Diumenge vinent, 26 de febrer, a les 13.00 hores al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, a l’Alt Camp.

Inauguració de l’exposició «Raimundis, christianus arabicus»

El proper dissabte, 10 de setembre a les 17.00 hores, conferència «Santes Creus, Palau Reial o Palau Abacial?», a càrrec de la Dra. Francesca Español. Al Monestir de Santes Creus (entrada gratuïta… heu d’indicar a la consergeria que aneu a la conferència).

«Pere II el Gran, rei de la Mediterrània»

Aprofitant tot el rebombori arran l’obertura de la tomba de Pere el Gran a Santes Creus, la revista Sàpiens acaba de publicar aquesta mini-biografia que s’afegeix als diversos llibres sobre aquest monarca publicats aquests darrers anys: «Camí de Sicília. L’expansió mediterrània de Catalunya», d’Oriol Junqueras i «Pere el Gran. Vida, actes i paraules» d’Stefano M. Cingolani, així com la reedició de «La mort i l’enterrament de Pere el Gran» d’Eufemià Fort.

Ara bé… el resultat és força qüestionable. El llibre barreja massa pel meu gust la utilització de llegendes i de dades històriques, no diferenciant clarament quan s’utilitza com a font l’una o l’altra. Hi ha moments en que tens la sensació d’estar llegint una novel·la històrica, mentre que en d’altres l’abús de les notes al marge més que ajudar, despisten. D’altra banda, el text no aporta res de nou sobre el coneixement de la vida del rei i es limita a fer-ne un petit resum escrit en un llenguatge més o menys planer, alhora que s’abusa de la citació de les cròniques de Bernat Desclot i Muntaner sense entrar en cap mena d’anàlisi crítica o contextualització.

El llibre comença explicant, com si es tractés d’una novel·la de suspens, l’obertura de la tomba del monarca a Santes Creus,  però aportant ben poca informació més enllà de la publicada a les diverses notes de premsa que va publicar la Generalitat en el seu moment.

A continuació es fa una explicació cronològica de la vida del rei, des de la seva joventut fins a l’arribada a la condició de rei, per a continuació centrar-se en els nou anys el seu curt i mogut regnat marcat pels conflictes interns primer i després per la conquesta de Sicília i les seves conseqüències.

El llibre no entra en cap moment en una anàlisi del regnat ni de l’època; simplement aprofita diverses anècdotes i fets de sobra coneguts per tal d’explicar els diversos anys de la vida del monarca. En aquest sentit el llibre no aporta res al coneixement ni arriba a qüestionar cap de les interpretacions realitzades pels altres autors.

Tot això el converteix en un petit llibre, de lectura ràpida (si ignorem els diversos apartats «Sabies que…?» que, generalment, no aporten pràcticament res) i que només serveix per tenir un visió molt superficial de Pere el Gran. És, en definitiva, podríem dir que el llibre és el text d’un article llarg dels que habitualment publica «Sàpiens», d’aquells que després de llegir-lo acabes amb la sensació que només ha servit per passar l’estona i poca cosa més.

A la contraportada

El rei Pere II, anomenat el Gran, va ser cridat a ser un gran sobirà des de la seva concepció, destinat a superar els triomfs del seu pare: Jaume I, el conqueridor de Mallorca i València. La diligència militar i la voluntat de ferro d’aquest monarca el van conduir als triomfs que el convertirien en rei de la Mediterrània, una aventura militar i diplomàtica amb Sicília com a clau del seu regne somniat. El rei Pere II va viure una vida pròpia d’un personatge literari amb diversos matrimonis, espectaculars campanyes militars i aferrissats enfrontaments contra Carles d’Anjou, el papat, Felip III i, fins i tot, el seu germà, Jaume.

