Fotografies de Terrassa, a començaments del segleXX. Provenen del llibre “Els carrers de Terrassa l’any 1900″, de Baltasar Ragon. L’Ajuntament de Terrassa el va digitalitzar l’any passat.

(més…)

“Guía-cicerone de Barcelona a Tarrasa” (1857)

L’any 1857 Víctor Balaguer va publicar la “Guía-cicerone de Barcelona a Tarrasa”, un “memorándum/relación de lo que necesita saber el viajero” que emprenia l’aventura d’agafar el tren o la diligència per viatjar de Barcelona a Terrassa… una “aventura” que avui fan milers de persones cada dia per anar a treballar, estudiar o l’oci.

Si voleu recuperar aquesta aventura, el podeu veure digitalitzat a http://www.llibrevell.cat/guia-cicerone-barcelona-tarrasa/

Ecclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa

Els últims anys han estat prolífics en la publicació de llibres sobre el conjunt d’esglésies de Sant Pere de Terrassa, arran dels importants descobriments que s’han realitzat arran de les excavacions arqueològiques i estudis duts a terme dins del Pla Director que, tot just fa uns mesos, es va donar per acabat amb la creació de “La Seu d’Ègara” i la museïtzació del conjunt d’edificis i les restes arqueològiques identificades.

Entre els llibres recents cal destacar els següents títols:

• “Barcelona i Ègara-Terrassa. Història primerenca fins l’alta edat mitjana de les dues esglésies diocesanes” (Josep M. Martí i Bonet, 2004)
• “El Bisbat d’Ègara. Breu història” (Josep M. Martí i Bonet, 2007)
• “La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX” (M. Gemma Garcia i Llinares, Antonio Moro García i Francesc Tuset Bertrán, 2009)
• “La Seu d’Ègara. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa” (Jordi Rovira, Olga Cabús, Jordi Garreta i Pilar Ordoño, 2009)

Aquesta notable producció editorial és un bon indicador de la importància dels descobriments que s’han realitzat… i també ens pot donar una idea de com, en poc temps, es necessari realitzar una posada al dia d’allò que coneixíem d’aquestes esglésies.

De fet, el primer consell a donar és el següent: si fa un cert temps, més de dos anys, de la vostra darrera visita a les esglésies de Sant Pere, el primer que heu de fer es anar-hi. Hi trobareu com ha evolucionat i canviat tot l’entorn, amb un excel·lent tasca per recuperar la informació que ens expliquen les pedres, les tombes i els edificis… una història que va des del segle VI de la nostra era i fins als nostres dies.

El llibre que ha escrit Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa, pretén oferir una visió de conjunt de les esglésies de Sant Pere, presentant-les de forma cronològica i explicant-nos l’evolució de les construccions, les vicisituds passades, les diverses reconstruccions, els tresors artístics.

Cronològicament anem descobrint tot allò que es coneix de Sant Pere: les primeres restes que s’hi han trobat, testimonis de les èpoques ibèrica i romana; les primeres restes cristianes, de mitjan segle IV i començaments del segle V; l’època d’esplendor coincidint amb el bisbat d’Ègara a partir de l’any 450 i fins al segle VIII –amb les pintures murals de Santa Maria i Sant Miquel–; les restes romàniques; els tres retaules gòtics obra de Lluís Borrassà,  Jaume Cirera/Guillem Talarn i Jaume Huguet respectivament; l’etapa moderna entre els segles XVI i XVIII; les obres modernes.

Un apartat final del llibre recull les diverses intervencions de restauració de l’entorn, des de la primera intervenció a començaments del segle XVII a càrrec de mossèn Arnella, les diverses intervencions de Puig i Cadalfach o les modernes excavacions arqueològiques.

