Comprar el llibre

El gènere epistolar té una bona tradició en novel·les que tracten sobre el món de llibres. En llegir aquesta novel·la sobre “La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey” un no pot deixar de recordar les bones estones passades llegint un altre intercanvi de cartes, situat cronològicament en la mateixa època però amb personatges ben diferents (em refereixo, és clar, a “84, Charing Cross Road”).

Aquí ens trobem a la mateixa època, la immediata postguerra, concretament entre el 8 de gener i el 17 de setembre de 1946. Hi ha l’intercanvi epistolar entre diversos personatges, sent la Juliet Ashton la protagonista principal.

Juliet és una escriptora que està promocionant el seu llibre, un recull d’articles publicats durant el període de bombardeig alemany. Rep l’encàrrec del diari Times de fer un article per al seu suplement literari sobre els efectes filosòfics de la lectura.

Coincidint amb aquest encàrrec rep una altra carta, que li envia des de l’illa de Guernsey (al canal de la Mànega) signada per Dawsey Adams. A la carta li explica que ha trobat la seva adreça en un llibre de segona mà, una selecció d’assajos de Charles Lamb. En aquest punt comença un intercanvi de cartes i la Juliet s’assabenta de l’existència d’aquesta societat literària de nom certament ben britànic, nascuda en plena ocupació alemanya.

A mesura que va coneixent la història i els diversos personatges illencs que en formen part, se li encén la llum i troba la inspiració per al seu proper llibre: la vida en una illa anglesa durant l’ocupació alemanya.

Després d’unes setmanes, decideix que s’ha de traslladar a Guernsey i conèixer personalment a les diverses persones amb qui ha estat intercanviant correspondència.  Hi arriba el 21 de maig.  Coneix al Dawnsey, un mosso del port que també fa de picapedrer, la Isola (una mena de bruixa encantadora), l’Eben Ramsey, en Will Thisbee… i es troba amb la Kit, la filla de l’Elizabeth McKenna, que va ser traslladada a un camp de concentració a Alemanya i de la que encara no en tenen notícies.

La Juliet es comença a integrar en la vida i a recollir els seus relats. Participa en les sessions de la societat literària, en les seves festes… però se n’adona que Guernsey és el paradís, ben diferent del lloc on ha viscut tota la vida i on es trobava tan arrelada: una illa amb prats verds, flors per tot arreu, el mar omnipresent i una gent senzilla però, a la vegada, ben interessant.

En resum, una excel·lent lectura, amb unes elevades dosis d’humor anglès i on demostra com la literatura és l’arma més poderosa que mai s’ha inventat per a fer el bé. 100% recomanat. Hi ha moments feliços i d’altres tristos, estones tendres acompanyades d’episodis ben durs… però per sobre de tot, una extraordinària història humana. I ben segur que tindreu ganes de passar les properes vacances a Guernsey!

De la contraportada

Una novel·la divertida i profundament humana. Un homenatge als bons llibres i a les bones persones, capaç d’aixecar els ànims fins i tot dels més cínics. Irresistible.

1946. Londres. L’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant l’ocupació nazi,  i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra. Una història commovedora.

Títol: “La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey” (“The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society”)
Autores: Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
Traducció: Marta Vilella Llamas
Amsterdam Llibres
Primera edició, febrer del 2009
247 pàgines
ISBN 978–84-936603–8-3
Preu: 15,50 euros

El meu agraïment a l’editorial per fer-me arribar un exemplar del llibre.