La gastronomia entesa com a coneixement de tot el que té a veure amb la cuina tradicional d’una determinada societat s’ha de considerar i tractar com un bé cultural immaterial i preservar-la per a les futures generacions. Arxivers, historiadors, investigadors i professionals de la cuina podem contribuir a la recuperació de velles tradicions culinàries desaparegudes, redescobrir els productes autòctons i posar-los a l’abast dels consumidors.

La jornada té un doble objectiu: en primer lloc conèixer i posar en comú algunes experiències que es duen a terme a Catalunya a fi i efecte d’apropar-nos a la cultura, la tradició i la història que ens és pròpia, i en segon lloc cercar noves complicitats que permetin un enriquiment comú, tant amb noves recerques que permetin recuperar antics cultígens com amb noves idees que permetin que el talent gastronòmic proposi noves
creacions.

Les sessions de la jornada són durant el matí i, en acabar, hi haurà un tast de productes a càrrec del col·lectiu Terrassa Gastronòmica. Cal confirmar l’assistència al telèfon 93.780.54.60 o bé per correu electrònic.

Avui, dins el XVIè cicle de conferències dels Amics dels Goigs, conferència de mossèn Josep M. Martí Bonet sobre «Els goigs de Terrassa i la tipografia Martí»

XVIè cicle de conferències dels Amics dels Goigs

La conferència es realitzarà a la seu d’Amics dels Goigs (carrer del Comte Borrell 307 2n 2a, Barcelona ) i s’obsequiarà als assistents amb un full de goigs.

«Diamond Sutra»

Ocult durant segles en una cova segellada al nord-oest de la Xina, aquesta còpia del “Sutra del Diamant” és l’exemplar primerenc supervivent més complet d’un llibre imprès datat: va ser fet l’any 868. Són set tires de paper groc amb taques, imprès a partir de blocs de fusta tallats i enganxades entre si per formar un rotllo de més de 5 metres de llargària. Malgrat estar escrit en xinès, el text és una de les obres sacres més importants de la fe budista, que va ser fundada a l’Índia.

Pàgina del «Diamond Sutra»

Detall del «Diamond Sutra»

Veure el vídeo inclòs a l’entrada

Veure el vídeo inclòs a l’entrada

Veure el vídeo inclòs a l’entrada

Veure el vídeo inclòs a l’entrada

Veure el vídeo inclòs a l’entrada

Veure el vídeo inclòs a l’entrada

The Treasury of Oriental Manuscripts

La publicació, en anglès, estudia les característiques d’aquests manuscrits: temàtica (història, ciències naturals i exactes, literatura, islam i filosofia, documents històrics); la cal·ligrafia, l’ornamentació i les il·lustracions; l’enquadernació i el projecte de conservació.

Veure el vídeo inclòs a l’entrada

Veure el vídeo inclòs a l’entrada

Comprar a Amazon

Aquest llibre, en canvi, s’inicia a partir d’un comentari dictat per Jaume I i que també podem trobar mentre explica els seus orígens:

Capítol 1 — Un naixement excepcional (1208)

Es cosa certa i veritable que el nostre avi, el rei don Alfons féu tractes matrimonials amb l’emperador de Constantinoble perquè li donés per muller la seva filla,¹ i tancats els tractes (que havien estat emparaulats i acordats per totes dues parts, és a dir: pel nostre avi i l’Emperador), el nostre avi féu matrimoni amb la reina dona Sanxa,² que fou filla de l’emperador³ de Castella.

L’emperador de Constantinoble, que ignorava el matrimoni que s’havia fet, envià la seva filla al rei don Alfons d’Aragó, que era comte de Barcelona i marquès de Provença.

I un bisbe i dos rics homes que l’acompanyaven, en arribar a Montpeller s’assabentaren que el rei don Alfons, el nostre avi, havia pres per muller la reina dona Sanxa, filla de l’emperador de Castella, i restaren molt contrariats i molt preocupats sobre què havien de fer, per tal com havia pres per muller una altra dona. (El senyor de Montpeller i de la senyoria que pertany a Montpeller era En Guillem de Montpeller).

