Ara fa gairebé dos anys, el 25 d’abril del 2010 es celebrava el concert inaugural del nou orgue de Montserrat (que, un mes abans havia estat beneït). És, segurament, una de les obres més importants realitzades els últims anys a la basílica de Santa Maria de Montserrat.

Comprar a Amazon

En aquest llibre, de gran format (33 centímetres), hi trobem en primer lloc una breu presentació del que ha estat el projecte i les principals decisions sobre el mateix, des de quina havia de ser la ubicació a la forma de finançament i l’inici de la construcció l’any 2007. El segon article ens ofereix una contextualització històrica de la tradició d’orgues a Montserrat, des dels primers a començaments del segle XVI i fins als últims orgues construïts durant la segona meitat del segle XX. Sorprèn, certament, la llarga tradició i l’elevat nombre d’orgues que hi ha documentats durant aquest període de temps (si no m’he descomptat dinou, comptat l’inaugurat l’any 2010).

La segona part, la més extensa, és un àlbum de fotografies que ens presenta tot el procés de construcció de l’orgue als tallers de Blancafort, a Collbató, la seva instal·lació a l’interior de la basílica, la benedicció i el primer concert, tot seguint una presentació cronològica. Així, a la primera fotografia només veiem el plànol i Montserrat des de la finestra, mentre que la segona és la matèria primera, la fusta. Seguim el procés observant, com si es tractés d’un documental, com s’inicien els treballs de les primeres parts i com, poc a poc, comença a adquirir forma alguns dels elements més identificadors: el teclat i la cadireta on s’ubica l’intèrpret. També veiem algunes de les visites que varen realitzar els monjos al taller mentre es realitzava la construcció.

Un cop completada la construcció, s’entra en la segona fase: la instal·lació dins de la basílica. Pel que s’entreveu a les fotografies, aquesta part va ser una petita aventura pels condicionants de la ubicació i el manteniment de l’activitat habitual de l’església.

Les fotografies, totes elles realitzades pel fotògraf Oleguer Serra, ens permeten acostar-nos a tota mena de detalls de l’interior de l’orgue: des de la caixa de transmissions a la instal·lació dels tubs de la batalla, l’afinament dels tubs, la presència de l’escut de Montserrat, les diverses inscripcions existents o el dia que es van penjar els tubs majors.

El darrer article és de caire més tècnic. Escrit per l’orguener ens explica quin ha estat el disseny de l’instrument i les diferents propostes que es varen realitzar tant pel que fa a la disposició o el color de la fusta. Ens revela, per exemple, que els volums del moble de l’orgue reprodueixen la figura de la Mare de Déu abraçant l’infant Jesús o bé la superposició de tres vegades el símbol de l’avemaria. Finalment tenim els plànols en secció i alçat així com de la consola i la «cadireta» on es troba.

El llibre s’acompanya d’un DVD amb l’enregistrament que fa realitzar TV3 del concert inaugural del 25 d’abril del 2010.

Resumint: una excel·lent oportunitat per apropar-nos a les interioritats de l’orgue en un llibre que destaca, per damunt de tot, per la qualitat de la fotografia.

Títol: «La llum del so. El nou orgue de Montserrat»
Edició a cura del p. Jordi-Agustí Piqué i Collado
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Primera edició, octubre del 2011
173 pàgines
ISBN 978−84−9883−454−3

Aquest mes de març ens porta una nova edició, la novena, de tot un clàssic: «Història de Montserrat» d’Anselm M. Albareda i Josep Massot i Muntaner.

Novena edició de la «Història de Montserrat»

Respecte a la versió anterior incorpora els petits afegits de l’edició en castellà publicada el novembre passat respecte a l’anterior edició en català, així com algunes dades noves corresponents al 2012. Al «Serra d’Or» d’abril hi ha un anunci amb aquest text:

Edició actualitzada de l’obra clàssica del cardernal Albareda, que ha tingut en compte els últims estudis, llibres i articles apareguts recentment. Aquesta nova versió de la Història de Montserrat arriba fins a la vinguda del papa Benet XVI a la Sagrada Família (el 2011) i a l’anada de l’Escolania a Roma a començaments de 2012.

