El passat 23 de juliol es va estrenar als Estats Units i al Canadà una minisèrie de vuit capítols basada en la novel·la “Els pilars de la Terra”, de Ken Follet.

A la web de la sèrie podeu trobar detalls sobre el repartiment, on s’ha fet el rodatge i altres característiques de la sèrie.

“La biblioteca dels morts”

És difícil explicar res d’aquest llibre, ja que per poc que parlis sobre la trama segurament ja dius masses coses… Es tracta d’una combinació entre novel·la històrica (amb dos ambientacions, la primera a l’edat mitjana i la segona els primers anys després de la finalització de la Segona Guerra Mundial) i novel·la policíaca.

Aquestes dues ambientacions es mantenen separades i, d’entrada no veus massa clar quina és la relació que hi ha i no és fins a la meitat del llibre, aproximadament, en que comences a lligar caps i entendre la relació que hi ha.

El cos central és la investigació que duu a terme l’agència federal d’investigació (FBI) per trobar l’autor d’una sèrie d’assassinats en sèrie. Es tracta d’una investigació especialment complicada: les víctimes no semblen tenir cap relació entre ells i l’únic tret comú de l’assassí és que envia una postal a les seves víctimes. Efectivament: cada víctima rep una postal on l’avisa que aquell mateix dia serà mort.  

Naturalment tot això provoca un gran enrenou mediàtic. Els dos agents que estan al càrrec de la investigació començaran a repassar tots els detalls per tractar de trobar i identificar qui pot ser l’assassí. Es tracta d’una cursa contra el rellotge, ja que l’espai temporal en que transcorre aquesta part de l’acció va del 21 de maig a l’1 d’agost del 2009.

Paral·lelament alguns capítols ens comencen a explicar els fets que van passar a la Illa de Wight, a tocar de la costa sud d’Anglaterra, tant al final de la Segona Guerra Mundial com en la comunitat que treballava en la construcció de la catedral entre els segles VIII al XIII.

I poc més puc explicar sense espatllar la història… El que si puc dir és que ens trobem davant d’una d’aquelles novel·les que, per poc que tinguis interès en la novel·la policíaca o històrica, no podràs deixar fins que l’acabis. La lectura es fa molt àgil i en tot moment l’autor ha sabut mantenir l’interès, tot oferint el nivell de sorpresa que t’impedeix abandonar-la.

Un altre aspecte de la novel·la és la seva capacitat per imaginar-te com serà l’adaptació cinematogràfica, ja que sembla feta expressament per acabar convertida en l’argument d’una pel·lícula d’acció que segurament arribarà a les pantalles en… diguem, quatre o cinc anys.

La traducció al català fa uns mesos que està disponible i, segurament, ara és el millor moment per a començar la seva lectura. És una d’aquelles històries ideals per a llegir durant l’estiu, quan habitualment disposem de més temps i hi ha la possibilitat d’allargar una mica l’estona dedicada a la lectura per tal de no abandonar-la en el moment en que és més interessant.

De la contraportada

L’assassí del Judici Final té la ciutat aterrida després que hagin aparegut sis cadàvers en només dues setmanes. L’única relació entre elles és que abans de morir van rebre una postal, enviada des de Las Vegas, que anunciava la data de la seva mort.

El 10 de juny del 2009, ben a contracor, els seus superiors assignen el cas a Will Piper, un llegendari agent en decadència de l’FBI especialitzat en assassins en sèrie.

Tretze segles abans, a l’illa de Vectis, un nadó extraordinari és abandonat en un monestir, sota la maledicció d’haver nascut el 7 de juliol de l’any 777.

El 1947 Wiston Churchill s’entrevista amb el cap d’una expedició arqueològica que ha desenterrat la cripta d’una misteriosa societat medieval.

Tres moments que es fonen en un thriller políciac on conflueixen el destí, la història, el mal i la corrupció, tot al voltant d’un secret mil·lenari que no ha de sortir mai a la llum.

Títol: “La biblioteca dels morts” (“Secret of the Seventh Son. Library of the Dead”)
Autor: Glenn Cooper
Traducció: David Fernández Jiménez
Editorial Alisis
451 pàgines
Primera edició, maig del 2010
ISBN 978−84−936601−0−9
Preu: 21,90 €

“El Garrell” — Loís Delluc

Ens trobem davant d’una curta novel·la històrica, ambientada a l’Occitània del segle XVI. El país viu una època molt convulsa, amb la guerra entre les faccions catòliques –partidàries del rei de França– i dels hugonots, aplegats al voltant del rei de Navarra. La guerra porta la destrucció, la fam i la pobresa.

Dins d’aquest ambient, el llibre explica en primera persona la vida d’un personatge. No és cap noble –de condició, encara que si mostra una gran noblesa de comportament–, ni un ric, ni un mercader…

El Garrell és l’únic fill d’una dona que viu mig marginada, ja que tothom es pensa que es una bruixa (pel fet de viure aïllada i que coneix el món de les plantes medicinals). De fet, el seu nom és Tibaló, però tothom el coneix com a Garrell ja que es coix d’una cama.

De ben jovenet, el Garrell ha de marxar de casa i se’n va a provar fortuna. No pas per voluntat pròpia: la seva mare ha estat empresonada i ell ha de guanyar diners. La seva idea es arribar a París, on hi ha molta gent, i gràcies a la seva capacitat per tocar el flabiol podrà guanyar els diners necessaris per a comprar la llibertat de sa mare.

Però el camí cap a París no és directe. Pateix del bandolerisme que el deixa ben plomat. Un altre dia ajuda en evitar un assalt i gràcies a això pot passar a viure dins d’una mena de castell, al servei d’una “marqueseta”… Però la vida dels que no han nascut amb la fortuna mai és fàcil i quan et penses que tot va bé, el cop t’arriba dels éssers que consideraves més propers.

