Són vàries les novel·les històriques que, en els últims anys, ha seguit un mateix patró: seguir l’evolució d’una família que, tot i trobar-se dins de les classes més humils de la societat, gràcies al seu esforç i constància aconsegueix superar les dificultats i escalar posicions dins de l’escalafó social.

Comprar a Amazon

D’exemples no ens falten: tenim els Builder que protagonitzen «Els pilars de la terra» i «Un món sense fi» o els Estanyol  de l’«Església del mar». A «El mercader» seguim la trajectòria d’un mercader de Barcelona, en Jaume Miravall, des del moment en que neixen els seus dos fills (un amb la dona amb que està casat, l’altre amb la dona que realment estima). Els dos naixements són gairebé simultanis en el temps, amb els dos nens creixent a la llar del Jaume mentre ell treballa dur per tal de prosperar i aconseguir els seus objectius.

A diferència d’altres mercaders els quals només tenen com a idea la de guanyar diners, el Jaume vol també ajudar a millorar la vida dels que l’envolten. Així organitzarà diversos rodamóns que malviuen a Barcelona per tal de treure el màxim de les capacitats individuals de cadascú treballant plegats en un projecte comú. La seva posada de llarg, per dir-ho d’alguna forma, arriba en el moment en que li comuniquen l’oportunitat que s’obre a València, ciutat devastada per una recent riuada on un mercader té tot un món de possibilitats.

Jaume es trasllada a València per mar, acompanyat del seu amic Bernat. En arribar a València queden colpits davant la magnitud de la tragèdia, de forma que el Jaume decideix dedicar part de la càrrega que portava per ajudar els que s’han quedat sense res. En Bernat va més enllà i decideix quedar-se a València, on el seu ofici de ferrer de ben segur serà ben útil. L’ajuda, també, el fet de trobar-se amb l’Elena.

Ambientada entre els anys 1320 i 1348, la novel·la reconstrueix alguns episodis històrics, com la guerra amb el regne de Mallorca –amb el neguit que porta a la família dels Miravall quan un dels seus membres decideix anar-hi– o la terrible i apocalíptica arribada de la pesta i la fúria contra els jueus, culpats de ser la causa de tots els mals. Aquests episodis són retratats a partir de com són viscuts per la família protagonista i tot el trasbals que els provoca. També hi ha, com acostuma a ser habitual en aquestes novel·les, situacions força més improbables, com l’ascens social d’un treballador fins arribar a formar part de les classes més benestants de la ciutat, les relacions d’amor entre una noble i el protagonista del llibre o l’amor prohibit entre dos dels protagonistes secundaris.

A la novel·la, l’autora ha treballat molt la forma en que es viuen els esdeveniments de porta endins de la casa. Com la mare pateix per tot allò que afecta als seus fills –a uns més que altres, per les raons que ràpidament sabreu en començar la lectura, com viu l’ambient social o alguns esdeveniments que els marquen directament: les acusacions de bruixeria d’un familiar proper, la fugida de la llar de la germana, com es vista pels veïns que murmuren sobre els fills, el terrible patiment davant la desaparició sobtada de la filla coincidint amb el viatge mar enllà que ha emprés el marit…

Ens trobem davant una bona novel·la històrica, amb moments especialment remarcables. Tota l’ambientació d’una ciutat que viu sota el flagell de la pestilència, la gran malaltia d’origen desconegut i que significa una mort quasi segura per a tots aquells que la contreuen, arriba a posar els pèls de punta i transmetre un idea de pànic. També està molt aconseguit el retrat de l’existència, tant dins mateix de la ciutat com extramurs, d’un món paral·lel que sobreviu al marge del que succeeix dins de les cases de Barcelona i marcat per la misèria. La resta de la novel·la potser peca d’un argument massa vist, com és l’intent de prosperar socialment a la societat medieval. Però tot i això últim, és una molt bona novel·la històrica.

