Aquesta novel·la ens situa al segle XIII, en diversos territoris de la Corona d’Aragó. Comença per Montpeller, dins de la comunitat jueva, amb la fugida de Susanna. És una jove jueva que no es resigna a quedar sota la tutela d’un cristià i que la manté tancada, amb la seva mare i el seu germà petit, a l’interior de la seva casa. Vol presentar-se davant de Jaume I que, com a rei té les comunitats de jueus sota la seva protecció.

En la fugida té l’ajuda d’Obadja d’Itil, que durant molts d’anys ha acompanyat al seu pare en les rutes comercials. És un khàzar que, gràcies als seus contactes i coneixement del terreny, ajudarà a Susanna a fugir de Montpeller primer per terra cap a Marsella, d’on esperen aconseguir un vaixell que els porti fins a Barcelona.

Per desgràcia, a Montpeller han descobert la fugida i denuncien a l’Obadja com a segrestador i el declaren traïdor. Davant la por de que li confisquin els béns i que sigui detingut, la parella s’ha de separar. El khàzar acceptarà una proposta d’un comerciant venecià per anar-se’n a l’extrem orient, però abans el vaixell portarà a Susanna fins a Gènova.

A Gènova, gràcies als contactes que li ha donat l’Obadja aconsegueix plaça en un vaixell que la portarà fins a Barcelona. Anirà acompanyada de dues altres dones, l’Almodis i la seva esclava Sarka. En arribar a Barcelona contactaran amb en Bernat Marcús, un vell mercarder amb molts contactes amb la casa reial.

A Barcelona el rei no hi és, però se l’espera per a Nadal. Així que l’esperen… però el rei no vindrà, ja que se n’ha anat cap al sud, ja que una de les persones de la seva màxima confiança ha mort durant la campanya per la conquesta de València. Sí que arriba la reina Violant, que es commou per les desventures de la Susanna. Després de consultar-ho amb els seus consellers, la reina es compromet a fer arribar la seva història davant el rei.

Simultàniament a tot això, Jaume ha fet la promesa que no abandonarà les terres del País Valencià fins a la conquesta de la ciutat de València. Per demostrar la seva promesa, reclama la presència de la reina. Aquesta hi va, acompanyada del seu seguici on es troben la Susanna i l’Almodis.

A Barcelona, però, han conegut a un personatge que cada vegada anirà adquirint més protagonisme. És un torsimany, un traductor al servei d’un noble català. Pels cristians és un pagès musulmà capturat i que els ajuda a obtenir informació dels moviments de les tropes sarraïnes. Però amaga una història ben diferent: en realitat és una dona, que estant al bosc es veu sorpresa per una patrulla de cavallers cristians… espantada es fa passar per un home. Aquest traductor també les acompanyarà fins a trobar-se amb el rei.

Al poc temps ja les tenim situades amb l’exèrcit del Conqueridor. Quan finalment poden parlar amb el rei, aquest se’n fa càrrec de la situació i li dóna la raó. Però a la vegada, ha d’actuar amb cautela, per evitar que Montpeller no deixi d’enviar l’ajut necessari per a la conquesta de València. Així que no farà pública les seves ordres fins d’aquí a uns mesos, passada la Pasqua. Mentre, Susanna estarà sota la seva protecció.

Des d’aquí, poden veure des d’una posició destacada com l’exèrcit de Jaume enfila el camí cap a València i comença el setge. Una situació complicada per a Susanna i per al torsimany, ja que els dos tenen a éssers molts estimats dins de la ciutat. No és una situació fàcil per a ningú.

Pel que fa a la novel·la, convé destacar-ne dos aspectes. D’una banda, la descripció dels paisatges, de les ciutats i els seus ports, de la campanya militar per al setge de València… són també extraordinàriament detallistes. Quan s’arriba a un dels ports de les diverses ciutats visitades, la narració ens transporta amb tota mena de detalls i ens permet d’imaginar-nos com si realment fóssim nosaltres els que hi arribem. No només els viatges per mar, també quan es viatja per terra respirant la pols del seguici o trobant un riu que va molt ple d’aigua i que cal creuar.

L’altre aspecte a destacar és la història que viuen els personatges també ens transporta a les seves vides, sempre ben diferents d’allò que sembla vistos per fora. El torsimany Yahyà, una dona que es fa passar per home i que aprofita les visites a la ciutat assetjada per trobar-se amb el seu amant. L’Almodis, una monja de Vallbona que té l’oportunitat de visitar una rica família per copiar uns manuscrits i acaba enamorant-se d’un trobador. El guia Obadja, que té contactes a tot arreu, una rica casa a Marsella i moltes històries sorprenents dels seus viatges per tot el continent i més enllà.

Tot això fa que el conjunt sigui una novel·la distreta i de molt agradable lectura. Una novel·la on les protagonistes són totes dones excepcionals, d’un gran coratge i que, malgrat els dubtes i les pors, tenen la fortalesa per fer front a totes les adversitats.

De la contraportada

En plena conquesta de València, Susanna, una jueva montpellerina, es veu obligada a fugir de la ciutat i anar a l’encontre del rei en Jaume per reclamar-li protecció contra els que volen privar-la de llibertat. En eixir de Montpeller, inicia un llarg i perillós viatge que la du per les ciutats mediterrànies de Marsella, Gènova, Barcelona… En una societat dura, de vegades terrible, la protagonista troba suport en altres dones que, com ella, no es deixen vèncer pels entrebancs i s’arrisquen per tal d’aconseguir el somni que persegueixen.

El desordre de les dames ha estat guardonada amb el XIV Premi Enric Valor de Novel·la. Aquesta novel·la històrica ens transportarà als territoris de l’antiga corona d’Aragó de la mà d’un grapat d’aventureres de procedències i religions diverses, que retraten la societat de l’època.

Títol: “El desordre de les dames“
Autora: Pepa Guardiola
Editorial Bromera, col·lecció “L’eclèctica” 166
1a edició, juny 2009
347 pàgines
ISBN 978–84-9824–418-2
Preu: 19,00 €

El meu agraïment a l’editorial per fer-me arribar un exemplar del llibre.