Un altre cop toca marxar i agafar els camins. I la sort, novament, no estarà del seu costat i tot allò que ha costat molt de temps guanyar desapareixerà ben ràpidament.

Mentrestant, les notícies de la mare van de mal en pitjor. El fet de viure massa temps sola i aïllada, l’ha fet perdre el cap i el seny… i es creu bruixa. I tant que s’ho creu que l’acabaran tornant a empresonar. I ja sabem quin és el càstig reservat per a les bruixes.

En Garrell ens demostra durant tota la història que, malgrat les seves mancances físiques (es coix en una època en que això era gairebé una maledicció), farà sempre el possible per treure el màxim profit de les circumstàncies. I tot el que guanya d’una banda, ho perd per l’altra per culpa de la seva bona fe o víctima de les circumstàncies.

Durant tot el llibre, el conflicte entre catòlics i hugonots és constant. El Garrell no sap ben bé de quin bàndol forma part (bé, ell té clar quines són les seves creences, però també que de vegades és millor callar). Però no li preocupa, al cap i a la fi tothom canvia de bàndol quan li interessa i els que avui són catòlics demà segurament seran hugonots. I si el Garrell lluita pels catòlics però es troba a un hugonot en qui confia, aleshores el defensa.

La novel·la, d’altra banda, als catalans ens resultarà ben propera. La descripció del paisatge ben bé podria ser la de Catalunya (és l’Occitània més del nord que, com ens recorda Joan Sales a l’epíleg, és la més semblant a les terres catalanes). Els pobles i les persones que hi viuen també podrien ser perfectament els catalans de l’època. De fet, el Garrell en un moment del llibre ens diu que potser ha de venir a Catalunya, on no hi ha guerra.

També en Joan Sales ens dóna un consell sobre com llegir el llibre: millor fer-ho mentre ens trobem a la muntanya i no pas quan som a ciutat. És un llibre per a llegir mentre estem de vacances. D’aquesta forma, els paisatges que constantment envolten les històries es materialitzaran dins de la nostra imaginació i ens ajudaran a introduir-nos dins de tota la història.

Una excel·lent novel·la… d’aquelles que mai voldries acabar i que a cada pàgina veus com el final cada vegada s’acosta més i més. I alguns grans personatges, com el protagonista, el Toca-Viola o Fra Menut.

Lectura totalment recomanada.

A la contraportada

Li diuen el Garrell perquè coixeja, i al a seva mare li diuen la Bruixa perquè viu sola i cull herbes. Els boscos són el seu domini, els pobles només serveixen per anar-hi a pidolar, i la vida és feliç malgrat les guerres de religió que assolen el país –som al final del segle XVI, al Perigord Negre, terra insubmisa al poder del rei de França.

Un dia la mare és tancada al calabós de Sarlat, la vila emmurallada. El Garrell, armat amb una fona i un flabiol, se’n va cap al nord pel camí ral, fins a París, a guanyar els diners del rescat. I és tot un segle fascinant que descobrim amb ell: el dels músics ambulants que s’adapten al que sigui, avui a la vida de cort i demà al bandolerisme, aquí als hugonots i allà als papistes; un segle ple de fam i de violència, però també de llibertat, en què res no atura el valent que decideix anar fins al final de l’aventura.

Loís Delluc, escriptor occità apassionat de folklore i d’història, ha aconseguit amb El Garrell el que ben poques novel·les històriques aconsegueixen: que un temps remot i estrany se’ns torni tan familiar com si l’haguéssim viscut. Una joia, traduïda magistralment per Joan Sales.

Títol: “El Garrell” (“Tibal lo Garrèl”)
Autor: Loís Delluc
Traducció: Joan Sales
Club Editor. Col·lecció “El club dels novel·listes, 27
Primera edició, maig del 1963. ´
Primera edició en la col·lecció actual, maig del 2010
217 pàgines
ISBN  978−84−7329−148−4
Preu: 18,00 €

“La filla de l’hostalera”

Aquesta novel·la es troba ambientada en els quatre carrers que formaven el nucli de població conegut com Sabadell durant la segona meitat del segle XIV, on no fa masses anys que s’ha començat a format un nucli de població al voltant d’una cruïlla de camins.

La història té dues grans protagonistes: l’Arraona, filla de Felipa i neta de Salvador, el propietari de l’hostal. La segona protagonista és l’Elisendis, filla del mostassaf de Sabadell. Malgrat la diferència social existent entre les dues famílies, el fet de tenir una edat semblant fa que no triguin massa en convertir-se en amigues.

Es tracta d’una d’aquelles amistats que el pas del temps no esborra. Tot el contrari, cada vegada hi ha una major amistat que poc a poc arriba a convertir-se en un veritable amor. Així, malgrat que la vida les prova d’allunyar, com per exemple quan l’Arraona ha de casar-se obligada pels pares a casar-se amb el fill del moliner i la seva nova família li prohibeix d’anar a passejar amb l’Elisendis.

La novel·la ens dibuixa l’evolució de les dues protagonistes i la seva interrelació amb el món que les envolta. Com la societat poc a poc va evolucionant i alguns ja comencen a pensar que allò que fins ara havia estat vàlid en poc temps quedarà desfasat. També veiem històries d’amor que porten a l’Arraona a pensar en deixar-ho tot i fugir cap a l’Alguer, per començar una nova vida. Al final tot surt malament i s’ha de conformar amb la seva vida.

Hi ha diversos aspectes de la novel·la que voldria destacar. En primer lloc, la forma de presentar els esdeveniments històrics, com poden ser la guerra amb Castella o la conquesta de Sicília, que són vistos des d’una certa llunyania i com situacions i notícies que no tenen res a veure amb la població que prou feina té per tirar endavant.

