Avui fa cinquanta anys de la mort del folklorista Joan Amades i Gelats (1890–1959). Per commemorar la fita enguany se celebra “L’any Amades”, amb la finalitat de fer-ne difusió de l’obra.

És, sense cap mena de dubte, un dels autors més prolífics sobre la cultura popular catalana, recollits en un bon nombre de publicacions. En un noment o l’altra va conrear virtualment tots els camps de la cultura. 

“El llibre segons el Poble”  és un llibre que recull tota la cultura popular que hi ha al voltant del llibre. De fet, el va escriure dues vegades. Al darrer full explica que el va escriure durant la tardor de 1937, però el manuscrit va ser destruït a mitjans de març de l’any següent. Pel mes de juny va ser novament redactat i portat a impremta el primer de juliol, acabant-se el procés d’impressió durant el mes de novembre de 1938.

No cal indicar l’enorme dificultat que havia de ser la producció i distribució d’aquest llibre, atesa la situació en que es trobava Barcelona dins de període final de la Guerra Civil i patint constants bombardejos.

D’aquest llibre se’n va fer un tiratge de vuit exemplars en paper japonès, quatre exemplars en paper de fil il·luminats a mà, trenta-vuit exemplars més en paper de fil no il·luminats i una quantitat no determinada en paper corrent. Dels exemplars il·luminats a mà només es va posar un a la venda.

Segons el catàleg bibliogràfic de Joan Amades, aquest llibre va ésser imprès amb tipus de lletra actualment desapareguts.

L’any 1980, Diàfora en va fer una reproducció facsímil d’un dels exemplars il·luminats, el marcat amb el número 9.

Dins de “El llibre segons el Poble” trobem un seguit d’històries i llegendes relacionades amb el llibre, encara que en un nombre relativament reduït atès que:

El poble no sent pas gaire d’afecció al llibre. Àdhuc ens atreviríem a dir que hi té una certa aversió. La tradició ha creat un sistema de cultura basat en la transmissió oral de tots els conceptes al seu abast, condensats en una màxima, una sentència, un refrany, una llegenda, etc.

(…)

En la literatura popular catalana el llibre no surt amb gaire abundor, a causa, creiem, d’ésser el llibre d’escàs ús popular.

Què ens explica, doncs, l’Amades sobre el llibre? Hi ha una relació de refranys, amb la seva explicació. També les “comparances velles i noves que fan els savis i els orats que prenen els llibres per tema de comparació”.

A continuació hi trobem diverses llegendes:

• “Relació de com es va perdre el meravellós llibre de l’herba de les set virtuts, anomenada Ruda, que va escriure el Bruixot Major”
• “Passada còmica d’un impressor molt vanitós que presumia de no fer cap errada en els llibres que estampava”
• “Verídica i esgarrifosa història d’un frare de Poblet que feia de llibreter a les Voltes dels Encants” (la coneguda “Llegenda del llibreter assassí de Barcelona”)
• “Explicació curiosa de la història d’un llibreter de la molt noble i lleial ciutat de Barcelona, que per poder robar un llibre va fer set anys de criat a casa d’un altre llibreter rival seu”
• “Nova i curiosa relació que parla de les endevinalles i dels llibres, d’una manera molt escaient i molt de gust de nois i noies, de galants i donzelles, de dames i de cavallers, i de totes altres gents que llegeixin i aprenguin”
• “Nova relació de les astúcies d’un soldat murri que va enganyar el seu hoste i li va fer donar una bossa de xinxons per un llibret tot fent-li veure que era un llibre de virtut, molt a disgust de la mestressa que no podia descobrir la trapelleria del soldat perquè encara hi hauria sortit perdent, com veurà el curiós lector”

Una de les màximes de Joan Amades era recollir la tradició cantaire del país. Catalunya sempre ha estat un poble que ho canta tot i amb cançons per a totes les situacions, celebracions i esdeveniments. Per tant no podia faltar la “Relació nova de les cançons populars que parlen de llibres”.

També hi trobem altres relats prou curiosos sobre la “manera de conèixer l’amor als llibres amb el caràcter de la lletra” o una “explicació de la carta que es refereix als llibres quan es tiren les cartes de saber la sort i ventura” o la “Manera de llegir el que diu de llibres el llibre que totes les persones porten escrit a la cara”.

Aquí en podeu veure un parell d’aquestes llibres que tots portem a la cara, amb l’afegit que es poden mirar del dret i de l’inrevés:

En Joan Puig també li dedica un post al seu Gazophylacium: “De Joan Amades a Víctor Pàmies”, mentre que en Víctor Pàmies per la seva banda escriu “2009: Any Amades”.

Actualització: També en parla en Kap a “Any Amades”, que és l’autor de la introducció al volum 30 de la reedició de la “Biblioteca de tradicions populars” que publica l’Associació Cultural Joan Amades… certament original ja que l’explica en forma de còmic.