Comprar el llibre

Fins al proper 24 de maig es pot visitar al CCCB (carrer de Montalegre 5, Barcelona) l’exposició “Il·luminacions. Catalunya visionària”.

Es tracta d’un “recorregut per les il·luminacions que han conformat la visió de la Catalunya moderna des de l’època remota de Ramon Llull fins avui i s’il·lustren mitjançant l’art que uneix pensament i creació, intel·lecte i acció, convocant una àmplia presència de creadors contemporanis el treball dels quals entronca amb aquest imaginari simbòlic de tramat al llarg del temps”.

Què són les il·luminacions? Un parell de citacions, recollides al catàleg, ens donen la resposta:

“De tant en tant, el seny català acluca l’ull i deixa fer”

Nicolau M. Rubió i Tudurí, al pròleg de Viatges d’Alí Bei, 1932

“El catalanisme nasqué perquè va ser actual. El catalanisme triomfarà a condició que sia futurista.

Gabriel Alomar, El futurisme, 1905

És a dir, les il·luminacions són les mostres de geni de determinades persones del nostre país gràcies a les quals s’ha produït algun tipus d’avançament cultural. Aquestes il·luminacions poden ser els pensaments alquímics de Ramon Llull, les cançons galàctiques de Jaume Sisa, la poesia que desperta la muntanya de Montserrat o les noves visions arquitectòniques i urbanístiques.

L’exposició, amb unes 800 obres i d’una gran densitat, es troba dividida en els següents àmbits:

• Imago Mundi. L’herència simbòlica.  L’evocació del mite i el món sobrenatural, amb tots els seus símbols. De Ramon Llull a Antoni Tàpies, d’Abraham Cresques a Joan Fontcuberta, d’Arnau de Vilanova a Francis Picabia, d’Alí Bei a Antoni Gaudí.
• Lux. Utopies i utopistes. La utopia d’una nova societat que va portar a catalans a anar mar enllà per fundar colònies a Amèrica. Les publicacions i activitats d’associacions i fraternitats visionàries d’un nou món. Ildefons Cerdà, Narcís Monturiol, Anselm Clavé i José de Letamendi.
• Locus Solus. Llocs de l’esperit. Els habitants de la foscor i l’essència de l’esperitisme. Antoni Gaudí, Salvador Dalí, Francesc Pujols.
• Ut Pictura Poesis. Paisatge, ànima i natura. Les grans muntanyes del país com a font d’inspiració: Montserrat, Montseny, Canigó. Jacint Verdaguer, Josep M. Xiró, Joaquim Mir, Nicolau Raurich, Perejaume.
• Mater Civitas. La ciutat com a matriu. Un nou model d’urbanisme: la Ciutat Jardí, el futurisme… Nicolau M. Rubió i Tudurí, Carles Buigas, Josep Lluís Sert, el GATPAC, Ricardo Bofill.
• Incopit Tragedia. Premonicions i crits de guerra. La Guerra Civil i l’impacte al món de la culturua. André Masson, Georges Bataille, Henri Michaux, Dora Maar.
• Natura Naturata. Maquinisme poètic i lúdic. La fascinació per la màquina. Francis Picabia, Robert Delaunay, Joaquim Torres-García, Rafael Barradas, Joan Salvat-Papasseit, Joan Brossa, Mestres Quadreny, Carles Santos, Benet Rossell.
• Aurae. Paisatges metafísics. El surrealisme i la nova visió del paisatge. Remedios Varo, Salvador Dalí, Joan Miró, Joan Massanet, J.V. Foix, Pere Noguera, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Àngels Ribé, Fina Miralles, Marcel Duchamp
• Creatio Mentis. El món de la ment. Paranoia i èxtasi, somnis. Josep Maria Sucre, Dau al Set, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Juan Eduardo Cirlot, Perucho, Zush/Evru, Dr. Sarró.
• Ita Est. La vida imaginària de l’objecte. La poesia visual i el nou ús de l’objecte, descontextualitzat. Joan Brossa, Jordi Pablo.
• Opus Scientificum. Ciència i art. Com els avenços científics s’incorporen a la producció artística. Salvador Dalí, Alexandre Deulofeu, Joan Oró.
• Numen. Mística contemporània. La mística vista pels artistes del segle XX. Joseph Beuys, Henning Christiansen, Björn Nörgaard.
• Singularia. Identitat, transcultura i gènere. Reflexió sobre la identitat. Miralda, Ben Vautier, Eulàlia, Fina Miralles, Maria Mercè Marçal, Eulàlia Valldosera, Àngels Ribé.

Al catàleg de l’exposició hi trobem una sèrie de treballs de Pilar Parcerisas (“El no-lloc de la utopia i la imatge visionària”), Pere Sánchez Ferré (“L’herència simbòlica medieval i pensament heterodox contemporani”), Joan Ramon Resina (“La Catalunya somiatruites”), Maria G. Vergara (“Visions, somnis i utopies de la ciutat moderna”), Jordi Castellanos (“Apunts sobre escriptors visionaris i arrauxats a Catalunya”), Patrícia Garbancho (“La ciència com a precusora de la Renaixença”), Friedhelm Mennekes (“Cap a tu volo, Manresa”) i Cristina Masanés (“Heterodoxes. Visionàries entre visionaris”).

L’exposició (i el catàleg) són força densos. No es tracta d’una exposició superficial i demana una important participació del visitant i el lector. Us en recomano la visita, i que aprofiteu les visites guiades per a poder-ne captar el sentit. I amb una única visita no n’hi ha prou.

Títol: “Il·luminacions. Catalunya visionària“
Comissària: Pilar Parcerisas
Edita: CCCB
336 pàgines
Imatges en color i b/n: 400
ISBN 978−84−9803−327−4
Preu: 18 euros