En tot moment l’autor posa molt d’interès en explicar-nos els més mínims detalls. Des de la descripció detallada dels diferents retaules o aspectes més curiosos, com en el cas de Santa Maria la làpida del segle XIII que hi ha al damunt de la porta de l’església o les conegudes làpides romanes encastades al mur de la mateixa església; els arcs d’unió entre la nau romànica i el transsepte i la capçalera anterior així com la cornisa esculpida amb permòdols decorats de Sant Pere; en el cas de Sant Miquel, l’existència d’un corredor funerari al voltant de l’edifici…

Tot això es troba perfectament complementat amb un excel·lent treball fotogràfic. Virtualment tots els racons de les tres esglésies i de la rectoria han estat fotografiats per tal d’oferir-nos una visió completa de l’extraordinària riquesa i bellesa de l’entorn, dels edificis i del seu estat actual de presentació.

En resum: l’obra més actualitzada i imprescindible per tal de conèixer la importància històrica, monumental i artística de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Títol: “Ecclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa“
Autor: Domènec Ferran. Fotografies de Teresa Llordes
Lunwerg Editores i Caixa de Terrassa
Primera edició, 2009
ISBN 978–84-9785–588-4
285 pàgines
Preu: 66,03 €

La Torre del Palau (Robert Cabeza, 2002). Aquarel·la i pa d’or. Paper fabriano sobre cartolina de color (70x50)

La Torre del Palau

Torre del Palau ben empresonada.
Alces la testa de guaita envellit.
Torre Major d’un pretèrit fornit
d’història: castell, plaça, porxada
oberts tostemps al vianant il·lustre,
al marxant, al monjo, al ramader,
a l’ancià captaire: gent de bé
creuant tots els camins de llustre a llustre.
A la nit eres vigilant alerta
voltada de muralles i merlets,
et feien companyia els alirets
de les aus nocturnes, i ben desperta
vetllaves el son de tota la vila;
i la mirada fitaves enllà
dins la fosca, escrutant l’incert llunyà
com fiblada pel do d’una sibil·la.
Aquell futur és una llunyania
vaga, ara perduda temps dellà,
i tu restes encara, per sotjar
i recordar la fuita hegemonia,
mes la ciutat et cenyeix i t’amaga.
Els encontorns són patis i teulats,
els boscos i camins són asfaltats
i cap masia el teu mirar afalaga.
Et queda als peus la Plaça Vella, encara,
on, a les vetlles, sents riure el jovent,
i, pel celatge, damunt teu, brunzent;
et fa senyals una blanca alimara.

Francesc Poses
12 de febrer de 1974

Vist al llibre “Terrassa. Veus i mirades”, de Robert Cabeza, Salvador Cardús i Xavier Marcet. Publicat per Lunwerg l’any 2002

El diari “El Punt” parla de la inauguració de l’exposició commemorativa del 150è aniversari de Soler i Palet que es pot visitar, fins el 21 de novembre a la que va ser casa seva, al carrer de la Font Vella 28. L’Ajuntament va aprofitar l’acte per anunciar que “s’està ultimant el premi literari Josep Soler i Palet […] un certamen de relat històric de la ciutat, que es donarà a conèixer per Sant Jordi i que es lliurarà aprofitant la presentació de les activitats de la biblioteca”.

Exposició “Terrassa: territori postal. Les targetes postals terrassenques (1900–1920)”

Aquest dijous, 15 d’octubre, a les 19.00 hores es farà l’acte d’inauguració de l’exposició “Terrassa: territori postal. Les targetes postals terrassenques (1900–1920)”, dedicat al món de les postals a Terrassa.

L’exposició es podrà visitar a la seu de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, al carrer del Pantà 20, fins al 29 de gener del 2010.

Josep Soler i Palet (1859–1921)

Aquesta tardor hi haurà un seguit d’activitats per commemorar el 150è aniversari del naixement de Josep Soler i Palet (l’aniversari va ser el passat 31 de juliol).

Els actes previstos són:

– El dimarts 20 d’octubre, a les 19.00 hores, a la Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de les Lletres, 1)

• Presentació de la digitalització dels llibres “Egara. Terrassa” i “Cent Biografies Tarrassenques”
• Presentació de la base dades bibliogràfica de la ciutat de Terrassa, DABIT
• Conferència d’Àngels Ventayol i Bosch, historiadora: “El vessant historiogràfic de Josep Soler i Palet”

–Del 21 d’octubre al 21 de novembre, a la Casa Soler i Palet (carrer de la Font Vella, 28), exposició “La casa Soler i Palet”. La inauguració es farà el dimecres 21 d’octubre a les 19.00 hores.

