La Cova Simanya és la més important de totes les que hi ha a Sant Llorenç del Munt i una de les primeres de tot Catalunya. Situada a una altitud de 890 metres, la boca d’entrada té una alçada de 10 metres: és allargada i continua amb una galeria de 100 metres. En aquest punt es troba un bassal d’aigua conegut amb el nom d’Oca de la Simanya

La boca del Cova Simanya

Pi i Margall es va referir a aquesta cova descrivint-la de la següent forma (traducció al català publicada per Miquel Ballbè i Boada):

Una horribe obertura de roques informes, ampla atrevida, elevada en la meitat de la muntanya és l’arrogant façana de la cova, immensa simfonia de granet que l’ànima concebeix l’aspre, el tenebrós, l’horrible de la creació misteriosa. Apenes posat el peu en ella s’obre a nostra vista un llarguíssim carrer alt, desembarassat, continu arc apuntat segons està partida de dalt a baix la bòveda escabrosa. Sembla que dues muntanyes tremolaren un dia, se gronxaren en l’aire dues velles alzines a l’impuls de vents tempestuosos i se detingueren en el seu xoque

Al «Cant de l’excursionista» de Josep Ventalló i Vintró,

Sota el Montcau, misteriosa… estranya
Trobareu la imponent «Cova Simanya»,
On l’aigua sentireu com hi sanglota;
Teixint-se estalactites admirables,
Cortinatges de tosca inimitables,
Amb els molts anys que fil a fil degota.

I a l’eixir-ne d’aquella cova fosca,
Cobertes ses parets d’estranya tosca
I del sostre saltant ruixats de perles;
A l’albirar la resplendor del Sol,
Sentireu el dolç cant del rossinyol
I en l’arbreda xiular les negres merles

La font del Llor és una font amb un doll d’aigua abundant i de bona qualitat. Està situada a pocs minuts de la casa modernista del Marquet de la Roca. La canal del Llor neix sota coll d’Eres, i passada la font, forma el torrent de la font del Llor, ajuntant-se prop de can Brossa amb el torrent de la Pregona i forma el torrent de la Vall d’Horta, tributari del riu Ripoll. L’accés a la Vall es pot fer del camí que surt de la banda esquerra de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall, km 17, lloc anomenat Pont de la Roca. Aquest camí es bifurca prop de can Brossa, per anar, per la dreta, al Romeu, la Pregona i Agramunt i, per l’esquerra, al Marquet de la Roca i la font del Llor.

La Font del Llor, a Sant Llorenç del Munt

Font del llor

Abundor de l’aigua,
regalat present.

Les gotes murmuren
dictat confident.

El doll perpetua
mirallets de sol,

la branca festeja
cants de rossinyol.

Vora teu reposen
lassos caminants,

tu, font, els enjoies
la cara i les mans.

Francesc Vila i Plana
(«Els versos de Sant Llorenç», 1959).

De guies sobre la flora i la fauna del massís i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac n’hi ha molts, però pocs poden arribar a presumir d’incloure la il·lustració de gairebé set-centes espècies.

Comprar a Amazon

Aquest darrer és el gran mèrit d’aquesta guia: en poc més de cent pàgines trobem representades sis-centes vuitanta-quatre espècies dels animals i de les plantes, on hi trobem des de les més rares (com les tres espècies d’herbes endèmiques de Sant Llorenç del Munt, la corona de reina, el peu de colom i la campaneta gran) a les que admiració desperten, com la guineu. La guia no té cap més pretensió que la d’oferir un recull de les espècies més destacades de molses, falgueres, bolets, arbres, arbusts, herbes i flors, mol·luscs, aràcnids, invertebrats aquàtics, coleòpters, llagostes, papallones, libèl·lules, peixos, amfibis, rèptils, mamífers i ocells.

De cada espècie trobem un indicador visual que ens indica la probabilitat que tenim d’observar-lo (no tant per la seva abundància sinó per la capacitat de deixar-se veure als ulls humans), l’època en que es visible (o en el cas de les plantes, de la seva floració) i l’hàbitat.

A la contracoberta

Aquesta és la primera guia del parc natural en què estan representades les espècies més comunes i singulars dels animals i de les plantes que trobarem en la nostra visita a l’espai protegit.

Les il·lustracions de Toni Llobet, d’una gran qualitat, mostren amb detall més de 600 espècies, acompanyades d’uns textos descriptius breus i unes icones que sintetitzen dades de l’hàbitat, l’època de floració, l’abundància, etc.

Les pàgines inicials, dedicades als principals ambients naturals de l’espai, us guiaran sobre quina fauna i flora buscar-hi i on trobar-la. Tot plegat d’una forma molt visual i amena, perquè en pugui gaudir tothom.

Títol: «Flora i fauna del Parc Natural Sant Llorenç del Munt i l’Obac»
Autors: Toni Llobet (il·lustrador) i Vicenç Bros (selecció d’espècies i textos)
Editorial Brau
Primera edició, desembre del 2011
119 pàgines
ISBN 978−84−96905−72−6

Incendi d’agost de 1986

De tornada, de nit, vam veure Montserrat cremant per molts punts. L’espectacle des d’aquí era altre cop dantesc i depriment. L’endemà es va calar foc a la Serra Llarga de l’Obac, i a un tros del parc natural de Sant Llorenç i del terme de Vacarisses.

[…]

Hem passejat per les hectàrees calcinades de la Serra Llarga. Dies enrere hi havíem anat d’excursió. Ara fa la impressió de submergir-te en un paisatge lunar, de sòl de fina i fosca arena cendrosa, amb un gran silenci que plana arreu.

«El trac d’un any»
Eudald Puig