Els llibreters de vell del carrer de la Palla segons Vicent Andrés Estellés
Estàtua de Vicent Andrés Estellés a Burjassot
Aquest poble ha patit i ha esperat ha guaitat en silenci sense dir res cada matí en obrir la porta mirant un costat i l'altre com els llibreters de vell del carrer de la Palla per veure si era hora per veure si venia i venia una dona amb una cistella de tristesa una noia de tacons durs i silenci i fred Aquest poble nostre ha patit i ha esperat nit i dia com al capçal del malalt que es moriaFragment de “Puig Antich”, de Vicent Andrés Estellés
Entrades aleatòries
Carregant...
Tu tambñe com el Puigmalet, eh? Hi trobes relació a tot amb el llibre vell. Ja arribarem a l’homenatge als Simpsons… Aneu-lo preparant!
Comentari per Víctor Pàmies i Riudor — 4 setembre 2010 @ 17:51
Hi havia un temps que jo també hi passava molt sovint pel carrer de la Palla amb la intenció de badar i remenar a les llibreries de vell. Vicent Andrés Estellés ens rememora i explica les coses del poble de manera que molt sovint ens hi sentim retratats.
Salut, gràcies, bona lectura, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!
Comentari per F. Mas i Castanyer — 4 setembre 2010 @ 23:29
Uf, al meu carrer de la Palla en Batllecada dia tanca més aviat, no sé on anirem a parar.
Comentari per pere — 5 setembre 2010 @ 0:28
“No hi havia a València dos amants com nosaltres…“
Qui no s’ha encisat mai amb els versos d’Estellés?
Cal reivindicar aquí amb més força que mai la producció literària feta al País Valencià, tant els clàssics com els actuals.
No oblidem també els nostres germans valencians que lluiten,incansablement, contra la contínua opressió espanyolitzant.
Comentari per M.Carme — 10 setembre 2010 @ 16:06