Ressenya: “Joan Amades i Gelats. Del Raval a la llegenda”
L’any passat es va celebrar el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats, com vaig anar recollint abastament en aquest mateix bloc. Gairebé com a cloenda de totes les activitats realitzades arreu del país, fa uns mesos vaig trobar-me amb aquesta biografia. No sóc l’únic que n’ha fet una ressenya; en Víctor Pàmies en va publicar una tot just diumenge passat.
El llibre ens presenta a l’Amades d’una forma diferent del que podríem considerar com una “biografia clàssica”. Vull dir, no és un recull cronològic ni ordenat dels diversos esdeveniments de la vida de l’Amades, ni tampoc un recull sistemàtic de tot allò que va fer durant els seixanta-nou anys llarg de la seva vida (tot sigui dit de pas, una encertada decisió dels autors, atesa la ingent producció del Joan Amades…).
I què inclou el llibre? En primer lloc uns esbossos biogràfics que ens permeten conèixer com era Joan Amades a nivell personal: quin era el seu cercle familiar més proper, la seva evolució personal, el tipus de matèries per les quals s’interessa, la vida associativa on participa (especialment durant l’etapa en que s’involucra molt activament en les activitats de l’Ateneu Enciclopèdic Popular)…
El segon gran bloc temàtic passa per la seva relació com estudiós de la cultura popular catalana, analitzant des del seu propi mètode de treball, que aplica de forma sistemàtica en els diversos projectes on participa durant força anys, tant a nivell d’iniciativa personal com en equip. Entre aquests últims destaca amb importància la participació en els treballs de camp per a l’Obra del Cançoner Popular.
Quan Amades treballa pel seu compte institueix una sistemàtica de treball pròpia, ja que no troba que cap altra metodologia sigui més vàlida. Aquesta metodologia es basa en tres grans pilars: el treball de camp directe (fugint, per exemple, de la gravació i confiant més en la memòria per a poder reflectir allò que veu tractant de no provocar interferències), la correspondència epistolar amb els seus informants que l’ajuden en la creació d’un xarxa i també la relació amb destacats investigadors d’arreu del món.
Tot això es combina amb dos elements omnipresents durant tota la seva vida: la delicada salut i els greus problemes de visió que li dificulten la realització de pràcticament qualsevol activitat de treball o l’explicació per la qual un folklorista nascut a Barcelona pot accedir a un cabal cultural tan ampli.
Tot això fa que aquest llibre ens ofereixi una visió força completa de qui era Joan Amades i com treballava així com les raons que el van dur a treballar tal com ho va fer (que ben bé reflexa el Víctor amb la citació que recull del llibre).
De la contraportada:
Amb Amades, tot i el seu tarannà bonhomiós i tranquil, tot passa de pressa, no hi ha punts mitjos. S’hi fica de cap a peus. Tot comença i acaba amb una rapidesa inusitada, conseqüència de la seva titànica capacitat de treball. El petit Amades del Raval serà el millor constructor d’estels del barri, el millor comediant d’ombres xineses i titelles, el millor expert en literatura de canya i cordill a les parades dels Encants… Quan l’any 1909 ingressa a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Amades se sentirà com una abella en un paisatge de Gauguin, envoltat d’exòtiques flors de coneixement per libar amb la seva natural fogositat intel·lectual. Des de la seva entrada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el neguit que se’ns va encomanar als autors va créixer en intentar seguir-lo a través ja no tan sols de múltiples àmbits del saber als quals s’apropava, sinó de les mateixes iniciatives que hi va desenvolupar: organització d’excursions marítimes, creació de l’esbart folklòric, fundació de publicacions esperantistes, etc. I el mateix passa quan se li ressegueix la petja en altres institucions a les quals va participar, com el Centre Excursionista de Catalunya o l’Esbart Dansaire, entre d’altres. Cada cop era més clar que el neguit de coneixements que sembla que va empènyer sempre la seva vida era de doble direcció: de fora cap endins, però també des d’ell cap als altres en una clara vocació associacionista i de divulgació del saber.
Títol: “Joan Amades i Gelats. Del Raval a la llegenda“
Autors: M. Teresa Sadurní Hill i Joan Serra Arman
Edicions i propostes culturals Andana
Primera edició, desembre del 2009
ISBN 978−84−96995−28−4
141 pàgines
Preu: 20,00 €
Entrades aleatòries
Carregant...












Has expressat molt bé que és una biografia “intimista”, amb detalls (i fotografies) molt personals.
A més fa de bon llegir!
Comentari per Víctor Pàmies i Riudor — 27 maig 2010 @ 12:51
Bon dia!
Estic escrivint una novel·la on hi surt, breument,en Joan Amades. Necessitaria saber on vivia l’any 1950–1951. Era al seu piset del carrer Provença, a Barcelona? Us agraria molt la vostra informació, si la teniu, ja que no ho trobo enlloc.
Moltes gràcies i salut!
Comentari per Susagna — 7 agost 2010 @ 16:41
Hola Susagna. Abans de res, quan tinguis enllestida la novel·la, si us plau, fes-n’ho saber!
Sobre el domicili, es gairebé segur que vivia al pis del carrer de Provença 209. S’hi va traslladar després del matrimoni amb l’Enriqueta Mallofré, el 1931.
Comentari per Xavier Caballé — 7 agost 2010 @ 18:23
Benvolguts, disculpeu-me la demora en tornar-me a posar en contacte amb vosaltres.
Mil gràcies per la informació!
M’encantarà dir-vos que tinc la novel·la acabada, però malauradament, encara em falta una miqueta…
De totes maneres, estic xalant escrivint-la. Ara tinc al meu protagonista parlant amb en Joan Amades, un desembre del 1951!!!
Moltes gràcies, de nou.
Fins aviat!
Comentari per Susagna — 1 novembre 2010 @ 17:15
Moltes gràcies per la vostra informació i disculpeu que no us hagi contesat abans.
La novel·la encara trigarà una miqueta…però estic xalant d’allò més escrivint-la.
Ara tinc al meu protagonista parlant amb el mateix Joan Amades, el desembre de 1951.
Moltíssimes gràcies.
Salut!
Comentari per Susagna — 1 novembre 2010 @ 17:20
Molt bona notícia! Fes-m’ho saber quan la tinguis disponible… aquí ja tens un lector
Comentari per Xavier Caballé — 1 novembre 2010 @ 18:12
Bon vespre, molt agraïda.
Avui m’he comprat aquesta biografia. És espectacular: com més t’endinses en el món de l’Amades, més et fascina!
Fins aviat.
Comentari per Susagna — 2 novembre 2010 @ 22:02