–El dissabte 24 d’octubre, a les 11.00 del matí, visita comentada al fons exposats del llegat Soler i Palet. al Museu de Terrassa (Castell Cartoixa de Vallparadís, carrer de Salmeron s/n).

–El dijous 5 de novembre, a les 19.00 hores, conferència de Josep Lluís Martín i Berbois, de la Universitat Autònoma de Barcelona: “Josep Soler i Palet i el moviment polític catalanista” i mostra de documents biogràfics. A l’Arxiu Històric de Terrassa (carrer del Pantà 20, baixos).

Campanar de Sant Pere de Terrassa

Visitant la web de l’Ajuntament de Terrassa he trobat que han alliberat algunes publicacions recents sobre el conjunt de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, “La Seu d’Ègara”:

• Llibre “La Seu d’Ègara”, del que fa uns mesos en vaig fer una ressenya.
• Tríptic informatiu de la visita, en versió catalana i castellana.
• Guia informativa, en versió catalana, castellana, francesa i anglesa.

Com he anat comentant en algunes entrades, durant els últims anys s’ha realitzat un conjunt d’intervencions arqueològiques i històriques ben destacables, així com un condicionament de l’entorn. El resultat de tot això és un conjunt d’un gran interès històric i un entorn excepcional que ben paga una visita.

Vista aèria de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Reconstrucció idealitzada de l’aspecte de la Catedral d’Ègara

Aquest proper diumenge, 4 d’octubre, se celebrarà de forma oficial la finalització de l’etapa d’investigacions i d’obres iniciada l’any 1995 a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa.

En els últims mesos s’han publicat un parell de llibres prou destacables: “La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX”, una publicació científica que documenta els descobriments arqueològics de l’època de màxim esplendor de la seu episcopal i “La Seu d’Ègara. Les Esglésies de Sant Pere de Terrasssa”, una guia sobre el conjunt monumental.

Actualització: Programa d’actes.

Josep Soler i Palet (1859–1921)

Avui, 31 de juliol, fa exactament 150 anys del naixement a Terrassa de l’historiador Josep Soler i Palet.

El lloc del naixement és el carrer de la Font Vella, número 28. És la mateixa casa que va ser propietat seva tota la vida i que va deixar com a llegat a la ciutat de Terrassa per instal·lar-hi la primera biblioteca pública i un museu.

Malgrat estudiar la carrera notarial a la ciutat de Barcelona, però no en va exercir mai. Donada la seva posició econòmica, ben folgada, va dedicar-se tota la vida a tota mena d’activitats culturals, des de la composició musical –és l’autor de dues sarsueles, una de les quals es va arribar a estrenar el 30 d’agost de 1890 a Sant Hilari Sacalm–, escriptor de novel·les, autor teatral i poeta.

També va tenir una destacada participació en el món polític, sent un dels introductors del catalanisme polític a Terrassa. Va fundar diversos diaris i organitzacions polítiques, mantenint una intensa relació amb Valentí Almirall.

Però en els camps en els quals va destacar més van ser la història i el col·leccionisme d’art.

Com a historiador, la seva biògrafa Àngels Ventayol el destaca com “el primer autor que aprofundí en la documentació, el tipus de metodologia, el rigor i un nou esperit d’investigació amb els quals es dóna pas a una crítica històrica”, en contraposició amb els altres historiadors (anteriors i fins i tot contemporanis) on hi predominava el romanticisme i el poc rigor de les seves interpretacions.

Va escriure un bon nombre de treballs. La seva bibliografia completa va ser publicada l’any 1978 al llibre “La Biblioteca/Museu Municipal Soler i Palet de Terrassa”, de Maria Coll i Calvo, publicat en commemoració del cinquantenari de la inauguració de la Biblioteca i Museu Soler i Palet amb el llegat que va fer a la ciutat de Terrassa.

