Ella,
l’àvia Txell,
va deixar, per a mi,
aquest llibre blau i vell
abandonat a la tauleta de nit.

Ell,
el llibre vell,
va estar, per a mi,
esperant temps, i de gairell,
que jo, a poc a poc, aprengués a llegir.

Ella,
l’àvia Txell,
va ensenyar-me a mi
a desxifrar el signe aquell
i la paraula, la frase, el rodolí.

Ell, el llibre vell,
va seguir, per a mi,
esperant quiet, com un cabdell,
que jo en comprengués un bon bocí.

Ella,
l’àvia Txell,
va llegir, per a mi,
tots els mots del llibre vell,
una història rere una altra, al balancí.

Ell, el llibre vell,
em va descobrir a mi,
personatges d’alló més bells,
i peripècies que em van encuriosir.

Jo,
el llibre vell,
ja no l’he deixat de gaudir.
El porto sempre al farcell
per llegir al metro, al metge, o al jardí.

Cada vegada
que torno al llibre vell,
sento encara
les paraules i l’olor de l’àvia Txell.

De: Pep Molist. El llençol fantasma i altres petits tresors.

Vist al Bloc de les Biblioteques Públiques de Terrassa.