També es destacable com es tracta el dia a dia d’una població, amb els seus petits problemes quotidians i els reptes d’aquells que volen aprofitar les ocasions per millorar. El moliner, per exemple, iniciarà la plantació del lli després de ser el primer d’identificar les possibilitats d’aquesta planta per produir uns teixits ben diferents del que fins ara tenien a l’abast. Haurà d’aguantar les burles i rialles dels altres, però ell lluitarà convençut que té una oportunitat.

I també, naturalment, la rivalitat que de sempre hi ha hagut entre Terrassa i Sabadell. A la novel·la, els de Terrassa són sempre els dolents, que aprofitaven qualsevol ocasió per anar a Sabadell a trencar-los els molins i aquests responien enviant el sometent a tractar de castigar els culpables.

D’altres aspectes són menys creïbles, com la relació tant directa que hi ha entre la fila del mostassaf, que tot i no pertànyer a la noblesa sí que té un cert status social i la filla de l’hostalera, que pertany a la classe social més baixa.

En conjunt, però, és una molt interessant novel·la històrica d’una lectura més que agradable. Us la recomano.

A la contraportada

En el Sabadell feudal del segle XIV, Arraona, la filla de l’hostalera, es deleix per decidir el seu futur. Només pot comptar amb la seva amiga Elisendis, d’un estament molt diferent, i que tampoc no es vol resignar al paper que li assigna l’època. Lligades per un vincle indestructible, es rebel·len contra tot i tothom, mentre la vila es fa gran amb el comerç de bestiar, de sous i de teixits, i s’acosta inexorablement a una transformació crucial.

A cavall del relat mític i la novel·la històrica, seguint els amors i peripècies d’aquestes dues dones, Anna Tortajada recrea amb la veu propera i evocadora de les rondalles d’abans la fundació d’Arraona —l’origen de l’actual Sabadell— i, especialment, el seu creixement de quatre segles més tard fins a convertir-se en vila reial el 1366.

Per cert, malgrat que a la portada hi ha la foto del Monestir de Sant Llorenç del Munt, a la novel·la només hi ha un parell de referències i no té cap importància dins de la història. 

Títol: “La filla de l’hostalera“
Autora: Anna Tortajada
Primera edició, gener del 2010
Alisis
294 pàgines
ISBN 978−84−936601−9−2
Preu: 19,90 €

“L’amor secret del rei En Jaume”

El rei Pere I el Catòlic, rei d’Aragó i Comte de Barcelona i Ermengol VIII, comte d’Urgell, van signar poc després del naixement del fill del rei, Jaume, amb la filla del comte d’Urgell, Aurembiaix, de cinc anys.

La mort sobtada del monarca i del comte va impedir que tot seguís el pla previst. D’una banda, Jaume va passar els primers anys de vida sota el control de Simó de Montfort i després al castell de Montsó sota la tutela dels cavallers del Temple que s’encarregaven de la seva formació. Pel que fa a Aurembiaix, els conflictes amb el seu cosí Guerau de Cabrera que li havia usurpat el comtat. Per això va haver de cercar refugi a la cort de Castella.

“L’amor secret del rei En Jaume” és una reconstrucció d’un idil·li a distància. D’un amor platònic de l’Aurembiaix per la figura del seu promès, seguint amb preocupació els problemes que té com a monarca. Entre Jaume i Aurembiaix hi ha una feble relació, a través dels missatges que s’envien aprofitant els trobadors (per exemple, fent-li arribar un coixí amb un retrat del rei, el seu promès).

Però l’amor a distància sempre és difícil i per això, a mesura que les circumstàncies polítiques evolucionen fa que el contracte matrimonial s’acabi convertint en paper mullat. A Aurembiaix la casaran amb un noble castellà i Jaume acabarà prometent-se amb la infanta de Castella. Justament el dia de la boda, Aurembiaix i Jaume es trobaran cara a cara per primera vegada a la vida.

Aquesta és la història que ens explica l’Assumpció Cantalozella en aquesta novel·la: la relació primer platònica fins arribar a convertir-se en la companya del rei, sent reconeguda per tothom com a reina. De la relació a través dels missatges enviats a través de trobadors a la signatura d’un contracte matrimonial. De l’exili de Castella a la recuperació del Comtat.

La novel·la ens explica detalladament un episodi sobre el que ja s’ha escrit molt, tant en novel·les històriques, en llibres d’història (i en altres llibres on es barreja la història amb la ficció). Els personatges, els escenaris i els esdeveniments són reals. L’ambient palatí, amb una cort austera però on de vegades s’hi presenten uns personatges vinguts del país on diuen “oc” per dir “sí”.

La ficció la trobem en els detalls de la relació entre els diversos personatges, tant al a cort castellana com entre la protagonista i el rei. En tot moment, però, transmet una agradable sensació de credibilitat.

En resum, una agradable sorpresa! Una gran troballa per a tots els afeccionats a les novel·les històriques. Us la recomano.

Per cert, el disseny de la portada  és obra de C. Cubeiro… Com s’indicava fa uns dies a Sobre Llibres, les portades de Proa mereixen tots els elogis.

A la contraportada

Pere el Catòlic i el comte d’Urgell van segellar un pacte de prometatge entre els seus fills, el príncep Jaume i Aurembiaix. Per preservar-la de possibles perills, abans del casament la jove comtessa va ser enviada a la cort de Valladolid, on es va haver d’habituar a un tarannà ben diferent del català. Tot i la distància, Aurembiaix es voldrà mantenir fidel al compromís amb Jaume i a l’esperit de l’“amor de lluny” cantat pels trobadors. Es reunirà amb el seu amor, cada cop més idealitzat? Passions clandestines, venjances, intrigues successòries i crims d’Estat fan d’aquesta història d’amor una novel·la intensa del principi al final.