Disponible també en edició de luxe, amb fotografies a tot color i en blanc i negre. Enquadernació amb ras de seda, estampada en or i amb un estogi que protegeix el volum.

Títol: «Història de Montserrat»
Autors: Anselm M. Albareda i Josep Massot i Muntaner 
Novena edició, corregida i augmentada (Març del 2012)
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
436 pàgines
ISBN 978−84−9883−499−4
Preu: 29,00 €

Acabo de veure que l’Òmnium Cultural ha concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, en la seva edició del 2012, al pare Josep Massot i Muntaner

El P. Josep Massot i Muntaner (Ciutat de Palma, Mallorca, 1941), monjo de Montserrat i director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012, guardó a la trajectòria instituït per Òmnium Cultural a proposta de la seva Junta Consultiva l’any 1969. Segons les bases, el Premi s’atorga “a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la  importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”.

El nom del P. Josep Massot i Muntaner s’afegeix als de Joan Oliver, Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Josep M. de Casacuberta, Joan Coromines, Marià Manent, Pere Calders, Enric Valor, Xavier Benguerel, Miquel Batllori, Miquel Martí i Pol,  Joan Triadú, Jordi Sarsanedas, Josep Benet, Avel·lí Artís i Gener, Joaquim Molas, Josep Palau i  Fabre, Josep Vallverdú, Teresa Pàmies, Josep M. Espinàs, Antoni M. Badia i Margarit, Joan F. Mira, Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, Joan Solà, Jaume Cabré o Albert Manent.

L’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012 tindrà lloc el dimecres 13 de juny, a les 20h, al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

http://media.caballe.cat/2012/03/MassotMuntanerPHLLC.flv

Una distinció totalment merescuda.

Postal, sense data ni autor, amb l’entrada de la Biblioteca de Montserrat

Postal amb l’entrada a la Biblioteca de Montserrat

L’any 1941 es va col·locar, immediatament a l’entrada que havia construït Josep Puig i Cadafalch vint anys abans, el monòlit fet amb roca conglomerada de Montserrat polida que es pot veure a la postal, on es recorda l’impuls que va rebre la Biblioteca durant l’abadiat d’Antoni M. Marcet. Diu, en llatí, «Bibliotheca maximum benedictina coenobii ornamentum Antonii Abbatis studio centum quinquanginta millibus voluminum aucta claustralium ut in veritatis indagine parceretur discursibus munimentum itaque extaret monasticae stabilitatis» (La biblioteca és el major equipament d’un monestir benedictí. L’afany de l’abat Antoni propicià el seu augment fins a 150.000 volums per tal d’estalviar sortides als monjos en la investigació de la veritat i afavorir així l’estabilitat monàstica).

Avui es presenta a Barcelona, a dos quarts de vuit del vespre al convent de Pompeia de Barcelona, el llibre «El camí d’Ubach. De Montserrat al Sinaí cent anys després», que rememora el viatge del monjo de Montserrat Bonaventura Ubach pel Sinaí, cent anys després.

Comprar a Amazon

El vuit d’abril de 1910 Dom Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, iniciava un viatge per la península del Sinaí i l’Aràbia Pètria acompanyat del prevere belga Joseph Vandervorst. Tots dos eren alumnes de l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem. Es tractava de resseguir l’itinerari que, anys abans, havia recorregut el seu mestre Marie Joseph Lagrange i altres dominics d’aquesta escola. Cent anys després, i fent coincidir expressament les mateixes dates, els dos autors han repetit el mateix viatge que el monjo català. “El camí d’Ubach” és un diari de les seves aventures i de la relació amb els beduïns que els fan de guia a través dels paratges mítics del llibre de l’Èxode. Amb pròleg de Martí Gironell: «Cervera i Lufrani han creat les condicions que permeten al lector traslladar-se fins a aquella època excepcional i viure les aventures i proeses del pare Ubach en la seva pròpia pell.»

Una ressenya d’aquest llibre a Regió 7.

Actualització: Després de l’excel·lent presentació per part d’un dels autors, Jordi Cervera i Valls, el llibre promet molt!