Vídeo de presentació del llibre “El monestir de l’amor secret”, la novel·la finalista del darrer Sant Jordi, ambientada en un “altre” Sant Llorenç del Munt, el de Sant Julià de Vilatorta (Osona).

Enllaç al vídeo

Com podeu veure al vídeo, l’autora també és una enamorada del món del llibre vell

“El monestir de l’amor secret” surt a la venda el 25 de febrer.

Llegint les cròniques de la darrera nit de Sant Llúcia, he vist que la novel·la finalista del darrer premi Sant Jordi és “L’hora quieta”, de Maria Dolors Farrés. Es tracta d’una novel·la històrica ambientada a Sant Llorenç del Munt.

Com és d’imaginar això ràpidament m’ha cridat l’atenció. Una novel·la històrica sobre Sant Llorenç del Munt!!!

Però hi havia una cosa que no lligava. El primer lloc on he vist una referència a aquesta novel·la és el setmanari “El temps”, que parla de Sant Llorenç del Munt com un priorat osonenc.

A Vilaweb van més enllà i expliquen una mica la trama:

El llibre finalista del Sant Jordi, titulat provisionalment ‘L’hora quieta’, és obra de la periodista Maria Dolors Farrés (Vic, 1962). Se situa al segle XIV al monestir de Sant Llorenç de Munt, a les Guilleries. Una història d’intrigues protagonitzada per dos frares, el metge Galzeran de Monsingle i el traductor Berenguer de Vallclara, que es veuen obligats a treballar junts i s’enamoren. Una història d’amor homosexual que els planteja una dura batalla en el camp de la pròpia consciència religiosa. I tot això s’esdevé en una època convulsa, l’any 1378, amb l’esclat del cisma d’Occident i els rebrots de la pesta negra.

L’autora ha explicat que va imaginar aquesta novel·la quan tenia vint-i-cinc anys, però no ha estat fins ara, als quaranta-cinc, que l’ha donat a conèixer. La redacció del llibre ha estat un treball laboriós de més de set anys. Farrés una vegada va visitar el monestir de Sant Llorenç de Munt i el seu propietari li va ensenyar la llista de priors. De la llista li va cridar l’atenció que al segle XIV n’hi va haver un que va fugir. Aquesta dada va ser el punt de partida de l’aventura literària.

Sant Llorenç del Munt a les Guilleries… i ho diu la mateixa autora (veure la crònica de l’Avui on es veu ben clarament que és l’autora qui fa aquesta situació.

En aquest punt sembla prou evident que aquest Sant Llorenç del Munt no és pas el monte altiori supra Terracia.

La resposta a aquest misteri la trobo a Osona.com:

L’acció de la novel·la titulada provisionalment L’hora quieta es desenvolupa al segle XIV, en el priorat osonenc de Sant Llorenç del Munt, un dels diversos monestirs que comparteixen el mateix nom a Catalunya

Haig de reconèixer que no sabia pas que hi havia més d’un Sant Llorenç del Munt.

El monestir de Sant Llorenç del Munt on s’ambienta la novel·la és realment a la comarca d’Osona, al costat de Sant Julià de Vilatorta. Al voltants de Besalú també hi ha un Sant Llorenç del Mont.

Autor: Centre Excursionista de Terrassa. La part monogràfica és deguda a Joan Solà, soci honorari del CET.
Títol: Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, amb un mapa a l’escala de 1:33.000
Publicació: Terrassa, 1935. Tallers gràfics de Joan Morral.
Descripció: 280 pàgines, 38 làmines, nombroses il·lustracions. 17 cm. Mapa desplegable 55×43 cm.

Registre a la Biblioteca de Catalunya

Editat en commemoriació del 25è aniversari del CET. L’any 1984 se’n va fer una reedició facsímil.

He digitalitzat el llibret «Monasterio de Sant Llorens del Munt — Memoria Descriptiva», d’Elies Rogent.

Es tracta d’una descripció del Monestir de Sant Llorenç del Munt realitzada per l’insigne arquitecte Elies Rogent (autor de l’edifici de la Universitat de Barcelona, entre molts altres construccions) i publicada de forma pòstuma l’any 1900 per la Asociación de Arquitectos de Cataluña, amb una introducció de Bonaventura Bassegoda.

La primera part és una descripció, certament romàntica de la muntanya. A continuació es fa un recull històric de la presència humana, i molt especialment eclesiàstica, a Sant Llorenç del Munt.

Finalment, i la part segurament més interessant, és una descripció arquitectònica del Monestir. Hi trobareu els plànols de l’edifici, que properament aprofitaré per incloure’ls dins de l’article que la Wikipèdia catalana dedica al Monestir.

Fotografia de Liblit

El text de la llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt tal i com la va recollir mossèn Anton Vergés al seu llibre «Sant Llorens del Munt: son passat, present y venider».

I quin aspecte tenia la criatura? Només llegir aquesta descripció, jo ja he tremolat i he agraït al bon Comte Guifré el Pilós que tingués els pebrots d’enfrontar-s’hi Jo no m’hi hauria acostat pas!

«Mediren sobre lo cadáver, y trobaren ser lo cap de sis palms y mitg de diámetro, la garganta de poch mes de quatre palms; y desde la punta del cap fins á las espatllas tenia cinch palms de llarch, las mans tenian nou palms de alt y quatre y mitj de diámetro.

Desde las espatllas fins al últim de la espinada habia deu palms de llarch y quinse de diámetro. La cua tenia set palms de llarch y quatre de circunferencia; las camas tenian tambè nou palms de alt y quatre y mitj de diámetro; y las unglas de peus y mans tenian cada una un ters de llarch y mitj palm de diámetro, mòlt cortants y afinadas.

Lo bech tenia tres palms de llarch y sas dos puntas eran lo mateix que dos tallants ganivets. Las alas tenian cada una de llarch onse palms y de ample sis y mitj; y no tenian plomas sino una pell semblanta a las alas de las ratas pinyadas, pero de mitj palm de gruix»

La transcripció de la llegenda del Drac de Sant Llorenç de l’apèndix del llibre «Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider», el llibre de mossèn Anton Vergés i Mirassó que vaig digitalitzar el passat Sant Jordi.

A la foto petita de la dreta podeu veure el Drac de Terrassa, directament inspirat en aquesta llegenda. I del 1903 és la foto que mostro més avall, on es pot veure a Antoni Quadras i Feliu a can Pobla amb la “costella del Drac”.

És difícil, per la poca qualitat de la foto, identificar que pot ser aquesta suposada costella de Drac. Segurament és un tros de costella de balena o d’algun altre cetaci… desconec si encara es conserva.