A la contracoberta:

Al segle XIV, Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats, el centre comercial de la Corona d’Aragó, capaç d’il·lusionar els qui hi arriben per primera vegada. Jaume Miravall, un home hàbil i carismàtic, arriba a la ciutat procedent de Reus per convertir-se en mercader i travessar els mars a la recerca de nous mercats, aventures i coneixements.

En Jaume, la seva dona Elvira i la seva germana Margarida, així com ben aviat els seus fills –l’Alèxia, en Narcís i l’Abelard─ i fins i tot la seva amant, l’aristòcrata Blanca de Clarà, trobaran que Barcelona és també un indret on la misèria, la traïció, la maldat i la mort formen part indissoluble del paisatge.

Amb Barcelona com a gran escenari, però també València, Tortosa, Reus, Sitges o les exòtiques Cefalú i Alexandria, aquesta novel·la ens parla de les immenses dosis d’esforç i d’esperança que necessitem per aconseguir els nostres somnis, de com ens aixequem per continuar caminant fins i tot quan tot ja sembla perdut.

Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus.

Títol: «El mercader. El despertar d’una nova Barcelona»
Autora: Coia Valls
Ediciones B, primera edició març 2012
470 pàgines
ISBN 978−84−666−4746−5

A la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia, amb Maria Carme Roca, Albert Salvadó i Xulio R. Trigo.

Debat «L’art de novel·lar la història»

Us imagineu que, l’any 36, tot just quan va començar la Guerra Civil i a Barcelona hi havia una cacera contra els religiosos, hagués aparegut un vampir? I que per la mateixa època s’hagués fet realitat el somni de Frankenstein i dos barcelonins haguessin creat un ésser viu a partir de restes humanes i que es pogués aturar amb un interruptor?

Comprar a Amazon

«Crim de sang» novel·la un dels moments més negres de la història recent de Catalunya, en que milicians anarquistes tenien sota el seu control l’ordre públic de Catalunya davant la manca de poder real de la Generalitat republicana. Concretament es centra en un episodi molt concret: l’intent dels maristes que vivien amagats en diversos punts de Catalunya de comprar la possibilitat de fugir i marxar a l’exili. Per aconseguir això, un enviat de la congregació procedent de França arriba a Barcelona i s’entrevista amb els dirigents anarquistes, arribant a un acord.

Paral·lelament a això, un comissari de la policia investiga un misteriós cas d’assassinat: un adult i un nen han aparegut morts al carrer amb un curiós detall: no tenen ni una gota de sang dins del seu cos i a l’escenari del crim tampoc no hi ha rastres significatives de sang. Segurament per a qualsevol altre policia hauria oblidat el cas, davant la barbàrie general en que es trobava immersa la ciutat per culpa de la guerra. Però el comissari Múñoz no és pas d’aquesta mena de policies.

Poc a poc les dues històries aniran convergint. Per un costat tenim la ingenuïtat representada per uns anarquistes que entren a negociar mostrant totes les seves cartes per endavant i confiant cegament en la paraula d’aquells amb qui tracten. A l’altra banda, els anarquistes liderats pel macabre Manuel Escorza menyspreen profundament els hermanos i no els hi passat en cap moment de complir els acords.

I al mig de les dues històries un grup de monges que viu amagada dins del convent de les caputxines de Sarrià. Tothom pensa que l’edifici és buit després que les monges hagin estat expulsades. En realitat hi ha una comunitat liderada per una abadessa que resulta ser la germana de Manuel Escorza. No només hi ha les monges, ja que el líder anarquista hi té amagat el bisbe de Barcelona, tot seguint ordres directes que venen de molt amunt. Dins de la comunitat també hi ha una nena, de tot just tretze anys, especialment dotada per la música i que viu reclosa i en la ignorància d’allò que pot haver passat amb els seus pares.

Tot això serveix per construir una història sorprenent, en que el fanatisme polític d’uns es veu mesclat amb l’existència d’uns éssers fantàstics, que viuen entre el món dels vius i dels morts. Alguns d’ells no se sap ben bé a quin dels dos mons pertanyen mentre que altres éssers podria dir-se que mai no han format part de cap dels dos.

