Llibre: “La Seu d’Ègara”

El conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, el monument més important de la ciutat, ha aconseguit en aquests darrers anys una revalorització prou destacable.

Els últims deu anys, un equip d’investigadors ha realitzat un complet estudi històric i arqueològic. Igualment, l’entorn ha estat habilitat d’una forma excel·lent (com podeu veure en aquest reportatge de patrimoni.gencat) i els treballs d’investigació han servit per identificar els nombrosos punts de valor que hi ha dins de les tres esglésies i, molt especialment, a la casa de rectoria.

El llibre “La Seu d’Ègara. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa”, editat per l’Ajuntament de Terrassa aquest Sant Jordi té com a finalitat apropar a qualsevol persona que hi tingui interès tots els nous coneixements i la intervenció realitzada els últims anys.

De guies recents sobre les esglésies de Sant Pere hi havia les sis edicions del llibret “Las iglesias de San Pedro de Tarrasa. Antigua sede episcopal de Egara” publicat per la Junta Municipal de Museos durant els anys 40 i 70 del segle passat, amb text de Joan Ainaud de Lasarte.

L’any 1976 l’Editoria Nacional publicava una ampliació d’aquella breu guia: “Los templos visigótico-románicos de Tarrasa. Monumento nacional”, també escrita per Joan Ainaud de Lasarte. D’aquest llibre se’n feien dues reedicions l’any 1990, amb el títol de Les Esglésies de Sant Pere — Terrassa, una per l’Ajuntament de Terrassa  i la segona per la Caixa d’Estalvis Terrassa. Caldrà esperar a l’any 2004 per a una nova guia: “Barcelona i Ègara-Terrassa. Història primerenca fins a l’alta edat mitjana de les dues esglésies diocesanes”, escrita per Josep Maria Martí i Bonet.

Totes aquestes guies, amb la notable excepció de la darrera de Martí i Bonet, presentaven la visió “tradicional” del conjunt d’esglésies, a partir dels estudis que durant els primers anys del segle XX havia realitzat Puig i Cadafalch i els fets després de la guerra civil per Jeroni Martorell, Epifani Fortuny, Josep de C. Serra-Ràfols i Salvador Alavedra.

L’any 1988 es va iniciar un ambiciós programa d’investigació, amb una important intervenció arqueològica i d’estudi integral de tots els edificis. Els resultats d’aquesta important investigació han ajudat a augmentar la importància del conjunt de les tres esglésies i afegrir-hi un edifici que fins ara havia passat totalment desapercebut: la rectoria. És important aquest edifici ja que inclou algunes restes originals del període de màxim esplendor, datat al segle VI. En aquella època, l’actual església de Santa Maria i la rectoria formaven part de l’edifici de la Catedral d’Ègara.

La guia publicada per l’Ajuntament de Terrassa és una posada al dia, amb caràcter divulgatiu, dels coneixements adquirits en tots aquests anys d’excavacions. S’explica la història del Bisbat d’Ègara, les diverses fases arquitectòniques de l’edifici, amb un detall en les diverses modificacions que han sofert els edificis i es descriuen els tresors artístics que hi contenen: les pintures murals del segle VI a Sant Miquel i Santa Maria, els mosaics; l’imponent retaule petri del segle X a Sant Pere; les pintures del segle XIII dedicades a Sant Tomàs Becket a Santa Maria; els retaules gòtics de Jaume Huguet i de Jaume Cirera i Miquel Talarn…

Però encara més interessant és explicar l’adequació de l’entorn realitzada. Aquí són realment interessants tots els detalls que es descriuen: com es marquen les tombes de les diverses èpoques amb diversos tipus de rajoles (deixant espai per tal que entre elles hi pugui créixer la gespa) i amb un quadrat de llum que s’il·lumina de nit per recordar l’ànima d’aquells que hi van ser enterrats. O com les sitges descobertes avui són el lloc on s’han plantat blat, ordi i arbres fruiters (un gest simbòlic ja que es van utilitzar justament per emmagatzemar aquests cereals i aliments). Els espais ocupats pels edificis en les diverses etapes també són assenyalats amb rajoles de diversos colors, en funció de l’època i la funció que tenia.

És per tant una excel·lent guia per conèixer tot allò que hi ha al voltant de les esglésies de Sant Pere i la seva llarga història de més de setze segles de funció religiosa, als que segurament caldria afegir els anys d’ocupació romana si, com es creu, el municipi d’Ègara estava situat per aquesta zona. Encara avui és un misteri la ubicació del nucli romà, però les làpides incrustades a la paret de Santa Maria i les columnes de Sant Miquel donen pistes que la seva ubicació hauria de ser propera.

Títol: “La Seu d’Ègara. Les Esglésies de Sant Pere de Terrasssa”
Autors: Joan Rovira, Olga Cabús, Jordi Garreta i Pilar Ordoño
Edita: Ajuntament de Terrassa
1a edició, abril 2009
151 pàgines
ISBN 978–84-86838- 70–6

Actualització: El llibre en format PDF.

El meu agraïment a l’Ajuntament de Terrassa per fer-me arribar un exemplar del llibre.