Lectura: “La ciencia de Leonardo”
![]() |
|---|
| Comprar el llibre |
Leonardo da Vinci és, certament, una icona: la de l’home renaixentista, polifacètic i genial. Però també es un bon exemple d’una obra en gran part desconeguda i, certament, poc entesa.
Durant la seva vida, Leonardo va encetar molts projectes –la majoria dels quals no es van completar mai–. I en morir, pràcticament va restar en l’oblit. Però en els últims anys, s’ha reivindicat la seva figura com la d’un dels pares de la ciència moderna. Leonardo era una persona que sempre volia entendre allò que veia, tot analitzant el funcionament i experimentant.
Leonardo ens es presentat com un artista, dotat d’una capacitat per al dibuix fora de l’habitual, que observa i tracta de comprendre. Observa com l’aigua es belluga, experimenta amb la llum, estudia l’anatomia dels animals i de les persones, etc… i tot això ho va apuntant en els seus quaderns de notes.
“La ciencia de Leonardo” tracta de reivindicar la importància de la seva obra i el seu mètode en la concepció del pensament científic. Leonardo va estudiar tot allò que observava, realitzant descripcions que, considerant les limitacions del coneixement i les matemàtiques de l’època, són ben precises.
Hi ha, però, un aspecte negatiu en aquest llibre: la deficient qualitat de les reproduccions de les obres d’art i dels quaderns de notes de Leonardo. La majoria de quadres representats són poc més que una taca negra amb algunes matisos en gris, sent del tot impossible veure els detalls comentats al text. I les reproduccions dels quaderns de notes també són de molt baixa qualitat. Certament, Anagrama és una molt bona editorial de literatura, però pel que fa a llibres científics i tècnics la seva capacitat és molt deficient.
Títol: “La ciencia de Leonardo. La naturaleza profunda de la mente del gran genio del Renacimiento” (“The Science of Leonardo. Inside the Mind of the Great Genius of the Reinassance”)
Autor: Fritjof Capra
Traducció: Marco Aurelio Galmarini
Anagrama, col·lecció Argumentos, 383
412 pàgines
ISBN 978–84-339‑6278-2









[…] d’aquests manuscrits són, segons explica Fritjof Capra a “La ciencia de Leonardo”, la compra feta per Pompeo Leoni de Arezzo d’uns dos mil fulls de notes comprats […]
Retroping per Facsímil dels manuscrits de Leonardo da Vinci conservats a Madrid | Diari d’un llibre vell — 24 maig 2009 @ 18:32