Els esdeveniment també faran que alguns dels maristes es transformin; uns per assolir els graus més elevats de mesquinesa mentre que d’altres les circumstàncies els porten a actuar d’una forma totalment inesperada.

Sebastià Alzamora aconsegueix crear una atmosfera de suspens durant tota la novel·la. Tot i que ràpidament intuïm com acabarà la història dels maristes, el continu salt entre les tres trames amb el grup de sacerdots i anarquistes, la investigació que segueix el comissari Múñoz de l’assassinat amb que s’obre el llibre i tot allò que passa portes endins del convent m’ha fet fruir de la lectura i en cap moment no he perdut l’interès. No obstant això si que haig de dir que, en arribar al final, el desenllaç l’he trobat una mica fluix i la última pàgina del llibre m’ha deixat totalment fora de lloc.

Però deixant de banda aquest detall del final, que òbviament no puc desvetllar, ens trobem amb una de les lectures recomanades de la temporada.

A la contracoberta

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la guerra civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest dins el seu convent, en companyia del bisbe de Barcelona, que tothom creu executat. A la fi, la recerca policial, les angoixes d’una jove novícia, els experiments quimèrics d’un jutge i un metge forense i els intents de l’orde marista d’aconseguir l’alliberament conflueixen en un final emotiu i espectacular.

Crim de sang és un thriller d’atmosfera gòtica, una novel·la policíaca situada a la Barcelona de la guerra civil, que impressiona pel dinamisme narratiu de la seva construcció, la fusió dels gèneres més diversos i l força de la seva prosa. Una gran història sobre l’enfrontament entre dues forces essencials: el mal i la vida mateixa.

Títol: «Crim de sang»
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial Proa, col·lecció «A tot vent», 569
Premi Sant Jordi 2o11
Primera edició, febrer del 2011
278 pàgines
ISBN 978−84−7588−290−1
Comprar a Amazon

Comprar a Amazon

La novel·la que enguany ha estat guardonada amb el premi Nèstor Luján de novel·la històrica ens transporta al difícil segle XVII català. Són els anys que porten a la guerra entre les monarquies espanyoles i francesa amb el país com a teatre dels combats. Això fa que constantment tinguem la presència d’exèrcits estrangers al país i que la població local estigui obligada a acollir-los i donar-los aixopluc.

És així com comença la novel·la: un grup de soldats castellans s’acosten a can Martí i demanem de ser acollits. El propietari del mas en principi no posa grans inconvenients (més per resignació que no pas per convenciment). Ara bé, l’hereu els hi planta cara i diu clarament als soldats que no són benvinguts. Finalment s’imposa l’autoritat del pare i un grup reduït de soldats són acceptats.

A la primera nit, el Joan descobreix als soldats matant els animals del mas –per simple i pura diversió. S’enfronta a ells i els acaba matant, però per un desgraciat accident també mor la seva promesa que tot just estava mirant que succeïa a la porta. Assabentat del que ha passat, el pare del Joan actua ràpidament: amaga els cossos dels soldats morts, neteja tot rastre de lluita i envia al Joan a Barcelona.

Un cop a la capital, el Joan refà la seva vida tot treballant a la carnisseria dels seus familiars. Però no trigarà en assabentar-se de la revenja dels soldats castellans: han cremat la casa, han ferit greument al pare i la mare mentre que a la germana primer l’han deshonrat i posteriorment l’han cremada a la foguera.

Si això no fos prou, el Joan acabarà descobrint que un dels seus veïns l’ha traït tot donant informació als soldats. Primer farà ús de la justícia, però sense èxit… més aviat el contrari. En conseqüència decidirà  fer justícia pel seu compte acompanyat de dos dels seus millors amics. Després tornarà a Barcelona, on coincidirà amb l’esclat de Corpus de sang del 1640 i la revolta dels segadors, tot posant-se a les ordres de la Generalitat.

