Poca-solta. Bromes, erotisme i sàtira barroera a la Terrassa de finals del XVIII

A la Terrassa del tombant del segle XVIII al XIX comencen a proliferar textos subversius, eròtics, sarcàstics i fins i tot profundament escatològics. Fins ara amagats a l’Arxiu Històric, surten a la llum amb tota la seva força i la seva vigència en plena crisis. Veniu i deixeu-vos endur per un humor sense tabús i directe a la vena.

El proper dimarts 6 de juliol a dos quarts de set del vespre a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (carrer del Pantà, 20)

Tres gravats que mostren l’aspecte de les esglésies de Santa Maria (erròniament identificada com Sant Pere) i Sant Miquel de Terrassa a finals del segle XIX. Són del volum I dedicat a Catalunya de “Recuerdos y bellezas de España. Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia” de Pau Piferrer i Francesc Pi i Margall i publicat per l’establiment tipogràfic Daniel Cortezo de Barcelona.

Els gravats són obra de Miguel Joaritzi.

Fotografies de Terrassa, a començaments del segleXX. Provenen del llibre “Els carrers de Terrassa l’any 1900″, de Baltasar Ragon. L’Ajuntament de Terrassa el va digitalitzar l’any passat.

(més…)

“Guía-cicerone de Barcelona a Tarrasa” (1857)

L’any 1857 Víctor Balaguer va publicar la “Guía-cicerone de Barcelona a Tarrasa”, un “memorándum/relación de lo que necesita saber el viajero” que emprenia l’aventura d’agafar el tren o la diligència per viatjar de Barcelona a Terrassa… una “aventura” que avui fan milers de persones cada dia per anar a treballar, estudiar o l’oci.

Si voleu recuperar aquesta aventura, el podeu veure digitalitzat a http://www.llibrevell.cat/guia-cicerone-barcelona-tarrasa/

Ecclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa

Els últims anys han estat prolífics en la publicació de llibres sobre el conjunt d’esglésies de Sant Pere de Terrassa, arran dels importants descobriments que s’han realitzat arran de les excavacions arqueològiques i estudis duts a terme dins del Pla Director que, tot just fa uns mesos, es va donar per acabat amb la creació de “La Seu d’Ègara” i la museïtzació del conjunt d’edificis i les restes arqueològiques identificades.

Entre els llibres recents cal destacar els següents títols:

• “Barcelona i Ègara-Terrassa. Història primerenca fins l’alta edat mitjana de les dues esglésies diocesanes” (Josep M. Martí i Bonet, 2004)
• “El Bisbat d’Ègara. Breu història” (Josep M. Martí i Bonet, 2007)
• “La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX” (M. Gemma Garcia i Llinares, Antonio Moro García i Francesc Tuset Bertrán, 2009)
• “La Seu d’Ègara. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa” (Jordi Rovira, Olga Cabús, Jordi Garreta i Pilar Ordoño, 2009)

Aquesta notable producció editorial és un bon indicador de la importància dels descobriments que s’han realitzat… i també ens pot donar una idea de com, en poc temps, es necessari realitzar una posada al dia d’allò que coneixíem d’aquestes esglésies.

De fet, el primer consell a donar és el següent: si fa un cert temps, més de dos anys, de la vostra darrera visita a les esglésies de Sant Pere, el primer que heu de fer es anar-hi. Hi trobareu com ha evolucionat i canviat tot l’entorn, amb un excel·lent tasca per recuperar la informació que ens expliquen les pedres, les tombes i els edificis… una història que va des del segle VI de la nostra era i fins als nostres dies.

El llibre que ha escrit Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa, pretén oferir una visió de conjunt de les esglésies de Sant Pere, presentant-les de forma cronològica i explicant-nos l’evolució de les construccions, les vicisituds passades, les diverses reconstruccions, els tresors artístics.

