Ressenya: «Cuina monàstica. Les receptes dels nostres monestirs»
A la cuina mai he estat persona de gaires filigranes. Sort n’he tingut d’haver nascut en una època on existeix el microones, el congelador i les amanides envasades en atmosfera protectora de gas inert!
 |
|---|
| Comprar a Amazon |
Per això, reconeixent les meves limitacions en aquest tema, mai no he tingut cap interès especial pels llibres de cuina i no recordo haver mai seguit una recepta de cuina per tractar de preparar un plat. L’interès del llibre m’ha vingut per tres factors: la temàtica –sempre he volgut conèixer detalls sobre la història dels monestirs catalans–, l’autor –recordo que va escriure el llibre «El convit del Tirant» sobre l’evolució de la forma del menjar des de l’edat mitjana– i, finalment, el fet fullejar-lo i veure que els primers capítols fan un repàs històric a la literatura monàstica catalana.
El llibre, doncs, es troba dividit en dos grans apartats. Al primer, d’una vintena llarga de pàgines, ens situa en el context: que significa la cuina als monestirs, els llibres on s’explica els plats que s’havien de cuinar als monestirs des del segle XVI i fins al segle XX (el més antic és el «Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastoril» del 1617 i fins els receptaris actuals) i que han estat la base utilitzada per l’autor per fer la tria de les receptes i una visita als monestirs cistercencs del segle XIV.
Aquesta primera part es clou amb un capítol sobre la taula dels convents, on tracta des del ritual a l’hora de menjar, el règim alimentari dels diversos ordes i sobre com la necessitat de mantenir les particularitats de cada orde fa que la producció de llibres sobre el tema sigui freqüent durant diversos segles, fins al punt que actualment l’autor denuncia com autors actuals s’apropien del fet monàstic per donar una mena de senyal distintiu de qualitat a les receptes incloses a les seves publicacions tot i no tenir cap mena de rigor històric.
Segurament un dels aspectes més cridaners d’aquesta primera part és veure com ha estat la cuina dels monestirs la via d’entrada de molts productes procedents d’Amèrica que avui són ben habituals: les mongetes tendres i seques, els tomàquets, els pebrots, la xocolata o el cafè (que malgrat no ser d’origen americà no ens arribà fins el segle XVII).
La segona part del llibre, de gairebé dues-centes pàgines, inclou la selecció de receptes agrupades en deu grans agrupacions . Per a cada recepta hi ha una petita explicació sobre el seu origen i, si s’escau, particularitats com la zona geogràfica on és més popular o si es propi d’algun orde religiós. A continuació, la relació d’ingredients i uns breus passos d’elaboració.
Les agrupacions i algunes de les receptes incloses al llibre són les amanides, entrants i salses (allioli, morterol, la picada, la samfaina, sobrassada amb mel!!!); les sopes, verdures i llegums (diverses escudelles, espinacs amb formatge, sopa de meló, faves); els arrossos i les pastes (arròs amb bacallà, fideus a la cassola, macarrons a la catalana); els ous i els cargols (cargols a la cassola, ous a la caputxina, truita de carbassó –la truita que, personalment, més m’agrada!); el peix i marisc (el clàssic bacallà amb mel segons la recepta de Poblet, bacallà amb panses i pinyons, calamars farcits, llagosta amb suc, peix bullit, pop amb ceba, sípia estofada); els menuts i carn picada (bunyols de cervell de xai, fetge amb all i julivert, mandonguilles, platillo, pota i tripa); l’aviram, la carn i la caça (ànec amb codonys, conill a la cassola, estofat de vedella, fricandó, gall dindi farcit, pollastre amb pebrots, pollastre farcit); els dolços (coca de patata, flam de taronja, panellets, pets de monja, pilotes de frare, torró d’avellanes); les begudes (aigua de llimona, llet d’ametlles, piment, ratafia, xocolata desfeta amb canyella) i les conserves (anxoves confitades, conserva de tomàquet, dolç de taronja, tonyina en conserva).
A la contracoberta
Tot i que la cuina actual dels convents no és la mateixa que la d’anys enrere, la història ens demostra que la tradició de la cuina monàstica ha existit des de l’edat mitjana fins a la meitat del segle XIX. Amb els pescadors, els monjos constitueixen l’únic col·lectiu d’homes que ha practicat l’art gastronòmic i, per tant, podem dir que són els transmissors de la memòria de la taula dels catalans.
Les pàgines d’aquest llibre ens mostren un recorregut per la història dels convents i dels ordes del país, centrant-se en la tradició i l’elaboració d’uns plats antics però que alhora constitueixen la base de la nostra cuina moderna, de menjars senzills i sans fins a plats refinats, tots ells explicats pas a pas a fi que tothom els pugui fer.
Títol: «Cuina monàstica. Les receptes dels nostres monestirs»
Autor: Jaume Fàbrega
Editorial Mediterrània
Primera edició, febrer del 2013
231 pàgines
ISBN 978−84−9979−171−5
Comprar a Amazon