La seva capacitat per a lluita no passarà desapercebuda i així, el govern de la Generalitat li oferirà de formar un cos de guerrillers que haurà d’enfrontar-se a l’enemic castellà. No té cap altre opció que acceptar-ho, ja que tampoc pot tornar a casa seva (té un ordre de cerca i captura per haver fet justícia pel seu compte). Així que en part a desgrat haurà de continuar lluitant i donant suport als pobles que estan assetjats: primer Cambrils i més endavant la mateixa Barcelona.

En totes les batalles té una participació destacada… però sempre es troba amb el record d’allò que va passar a casa seva, ja que sempre acaba trobant-se amb el militar que comandava el grup de soldats als que va fer fora de casa i amb qui mai es pot enfrontar directament.

Finalment els catalans, amb la inestimable ajuda de tropes franceses aconsegueix derrotar les tropes i trencar el setge de Barcelona. En Joan pensa que ja acabat la seva lluita i és hora de tornar a casa. Però no tot anirà com ell volia.

«Bon cop de falç!» novel·la un període de gran violència a Catalunya. La presència constant de tropes estrangeres fa que la vida de les persones tingui molt poc valor i que, constantment, els catalans són víctimes de tota mena d’abusos. Davant d’això, les persones normals –com en Joan Martí, el protagonista de la història– es veuen obligades a entrar dins l’espiral de violència, lluitant contra els enemics de la terra i tornant a patir les venjances que això provoca.

A la contracoberta

El 1640 les terres catalanes viuen de ple els abusos del rei de Castella per la seva guerra contra la corona francesa. Per ordre d’un oficial cuirasser castellà, el mas de can Martí allotja uns soldats, un fet que desencadena una sèrie d’esdeveniments funestos. En defensa pròpia, el jove hereu, en Joan Martí, mata dos cuirassers que han provocat la mort de la seva promesa, la Maria. Mentre el jove es veu forçat a ocultar-se, els militars calen foc a la masia i maltracten la seva família. Poc després, esclata la Guerra dels Segadors, amb l’aliança francocatalana contra Felip IV.

Obligat a fugir a Barcelona, en Joan hi crea una milícia que arriba a ser respectada per les seves accions arriscades fora de la ciutat, com en el sagnant setge castellà de Cambrils, fins al punt que el braç militar de la Generalitat reclama la seva ajuda per contribuir a la defensa de la capital catalana en l’imminent atac de l’exèrcit enemic. Però al jove sobretot el mou el desig de venjança contra l’oficial que ha pertorbat la pau del seu mas.

Una novel·la fascinant sobre la Guerra dels Segadors.

Títol: «Bon cop de falç!»
Autors: Ramon Gasch i Andreu González
Columna Edicions, col·lecció «Clàssica», 902
Premi Nèstor Luján de novel·la històrica (2011)
Primera edició, octubre del 2011
399 pàgines
ISBN 978−84−664−1343−5
Preu: 21,00 €

Comprar a Amazon

Ens trobem a la Barcelona de la baix Edat Mitjana, a finals del segle XV quan la ciutat de Barcelona ha emprès la tasca de construir el primer port de la ciutat. Per a aquesta tasca la ciutat ha contractat a un enginyer italià, Stassi d’Alexandria, i a un vell cartògraf barceloní que ha viatjat per mig món, Lluís Esquiva.

A les obres de Barcelona es contracta com a capatàs a l’Andreu Roqueta. Això facilitarà el trasllat de tota la seva família a una casa pròpia. Un dels membres de la família és el Marcel, un noi que físicament no passa desapercebut per la seva grandària, però que de sempre ha estat marcat pels problemes de cord que no li permeten realitzar cap tasca que requereixi d’esforç físic. Per accident també hi arribarà la Teresa, una pagesa de Sant Cugat que havia anat a Barcelona per vendre al mercat i que després d’un incident amb els consellers de la ciutat, ha d’amagar-se de les autoritats.