Títol: “L’amor secret del rei En Jaume“
Autora: Assumpció Cantalozella
Edicions Proa, col·lecció “A tot vent” 535
Primera edició, febrer del 2010
238 pàgines
ISBN 978−84−8256−116−5
Preu: 19,00 €

“Les bruixes d’Arnes”

Ens trobem a mitjans del segle XVI al poble d’Arnes, a la Terra Alta, el dia del naixement d’una nena a la que posaran com a nom Lluna. Tot just acabada de néixer, l’àvia i la mare fan un ritual que s’ha repetit de generació a generació amb totes les seves avantpassades:

“En nom del poder dels cinc elements, del Foc, de l’Aigua, de la Terra, de l’Aire i de la Fusta. En nom del Pare Sol i la Mare Lluna, en nom dels Elements Sagrats de la Natura,  deesses de l’antiguitat, us demano humilment que aquesta nena es converteixi en la nostra llum…”

En el moment en que es pronuncien aquestes paraules se n’adonen que no estan pas soles a l’habitació. A la porta hi havia també el mossèn del poble, que surt corrents cridant que hi ha bruixes. I comença una primera cacera de bruixes, que no anirà molt lluny ja que a les poques hores mor per culpa d’un incendi… un incendi que també se’n du la vida del pare de la Lluna.

Seguirem amb els anys de formació de la Lluna a càrrec de la seva Mare, la Maria, i l’àvia, la Magdalena. Aquí coneixerem l’existència d’un text, el Llibre de les Essències, que la família porta generacions protegint i que recull tots els coneixements de cures i tractaments de malalties, però també els beuratges i remeis màgics que, amb els poders que ha donat la natura a les protagonistes, els permeten fer coses que no estan a l’abast de la resta de la gent.

La Lluna i la Maria faran ràpidament amistat amb el Salvador, un frare d’un monestir proper, que també té una extraordinària capacitat per curar malalts. El Salvador serà una presència constant que sempre les ajudarà.

Tot semblar anar rodó. Però aquell episodi del dia del naixement de la Lluna les continua marcant. Un personatge que es va assabentar de l’acusació de bruixeria porta temps tractant d’aconseguir destruir-les. Però la Lluna i la Maria, amb la col·laboració del Salvador, aconsegueixen sortir-se’n…

Ara bé, tot això arribarà a coneixement de la Inquisició, que iniciarà un procés contra les dues dones. Comença aquí l’autèntica cacera de bruixes que tantes dones va portar a la foguera durant la primera meitat del segle XVI.

La novel·la desenvolupa aquesta història, però ho fa d’una forma excessivament previsible. A mitja novel·la ja et fas una idea de com es desenvoluparà la història i el seu final… i tot segueix el guió imaginat. No et trobes cap moment res que et sorprengui. No obstant això, la lectura és agradable.

També hi ha algun error d’ambientació, com ara explicar un àpat amb llonganissa i pa amb tomàquet, quelcom del tot impossible a l’època (el tomàquet no va arribar a Catalunya fins a finals dels segle XVII i la tradició del pa amb tomàquet és de ben entrat el segle XIX).

A la contraportada

Any 1533. Al petit poble d’Arnes, enmig de la bellesa imponent dels boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, amb el riu Ebre al fons, la Maria, una jove forta i valenta, dóna a llum a la seva primera filla, la Lluna.

Immensament feliç, l’àvia Magdalena, experta llevadora i ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva néta amb una antiga pregària plena de força i saviesa. Però ha tingut un fatídic descuit: el vell mossèn ha escoltat les paraules i està disposat a arribar on sigui per acabar amb aquesta heretgia.

En créixer, la Lluna serà iniciada en la força dels elements de la natura per la Maria i per un text misteriós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que al llarg dels segles ha passat de generació en generació. Ara, però, mare i filla i tota la seva antiga saviesa corren perill. El fanatisme i la incomprensió s’ha estès per la contrada i les acusacions de bruixeria s’apropen al poble.

Com a dignes hereves del seu llinatge, a la Lluna i a la Maria els pertoca protegir aquest llibre secret i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona corrin el risc d’acabar cremades a la foguera.

Títol: “Les bruixes d’Arnes“
Autor: David Martí
Edicions 62
Primera edició, febrer del 2010
311 pàgines
ISBN 978−84−297−6450−5
Preu: 19,50 €

Valerio Evangelisti és un prolífic autor italià especialitzat en novel·la històrica, que ha utilitzat la figura de Nicolau Eimerich (o Nicolas Eymerich, tal com l’escriu ell), un dominic nascut a Girona el 1320 i mort el 1399, que va ser l’Inquisidor General de la Corona d’Aragó durant la segona meitat del segle XIV i autor del Directorium Inquisitorum, el manual de l’inquisidor.

Evangelisti presenta a un personatge cruel i despietat en lluita incansable contra qualsevol amenaça als principis de l’església catòlica, especialment les que tenen un origen sobrenatural. És un personatge d’una elevada cultura i amb una gran capacitat per preveure les conseqüències de les seves accions.

En aquestes novel·les, Eimerich investiga els fenòmens sobrenaturals que es produeixen arreu l’Europa medieval, tot prenent part en els principals esdeveniments històrics.

