Als voltants del Monestir de Poblet, dins del terme de l’Espluga de Francolí i ubicat dins del nucli conegut com Les Masies, hi ha un conjunt d’instal·lacions que fan ús de les fonts ferruginoses que hi ha entre les pissarres del Silurià. A finals del segle XIX es va edificar el primer balneari, conegut com Vil·la Engràcia que, amb profundes remodelacions i ampliacions ha arribat en funcionament fins a l’actualitat.
Ja a mitjans de la dècada dels anys 30 del segle XX, el veïnatge del Monestir de Poblet era utilitzat com el principal reclam per atreure el turisme amb poder adquisitiu que tenia la capacitat per a desplaçar-se des de Barcelona utilitzant l’automòbil. Fruit d’això és aquest llibret de vint pàgines publicat a Barcelona pel balneari de la Conca de Barberà.
«Poblet i Santes. Itinerari automobolístic»
Després d’una breu introducció sobre la motivació per a publicar el fulletó («El desig de donar a conèixer les belles contrades de la nostra terra i la seva meravellosa diversitat, així com el facilitar a l’estudiós la manera de posar-se en contacte amb venerandes ruïnes de castells i cenobis, de monuments i abadies, restes glorioses que patentitzen i recorden dies passats d’esplendor i poder […] El recórrer aquest itinerari proporcionarà a l’excursionista la visió de ben interessants i diverses modalitats del paisatge, tant aviat feréstec o exuberant com rialler i de superbes vistes, recorrent paratges de ben diferent aspecte físic, planúries i ondulacions suaus per a esdevenir després el traçat de la carretera accidentat i violent, propi de les regions muntanyoses». Certament, ara fa gairebé un segle, la forma de vendre les excel·lències d’un territori ens sembla ben actual.
Un cop exalçades les meravelles geogràfiques hi ha un repàs molt ràpid de la història del Monestir, «glòria i honra de la terra Catalana», lloc escollit per «magnats i reis […] per a descans del seu cos i tranquil·litat de la seva ànima», desig no acomplert «ja que els seus ossos i cendres foren dispersats per les turbes desenfrenades que ni tan sols s’aturaren davant la grandesa que representava la mòmia del gran Jaume I el Conqueridor, les despulles del qual, en un abominable i horrorós moment de desvergonyiment i escarni, representatiu del desenfrè i procacitat de la turbamulta, foren profanats». Si abans l’expressió paisatgística semblava moderna, els episodis històrics observem que són narrats d’una forma molt més apassionada i amb un llenguatge ric i descriptiu.
Ara bé, la guia no s’estén massa en prolegomens. Ja al final de la pàgina 3 l’autor va per feina i comença la descripció de l’itinerari: «Sortim de la ciutat per la magnífica i moderna Avinguda del 14 d’abril trencant per la dreta a l’altura de l’Avinguda de Pedralbes». Ens recorda que estem al costat del Monestir de Pedralbes –de clausura, així com algunes escadusseres construccions.
La primera parada és situa al quilòmetre 4,5: Espluges de Llobregat, on es podem proveir de benzina, aigua i lubricants. Seguim el nostre itinerari passant per Molins de Rey (respecto la grafia original) i, deixant a banda diverses construccions arribem a Cervelló. Ens recorda com aquí en Pitarra va inspirar-se en la creu de terme per escriure una obra de teatre: «La Creu de la Masia».
Però no ens hem de distreure: Després de Santa Coloma de Cervelló seguim cap a Vallirana on el trajecte es comença a complicar («repetides corbes, les quals amb rapidesa ens fan guanyar altura»). El nostre proper repte és continuar pujant cap a l’Ordal i després seguir cap a Vilafranca. Compte que al quilòmetre 340 hi una un perillós viratge a dreta i esquerra. Deu quilòmetres enllà ja albirem la població de Vilafranca el Penedès, de «simpàtica fesomia i amb moradors actius i laboriosos».
Després de conèixer les excel·lències de la capital penedesenca, sortim enfilant els Monjos… i klaxon!!! Un «viratge violent per a salvar, per un pas inferior, la línia ferrada de M. S. i A.». El perill del viatge es compensa, però, amb «Dilatats horitzons, conreus magnífics i variats». Som a l’Arbós del Penedès. Continuem el nostre viatge per Gornal, Vellveí (un altre cop klaxon!!) i el Vendrell, on haurem de fer benzina.