El Marcel no trigarà en interessar-se per l’avenç de les obres i les nombroses dificultats que es troben pel litoral sorrenc que hi havia a Barcelona. Especialment, el Marcel cada vegada s’interessa més pel paper del cartògraf. Poc a poc els dos van fent amistat. Per això, davant d’una aturada de les obres, el Lluís Esquiva proposarà al Marcel que l’acompanyi a fer realitat un dels somnis de la  seva vida: trobar uns mapes i una esfera de plata que el cartògraf àrab Al Idrissi va vendre a un llibreter abans de fugir de Siurana en l’època en que la població estava a punt de ser conquerida per les tropes de Ramon Berenguer IV.

Per al Marcel, apuntar-se al viatge és un oportunitat de sortir de les muralles de Barcelona. Però també suposa allunyar-se de la Teresa. Les possibilitats d’aventures guanyaran als sentiments d’amor i Marcel sortirà de Barcelona en un viatge que d’entrada havia de ser d’uns pocs dies. Però en arribar a les portes de Montblanc són assaltats i el Lluís demana al Marcel que continuï amb la cerca dels mapes i l’esfera.

A Montblanc, el Marcel coneixerà una noia, l’Arsenda. Això farà que primer visqui un temps de tranquil·litat a la ciutat, col·laborant amb el negoci familiar i gràcies a l’amistat amb un noble local que era conegut del seu mestre cartògraf. Però passats dos anys sent la necessitat d’anar a Siurana i trobar els mapes de que tant li havia parlat el Lluís.

L’arribada a Siurana serà molt accidentada. De fet, està a punt de perdre la vida si no hagués estat per la intervenció d’en Josep Cots, un antic militar que ara viu retirat vivint del que arreplega. El Josep tindrà al Marcel a casa seva mentre es recupera i, posteriorment, l’ajudarà en la cerca dels tresors.

Ara bé el moment de tornar a Montblanc o Barcelona. El Marcel es troba amb la disjuntiva de decidir quin dels dos amors és més important. No li costa molt decidir-se per la Teresa i per això tornarà a Barcelona. Però en arribar a la ciutat decideix que és millor no fer notar la seva presència. Així no ho diu a la seva família ni tampoc a la Teresa. El que farà és instal·lar-se a l’interior de l’antic estudi del Lluís Esquiva  tot estudiant els diversos llibres i mapes que tenia per tal de convertir-se ell en un cartògraf.

Naturalment la seva presència a Barcelona no podrà passar desapercebuda.

«El port del nou món» és una excel·lent novel·la històrica on la construcció del port serveix de marc per a una història on l’esperit de superació personal del Marcel li permet afrontar tots els entrebancs que se li presenten, alhora que el marcarà profundament en totes les decisions que ha de prendre.

A la contracoberta

Barcelona 1477. Davant les dificultats dels vaixells per fondejar a la platja, les autoritats de la ciutat han decidit emprendre definitivament les obres per construir un port segur que garanteixi el futur comercial dels catalans: el port de la Santa Creu.

Però no serà una gesta fàcil. Tot i l’experiència del reconegut enginyer italià Stassi d’Alexandria, el constant moviment de l’arena i les marees porta més maldecaps dels previstos. Aviat la construcció del port es converteix en una empresa titànica, gairebé impossible, que alterarà la vida dels ciutadans.

Entre ells, la del jove Marcel Roqueta, fill del capatàs de les obres. La seva salut delicada li impedeix treballar, però ningú com ell coneix el dia a dia que batega als carrers de Barcelona. O la de l’expert cartògraf Lluís Esquiva, que amb la recerca d’una antiga joia perduda, conduirà els protagonistes cap a un món inesperat.

Amb l’esplendor de la Barcelona Gòtica com a fons, i a través d’escenaris com Montblanc o Empúries, a El port del nou món història i aventures es donen la mà.

http://portdelnoumon.wordpress.com/

Títol: «El port del nou món»
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Edicions 62
Primera edició, octubre del 2011
374 pàgines
ISBN 978−84−297−6854−1
Preu: 21,50 €