Cronològicament anem descobrint tot allò que es coneix de Sant Pere: les primeres restes que s’hi han trobat, testimonis de les èpoques ibèrica i romana; les primeres restes cristianes, de mitjan segle IV i començaments del segle V; l’època d’esplendor coincidint amb el bisbat d’Ègara a partir de l’any 450 i fins al segle VIII –amb les pintures murals de Santa Maria i Sant Miquel–; les restes romàniques; els tres retaules gòtics obra de Lluís Borrassà,  Jaume Cirera/Guillem Talarn i Jaume Huguet respectivament; l’etapa moderna entre els segles XVI i XVIII; les obres modernes.

Un apartat final del llibre recull les diverses intervencions de restauració de l’entorn, des de la primera intervenció a començaments del segle XVII a càrrec de mossèn Arnella, les diverses intervencions de Puig i Cadalfach o les modernes excavacions arqueològiques.

En tot moment l’autor posa molt d’interès en explicar-nos els més mínims detalls. Des de la descripció detallada dels diferents retaules o aspectes més curiosos, com en el cas de Santa Maria la làpida del segle XIII que hi ha al damunt de la porta de l’església o les conegudes làpides romanes encastades al mur de la mateixa església; els arcs d’unió entre la nau romànica i el transsepte i la capçalera anterior així com la cornisa esculpida amb permòdols decorats de Sant Pere; en el cas de Sant Miquel, l’existència d’un corredor funerari al voltant de l’edifici…

Tot això es troba perfectament complementat amb un excel·lent treball fotogràfic. Virtualment tots els racons de les tres esglésies i de la rectoria han estat fotografiats per tal d’oferir-nos una visió completa de l’extraordinària riquesa i bellesa de l’entorn, dels edificis i del seu estat actual de presentació.

En resum: l’obra més actualitzada i imprescindible per tal de conèixer la importància històrica, monumental i artística de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Títol: “Ecclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa“
Autor: Domènec Ferran. Fotografies de Teresa Llordes
Lunwerg Editores i Caixa de Terrassa
Primera edició, 2009
ISBN 978−84−9785−588−4
285 pàgines
Preu: 66,03 €

La Torre del Palau (Robert Cabeza, 2002). Aquarel·la i pa d’or. Paper fabriano sobre cartolina de color (70×50)

La Torre del Palau

Torre del Palau ben empresonada.
Alces la testa de guaita envellit.
Torre Major d’un pretèrit fornit
d’història: castell, plaça, porxada
oberts tostemps al vianant il·lustre,
al marxant, al monjo, al ramader,
a l’ancià captaire: gent de bé
creuant tots els camins de llustre a llustre.
A la nit eres vigilant alerta
voltada de muralles i merlets,
et feien companyia els alirets
de les aus nocturnes, i ben desperta
vetllaves el son de tota la vila;
i la mirada fitaves enllà
dins la fosca, escrutant l’incert llunyà
com fiblada pel do d’una sibil·la.
Aquell futur és una llunyania
vaga, ara perduda temps dellà,
i tu restes encara, per sotjar
i recordar la fuita hegemonia,
mes la ciutat et cenyeix i t’amaga.
Els encontorns són patis i teulats,
els boscos i camins són asfaltats
i cap masia el teu mirar afalaga.
Et queda als peus la Plaça Vella, encara,
on, a les vetlles, sents riure el jovent,
i, pel celatge, damunt teu, brunzent;
et fa senyals una blanca alimara.

Francesc Poses
12 de febrer de 1974

Vist al llibre “Terrassa. Veus i mirades”, de Robert Cabeza, Salvador Cardús i Xavier Marcet. Publicat per Lunwerg l’any 2002.

Detall del coronament, on s’aprecien les intervencions de Lluís Muncunill, a finals del segle XIX

El diari “El Punt” parla de la inauguració de l’exposició commemorativa del 150è aniversari de Soler i Palet que es pot visitar, fins el 21 de novembre a la que va ser casa seva, al carrer de la Font Vella 28. L’Ajuntament va aprofitar l’acte per anunciar que “s’està ultimant el premi literari Josep Soler i Palet […] un certamen de relat històric de la ciutat, que es donarà a conèixer per Sant Jordi i que es lliurarà aprofitant la presentació de les activitats de la biblioteca”.

