Comprar el llibre

Ens trobem amb un interessant llibre de divulgació de la història de Barcelona que explica un dels períodes segurament menys coneguts.

La història comença l’endemà de la derrota de  la Guerra de la Successió, quan el 13 de setembre de 1714 les tropes franco-espanyoles entren dins de la ciutat de Barcelona, dissolen les institucions de govern (Consell de Cent i Diputació del General) i comença la repressió.

La fita final del llibre és el moment en que la ciutat aconsegueix desfer-se de les muralles que l’asfixiaven.

Avui, quan es fa qualsevol ruta històrica per la ciutat de Barcelona, en arribar a les poques restes de la muralla que encara subsisteixen (bàsicament de la romana, integrada dins d’edificis; de la medieval només ens resta la zona al voltant del Portal de Santa Madrona), no és difícil escoltar comentaris sobre “quina pena que es destruís la muralla”. Certament, amb la perspectiva del segle XXI a tothom ens agradaria una ciutat amb muralla medieval, ja que faria “més bonic”.

Però la muralla de Barcelona durant força anys va ser un autèntic ofec de la ciutat. No només la limitava geogràficament i feia que la vida dins fos realment difícil, sinó que era un símbol de la repressió que patia la ciutat. Així, un dels capitans generals a càrrec de la ciutat reconeixia obertament que les muralles no es podien tirar a terra ja que “si se permitiese el ensanche de Barcelona se necesitarían cuarenta mil hombres para tenerla sujeta y España no es bastante rica para aumentar de este modo su ejército”. Un exèrcit de quaranta mil soldats per tenir sota control una ciutat de cent cinquanta mil habitants.

A “La ciutat captiva” trobarem una detallada història d’aquests cent cinquanta anys i de l’evolució de la població i la ciutat. Amb abundant fotografia i mapes, ens ofereix una visió força completa de tot el que ha succeit a la ciutat.

D’aquesta forma podem veure com ha anat evolucionant el recinte de la ciutat emmurallada, amb les seves divisions administratives, l’emplaçament dels serveis i les fàbriques, els canvis d’utilització dels terrenys que s’alliberaven: monestirs, cementiris, carrers i places…

També se’ns fa el repàs de l’agitada vida, amb continus aixecaments populars, una duríssima repressió militar (els militars espanyols demostren, d’una banda, una absoluta ineptitud en la lluita contra d’altres exèrcits, però una sorprenent capacitat de repressió contra els ciutadans civils, especialment si són catalans), els bombardejos que ha patit de la ciutat (un dels quals, el realitzat pel General Prim entre el 6 de setembre i el 18 de novembre de 1843 no el coneixia en absolut) i altres mostres de repressió.

Altres episodis tractats són les bullangues del 1835 i 1836, les invasions franceses, l’arribada del ferrocarril, la col·locació de plaques amb els noms dels carrers i els primers canvis urbanístics (la construcció del Passeig de Sant Joan, dels Camps Elisis i del Passeig de Gràcia).

En definitiva, ens trobem amb un molt bon treball de divulgació històrica, explicant molts dels episodis que actualment són força desconeguts, fins i tot per aquells que tenim un cert interès en conèixer la història i que tot sovint ens quedem aturats al 1714. La història de Barcelona, i de Catalunya en general, és certament força complicada i no sempre agradable de llegir. Moltes vegades hi ha hagut episodis certament còmics –dins de la desgràcia general, d’altres de menyspreables, o d’il·lusió davant la visita dels diferents monarques que de tant en tant feien estades a la ciutat. Però abunden molt més els moments d’un elevat patiment.

El llibre acaba amb la demolició de les muralles i els primers passos per a l’expansió, amb l’Eixample que naixia.

De la contraportada:

El 13 de setembre de 1714, perduda la darrera batalla, començà el desmantellament implacable i sistemàtic de l’Estat català. A Barcelona, capital d’aquell estat extint i darrer bastió de la resistència, li fou reservat un càstig exemplar i específic: la conversió en plaça forta, la total submissió al poder militar espanyol. La nova condició es traduí en la permanència d’una desproporcionada guarnició militar i l’obstinada pervivència de les muralles, enteses no com a element defensiu, sinó de control de la ciutat. I encara s’afegí un nou element arquitectònic de caràcter repressiu, la Ciutadella, que obligà a enderrocar gairebé tot el barri comercial i mariner de la Ribera. Diverses generacions de barcelonins maldaran per desfer-se’n, però l’objectiu no seria assolit fins als anys 1854–1856, quan fou enderrocada la muralla de terra que havia de permetre l’eclosió de la gran metròpoli. Aquest període turbulent de 150 anys és el que hem anomenat la ciutat captiva, presonera de les seves pròpies muralles, en l’aspecte físic, i de la supremacia militar, en l’ordre moral.

Aquesta és la història, sovint oblidada, de la lluita d’una ciutat per la seva supervivència. Una voluntat de progrés que portà Barcelona a protagonitzar una revolució industrial insospitada, a recuperar el lideratge d’un país ocupat, esquarterat, disminuït i sense capacitat política. És la història, també, de la seva ciutadania, protagonista principal d’un viatge des de l’Antic Règim a la ciutat contemporània.

Títol: “La ciutat captiva. Barcelona 1714–1860″
Autor: Ròmul Brotons i Segarra
205 pàgines
1a edició, novembre 2008
Albertí editor
ISBN 978−84−7246−086−7