En total, fins a la data hi ha nou títols de la sèrie Eimerich:

• Nicolas Eymerich inquisitore (1994)
• Le catene di Eymerich (1995)
• Il corpo e il sangue di Eymerich (1996)
• Il mistero dell’inquisitore Eymerich (1996)
• Cherudek (1997)
• Picatrix, la scala per l’inferno (1998)
• Il castello di Eymerich (2001)
• Mater Terribilis (2002)
• La luce di Orione (2007)

Nicolas Eymerich inquisitore (1984)	Le catene di Eymerich (1995)	Il corpo e il sangue di Eymerich (1996)
Il mistero dell’inquisitore Eymerich (1996)	Cherudek (1997)	Picatrix, la scala per l’inferno (1998)
Il castello di Eymerich (2001)	Mater Terribilis (2002)	La luce di Orione (2007)

De tots aquests títols, només hi ha la traducció al castellà dels tres primers: Nicolás Eymerich, inquisidor (Mondadori 1999), Las cadenas de Eymerich (Grijalbo 2000, Circulo de Lectores 2001) i El cuerpo y la sangre de Eymerich (Grijalbo 2001). També han estat traduïts algunes novel·les al francès (les cinc primeres), al portuguès (la primera), a l’alemany (les tres primeres). No n’hi ha cap traduïda al català.

També he trobat una tesina de llicenciatura sobre la reconstrucció històrica feta en aquestes novel·les: I due volti di Nicolas Eymerich: ricostruzione storica e fiction nei romanzi di Valerio Evangelisti.

No n’he llegit cap d’aquestes novel·les, però tot això m’ha obert la curiositat… com el meu nivell d’italià és molt baix, miraré d’aconseguir aquestes traduccions al castellà. No n’espero gran cosa, però serà com a mínim curiós.

“La maleta sarda”

Poques vegades em passa que la lectura d’una novel·la se’m fa pesada i llarga, fins i tot avorrida. És el cas d’aquest llibre.

He hagut de fer esforços per tal de poder arribar al final… i, sincerament, fa tants dies que la vaig començar i he anat tant lent en llegir-la, que se’m fa difícil explicar res de l’argument. I si després de tot això, en arribar al final el trobes fluix i decebedor, la sensació final és d’enganyifa per haver fet l’esforç d’intentar acabar-lo.

El text l’he trobat excessivament carregat i pesat. Sincerament, les descripcions són tan recarregades i llargues que, en llegir el colofó final d’agraïments acabes pensat que la única raó de d’escriure tants detalls es voler demostrar que l’autora ha estat visitant l’illa de Sardenya fent de turista.

En Joan Puig, l’autor del Gazophylacium, que també l’ha estat llegint, il·lustrava aquest continuo desig d’omplir la novel·la de paraules i paraules de forma innecessària. A la pàgina 187 l’autora fa una referència a la novel·la “El pèndol de Foucault” d’Umberto Eco. Però com dir el títol segurament l’autora pensarà és quelcom a l’abast de qualsevol persona, dedica onze línies a explicar-ne l’argument (cent catorze paraules per evitar escriure les quatre paraules del títol)… i sense que aquesta explicació aporti absolutament res al context. I això es una tendència general arreu del llibre. El Joan no m’ha dit si finalment l’ha acabada ni que pensa sobre la novel·la (si li ve de gust, ja ho dirà als comentaris).

En resum i per dir-ho clarament: és el pitjor llibre que he llegit en molts mesos. No el recomano a ningú.

De la contraportada

Manu Uriarte, dedicat a la compravenda de llibres antics, viatja a Perpinyà per trobar-se amb en Ferdinand Torrentà, un bon client que li ha escrit una carta on afirma tenir en el seu poder un singular i valuós exemplar publicat el 1502 pel conegut tipògraf Hans Rosenbach. Però el vell Torrentà no es presenta a la cita i en Manu va a buscar-lo a casa seva: en arribar-hi, se’l troba assassinat i la casa escorcollada. Algú hi busca alguna cosa. Aterrit, Manu recull alguns llibres i, amb les claus de la casa, fuig de Perpinyà. La trucada de l’advocat d’en Torrentà, una maleta plena de documents en sard i la fotografia d’un home enigmàtic anomenat Malvaggio, portaran Manu a viatjar fins a l’illa de Sardenya, al cor de la Barbàgia, on descobrirà que el seu client guardava un misteriós secret… Com més estira el fil, més s’embulla la troca.

Títol: “La maleta sarda“
Autora: Margarida Aritzeta
Columna edicions
Primera edició, gener del 2010
404 pàgines
ISBN 978−84−664−1095−3
Preu: 18,50 €

“Rere els murs” — Núria Esponellà

“Rere els murs” es troba ambientada en la Catalunya de la segona meitat del  segle XII, al voltant del Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. Ens trobem en una de les èpoques de major esplendor del Monestir, quan hi arriba l’escultor que avui coneixem com a Mestre de Cabestany per treballar en la monumental portada de la nova església.

És una època convulsa, amb l’enfrontament entre el comte d’Empúries i el vescomte de Peralada, les tropes dels quals arribaran a l’extrem de començar una guerra, on uns es refugien dins del Monestir mentre que els altres començaran un setge. També l’abat de Sant Pere de Rodes té un conflicte permanent amb el Comte d’Empúries pel diversos delmes i impostos que recapten a la població, fet que ha arribar a provocar l’excomunió del noble per part del Papa.

Hi tenim també al protagonista principal de la novel·la, en Blai. Un adolescent orfe que fa de serf al Monestir que, per les seves faccions físiques, és d’origen centreeuropeu. Ell desconeix qui eren els seus pares, ja que ningú li en vol parlar, però ha de suportar les bromes i humiliacions constants de tothom, que contínuament se’n fot dels seus orígens.

Tots aquests conflictes serveixen per construir la trama del llibre. A diferència d’altres novel·les històriques, no desenvolupa únicament un fil argumental. Ens trobem amb diverses històries particulars entrellaçades que, sumades, ens permeten imaginar-nos la vida al voltant del Monestir durant el període de tres anys que hi ha entre el començament i el final.