L’abril del 2001 es publicava la seva biografia per la Fundació Torre del Palau: “Josep Soler i Palet, polític i historiador” de la ja citada Àngels Ventayol

Entre les seves publicacions més destacades hi ha els llibres “Monografia de la parròquia de Sant Julià de Altura” (1893), “Monografia de la iglesia parroqual de Tarrassa” (1898), “Llibre dels privilegis de Tarrassa” (1899) i “Cent biografíes tarrassenques” (1900). Aquests quatre llibres formaven part de la col·lecció “Biblioteca histórica tarrassenca”.

L’any 1895 es va traslladar a viure a Barcelona.

Josep Soler i Palet a casa seva de Barcelona

Tot i viure fora de Terrassa, va continuar mantenint una relació molt directa amb la ciutat. Així, per exemple, publicava la columna “Carta de Barcelona” on explica com es veuen des de la capital la vida de la ciutat de Terrassa i allò que s’hi esdevenia.

El 1906 Soler i Palet va llegir el seu discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona: “Contribució a la història de Catalunya. Egara-Terrassa”. Aquest treball va ser reeditat uns anys després de la seva mort en una edició conjunta del Centre Excursionista de Terrassa i el Club Pirinenc, juntament amb altres treballs seus també de caràcter històric.

Participà al Primer Congrés de la Llengua Catalana i al Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, on va presentar un estudi sobre la vida íntima de Jaume I que encara avui es sovint citat a les bibliografies.

En el seu testament va donar tota la seva col·lecció artística i la seva biblioteca per tal de crear un museu i una biblioteca pública. La col·lecció estava formada per 91 quadres (bàsicament de pintura medieval, però amb alguns exemples de pintura romàntica i també dels segles XVIII i XIX), un centenar d’escultures on hi destaquen diverses mares de déu romàniques; ceràmica, medalles religioses, etc…

Tota aquesta col·lecció ocupava unes dependències de la casa familiar del carrer de la Font Vella, 28 fins que a començaments de la dècada dels 50 va ser traslladada al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís.

La biblioteca estava formada per 1.747 llibres, on hi abundava la producció catalana, la sèrie de volums dels Jocs Florals des de la seva restauració, moltes revistes, periòdics, bultlletins; diccionaris (llatins, francesos, catalans, castellans i l’Enciclopèdia Hispano-Americana); llibres d’història, monografies locals i comarcals; religió, belles arts, ciències socials, dret…

L’any 1928 s’obria al públic la “Biblioteca-Museo Municipal Soler y Palet”. Amb el trasllat de l’any 1951, tot l’edifici era destinat a la Biblioteca. L’any 1988 l’edifici del carrer de la Font Vella deixava de ser la seu, ja que passava a un edifici de nova planta. Per desgràcia també va canviar de nom, convertint-se en la Biblioteca Central de Terrassa. Actualment l’edifici de l’antiga biblioteca es destina a exposicions d’art.

Dedicatòria de Josep Soler i Palet a Josep Puig i Cadafalch. Es troba a l’exemplar de la meva biblioteca del llibre “Cent biografíes tarrassenques” (1900)

Llibre: “La Seu d’Ègara”

El conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, el monument més important de la ciutat, ha aconseguit en aquests darrers anys una revalorització prou destacable.

Els últims deu anys, un equip d’investigadors ha realitzat un complet estudi històric i arqueològic. Igualment, l’entorn ha estat habilitat d’una forma excel·lent (com podeu veure en aquest reportatge de patrimoni.gencat) i els treballs d’investigació han servit per identificar els nombrosos punts de valor que hi ha dins de les tres esglésies i, molt especialment, a la casa de rectoria.

El llibre “La Seu d’Ègara. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa”, editat per l’Ajuntament de Terrassa aquest Sant Jordi té com a finalitat apropar a qualsevol persona que hi tingui interès tots els nous coneixements i la intervenció realitzada els últims anys.

