«El anillo» és un bon exemple d’una novel·la amb un bon començament, de fàcil llegir i que ràpidament fa interessar al lector… però que perd amb uns personatges gens creïbles i amb poca personalitat.

Tot comença el dia de l’aniversari de la protagonista, Cristina (que explica tota la història en primera persona). És una advocada de Nova York, filla d’una catalana i un nord-americà, amb una vida de yuppie als Estats Units i promesa amb un nuvi perfecte. El dia del seu aniversari, quan tot just acaba d’acceptar la proposta de matrimoni, rep un regal curiós: un anell misteriós que, en funció de la llum produeix un curiós reflex d’una creu vermella.

L’anell aquest resulta que és un regal d’un oncle seu de Barcelona, que va morir ara fa catorze anys. Als pocs dies de rebre l’anell, la convoquen a la lectura d’un segon testament d’aquest oncle. Al tornar a Barcelona es retroba amb els amics i familiars de la seva infantesa.

Aquest segon testament és una invitació a trobar un tresor que van amagar els templers de la Corona d’Aragó abans de ser dissolts i perseguits pel Papa Climent Ve i el rei Jaume II… tresor que ha estat amagat i pel qual hi ha una sèrie de documents i pistes que cal trobar per tal de localitzar-lo: aquest és el repte al que s’enfronta la Cristina i els seus familiars.

La història guanyaria una mica més amb uns personatges més vius, però s’ha de reconèixer que la malgrat això agafa i t’estàs passant pàgina i pàgina sense gairebé ni adonar-te.

No és una novel·la que passarà a la història, però si és una bona lectura per passar l’estona.

Títol: «El anillo. La herencia del último templario»
Autor: Jorge Molist
428 pàgines
Quarta edició, abril 2005
Ediciones Martínez Roca, Barcelona
ISBN 84–270-3086-X