Així trobem que, amb el rerefons de les tensions entre l’abat i el comte d’Empúries, arriba a Sant Pere de Rodes el mestre escultor que, finançat pel vescomte de Peralada, començarà les tasques de construcció de la portada. L’escultor arriba acompanyat dels seus ajudants i la seva filla… de la que en Blai s’enamorarà a primera vista. És un amor impossible, entre la filla d’escultor i un noi que en ser súbdit de l’abat del Monestir es troba en els nivells més baixos de l’escala social.

Al voltant del Monestir hi ha una comunitat de monjos, alguns dels quals treballen en la reproducció de manuscrits. També, en ser un centre de peregrinatge, hi ha un hospital per atendre els peregrins que visiten el Monestir. Aquí hi treballa, en Sebastià, un antic militar que va participar, fa anys, en la defensa de Terra Santa. L’abat té un secret guardat, molt important per a mantenir la importància del Monestir i garantir els seus privilegis. Ara bé, durant el conflicte entre els senyors de Peralada i Empúries descobrirà que un dels membres de la comunitat actuarà a la seva esquena, causant la mort d’un dels monjos.

I justament aquest conflicte posarà en perill les relíquies conservades al Monestir siguin dispersades. Per això l’abat encomana al Sebastià que, d’amagat se les ‘endugui al Monestir de Sant Pere de Galligants fins que Rodes no torni a ser un lloc segur.

Sense saber massa bé com, en Blai l’acompanya en la fugida del Monestir assetjat. Serà un viatge perillós, perseguits per un grup de soldats del comte d’Empúries que volen robar-li les relíquies per d’aquesta forma fer xantatge al Monestir.

En aquest viatge en Blai actuarà com a un cavaller, lluitant contra els enemics amb l’espasa que li ha comprat el Sebastià. També aconseguirà una primera cita amb la filla del Mestre de Cabestany, de qui està enamorat des del primer dia que la va veure. En Sebastià no només haurà de preocupar-se per les relíquies i el Blai. El seu natural, fruit de la seva relació amb una dona que treballa al molí fariner del poble. Per uns malentesos, ha hagut de fugir i amagar-se al bosc.

L’abat, amb el secret que el turmenta, tractarà d’identificar qui ha estat el monjo que va ajudar als enemics a entrar per la nit d’amagat dins el recinte del Monestir per robar les relíquies. Aquesta investigació li farà descobrir com l’enemic es troba dins de la seva comunitat.

Són, per tant, històries entrellaçades amb diversos protagonistes, on es mesclen personatges històrics reals amb d’altres que són totalment inventats. El conjunt és una finestra a un moment històric, amb les complexes relacions dels diferents estaments socials, mostrant la complexitat de la societat del segle XII, amb els conflictes entre els estaments dirigents (noblesa i església), l’opressió de la població general que ha de fer front als delmes i impostos amb independència de com hagi estat l’any… i la voluntat de superació i millora per part d’unes persones que no es volen conformar amb el destí que tenien escrit en el moment de néixer.

El conjunt és una gran novel·la. És un d’aquells llibres que, un cop l’has començat a llegir, no pots abandonar-lo tot seguint el desenvolupament de les diverses històries. L’autora ha aconseguit crear i mantenir l’interès per allò que s’explica, però fent-ho d’una forma calmada. En cap moment hi ha grans esdeveniments ni situacions espectaculars, sinó explicant uns fets i personatges creïbles.

A destacar la reconstrucció de situacions històriques de l’època en que està ambientada la novel·la, com l’aprofitament de les pedres i marbres per als relleus de la portada, les receptes de cuina, els mercats, la vestimenta… S’aprecia una gran feina de documentació i ambientació per tal de fer més creïble tot el que s’explica

De la contraportada:

Segona meitat del segle XII. Fustigat per la tramuntana el monestir de Sant Pere de Rodes s’alça imponent sobre els penya-segats del cap de Creus. Dins dels seus murs, hi viu la comunitat de benedictins que, entre d’altres, acull en Sebastià, l’administrador de l’hospital de pelegrins i en Blai, un noi orfe que, en descobrir l’amor, sentirà una necessitat irrefrenable de conquerir la seva llibertat…

Però són temps convulsos, i l’abat Berenguer, un home sever i autoritari, haurà de defensar les pretensions del comte d’Empúries i el vescomte de Peralada, enfrontats per lluites de poder i interessos polítics.

En aquest context enverinat, el Mestre Peire, un dels escultors de més renom del segle XII, haurà d’esculpir la monumental portada de marbre de Sant Pere de Rodes abans no arribi el Jubileu.

Però no serà una tasca fàcil: són temps difícils i hi ha molts interessos enfrontats…

Títol: “Rere els murs“
Autora: Núria Esponellà
1a edició, novembre del 2009
Columna Edicions
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, 2009
478 pàgines
ISBN 978−84−664−1084−7
Preu: 22,00 €

Get the latest Flash Player to see this player.

“Roger de Flor” (Kostas Kyriazís)

De novel·les sobre l’expedició de la Companyia Catalana d’Orient a començaments del segle XIV a terres gregues n’hi ha força, tant d’autors catalans com d’espanyols. Durant els segles XIX i XX han estat diversos els autors que, amb major o menor fortuna, han utilitzat els almogàvers en alguna de les seves produccions literàries. El lector interessat en conèixer-les pot consultar el treball “Els Almogàvers: les cares d’un mite” recentment publicat per l’Anton M. Espadaler al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

Moltes d’aquestes produccions literàries són d’una qualitat bastant discutible. N’hi ha que són senzillament infumables (puc posar com a exemple el llibre “Yo, Berenguer de Rocafort caudillo almogávar” que sovint he referenciat com la pitjor lectura de la meva vida).

Per això quan et trobes amb una novel·la excel·lent, tens moltes ganes de dir-ho. Ens trobem amb una novel·la escrita per un autor grec que, segons s’explica a la sobrecoberta, “va ser l’autor grec més important del segle passat en el camp de la novel·la històrica”. Originalment va ser publicada l’any 1986 i aquesta és la seva primera novel·la que es tradueix el castellà.