I aquells nobles que havien acompanyat la filla de l’Emperador demanaren què havien de fer al respecte a l’engany i el mancament que els havien fet (que ells havien acompanyat la filla de l’emperador Manuel a la cort del rei don Alfons perquè la prengués per muller i el rei n’havia pres una altra) i que els aconsellés sobre el determini que havien de prendre. I ell els respongué que convocaria el seu consell.

I, havent reunit En Guillem de Montpeller el seu consell en ple, els rics homes, els cavallers i els notables de Montpeller li recomanaren que la retingués per muller, i, ja que Déu havia fet la mercè que la filla de l’emperador Manuel (que en aquell temps era el personatge més important de la cristiandat) havia vingut a la vila de què era senyor, al lloc mateix on ell es trobava, i era deserta de marit, havent-ne hagut de tenir, que la prengués per muller i no la deixés tornar-se’n per res del món; i en acabar donà resposta al bisbe i als nobles que havien vingut amb ella. i la resposta que envià a través dels seus missatgers fou aquesta: que ja que Déu li havia fet tanta mercè i ja que ella no tenia el marit que havia de tenir, que ell la volia per muller.

¹ En realitat, el rei En Jaume ens està explicant un bell conte, ja que Eudòxia s’hauria hagut de casar no pas amb el rei Alfons, sinó amb el seu germà Ramon Berenguer IV, comte de Provença. Però aquest no gosà comprometre’s per por d’incórrer en la ira del seu senyor, l’emperador germànic Frederic Barba-roja, que en aquell moment era enemic de l’emperador de Constantinoble; per això es va optar per la solució d’urgència, és a dir, Guillem VII de Montpeller.
² A Saragossa, l’11 de gener de 1174.
³ És el títol que va voler portar el rei Alfons VII (regnar: 1126–1157).

«El Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor»
Versió en català modern de Josep Maria Pujol
Editorial Moll, octubre 2008

L’episodi que explica Jaume I continua amb el matrimoni entre la princesa de Bizanci i el senyor de Montpeller del que naixerà Maria, la que en un futur serà mare de Jaume I. En el relat del monarca es fa servir aquesta història per exalçar la seva figura, tant pel fet de reunir la sang de les nissagues d’Aragó (l’avi Alfons), de Castella (l’àvia Sanxa), de Montpeller (l’avi Guillem) i de Constantinoble (l’àvia procedent de Bizanci, filla de l’emperador Manuel) així com per la restitució de l’honor perdut per l’incompliment de la promesa de matrimoni del seu avi. Al cap i a la fi, per les seves venes hi circulava la sang d’aquell que no va complir la promesa, l’avi Alfons, i de l’avia rebutjada. Tal i com ja apuntava el Josep Maria Pujol en la nota a peu de pàgina de la seva edició del Llibre dels fets, l’any 1968 un medievalista alemany va fer notar la dama procedent de Bizanci no anava destinada a casar-se amb el rei Alfons sinó amb un dels seus germans, el comte Ramon Berenguer IV de Provença.

El propòsit de llibre que ha escrit Ernest Marcos es el d’explicar, en la mesura que ho permeten els documents, la vida de la jove princesa grega que abandona el palau de Constantinoble per regnar en la cort trobadoresca de Provença i acaba convertida en l’esposa d’un baró occità de segona filera. Per a fer-ho primer cal conèixer com funcionava la cort bizantina, un model certament diferent del que coneixem dels mandataris de l’Europa occidental. Després cal també fer una repassada a com era el comtat de Provença quan estava sota el control del comte de Barcelona i la seva família, així com els senyors de Montpeller. Finalment, cal inscriure l’episodi concret dins de les tenses relacions entre els dos emperadors més poderosos de l’època: Frederic Barba-roja i Manuel Comnè.