De guies recents sobre les esglésies de Sant Pere hi havia les sis edicions del llibret “Las iglesias de San Pedro de Tarrasa. Antigua sede episcopal de Egara” publicat per la Junta Municipal de Museos durant els anys 40 i 70 del segle passat, amb text de Joan Ainaud de Lasarte.

L’any 1976 l’Editoria Nacional publicava una ampliació d’aquella breu guia: “Los templos visigótico-románicos de Tarrasa. Monumento nacional”, també escrita per Joan Ainaud de Lasarte. D’aquest llibre se’n feien dues reedicions l’any 1990, amb el títol de Les Esglésies de Sant Pere — Terrassa, una per l’Ajuntament de Terrassa  i la segona per la Caixa d’Estalvis Terrassa. Caldrà esperar a l’any 2004 per a una nova guia: “Barcelona i Ègara-Terrassa. Història primerenca fins a l’alta edat mitjana de les dues esglésies diocesanes”, escrita per Josep Maria Martí i Bonet.

Totes aquestes guies, amb la notable excepció de la darrera de Martí i Bonet, presentaven la visió “tradicional” del conjunt d’esglésies, a partir dels estudis que durant els primers anys del segle XX havia realitzat Puig i Cadafalch i els fets després de la guerra civil per Jeroni Martorell, Epifani Fortuny, Josep de C. Serra-Ràfols i Salvador Alavedra.

L’any 1988 es va iniciar un ambiciós programa d’investigació, amb una important intervenció arqueològica i d’estudi integral de tots els edificis. Els resultats d’aquesta important investigació han ajudat a augmentar la importància del conjunt de les tres esglésies i afegrir-hi un edifici que fins ara havia passat totalment desapercebut: la rectoria. És important aquest edifici ja que inclou algunes restes originals del període de màxim esplendor, datat al segle VI. En aquella època, l’actual església de Santa Maria i la rectoria formaven part de l’edifici de la Catedral d’Ègara.

La guia publicada per l’Ajuntament de Terrassa és una posada al dia, amb caràcter divulgatiu, dels coneixements adquirits en tots aquests anys d’excavacions. S’explica la història del Bisbat d’Ègara, les diverses fases arquitectòniques de l’edifici, amb un detall en les diverses modificacions que han sofert els edificis i es descriuen els tresors artístics que hi contenen: les pintures murals del segle VI a Sant Miquel i Santa Maria, els mosaics; l’imponent retaule petri del segle X a Sant Pere; les pintures del segle XIII dedicades a Sant Tomàs Becket a Santa Maria; els retaules gòtics de Jaume Huguet i de Jaume Cirera i Miquel Talarn…

Però encara més interessant és explicar l’adequació de l’entorn realitzada. Aquí són realment interessants tots els detalls que es descriuen: com es marquen les tombes de les diverses èpoques amb diversos tipus de rajoles (deixant espai per tal que entre elles hi pugui créixer la gespa) i amb un quadrat de llum que s’il·lumina de nit per recordar l’ànima d’aquells que hi van ser enterrats. O com les sitges descobertes avui són el lloc on s’han plantat blat, ordi i arbres fruiters (un gest simbòlic ja que es van utilitzar justament per emmagatzemar aquests cereals i aliments). Els espais ocupats pels edificis en les diverses etapes també són assenyalats amb rajoles de diversos colors, en funció de l’època i la funció que tenia.

És per tant una excel·lent guia per conèixer tot allò que hi ha al voltant de les esglésies de Sant Pere i la seva llarga història de més de setze segles de funció religiosa, als que segurament caldria afegir els anys d’ocupació romana si, com es creu, el municipi d’Ègara estava situat per aquesta zona. Encara avui és un misteri la ubicació del nucli romà, però les làpides incrustades a la paret de Santa Maria i les columnes de Sant Miquel donen pistes que la seva ubicació hauria de ser propera.

Títol: “La Seu d’Ègara. Les Esglésies de Sant Pere de Terrasssa”
Autors: Jordi Rovira, Olga Cabús, Jordi Garreta i Pilar Ordoño
Edita: Ajuntament de Terrassa
1a edició, abril 2009
151 pàgines
ISBN 978–84-86838- 70–6

Actualització: El llibre en format PDF.