L’argument del a novel·la és la vida de Roger de Flor, des de la seva infantesa al sud d’Itàlia, a la ciutat de Bríndisi (anomenada Brindis a la traducció). És un nen que viu pendent sempre del port i s’emociona cada vegada que veu arribar un vaixell. Quan té vuit anys es troba amb la nau Aquila, un vaixell de guerra capitanejat per fra Vassal. És un vaixell que pertany a l’orde dels cavallers Templers.

Pel gran interès que desperta en tot allò relacionat amb el vaixell, finalment aconsegueix ser admès a bord i passa a formar part de la tripulació. Viurà uns anys de formació i passarà a convertir-se en un cavaller Templer i el nou capità d’una nova nau, la més gran de totes les que disposa l’orde: la Falcone.

Amb ella es dirigirà a Terra Santa, a participar en la defensa de Sant Joan d’Acre, la darrera fortalesa croada a Palestina. És l’any 1291 i la ciutat cau.

Fra Roger rep l’ordre d’evacuar dones i nens, així com una part del tresor. Com el vot de castedat i pobresa mai han estat en l’ideari de Roger de Flor, aprofita l’ocasió per abandonar l’orde i convertir-se en un corsari, primer, i en un soldat mercenari més tard.

Amb diversos companys que també han abandonat l’orde i d’altres soldats que ha anat reclutant, s posa a l’ordre del Rei Frederic de Sicília, en la seva guerra contra el rei de Nàpols (i també, en determinats moments, contra el rei d’Aragó).

Després de signar la pau, Roger de Flor cerca un nou conflicte en el que poder servir i, de pas, fer-se ric. Coneix que el rei de Constastinoble té greus problemes per fer front a la invasió dels turcs.

Roger demana a canvi dels seus serveis rebre un important sou en or, el títol de Gran Duc i casar-se amb la neboda de l’emperador.

Aquí comença la presència dels almogàvers a l’Orient. Ràpidament entraran en conflicte, primer amb els genovesos i després amb els propis grec  que en teoria venen a alliberar. En diverses vegades, els grec arriben a considerar que els almogàvers són pitjors que no pas els turcs. Això originarà un greu conflicte entre l’emperador grec i el seu fill, contrari des d’un bon començament a la presència de Roger de Flor i la seva tropa.

La novel·la ens retrata en tot moment cada un dels passatges de la vida de Roger de Flor: la il·lusió d’un nen emocionat de veure com arriba un vaixell de guerra; la formació dins de la tripulació del vaixell navegant per la Mediterrània a la cerca de naus d’infidels; la defensa com a cavaller del Temple en una batalla on no hi ha esperança de victòria; l’agressivitat del corsari i del capità més temut de tot el mar; els dubtes d’una persona que mai no ha tingut la vocació religiosa; la duresa i el terror que provocaven els almogàvers als seus adversaris.

També, quan ja es el cap suprem dels almogàvers, el seu fort caràcter que li permet controlar en tot moment la seva tropa. Però també com queda d’encisat i el gran amor que sent per la seva dona Maria, la seva millor aillada dins la cort grega.

Malgrat ser una novel·la escrita per un autor grec, on el nom d’almogàvers es sempre associat a la brutalitat d’un exèrcit sense cap mena de control, Roger de Flor es presentat com un personatge que valora la valentia i l’honor per damunt la resta de qualitats. Des del seu propi punt de visat, ell actua de forma correcta, ja que només mata a aquells que li planten cara al camp de batalla i roba per a cobrar pels seus serveis.

La novel·la està redactada de forma magistral. En tot moment la vida de Roger de Flor manté el ritme propi d’un dels grans homes del seu temps, amo de la Mediterrània i lluitador sense rival. És una d’aquelles novel·les que no podem deixar un cop començada.

De la contraportada:

A principios del siglo XIV, un Imperio Bizantino en plena decadencia era incapaz de detener el avance de las huestes otomanas, que ya campaban a sus anchas por el territorio asiático de la actual Turquía, al este de Constantinopla. Conscientes de que la derrota total se acercaba, los dos emperadores griegos, Andrónico II y su hijo y corregente Miguel IX, de la dinastía de los Paleólogos, contrataron lo servicios de los mejores soldados de la época: los mercenarios almogávares de Roger de Flor.

Pero dichos soldados eran imposibles de contener. Después de las derrotas sangrientas que inflingían a los otomanos, se dedicaban al pillaje contra la población griega local. Entonces los bizantinos decidieron vengarse a traición.

Con la novela Roger de Flor, Konstantinos Kyriazís abrió su ciclo personal dedicado a los mercenarios almogávares que lucharon a favor y en contra del Imperio Bizantino. Esta aventura, sepultada bajo el peso inmenso de la historia general de la Edad Media griega, necesitaba la voz de un autor de primera fila como Kyriazasís, capaz de ilustrarnos con una novela literalmente equilibrada y fiel a los hechos. Un relato apasionante, ahora desde el punto de vista griego.

Títol: “Roger de Flor” (“POZE NTE ΦΛOP”)
Autor: Kostas Kyriazís (KYPIAZHΣ KΩΣTAΣ)
Traducció: Rafael Herrera Montero
Plataforma Editorial, col·lecció Histórica
Primera edició, octubre del 2009
391 pàgines
ISBN 978−84−96981−45−4
Preu: 19,95 €

“El somni de Tàrraco” — Xulio Ricardo Trigo

Ens trobem a l’any 26 abans de la nostra era, a Tàrraco, la ciutat romana més important de la península. L’emperador, Octavi August s’hi ha instal·lat per, d’una banda seguir de prop el transcurs de les operacions militars a la cornisa cantàbrica, on les legions romanes combaten amb els càntabres. També cerca un clima més benigne que l’ajudi en la recuperació de les seves malalties. Però l’emperador no és pas el protagonista d’aquesta novel·la (de fet, només sabem de la seva existència per les breus referències que fan els diversos protagonistes).

