Ressenya: “Les desventures d’un llibre vagabund”
12 març 2010 —  — Classificat com a: Els llibres que llegeixo — Comentaris (1) |
“Les desventures d’un llibre vagabund”
A començaments de la dècada dels 70 del segle passat, el llibreter Emili Eroles va publicar les “Memòries d’un llibre vell” (sí, abans que ho pregunteu, el nom d’aquest bloc em va venir al cap en llegir la novel·la de l’Eroles) on explica els cent anys de la vida d’un llibre.
“Les desventures d’un llibre vagabund” és una novel·la breu (140 pàgines) que recupera la mateixa temàtica i ens ofereix el relat en primera persona de la vida d’un llibre.
El protagonista (un llibre del qual se’ns amaga l’autor, el títol i l’editor) és imprès el 17 de juny de 1983, moment que marca l’inici de la seva existència. L’edició ens demostra que no es tracta d’un llibre qualsevol: 800 exemplars en paper de 90 grams i 20 exemplars en paper Japó, tots ells numerats. La coberta i els gravats del llibre són obra d’un reconegut autor francès, Marc Pessin.
La vida del protagonista està marcada per dues obsessions: la por a la desaparició, especialment si aquesta es provocada per la monstruosa boca d’una maquina trituradora de paper, i la temença de no assolir l’objectiu pel qual ha estat ser creat, ser llegit.
Per això hem d’entendre la seva perplexitat quan, després de superar l’acció dels rosegadors al magatzem on passa els primers dies, es enviat a una llibreria i comprova com no arriba a sortir de la capsa. Això el condemna a la destrucció… però la sort el salva en l’últim minut.
En aquest moment comença la seva segona vida –els llibres seran com els gats i tenen set vides?– passant per diverses llibreries i lectors. Ens explica les converses amb els altres llibres que es troba a les prestatgeries de la llibreria. I els detalls que van deixant els seus lectors: una dona que li transmet la seva olor a crema o una altra dona que el mutila per ràpidament penedir-se i reconstruir-lo. O com és la causa per la qual un treballador per la seva feina.
És un llibre que emocionarà a qualsevol lector que veu en els llibres quelcom més que un munt de fulls que només serveixen com a suport per a la tinta utilitzada per a representar les lletres. El llibre, l’objecte, també és important i aquesta història ens ho recorda.
Us el recomano!
A la contraportada
«Vaig néixer el 17 de juny de 1983, a les 16.37, sortit de la impremta de La Manutention a Mayenne. Format: 16,5 cm x 12,5 cm. Pes: 230 grams». Així comença la seva història l’inusual protagonista i narrador de Les desventures d’un llibre vagabund. Un llibre abocat a escriure la seva autobiografia. Llibreries, propietaris, anècdotes, biblioteques i converses nocturnes amb altres textos marquen una vida l’objectiu de la qual és «ser devorat en el millor sentit del terme». Però la mort l’espera a cada topant. Lletraferit, omple el seu relat de les obres i autors que més admira, i amb un punt de pedanteria, mira de reüll la maquinària editorial més popular i comercial.
Amb Les desventures d’un llibre vagabund, Paul Desalmand ens ofereix un passeig fascinant pel món de la tinta impresa seguint les peripècies d’un llibre: autors novells, editors sense escrúpols, llibreters de raça i venedors de paper, editorials, impremtes i, a la fi, ineluctable, la trituradora gegantina on els llibres esdevenen pasta de paper
Títol: “Les desventures d’un llibre vagabund” (“Le pilon”)
Autor: Paul Desalmand
Traducció: Jordi Rourera Peret
Empúries, col·lecció “Narrativa”, 364
Primera edició, febrer del 2010
140 pàgines
ISBN 978−84−9787−418−2
Preu: 16,00 €
Entrades aleatòries
Carregant…
Amb aquest llibre sí que coincidim en la valoració! Jo el tinc en llista d’espera però el teu comentari li ha fet pujar enters per ser llegit aviat! Gràcies!!! http://www.nosaltresllegim.cat/2010/si-els-llibres-puguessin-parlar%E2%80%A6/
Comentari by Montserrat Brau — 21 març 2010 @ 23:43