El meu agraïment a l’Ajuntament de Terrassa per fer-me arribar un exemplar del llibre.

La Diputació de Barcelona organitza aquest dissabte, 4 de juliol, una ruta literària pel Vallès: “Ferran Canyameres, el Vallès poètic”.

El punt de trobada és a la plaça de la Vila de Rellinars, a les 10.30 del matí. El preu és de 2 euros i cal inscriure’s prèviament per telèfon o correu electrònic (més detalls, al PDF informatiu).

Vist a Malerudeveure’t.

Baltasar Ragon

Aquest dimarts, 30 de juny, a dos quarts de set de la tarda, conferència a l’Arxiu Històric de Terrassa (carrer del Pantà 20, baixos) per commemorar el cinquantenari del llegat de Baltasar Ragon, cronista honorari de Terrassa: “Baltasar Ragon, una vida al servei de la cultura i la història de Terrassa”. La conferència anirà a càrrec de l’historiador Jordi Garreta i Clusella.

De l’Enciclopèdia:

Baltasar Ragon i Petit
Terrassa, Vallès Occidental, 1885 — Terrassa, Vallès Occidental, 1958

Escriptor. De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics; col·laborà molts anys a “El Dia”, de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa (1910), Terrassa, Historials i efemèrides (1929), Terrassencs del mil vuit-cents (1933), El catalanisme a Terrassa (1935), La industria tarrasense a través de los tiempos (1942), etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa. Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936–1939: tres anys difícils de guerra civil (1972). Emprà sovint el pseudònim de B. de la Galera.

A la Biblioteca Virtual Baltasar Ragon podeu trobar la digitalització de diversos llibres de Baltasar Ragon:

• 380 efemèrides terrassenques del segle XIX
• Els carrers de Terrassa de l’any 1900
• Una cosa cada dia
• Coses de Terrassa viscudes
• Efemèrides terrassenques
• Historial terrassenc 1931–1935
• Industriales tarrasenses
• Terrassa : 1936–1939
• Terrassa: historials i efemèrides
• Terrassa en el segle XIX
• Terrassencs del mil vuit-cents

Avui visitant la web patrimoni.gencat, de la Generalitat de Catalunya, m’he trobat amb aquest excel·lent reportatge sobre el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, tot presentant el nou aspecte que té després de les excavacions arqueològiques i el condicionament de l’entorn.

Si fa temps que no heu visitat aquestes esglésies, mireu el reportatge i després aneu a visitar-les… La feina que s’ha fet és excepcional i és una visita excel·lent a un dels grans tresors monumentals del pre-romànic i el romànic català.

Get the latest Flash Player to see this player.

També hi ha un segon vídeo amb declaracions d’alguns experts internacionals on parlen de la importància històrica del conjunt i un excel·lent àlbum de fotografies.

Tot just em va arribar ahir un exemplar de la guia que ha publicat aquest abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, l’Ajuntament de Terrassa sobre el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Llibre: “La Seu d’Ègara”

De moment només he fet una ullada per damunt (en uns dies ja publicaré una ressenya), suficient per destacar-ne la curada presentació. El llibre inclou un bon nombre d’excel·lents fotografies del conjunt monumental.

L’índex:

• In Locum Egara
• El camp de les ànimes. Entre la terra i el cel
• La Catedral d’Ègara. Temple i símbol del poder terrenal i religiós
• Sant Miquel, la porta de l’Eternitat. El temple funerari de la seu episcopal
• Sant Pere, l’església parroquial. Un temple per al poble
• Apèndix. A la recerca dels tresors del passat.

Actualització: La meva ressenya d’aquest llibre.

Títol: “La Seu d’Ègara. Les Esglésies de Sant Pere de Terrasssa“
Autors: Jordi Rovira, Olga Cabús, Jordi Garreta i Pilar Ordoño
Edita: Ajuntament de Terrassa
1a edició, abril 2009
151 pàgines
ISBN 978–84-86838–70-6