Escrivia en Josep Maria Ainaud de Lasarte a la Nadala de la Fundació Jaume I de l’any 2001 (“Bibliofília a Catalunya”):
En aquells anys quaranta, la inventiva dels editors adoptà totes les formes imaginables. Edicions “clandestines” amb data dels anys de la guerra –quants llibres posteriors a la guerra civil daten de 1938!–, edicions amb peu d’impremta de països sudamericans, difícils de comprovar, i reedicions de llibres que no s’havien editat mai. Tot s’hi valia.
(…)
Per això ens ha semblat escaient batejar amb el nom de “Bibliòfils per força” aquelles col·leccions en català dels anys quaranta.

“Impreso en La Habana por Suárez & C°”
Fa unes setmanes vaig adquirir a eBay un exemplar facsímil de la primera edició de “Lo gayter del Llobregat”, de Joaquim Rubió i Ors. El facsímil indica, a la justificació de la impressió que és una edició feta a càrrec “d’un grup de catalans absents de la Pàtria i com a homenatge a la llengua catalana en el primer centenari de la publicació de l’edició original d’aquest llibre, que marca una altra fita en el procés de la renaixença literària de Catalunya”.
Segueix indicant que “fou acabada d’estampar a l’hospitalària ciutat de L’Havana (illa de Cuba), el mes de maig de l’any 1941″.
El tiratge fou força limitat: “83 exemplars sobre paper de fil, a mà, de fabricació catalana, tres d’ells senyalats A, B i C, fora de comerç, i els restants numerats a la premsa de l’1 al 80″.
Com a impremta hi ha la referència de Suárez & C°, del carrer Calzada de Galiano, número 223 de la capital cubana.
En veure el llibre, pulcrament imprès i amb una bella relligadura em mitja pell. Vaig consultar-ho amb en Galderich i em va donar la referència del llibre “Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939–1943)”, d’Albert Manent i Joan Crexell.
En aquest catàleg, aquest llibre hi consta:
GAYTÉ DEL LLOBREGAT, Lo. Poesies de don Joaquim Rubió y Ors. Imprenta Suárez & Cía. [Impremta Minerva de Mataró]. La Habana [Barcelona] 1941. 255 p. (clandestí)
amb aquesta nota de peu de pàgina:
Fou imprès, segons Joaquim Estrems (fill), el 1941 o 1942 a Mataró, per bé que hi figura una impremta de L’Havana. Aquest estratagema fou inventat per Josep M. de Casacuberta i Joaquim Estrems (pare), llibreter. Es tracta d’una edició facsímil de la de 1841. El tiratge, en fil, fou de 83 exemplars. Estrems el venia dient que era fet a fora i Jordi Rubió i Balaguer, nét de l’autor, no conegué la veritat de l’edició clandestina fins a la primera dels anys cinquanta. Vegeu MANENT, “Literatura catalana a l’exili” (Curial edicions catalanes, Barcelona 1976, pàg. 176).
Aquest catàleg m’ha permès comprovar que també disposo de dos llibres més editats de forma clandestina:
FORT i COGUL, Eufemià, “Santes Creus. Notes històriques i descriptives”. Barcelona 1936 [1941]. 126 p. (clandestí).
L’edició fou impresa per Daniel Cochs i Reig, el pare del qual, Daniel Cochs i Mogas, fou afusellat pels franquistes el 1940 com a catalanista. Fort havia explicat a Albert Manent que la impressió s’esdevingué el 1941 i se’n feren 100 exemplars en fil i 5.000 en edició normal. A la p. 114 es parla –curiós anacronisme!– de la fi de la guerra civil.
A tall de curiositat afegirem que hi ha un altre llibre sobre un important monestir català, en aquest cas Poblet, el qual, tot i ser escrit en castellà, és clandestí: Joaquín GUITERT Y FONTSERÉ, “Poblet. Colección de curiosidades, leyendas y tradiciones” (Impremta Pompeyo Vidal Molne, San Baudilio de Llobregat 1937). El colofó diu que s’acabà d’imprimir el “13 de diciembre de 1937. Festividad de Santa Lucía”. Segons el llibreter barceloní Batlle, la data real d’impressió és el 1943 o 1944. Suposem que la precaució de la data falsa es degué al fet que el llibre tractava d’un tema català.

Poblet. Colección de curiosidades, leyendas y tradiciones