Títol: «Pere II el Gran, rei de la Mediterrània. Dels secrets del sepulcre a l’aventura de Sicília»
Autors: Ramon Sarobe i Joan Carles Moreno
Editorial Pòrtic
85 pàgines
Primera edició, juny 2011
ISBN 978−84−9809−176−2
Preu: 14,90 €

“Joies del romànic català”

Ara fa uns anys, l’Enciclopèdia Catalana va publicar una monumental obra en vint-i-set volums (i quinze mil pàgines!) anomenada “Catalunya romànica”, convertida en una obra de referència sobre l’art romànic. Posteriorment es va publicar una seqüela anomenada “Guies comarcals de la Catalunya romànica” que va totalitzar vint petits volums addicionals (i quatre mil pàgines).

Aquest 2010 s’ha publicat una nova obra de referència: les “Joies del romànic català”. Es tracta d’un volum de mida gran foli (41×30 cm), pulcrament enquadernada en pell i presentat dins d’una capsa, també folrada en pell.

L’objectiu d’aquesta publicació, segons explica el Dr. Antoni Pladevall a la introducció,

És un tast i un gaudi dels elements més destacats del romànic català, però a la vegada cerca que el lector s’endinsi lentament en aquest estil i època de manera gens agressiva, amb unes descripcions i unes orientacions ben estudiades que li permetin, d’una manera gràfica i acuradament estudiada, gaudir de la gran varietat i riquesa de l’art més vinculat als orígens de la nacionalitat catalana.

I, certament, l’objectiu sembla àmpliament assolit. El llibre ens presenta, en 456 pàgines, les fitxes d’alguns dels principals monuments romànics del país en un recorregut que va de l’est (Sant Pere de Rodes) a l’oest (Roda d’Isàvena) i de dalt a baix dividint el territori en cinc grans sectors: Besalú-Ripoll-Tremp, Breda-Manresa-Balaguer, Barcelona-Montblanc i Ulldecona; el cinquè sector inclou Andorra, la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent. Finalment hi ha un apartat addicional per les col·leccions dels principals museus del país.

També hi trobem un apartat explicatiu sobre les característiques del romànic. Explica les característiques fonamentals, el context històric del moment, els diversos elements que formen part dels edificis, la decoració… tant del romànic religiós com del civil.

Per a cada un dels monuments (de les “joies”) trobem una fitxa que ens detalla la ubicació, un resum històric, l’arquitectura, la diverses restauracions efectuades, les dependències i els altres elements artístics que hi podem veure, ja sigui “in situ” o bé dins de les col·leccions dels museus. Tot això combinat amb un bon nombre de fotografies excel·lents (220 en total) i mapes (114).

Hi ha fitxes per a edificis tan destacats com Sant Pere de Roda, Sant Joan les Fonts, Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Ripoll, Santa Maria de la Seu d’Urgell, el castell de Gombrèn, les esglésies de la Vall de Boí (Santa Maria de Taüll, Sant Climent de Taüll, Sant Joan i Santa Eulàlia), Sant Salvador de Breda, Sant Benet del Bages, Sant Pere d’Àger, Sant Pau del Camp, el Palau Reial Major de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç del Munt, les esglésies de Sant Pere de Terrassa, Santes Creus, Santa Maria de Vallbona, Poblet,  la Seu Vella de Lleida, el castell de Miravet… en total són cent deu els monuments estudiats. Entre els museus, hi ha el MNAC, el Diocesà de Barcelona, l’Episcopal de Vic; el Museu d’Art de Girona, el de Lleida, el Diocesà d’Urgell i el de Tarragona, entre d’altres.

Cal destacar que les descripcions inclouen alguns dels més recents estudis realitzats. Així, per exemple, en la fitxa de les esglésies de Sant Pere de Terrassa es citen els estudis realitzats els últims anys  que han permès datar algunes construccions, notablement Sant Miquel, pel voltant del segle VI.

Títol: “Joies del romànic català“
Direcció científica: Antoni Pladevall i Font
Enciclopèdia Catalana
Primera edició, setembre del 2010
456 pàgines
ISBN 978−84−412−1982−3