Comprar el llibre

Mentre que espero l’arribada del meu exemplar de l’edició de col·leccionista, he estat llegint la versió catalana d’aquest llibre de contes per a bruixots, en l’edició anotada de Dumbledore i amb la nova traducció del text rúnic original per Hermione Granger, que avui s’ha posat a la venda en edició catalana.

Es tracta d’una col·lecció de cinc contes: “El bruixot i l’olla saltadora”, “La font de la bona fortuna”, “El cor pelut del nigromant”, “La babbitty Rabbitty i la soca riallera” i “La rondalla dels tres germans”. Es tracta dels clàssics contes de fades que hem escoltat de petits els que som muggles, però pensats per a ser explicats pels pares bruixots als seus fills bruixots. Així, mentre que per nosaltres “la màgia acostuma a ser l’origen de les penes de l’heroi o l’heroïna”, aquests contes han ajudat als bruixots i les bruixes a explicar el fet fonamental dels poders màgics: la màgia pot servir tant per causar penes o per alleujar-les.

Una altra diferència amb els nostres contes és l’acció. Així mentre nosaltres preferim històries on el protagonista fa una becaina o espera que arribi un príncep portant la sabata perduda, aquestes rondalles presenten a uns personatges que planten cara al destí i no necessàriament han d’explicar un final feliç.

A “El bruixot i l’olla saltadora” ens explica la història d’un bruixot que ajudava als seus veïns muggles amb les seves pocions. En morir, llega tot al seu fill, que és una persona egoista i capritxosa i troba, dins de l’olla una sabata amb la nota “Amb la fervent esperança, fill meu, que no la necessitis mai”.

La segona història, “La font de la bona fortuna” explica l’existència d’un jardí encantat, tancat i protegit per màgia on, un dia cada any, hi entra un desafortunat que pot banyar-se a la font per tal “de quedar beneït per la fortuna per sempre més”.

A “El cor pelut del nigromant”, tracta sobre les ombres de l’ànima d’un bruixot… comença explicant com bruixot jove, ric, hàbil i ben plantat sent vergonya aliena en veure les tonteries que fan els seus amics en enamorar-se. I per evitar fer el mateix, fa servir les arts fosques per evitar sentir amor.

En el quart conte, “La babbitty Rabbitty i la soca riallera” tracta sobre un rei curt de gambals i amb molta cobdícia que vol aconseguir tota la màgia per a ell. Ara bé, té dos problemes: no sap fer màgia i necessita capturar a tots les bruixots i bruixes existents.

Finalment, la “Rondalla dels tres germans” explica la història de tres germans que tot passejant pel capvespre, per tal de creuar un riu fan aparèixer un pont.  En arribar al mig de pont es troben amb una figura encaputxada, la mort, que els hi concedeix tres premis.

Ben recomanat per a tots els lectors que han seguit els “set volums de la vida d’en Harry Potter”. No defraudarà pas.

De la contraportada

Les rondalles del bard Gallard són cinc contes de fades esfereïdors i plens de màgia, farcits d’aventures fantàstiques i terriblement perilloses, que tan aviat faran plorar de riure els lectors com els posaran els pèls de punta.

Les rondalles inclouen notes complementàries del professor Albus Dumbledore, que seran celebrades tant per muggles com per mags, on el professor reflexiona sobre l’ensenyament que hi ha al darrere de cada conte i revela alguns secrets suculents sobre la vida a Hogwarts.

Un volum únic i màgic, amb il·lustracions de l’autora, J.K. Rowling, que els lectors conservaran com un tresor per anys i panys.

2,4 euros d’aquesta edició es donaran a Children’s High Level Group.

Títol: “Les rondalles del bard Gallard” (“The Tales of Beedle the Bard”)
Autora: J.K. Rowling
Traductor: Xavier Pàmies Giménez
105 pàgines
1a edició, desembre del 2008
Editorial Empúries
ISBN 978−84−9787−380−2