Ernest Marcos identifica a la jove procedent de Bizanci no com a filla de l’emperador, sinó com a una neboda seva, Eudòcia Comnena. Gràcies a la recerca documental es pot fer una descripció força completa de la seva vida, la presència de la qual certament destacava donada la seva alta nissaga i la gran influència política que tenia Montpeller. Una prova d’això són les tres (o potser, quatre) referències que es poden trobar a les cançons dels trobadors. La seva vida, però, va ser ben diferent d’allò pel que havia estat educada a Bizanci, especialment quan va ser repudiada pel seu marit després d’infantar a la que seria la seva única filla, Maria pels volts de l’any 1181. Des d’aquest moment i fins el 1187, Eudòcia i Maria seran apartades i veuran com el seu lloc és ocupat per una amistançada de Guillem.

Els intents del senyor de Montpeller, però, no varen aconseguir legitimar la seva nova descendència. A la seva mort, i després d’un conflicte successori que durà uns anys, la senyoria passarà a Maria ja promesa amb el rei Pere… amb uns presagis certament foscos sobre les intencions que podia tenir el seu marit. El llibre finalitza amb una explicació dels anys de vida de Maria com a reina d’Aragó i senyora de Montpeller.

Així doncs, la història conjunta de la princesa Eudòcia i la seva filla Maria es converteixen en un testimoni eloqüent de la condició desgraciada de les dones del seu temps, fins i tot les de més alta estirp.

A la contracoberta

En els primers capítols del Llibre dels fets, Jaume I explica, amb entusiasme i una certa dosi de manipulació, la història de la seva àvia, Eudòcia Comnena, una princesa bizantina amb un destí infortunat. Nascuda a Constantinoble en la cort més opulenta de l’edat mitjana, a Eudòcia la van comprometre amb un príncep català, Ramon Berenguer IV de Provença, però a la fi es va casar amb un home de rang inferior, Guillem VIII de Montpeller. Repudiada posteriorment pel seu espòs, l’«emperadriu», com l’anomenaven els trobadors devots, acabà els seus dies en el recer d’una abadia.

Va ser, a primera vista, un humil peó en el vast i complex tauler diplomàtic en què els principals actors polítics de l’època lluitaven aferrissadament per l’hegemonia a Occitània i l’imperi universal. Però, a desgrat de la seva feblesa i del seu aïllament, la bizantina va perseverar en la defensa dels drets que tenia com a cònjuge i senyora. La seva mig oblidada desventura ens obre els ulls a un món que, com el nostre, estava regit per una xarxa intricada d’interessos contraposats i poblat per figures tràgiques, una mica grotesques, i alhora commovedores.

Títol: «La dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I»
Autor: Ernest Marcos Hierro
Publicacions de la Universitat de Barcelona
Primera edició, 2013
267 pàgines
ISBN 978–84-475‑3642-9
Comprar a Amazon

Aquesta tesi estudia dues vessants concretes del folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915). En primer lloc, s’ofereix un estudi biogràfic detallat que situa l’autor en el seu context històric i cultural i que inclou el buidat de tota la seva producció i permet resseguir la seva ideologia tenint en compte tots els àmbits en els quals va contribuir (anarquisme, excursionisme, folklore, pedagogia i literatura). En segon lloc, s’aprofundeix en l’estudi d’una part concreta de la seva producció folklòrica amb l’edició, transcripció i catalogació del corpus format per la seva narrativa folklòrica segons tres sistemes de catalogació: l’índex internacional de tipus rondallístics d’Aarne/Thompson/Uther [ATU]; els tipus proposats al projecte «RondCat: rondalles catalanes»; i un sistema de gèneres narratius. El treball ofereix una visió completa i conjunta de la vida i l’obra del folklorista així com l’estudi d’una part concreta de la seva obra des d’una perspectiva des de la qual no s’havia estudiat mai abans.