
«Fenòmens Atmosfèrics a Terrassa. Pluges, nevades, sequeres i ventades»
Avui, 25 de setembre de 2011, fa un dia lluminós amb sol i calor. El mateixa dia, però de fa exactament quaranta-nou anys, el 1962 a Terrassa (i a gran part del Vallès Occidental) els fenòmens meteorològics provocaven una autèntica hecatombe, amb centenars de morts. La meteorologia del Vallès, com la de pràcticament tota la Mediterrània, sempre ha fet bo allò que cantava Raimon: «la pluja al nostre país no sap ploure».
Però a Terrassa no només hi ha riades de tant en tant. També patim els efectes de nevades periòdiques, pedregades i, amb força freqüència llargues i dures sequeres.
Aquest llibret, publicat per l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Mina d’Aigües de Terrassa, ens presenta un recull dels fenòmens atmosfèrics recollits a Terrassa especialment durant els darrers anys del segle XIX i tot el segle XX i XXI. També trobem referències històriques, especialment a les sequeres dels segles XVI, XVII i XVIII.
El primer capítol tracta sobre el fenomen de les riades. Es recorden les tres riades del 1962 (el 25 de setembre, el 4 i el 7 de novembre), però també les dels altres anys: el gran aiguat del 1971, l’any en que es recolliren més de mil litres per metre quadrat; les pluges del 1982 i del 2006 i les tragèdies dels anys 1903, 1926, 1932 i 1944, aquesta última amb l’esfondrament del Pantà de la Xuriguera (el «Llac Gran»).
Menys habituals són les calamarsades o pedregades. Es tracta d’episodis molt puntuals que abans preocupaven als pagesos i ara als propietaris d’automòbils. No fa massa, el vespre del 19 de febrer de 2010 hi va haver la darrera pedregada amb pedres de la mida d’una bola de golf que va provocar l’abonyegament d’alguns cotxes aparcats al carrer.
El tercer apartat tracta sobre un dels aspectes que, per als urbanites, és més lúdic i esperat cada hivern: les nevades que periòdicament ens visiten a l’hivern (o, fins i tot ben entrada la primavera com el maig del 1902). Aquí hi trobem un recull de les diverses nevades que hi ha hagut durant el segle XX, amb un important recull fotogràfic.
El següent apartat deixa de banda la il·lusió amb que es reben les nevades per tractar de la situació menys desitjada: la sequera. El clima mediterrani sovint porta llargs períodes de temps amb manca de pluges i això té serioses conseqüències a nivell humà. Ja als llibres de registre dels segles XVI a XVIII trobem referències a períodes de manca d’aigua i les processons que es realitzaven per obtenir els beneficis de la pluja. Finalment, tampoc han estat rares les ventades… una situació a la que la ciutat no està gens acostumada encara que molt esporàdicament tenim algun episodi aïllat.
El llibre, per tant, ens ofereix la possibilitat de recuperar un aspecte ben particular de la història de la ciutat. Els fenòmens atmosfèrics forts sovint provoquen danys a l’entorn, a les propietats humanes i, en situacions molt concretes, poden comportar la pèrdua de vides. El clima mediterrani ens ho recorda en ocasions, especialment amb les riades periòdiques que en unes poques hores omplen d’aigua els cursos que durant la resta de l’any resten completament secs.
A la contracoberta
Fenòmens Atmosfèrics és el quart llibre de la Col·lecció Aigua Viva. En aquest llibre, es fa una repassada a les pluges, nevades, sequeres i ventades que han afectat Terrassa al llarg de la seva història. La primera referència és del segle XIII. El relat deixa molt clar que aquests quatre fenòmens atmosfèrics són més que habituals en el municipi. Sempre hi ha hagut riades, no només el 1962, les ventades importants es repeteixen periòdicament, les sequeres apareixen sovint, i neva més del que l’imaginari col·lectiu terrassenc s’imagina. Paga la pena fer-li una repassada. Hi ha aspectes que sorprendran. A més, tot s’amaneix amb desenes d’imatges que presenten una realitat de Terrassa, una ciutat diferent, una ciutat que ha canviat i ha evolucionat.
Títol: «Fenòmens Atmosfèrics a Terrassa. Pluges, nevades, sequeres i ventades»
Autors: Joan Manel Oller i Foixench, Francesc J. Suárez Fernández i Joaquim Verdaguer i Caballé
Editen: Ajuntament de Terrassa i Fundació Privada Mina d’Aigües de Terrassa
Col·lecció «Aigua viva», 4
Primera edició, 2011
ISBN 978−84−932184−7−8