Exposició “Terrassa: territori postal. Les targetes postals terrassenques (1900−1920)”

Aquest dijous, 15 d’octubre, a les 19.00 hores es farà l’acte d’inauguració de l’exposició “Terrassa: territori postal. Les targetes postals terrassenques (1900−1920)”, dedicat al món de les postals a Terrassa.

L’exposició es podrà visitar a la seu de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, al carrer del Pantà 20, fins al 29 de gener del 2010.

Josep Soler i Palet (1859−1921)

Aquesta tardor hi haurà un seguit d’activitats per commemorar el 150è aniversari del naixement de Josep Soler i Palet (l’aniversari va ser el passat 31 de juliol).

Els actes previstos són:

– El dimarts 20 d’octubre, a les 19.00 hores, a la Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de les Lletres, 1)

• Presentació de la digitalització dels llibres “Egara. Terrassa” i “Cent Biografies Tarrassenques”
• Presentació de la base dades bibliogràfica de la ciutat de Terrassa, DABIT
• Conferència d’Àngels Ventayol i Bosch, historiadora: “El vessant historiogràfic de Josep Soler i Palet”

–Del 21 d’octubre al 21 de novembre, a la Casa Soler i Palet (carrer de la Font Vella, 28), exposició “La casa Soler i Palet”. La inauguració es farà el dimecres 21 d’octubre a les 19.00 hores.

–El dissabte 24 d’octubre, a les 11.00 del matí, visita comentada al fons exposats del llegat Soler i Palet. al Museu de Terrassa (Castell Cartoixa de Vallparadís, carrer de Salmeron s/n).

–El dijous 5 de novembre, a les 19.00 hores, conferència de Josep Lluís Martín i Berbois, de la Universitat Autònoma de Barcelona: “Josep Soler i Palet i el moviment polític catalanista” i mostra de documents biogràfics. A l’Arxiu Històric de Terrassa (carrer del Pantà 20, baixos).

Campanar de Sant Pere de Terrassa

Visitant la web de l’Ajuntament de Terrassa he trobat que han alliberat algunes publicacions recents sobre el conjunt de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, “La Seu d’Ègara”:

• Llibre “La Seu d’Ègara”, del que fa uns mesos en vaig fer una ressenya.
• Tríptic informatiu de la visita, en versió catalana i castellana.
• Guia informativa, en versió catalana, castellana, francesa i anglesa.

Com he anat comentant en algunes entrades, durant els últims anys s’ha realitzat un conjunt d’intervencions arqueològiques i històriques ben destacables, així com un condicionament de l’entorn. El resultat de tot això és un conjunt d’un gran interès històric i un entorn excepcional que ben paga una visita.

Vista aèria de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Reconstrucció idealitzada de l’aspecte de la Catedral d’Ègara

Aquest proper diumenge, 4 d’octubre, se celebrarà de forma oficial la finalització de l’etapa d’investigacions i d’obres iniciada l’any 1995 a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa.

En els últims mesos s’han publicat un parell de llibres prou destacables: “La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX”, una publicació científica que documenta els descobriments arqueològics de l’època de màxim esplendor de la seu episcopal i “La Seu d’Ègara. Les Esglésies de Sant Pere de Terrasssa”, una guia sobre el conjunt monumental.

Actualització: Programa d’actes.

Josep Soler i Palet (1859−1921)

Avui, 31 de juliol, fa exactament 150 anys del naixement a Terrassa de l’historiador Josep Soler i Palet.

El lloc del naixement és el carrer de la Font Vella, número 28. És la mateixa casa que va ser propietat seva tota la vida i que va deixar com a llegat a la ciutat de Terrassa per instal·lar-hi la primera biblioteca pública i un museu.

Malgrat estudiar la carrera notarial a la ciutat de Barcelona, però no en va exercir mai. Donada la seva posició econòmica, ben folgada, va dedicar-se tota la vida a tota mena d’activitats culturals, des de la composició musical –és l’autor de dues sarsueles, una de les quals es va arribar a estrenar el 30 d’agost de 1890 a Sant Hilari Sacalm–, escriptor de novel·les, autor teatral i poeta.

