombra del vent” i a “El joc de […]

    Retroping per El cementiri dels llibres oblidats a la Llibreria Cervantes de Barcelona * Diari d’un llibre vell — 7 juny 2008 @ 20:00

  2. […] Fotografies del que, segons s’explica, va ser la font d’inspiració per crear el Cementeri de Llibres Oblidats de les novel·les “L’ombra del vent” i “El joc de l’àngel”. […]

    Retroping per El cementiri de llibres oblidats de la Llibreria Cervantes * L’home dibuixat — 6 desembre 2008 @ 19:13

  3. Lectura: “Guia de la Barcelona de Carlos Ruiz Zafón”…

    No és la primera guia dels indrets de Barcelona que tenen alguna relació amb les novel·les de Carlos Ruiz Zafón. Fa cosa d’un any es va publicar el llibre “La Barcelona del viento” (també publicada en català, “La Barcelona del v…

    Retroenllaç per Diari d’un llibre vell — 4 abril 2009 @ 0:16

  4. En general el llibre no em va agradar, clar que des de que el vaig començar el vaig comparar amb l’Ombra del Vent, el seu gran llibre per excel·lència. Encara així, es el matei prototip de llibre, i sovint apareixen els mateixos carrers i fins i tot els mateixos locals. És un llibre el recomano, però preferiblement hauria de ser llegit previament a l’Ombra del Vent.

    Comentari per Oscar Vives — 25 juny 2009 @ 15:33

  5. […] marge d’això, El joc de l’àngel presenta fins i tot una narració més elaborada i un to més amè o d’humor en algunes fases […]

    Retroping per El joc de l’àngel segueix creixent - LlegirLlibres.cat — 23 setembre 2009 @ 13:38

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari

 

Switch to our mobile site