Continuem, que ja falta poc. Sortim en direcció a Albinyana i anem fent via per la carretera que ens duu a Masllorens. A l’estona un trencall ens informa que podem anar cap a Aiguamúrcia, on es troba Santes Creus. «El paisatge que travessem ens recorda el característic de Mallorca». Fem la visita i, en acabar, fem marrada per tornar a l’itinerari principal, per arribar fins a Valls que és una població de «belles finques amb xalets i cases d’estiueig». La moda de les calçotades encara no s’ha inventat 
Continuem cap a Fontscaldes i un quilòmetre després ja tenim l’indicador «A Montblanch, 10 qms». Cal superar el coll de Lilla, creuar Pont i, a l’esquerra, l’indicador «A Poblet i Balneari Vil·la Engràcia» per una carretera estreta però ben conservada (no oblidem qui paga!). Al nostre davant tenim el poble de l’Espluga que travessem en línia recta per arribar al Balneari («el qual gaudeix d’una gran anomenada per les seves aigües medicinals, ferruginoses i notablement radioactives» Ep, això no ho diguis al segle XXI o la clientela es pensarà que acabarà amb una pell verdosa i fosforescent!).
Crèdits de la impremta, l’editor i segells de goma de les agències de viatges: «La Publicitat», a Corts Catalanes 589 i «Oficina de turisme de Catalunya» a Corts Catalanes 658
Després d’aconsellar a l’automobilista e fer una visita al manantial i sojornar a Vil·la Engràcia («amb la seguretat d’un bon tracte i bona cuina, detalls d’interès que prou sap el turista que no es troben sempre durant les excursions»). Si som impacients podem seguir el camí i creuar diversos hotels per arribar fins a la muralla del magnífic Monestir de Poblet.
La brevetat e l’espai no permet explicar els detalls del Monestir, així que millor consultar la guia del Centre Excursionista, de l’erudit Eduard Toda, la monografia de Cèsar Martinell o l’obra de Domènech i Montaner.
Per a la tornada, seguim un itinerari diferent, en mig d’un «tupid i feréstec bosc de pins». Ens arribarem cap a Prades, «antiga i vetusta població de gran interès per al turista interessant en l’arqueologia». No només de pedres viu l’auto, així que hem de fer benzina.
Seguim el nostre trajecte cap a Ulldemolins, amb «violents viratges» fins arribar a Cornudella. En el nostre camí cap a Reus hem de vigilar, ja que hi ha peons de carretera. Podem continuar fins a Alforja i Borges del Camp, on hi ha una gasolinera. Alternativament podem esperar a Reus, on també hi ha dipòsits de benzina i lubricants.
De Reus anem cap a Constantí creuant el Francolí per un pont metàl·lic que ens durà fins a Tarragona. Aquí podrem obtenir «tot allò que puguem necessitar pel cotxe». Seguim la ruta, trobant-nos amb restes romanes com la Torre dels Escipions. Això dóna a Tarragona un «aire senyorial i aristocràtic», amb passeigs bonics com el cèlebre Balcó de la Mediterrània.
Però hem de continuar, ara cap a Torredembarra, on tenim una nova opció per a fer benzina. Ens torbem «enfront amb el magnífic Arc de Barà, el qual ens llegaren els romans, i passem sota les seves venerandes pedres». Més endavant trobarem l’estació de Sant Vicenç, deixant a la dreta les platges de Comarruga i Sant Salvador, mentre que a l’esquerra tenim la «pintoresca agrupació el poble de Sant Vicenç de Calders».
La nostra següent destinació és Calafell, Cunit i, de tornada a la província de Barcelona ens acostem a Vilanova, que travessem sense dificultat. Trobem el ramal cap a Sant Pere de Ribes i les «instal·lacions i ‘track’ de l’autòdrom nacional conegut per Terramar». Continuem fins veure el santuari e Nostra Senyora del Vinyet, que ens avisa de la «simpàtica població» de Sitges on, si ho volem, podem visitar «el museu anomenat ‘Cauferrat’, propietat del malaguanyat artista-literat Santiago Rossinyol. Vegi’s també ‘Maricel’, edificat pel nordamerià Mr. Dearing. Sitges és famosa pels seus vins i malvasies». Si ens convé, hi trobarem benzina i oli.
La carretera de sortida és «ondada i tortuosa. Molta atenció! Magnífiques i enlluernants perspectives damunt la mar». Agafem un «pla feréstec i pintoresc, tenint a l’esquerra les muntanyes que formen l’aspre i pedregós massís del Garraf». Seguint per la dreta arribem a Castelldefels i, a continuació, Gavà que compta amb «establiment de luxe i de diversió ‘American laque’». Nosaltres, per si de cas, només farem benzina. Enfilem cap a Viladecans, Esplugues per tornar a trobar-nos amb el Monestir de Pedralbes i l’avinguda amb aquest nom. Després d’un llarg quilòmetre arribem novament a la magnífica Avinguda del 14 d’Abril «acabant aquí la interessant excursió d’aquest encisador circuit que acabem de descriure».