També va tenir una destacada participació en el món polític, sent un dels introductors del catalanisme polític a Terrassa. Va fundar diversos diaris i organitzacions polítiques, mantenint una intensa relació amb Valentí Almirall.

Però en els camps en els quals va destacar més van ser la història i el col·leccionisme d’art.

Com a historiador, la seva biògrafa Àngels Ventayol el destaca com “el primer autor que aprofundí en la documentació, el tipus de metodologia, el rigor i un nou esperit d’investigació amb els quals es dóna pas a una crítica històrica”, en contraposició amb els altres historiadors (anteriors i fins i tot contemporanis) on hi predominava el romanticisme i el poc rigor de les seves interpretacions.

Va escriure un bon nombre de treballs. La seva bibliografia completa va ser publicada l’any 1978 al llibre “La Biblioteca/Museu Municipal Soler i Palet de Terrassa”, de Maria Coll i Calvo, publicat en commemoració del cinquantenari de la inauguració de la Biblioteca i Museu Soler i Palet amb el llegat que va fer a la ciutat de Terrassa.

L’abril del 2001 es publicava la seva biografia per la Fundació Torre del Palau: “Josep Soler i Palet, polític i historiador” de la ja citada Àngels Ventayol

Entre les seves publicacions més destacades hi ha els llibres “Monografia de la parròquia de Sant Julià de Altura” (1893), “Monografia de la iglesia parroqual de Tarrassa” (1898), “Llibre dels privilegis de Tarrassa” (1899) i “Cent biografíes tarrassenques” (1900). Aquests quatre llibres formaven part de la col·lecció “Biblioteca histórica tarrassenca”.

L’any 1895 es va traslladar a viure a Barcelona.

Josep Soler i Palet a casa seva de Barcelona

Tot i viure fora de Terrassa, va continuar mantenint una relació molt directa amb la ciutat. Així, per exemple, publicava la columna “Carta de Barcelona” on explica com es veuen des de la capital la vida de la ciutat de Terrassa i allò que s’hi esdevenia.

El 1906 Soler i Palet va llegir el seu discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona: “Contribució a la història de Catalunya. Egara-Terrassa”. Aquest treball va ser reeditat uns anys després de la seva mort en una edició conjunta del Centre Excursionista de Terrassa i el Club Pirinenc, juntament amb altres treballs seus també de caràcter històric.

Participà al Primer Congrés de la Llengua Catalana i al Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, on va presentar un estudi sobre la vida íntima de Jaume I que encara avui es sovint citat a les bibliografies.

En el seu testament va donar tota la seva col·lecció artística i la seva biblioteca per tal de crear un museu i una biblioteca pública. La col·lecció estava formada per 91 quadres (bàsicament de pintura medieval, però amb alguns exemples de pintura romàntica i també dels segles XVIII i XIX), un centenar d’escultures on hi destaquen diverses mares de déu romàniques; ceràmica, medalles religioses, etc…

Tota aquesta col·lecció ocupava unes dependències de la casa familiar del carrer de la Font Vella, 28 fins que a començaments de la dècada dels 50 va ser traslladada al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís.

La biblioteca estava formada per 1.747 llibres, on hi abundava la producció catalana, la sèrie de volums dels Jocs Florals des de la seva restauració, moltes revistes, periòdics, bultlletins; diccionaris (llatins, francesos, catalans, castellans i l’Enciclopèdia Hispano-Americana); llibres d’història, monografies locals i comarcals; religió, belles arts, ciències socials, dret…

L’any 1928 s’obria al públic la “Biblioteca-Museo Municipal Soler y Palet”. Amb el trasllat de l’any 1951, tot l’edifici era destinat a la Biblioteca. L’any 1988 l’edifici del carrer de la Font Vella deixava de ser la seu, ja que passava a un edifici de nova planta. Per desgràcia també va canviar de nom, convertint-se en la Biblioteca Central de Terrassa. Actualment l’edifici de l’antiga biblioteca es destina a exposicions d’art.

Dedicatòria de Josep Soler i Palet a Josep Puig i Cadafalch. Es troba a l’exemplar de la meva biblioteca del llibre “Cent biografíes tarrassenques” (1900)