En aquest ambient d’una ciutat que s’ha convertit en la capital de facto de tot l’imperi, es produeix un assassinat. Manni, el governador de la província es trobat mort al costat de Sul·la, un jove estudiant que festeja amb la seva filla Adriana.

El fet de tenir les mans tacades amb la sang del difunt el converteix automàticament en el principal sospitós i es tancat a la presó. L’Adriana intercedeix per ell davant la dona de l’emperador, la Lívia Drusil·la, qui ordena a un esclau de confiança, en Trepso, que organitzi una fugida i s’emporti a Sul·la lluny de la ciutat fins que no trobin proves de la seva innocència.

Paral·lelament el mestre responsable de l’educació de Sul·la, l’Apol·lodor, que també està convençut de la innocència d’en Sul·la, comença una investigació de l’assassinat del governador. No passa massa temps abans que es trobin amb nou cadàvers que, tot i la sospita de que poden estar relacionats amb la mort de Manni, els hi falten proves.

La novel·la ens mostra un món on la conxorxa entre les classes dirigents per aconseguir guanyar diners de forma fàcil i ràpida, sense preocupar-se’n per a res de les conseqüències. Una bona mostra d’això són els dos senadors romans que es troben a Tàrraco als pocs dies de l’assassinat i que, en companyia de Virgili (el batlle de la Ilerda romana) volen aconseguir els permisos necessaris per convertir tots els terrenys de la Cessetània en cultius d’oliveres.

Un altre personatge interessant és el de la dona de l’emperador, la Lívia Drusil·la. La malaltia d’Octavi August fa que estigui absent molt de temps, amb la qual cosa ella assumeix gran part del dia a dia de l’acció política. Més d’una vegada es queixa pel fet de trobar-se a Tàrraco, on és una nouvinguda i encara no ha tingut temps per crear la seva xarxa de poder a l’ombra.

La societat benestant mostrada en aquesta novel·la no dubta en cap moment de fer servir qualsevol instrument per a assolir els seus objectius. Hi ha assassinats, segrestos, desaparicions… o personatges que, de cop, perden el seu poder pel fet d’enfrontar-se a la dona de l’emperador.

De forma paral·lela a la narració dels fets, també trobem els records d’un dels personatges que apareix només esporàdicament en la història, en Perthus (d’origen ausetà i que es apadrinat per un metge per rebre formació de metge). Són les vivències dels seus últims dies de vida, a l’any 44 de la nostra era i que ens descobrià, al final del llibre, un desenllaç del tot inesperat.

Es tracta d’una excel·lent novel·la històrica, que ens fa una completa reconstrucció de la vida prop del poder en època romana i també un retrat de les febleses humanes i com aquestes ens poden fer actuar d’una forma totalment inesperada.

Lectura totalment recomanada.

De la contraportada

Som a l’any 27 abans de Crist. Mentre l’exèrcit romà lluita per aconseguir la pacificació dels pobles del nord d’Ibèria, l’emperador Octavi August s’instal·la a Tàrraco, des d’on exerceix el poder i administra tot l’Imperi.

L’acollidora ciutat, bressol de mar i terra d’oliveres, aviat veu trastocat el seu ritme tranquil quotidià. Al tràfec d’obres ordenades per l’emperador per tal de convertir-la en la població més esplendorosa de la Mediterrània, s’hi afegeixen les vils conspiracions provocades per les ànsies de riquesa i poder.

Només el vell metge Perthus serà capaç de recordar al cap dels anys els fets, ben cruels, que van commocionar la ciutat. L’assassinat a traïció del governador Manni i l’empresonament del jove Sul·la tan sols van ser l’inici d’una llarga cadena de mentides, intrigues i injustícies. El temps, però, sempre acaba revelant la veritat.

De Tàrraco a Ilerda, passant per Baètulo i per les muntanyes d’Ausa, El somni de Tàrraco s’endinsa vívidament en el passat esplèndid de la Catalunya romana. Una novel·la trepidant que ens permet conèixer un període fonamental de la història del nostre país i que ens redescobreix el seu magnífic llegat.

Títol: “El somni de Tàrraco”
Autor: X.R. Trigo
Edicions 62
Primera edició, octubre del 2009
316 pàgines
ISBN 978−84−297−6211−2
Preu: 19,95 €
Web del llibre

[3cat24] Núria Esponellà, premi Nèstor Luján de novel·la històrica per “Rere els murs”. La notícia, també a Europa Press:

Ambientada al monestir de Sant Pere de Rodes (Girona), habitat al segle XII per una comunitat de benedictins i en què l’abat Berenguer haurà de defensar les seves propietats davant del comte d’Empúries i el vescomte de Peralada.

En la mateixa comunitat, Blai, un noi orfe, té preocupacions menys pretensioses i més sentimentals que el sever abat, ja que descobreix l’amor i sent la necessitat irrefrenable de ser lliure. Mentrestant, un mestre escultor –el conegut com a Mestre de Cabestany–, culmina una obra colossal que marcarà la història del monestir, els monjos del qual guarden un secret que pot fer perillar l’autoritat de l’Església.

En la novel·la es barregen els personatges ficticis amb els reals, però entre els que hi ha destaca el mestre del marbre, la construcció de la portalada del monestir del qual entre 1160 i 1163, any del jubileu del monestir, centra la trama. Un marbrista actual va ajudar l’autora a entendre com es treballa aquest material, que en el cas del monestir no se sap si es va portar des d’Empúries o es va recuperar d’un antic temple de Venus que hi va haver a la zona.